Contaminants ambientals i la salut infantil
Les amenaces més grans per a la salut dels nens es poden trobar, precisament, en els llocs que haurien de ser més segurs: les llars, les escoles i les comunitats. Cada any, més de cinc milions de nens de 0 a 14 anys (la majoria en els països en vies de desenvolupament) moren a causa de malalties directament relacionades amb l’entorn. Moren de diarrea, afeccions respiratòries, malària i altres malalties de transmissió vectorial, traumatismes, i d’altres amenaces ambientals que es troben dins i als voltants de les seves llars.
L’aigua insalubre, una higiene i un sanejament deficients, la contaminació de l’aire (fins i tot la causada per combustibles domèstics bruts utilitzats per cuinar i escalfar), el fum del tabac, els productes químics perillosos i altres amenaces ambientals afecten la salut dels nens de forma més o menys aguda.
L’impacte de les exposicions ambientals en el desenvolupament dels infants és difícil d’avaluar. El ventall d’alteracions és molt extens, així com la diversitat d’exposicions que poden afectar-ne el creixement i els desenvolupaments físic, intel·lectual, emocional i social. En els països desenvolupats, el grau de contaminació és molt menys elevat que en els països en vies de desenvolupament, i els efectes derivats de la contaminació ambiental són, per tant, més subtils i difícils de discriminar tenint en compte la quantitat d’agents i factors que intervenen en el desenvolupament dels processos patològics.
La relació entre determinats contaminants i la salut no s’ha de considerar de manera aïllada. La contaminació és multicausal, és a dir, hi ha diverses fonts d’exposició a un contaminant: l’alimentació, l’aire i el consum d’aigua entre d’altres. I cadascuna pot portar-nos a efectes diferents. També s’ha de considerar l’existència de múltiples respostes humanes a les exposicions. Diversos factors determinen la susceptibilitat de cada individu, factors que canvien al llarg de la vida com l’edat, factors nutricionals o genètics, o malalties preexistents, entre d’altres.
Les alteracions del desenvolupament poden manifestar-se a través d’un endarreriment en el creixement intrauterí, malformacions congènites, problemes de creixement, dèficits funcionals (neuroconductuals, immunològics, reproductius) i una més gran predisposició al desenvolupament de malalties cròniques durant la vida adulta, com ara diabetis, malalties cardiovasculars o càncer.
L’exposició a substancies capaces d’alterar l’homeòstasi hormonal (disruptors endocrins) troba en la exposició materno-infantil i infantil una de les etapes més preocupants. S’ha pogut demostrar que en les últimes dècades hi ha hagut un augment de moltes patologies presumiblement hormonodependents, entre les quals podem destacar les alteracions de la maduració genital masculina, alteracions en la funció testicular i el càncer de testicle i pròstata.
En el caso dels compostos organoclorats i dels metalls, se ha descrit baix pes en néixer, prematuritat, endarreriment en el creixement longitudinal. Possiblement alteren la funció tiroide i el desenvolupament neurològic. Tot i així, encara no coneixem del tot els mecanismes pels quals els tòxics ambientals produeixen un endarreriment cognitiu. Una breu disminució del nombre de connexions nervioses al principi de la vida podria ampliar-se al final i fer que puguin aparèixer abans malalties com ara la demència.
La contaminació atmosfèrica, especialment la causada pel trànsit automotor, així com el consum d’aigua de l’aixeta contaminada, podrien endarrerir el creixement intrauterí i influir en l’augment de certes malformacions congènites. A més, un gran nombre d’estudis indiquen que l’exposició a nivells elevats de contaminants atmosfèrics s’associen amb l’increment de malalties respiratòries com la bronquitis o les crisis d’asma.
