L’exposició residencial a contaminació atmosfèrica durant l’embaràs i mesures antropomètriques en néixer en una multi cohort a Espanya

19/06/2012

L68.antropometricas‘exposició prenatal a contaminació atmosfèrica pot ser perjudicial per al desenvolupament del fetus. Per aquesta raó es va avaluar l’associació entre l’exposició a la contaminació de l’aire durant l’embaràs i les mesures antropomètriques en néixer en quatre cohorts INMA.

L’exposició ambiental a diòxid de nitrogen (NO2) i benzè es va estimar mitjançant tècniques de regressió per usos del sòl (LUR: sigles en anglès de Land Use regression) per al domicili de cada dona (n = 2337) per a cada trimestre i per a tot l’embaràs de les 4 cohorts de novo de INMA. Es va estudiar l’associació entre l’exposició a contaminació atmosfèrica i mesures antropomètriques (pes, talla i perímetre cranial en néixer) mitjançant models de regressió lineal. També es van realitzar anàlisi de sensibilitat per al subgrup de dones que va passar més temps a casa durant l’embaràs. Finalment, es va realitzar una anàlisi combinada amb tècniques de meta anàlisi.

Resultats
En l’anàlisi combinat, un increment de 10 g/m3 en l’exposició a NO2 durant l’embaràs es va associar amb una disminució en la longitud en néixer de -0,9 mm. Per al subgrup de dones que van passar ≥ 15 h / dia a casa, l’associació va ser més forta. Per a aquest subconjunt de dones, per cada augment de 10 g/m3 d’exposició a NO2, en el segon trimestre, hi havia una reducció de 22 grams en el pes en néixer. No s’ha trobat cap relació significativa entre els nivells de benzè i les mesures antropomètriques al naixement.

Amb tot això, s’extreuen les següents conclusions: L’exposició al NO2 es va associar amb una reducció en la talla i el pes en néixer. Aquesta associació era més clara per al subgrup de dones que passaven més temps a casa.

Marisa Estarlich  és Llicenciada en estadística. Tècnica en recerca, i treballa a l’Àrea d’Investigació en Ambient i Salut. Centre Superior d’Investigació en Salut Pública (València).