“L’exposició a Bisfenol A en la infància influeix en el desenvolupament o en el comportament?”
06/04/2018
El Bisfenol A (BPA) és un químic sintètic àmpliament usat en la fabricació de plàstics, des d’envasos per a menjar, passant per materials ignífugs, fins a empastaments dentals entre altres aplicacions. L’ús del BPA és tan ampli que l’exposició humana a aquest producte és gairebé ubiqua, sent el menjar i la beguda la major font d’exposició per a la població general, i havent-se detectat de forma consistent en líquid amniòtic, en la placenta o en llet materna. El BPA és un disruptor endocrí (una substància capaç d’alterar el funcionament hormonal), que pot interferir amb hormones com les tiroïdals, els estrògens o els andrògens. Sembla ser que també és capaç d’influir sobre el desenvolupament cerebral i sobre el comportament. Per aquesta raó s’han realitzat diversos estudis sobre l’exposició al BPA durant l’embaràs i el posterior neurodesenvolupament del nen/a, i s’han trobat associacions amb ansietat, hiperactivitat, depressió, problemes d’atenció i altres alteracions en la infància.
No obstant això, succeeix el mateix quan l’exposició al Bisfenol A es produeix postnatalment, en la infància?
És la qüestió que s’aborda en un estudi de la cohort INMA de Granada, establerta entre els anys 2000 i 2002, en la qual van participar 668 mares i fills/es. Es van escollir 269 nens per valorar la relació entre l’exposició postnatal al BPA (estimada a partir de la concentració urinària) i el funcionament cognitiu i problemes del comportament als 9 – 10 anys d’edat (mesurats amb diferents qüestionaris i escales).
En aquest estudi es va detectar BPA en totes les mostres, i la seva major concentració es va associar a pitjors resultats en les escales sobre comportament i problemes socials en els nens, la qual cosa segueix la línia d’estudis previs sobre l’exposició postnatal a BPA. A pesar que els efectes de l’exposició prenatal sobre el comportament semblen ser més pronunciats que els efectes de l’exposició postnatal, la darrera no ha de ser infravalorada, com s’observa en aquest estudi.
L’exposició al BPA pot afectar al comportament durant una etapa crucial del desenvolupament cerebral dels nens. Es necessiten més estudis epidemiològics que incloguin a nenes per aclarir la naturalesa dels efectes del BPA segons el sexe, i també per identificar els períodes crítics d’exposició i per avaluar les possibles conseqüències a llarg termini sobre la salut mental.
Referència: Perez-Lobato R, Mustieles V, Calvente I, Jimenez-Diaz I, Ramos R, Caballero-Casero N, López-Jiménez FJ, Rubio S, Olea N, Fernandez MF. Exposure to bisphenol A and behavior in school-age children. Neurotoxicology. 2016 Mar;53:12-19.