La contaminació atmosfèrica

Hi ha moltes i diverses fonts, tant a l’interior com a l’exterior dels edificis, que contribueixen a l’alliberament en l’aire de contaminants que representen un risc per a la salut. L’exposició a la contaminació atmosfèrica afecta tota la població i, encara que presenta variabilitat temporal, no és una exposició puntual, sinó continuada en el temps.

La principal font d’emissió de contaminants atmosfèrics en les ciutats és el trànsit. Els contaminants que actualment són més rellevants pel que fa als seus efectes sobre la salut són les partícules (especialment les partícules fines, ja que poden penetrar més profundament en el sistema respiratori) l’ozó i el diòxid de nitrogen.

Les fonts de contaminació atmosfèrica en ambients interiors (com el fum del tabac, els aparells de gas, les pintures, dissolvents, etc.) poden contribuir de manera important a l’exposició a contaminants com el diòxid de nitrogen, les partícules fines o els compostos orgànics volàtils.

Efectes d’aquest contaminants sobre la salut

Els principals efectes aguts d’aquests contaminants comporten una augment del número de defuncions, d’ingressos hospitalaris i de visites a urgències, especialment per causes respiratòries i cardiovasculars. Així mateix, s’han trobat efectes crònics relacionats amb exposicions a llarg termini. S’estima que l’increment en el risc de morir per exposició crònica a la contaminació atmosfèrica és diverses vegades més gran que el causat per l’exposició aguda, i podria representar una disminució de prop d’un any en l’esperança de vida.

Per altra banda, els nens són (juntament amb les dones embarassades, els malalts i les persones grans) una població més vulnerable a els efectes de la contaminació atmosfèrica. Aquesta major vulnerabilitat dels infants és causada per diferències en l’exposició, a la immaduresa fisiològica i que tindran més temps de vida després de l’exposició. A més, els nens inhalen un volum d’aire proporcionalment més gran que els adults.

Efectes de la contaminació atmosfèrica en nens i fetus

Resultats d’estudis experimentals en humans mostren que els fetus i els nens petits són especialment susceptibles als efectes tòxics de contaminants com partícules fines en suspensió, hidrocarburs aromàtics policíclics, compostos orgànics volàtils, el fum del tabac, els metalls i l’ozó. A més, creix la preocupació per la possible influència de les exposicions als contaminants atmosfèrics durant la gestació, tant en l’ambient interior com en l’exterior, als nivells que es hi pot arribar a haver a les nostres llars i carrers. En els últims anys, diversos estudis han aportat proves de l’impacte de l’exposició en l’úter sobre el risc de mortalitat intrauterina, la prematuritat i la reducció del creixement fetal.