“Pràcticament totes les exposicions de risc per a la salut d’origen laboral han mostrat efectes negatius sobre la salut reproductiva dels treballadors”

22/10/2012

Entrevista a Ana Maria Garcia, autora de l’estudi “Prevalence of occupational exposure to reproductive risks in Spanish pregnant”

Primer de tot, expliqui’ns breument que els va motivar a impulsar aquest estudi..
Des de fa anys el nostre grup treballa en l’estudi de la relació entre el treball i la salut de les persones. Es sap, des de fa temps, que determinades condicions i exposicions presents en els llocs de treball poden afectar negativament a la salut reproductiva dels treballadors. I el Projecte INMA disposa de dades molt valuoses sobre l’ocupació i les condicions de treball en una mostra àmplia de dones embarassades procedents de diferents punts de tota Espanya. Aquesta és la segona publicació científica basada en les dades d’INMA (la primera, que es va publicar en la revesteixi Gaseta Sanitària en 2009, i en la qual presentem resultats molt similars, es va limitar a analitzar les dades de les dones embarassades participants en la cohort INMA de València). Pensem que l’anàlisi descriptiva d’aquest tipus de dades és ja de molt interès i utilitat: a la bibliografia internacional hi ha molt poca informació que permeti quantificar el problema de l’exposició a factors de risc laboral en treballadores embarassades, un col•lectiu cada vegada més nombrós al nostre país i a tot el món. En particular, en el nostre context, disposem de normativa i regulacions que pretenen protegir la salut de les treballadores durant el període d’embaràs i lactància, una etapa especialment sensible i en la qual determinades exposicions ambientals poden ocasionar alteracions en el normal desenvolupament de l’embaràs i en la salut i desenvolupament del nounat. Aquesta informació, a més, permetrà avaluar potencials associacions entre les exposicions laborals declarades per les dones i problemes de salut que puguin manifestar-se amb posterioritat.

La normativa és millorable; per exemple, no esmenta cap tipus de risc psicosocial ni tampoc inclou als disruptors endocrins, substàncies molt ubiqües i sobre les quals disposem d’informació abundant sobre els seus efectes perjudicials.

Quins són els principals riscos laborals als quals s’enfronten les dones embarassades?
Pràcticament totes les exposicions de risc per a la salut d’origen laboral han mostrat, amb major o menor consistència, efectes negatius sobre la salut reproductiva dels treballadors. Potser disposem de més informació en relació amb els riscos més clàssics, fonamentalment les exposicions a determinats contaminants químics (com dissolvents o fums de metalls) que poden trobar-se en relació amb diferents materials i processos de treball i pels quals no sempre es compta amb les mesures i instal•lacions preventives adequades en els llocs de treball (com sistemes d’extracció localitzada, aïllament dels processos en els quals es generen els contaminants o equips de protecció individual com mascares i guants) i també les exposicions a riscos biològics (bacteris, virus i altres microorganismes) que poden resultar especialment perilloses durant el període d’embaràs. Però també les categories de riscos laborals a les quals amb major freqüència està exposada la població treballadora (càrrega física i riscos psicosocials) són susceptibles de provocar efectes negatius durant l’embaràs. Determinades formes de càrrega física (esforços, manipulació de càrregues) s’han relacionat amb alteracions del normal desenvolupament de la gestació. I alguns estudis assenyalen que les situacions de sobrecàrrega psíquica en el treball (estrès laboral) també poden repercutir negativament en el mateix sentit.

Quins riscos pot tenir aquesta exposició per al desenvolupament de l’embaràs?
Per descomptat tot això depèn de la intensitat de l’exposició i de l’acció d’altres factors de risc que puguin actuar simultàniament sobre la dona embarassada. Però en relació amb l’exposició a contaminants i factors de risc laboral s’han descrit problemes com el baix pes en néixer o la prematuritat, que s’associen amb dificultats posteriors en el normal desenvolupament del nounat. En alguns casos es poden produir efectes més greus, com avortaments o malformacions congènites, habitualment relacionades amb exposicions intenses a determinats contaminants químics i agents infecciosos que actuen com a tòxics per a la reproducció. Afortunadament la freqüència d’aquest tipus de problemes és relativament baixa en la nostra població, però la investigació està demostrant que efectes més subtils, com les alteracions del desenvolupament neuroendocrí o fins i tot les malalties crònico-degeneratives que es manifesten en edats adultes podrien estar relacionades amb exposicions ambientals que van tenir lloc durant el període de gestació.

