Exposició materno-fetal a disruptors endocrins a través de la placenta en dones de Panamà

22/04/2024

Què se sap sobre el tema?

Els pesticides organoclorats (OPs) i els bifenils policlorats (PCBs) són grups de substàncies químiques ambientals que formen part dels coneguts disruptors endocrins, amb capacitat d’imitar hormones i induir efectes adversos en els individus exposats o en la seva descendència. A causa de les seves propietats tòxiques, persistents i bioacumulatives, els OPs i els PCBs contribueixen a l’exposició a contaminants orgànics persistents (COPs), que estan estrictament regulats per lleis internacionals (Conveni d’Estocolm). Històricament, es van utilitzar a l’agricultura com a pesticides, a la salut pública per controlar vectors d’insectes i en múltiples processos industrials com la fabricació de transformadors elèctrics. L’acumulació al cos de la mare i l’exposició prenatal i primerenca a aquests contaminants ambientals estan relacionats amb la salut infantil i problemes de desenvolupament i predisposen a efectes perjudicials a l’edat adulta. A més, els nens són especialment vulnerables als contaminants de l’aire, l’aigua i el sòl ja que estan en procés de creixement i el seu sistema immunològic i mecanismes de desintoxicació no estan completament desenvolupats. Per tant, és crucial que l’ambient en què es desenvolupen, des de la concepció fins a l’adolescència, estigui protegit per garantir-ne la salut.

Els programes internacionals de biomonitorització humana per a l’exposició ambiental, com ara NHANES als Estats Units i HBM4EU a Europa, han destacat l’exposició generalitzada dels éssers humans a nombrosos productes químics ambientals. No obstant això, malgrat les mesures preses al Conveni d’Estocolm sobre Contaminants Orgànics Persistents (2009), la vigilància de l’exposició a COPs i les malalties associades continua essent extremadament limitada a Amèrica Llatina i altres regions del món.

Què afegeix aquest estudi a la literatura disponible?

Davant la manca de dades a Amèrica Llatina, transferim allò que s’ha après a la Cohort INMA a una cohort maternoinfantil de mares i nens panamenys (PA-MAMI), que tracta d’avaluar l’exposició ambiental en les primeres etapes del desenvolupament i el possible impacte advers del medi ambient i la dieta a la infància primerenca a Panamà.

El nostre estudi és pioner a avaluar les concentracions d’OPs i PCBs en mostres de placenta de dones llatinoamericanes, així com quantificar l’activitat hormonal relacionada per l’efecte combinat dels COPs que presenten activitat hormonal estrogènica. La utilització de la placenta com a matriu biològica és de gran rellevància, ja que és reconeguda com a font valuosa i fàcilment disponible de teixit humà per a la biomonitorització de l’exposició química entre mare i fill. A més, permet la implementació de biomarcadors amb efecte sense la limitació de la quantitat de teixit disponible.

Els resultats d’aquest estudi revelen que totes les mostres de placenta de mares panamenyes analitzades van ser positives per a almenys tres residus de COPs, amb més del 70% positives per a almenys sis. Les freqüències dels OPs quantificats van oscil·lar entre el 100% per a p,p’-DDE i HCB fins al 30,8% per a β-HCH, sent la concentració mitjana més alta observada per a lindà (380,0 pg/g de placenta ). La freqüència de detecció dels PCBs va oscil·lar entre el 70,0 i el 90,0%; la concentració mitjana més alta es va observar per al PCB 138 (17,0 pg/g de placenta), seguit del PCB 153 (16,0 pg/g de placenta). D’altra banda, totes les placentes van ser positives al bioassaig d’estrogenicitat, ressaltant que l’exposició al lindà es va associar positivament amb l’estrogenicitat, mentre que aquesta associació va ser negativa en el cas de l’exposició al PCB 153. Pel que fa als predictors de exposició, es van associar concentracions més altes de p,p’-DDE amb un major consum de carn, la qual cosa suggereix que el greix animal és una font important dexposició a metabòlits del DDT.

Quines són les implicacions dels resultats obtinguts?

Les dades obtingudes a l’estudi de cohort PA-MAMI poden ser utilitzades com a referència per a la biomonitorització de l’exposició química durant l’embaràs i el seu impacte en la salut de la descendència a Panamà i altres països d’Amèrica Central. A més, són útils per emfatitzar la necessitat d’estimar l’efecte còctel dels contaminants ambientals, on l’exposició a concentracions baixes pot resultar en un efecte combinat indesitjable i insospitat en considerar els contaminants individualment. És per això que aquests resultats poden ajudar a la implementació de regulacions legals que redueixin l’exposició a contaminants ambientals, cosa que ajudaria a prevenir possibles riscos per a la salut dels nens i on la biomonitorització periòdica permetria explorar l’efectivitat d’aquestes regulacions.

Referència: Iribarne-Durán LM, Castillero-Rosales I, Peinado FM, Artacho-Cordón F, Molina-Molina JM, Medianero E et al. Placental concentrations of xenoestrogenic organochlorine pesticides and polychlorinated biphenyls and assessment of their xenoestrogenicity in the PA-MAMI mother-child cohort. Environmental Research 2024; 241:117622.

Link a l’article científic: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/37977273/

Luz María Iribarne Durán
Doctora en Medicina Clínica y Salud Pública
Nicolás Olea
Catedrático Facultad de Medicina/Facultativo Especialista Hospital Clínico
Universidad de Granada/Hospital Clínico S. Cecilio
Instituto de Investigación Biosanitaria de Granada (ibs. GRANADA)