En relació amb les diferents situacions de risc conegut i potencial el sector serveis és el més afectat. Destaca, en general, l’exposició a càrrega física i riscos psicosocials, però també s’inclouen moltes activitats amb exposició a contaminants químics.

Quins són els pitjors factors, tant per a la mare com per al bebè, als quals s’exposen les mares embarassades en el seu entorn laboral?
En principi, aquells sobre els quals tenim major certitud dels seus efectes negatius i sobre la gravetat d’aquests efectes. Entre els contaminants químics, l’exposició a les substàncies químiques denominades reprotòxiques, que per normativa han d’estar identificades en el seu etiquetatge com a tals, però també substàncies cancerígenes, mutàgenes o disruptors endocrins poden tenir efectes particularment negatius durant l’embaràs, encara que l’exposició hauria d’evitar-se o estar molt controlada, en qualsevol cas, en tots els treballadors i en la població general. En aquestes categories s’inclouen substàncies com el plom, el mercuri i els seus derivats (especialment en forma de vapors que puguin ser inhalats), plaguicides i dissolvents orgànics, aquests últims molt volàtils i presents en la composició d’una gran quantitat de productes i materials d’ús laboral (pintures, vernissos, productes de neteja, etc.). L’efecte perjudicial de les radiacions ionitzants sobre l’embaràs és també ben conegut, així com els de l’exposició a determinats agents biològics (rubèola o toxoplasma, que poden estar presents en determinats ambients de treball relacionats amb el sector sanitari).

Quins són les diferències més significatives que es donen entre les diferents categories laborals? Quins són els sectors més exposats a aquests riscos?
En conjunt, i en relació amb les diferents situacions de risc conegut i potencial, sens dubte el sector serveis és el més afectat quant a nombre de treballadors exposats, ja que és el més nombrós. En aquests treballadors destaca, en general, l’exposició a càrrega física i riscos psicosocials, però també s’inclouen moltes activitats amb exposició a contaminants químics (transport, neteja, perruqueria, etc). Possiblement l’exposició a risc químic sigui més preocupant en els sectors industrials, però els treballadors en aquests sectors tampoc se salven de la sobrecàrrega física i mental. Alguns sectors específics, com a sanitat, poden concentrar major prevalença d’exposició a riscos també específics, com els biològics o els derivats de la manipulació de medicaments. Les treballadores agrícoles presenten també exposició freqüent a diferents agents reprotóxicos, incloent la manipulació de plaguicides o el treball en ambients contaminats per aquestes substàncies, i també diferents formes de càrrega física.

Quins passos haurien de reforçar les autoritats per minimitzar aquests riscos?
La Llei de Prevenció de Riscos Laborals, vigent a Espanya des de 1995, ja contempla en un article l’obligatorietat de les empreses d’adoptar mesures especials de protecció de la salut en el cas de dones embarassades i lactants. Hi ha una altra normativa específica relacionada, com el recent Reial decret 298/2009 que inclou una llista (no exhaustiva) d’agents, procediments i condicions de treball que poden influir negativament en la salut de les treballadores embarassades o en període de lactància natural i en la del fetus o del nen. Aquesta normativa és millorable; per exemple, no esmenta cap tipus de risc psicosocial (estrès laboral) ni tampoc inclou als disruptors endocrins, substàncies molt ubiqües i sobre les quals disposem d’informació abundant sobre els seus efectes perjudicials sobre la salut reproductiva. També contempla de forma permissiva l’exposició a substàncies cancerígenes. Però les oportunitats per a la protecció de la salut dels treballadors en les empreses són moltes, més enllà del suport i la guia que pugui establir la normativa i de les activitats de seguiment i control que pugui exercir l’administració sobre aquestes regulacions. Tot dependrà de la voluntat i responsabilitat dels empresari, de l’activitat i capacitat dels serveis de prevenció que tenen contractades totes les empreses, i de la voluntat i les oportunitats que tinguin els treballadors per influenciar sobre les seves condicions de treball.