“Les exposicions primerenques a metalls pesats poden causar efectes biològics i clínics rellevants a llarg termini”

25/01/2013

Les exposicions primerenques a metalls pesats, , encara que sigui a dosis per sota de les quals actualment se solen considerar «segures», poden causar efectes biològics i clínics rellevants al llarg de la vida. Aquesta és la principal conclusió de l’estudi “Placental concentrations of heavy metals in a mother-child cohort. Environmental Research” desenvolupat per Investigadors del Projecte INMA.

L’activitat humana allibera al medi ambient diferents compostos tòxics que poden ser molt nocius per a la salut humana i per a la majoria de formes de vida, com per exemple alguns metalls pesats (mercuri entre ells). Per aquesta raó, fa amb prou feines una setmana140 països van acordar en la “Convenció de Minamata” reduir els nivells mediambientals de mercuri, mitjançant la prohibició del seu ús en bateries, llums, relés i cosmètics, així com controlar les seves emissions en plantes industrials (tèrmiques, cimenteras, químiques, etc.), a partir de 2020. El tractat inclou l’abandó progressiu de la seva utilització en odontologia encara que sí es permetrà com a conservant en vacunes i en altres dispositius sempre que no hi hagi un substitut innocu.


L’activitat humana allibera al medi ambient diferents
compostos tòxics que poden ser molt nocius per a la salut
humana i per a la majoria de formes de vida,
com per exemple alguns metalls pesats (mercuri entre ells).
Aquesta és una bona notícia per al projecte Infància i Medi ambient. Cal recordar que un dels objectius del projecte INMA és conèixer l’exposició inadvertida de la població infantil a compostos químics tòxics com per exemple els metalls pesats i determinar els factors ambientals que determinen aquesta exposició. Ens interessa sobre manera estudiar l’exposició durant els primers anys de la vida, especialment la intrauterina, ja que l’exposició que ocorre durant aquest període de susceptibilitat particular en la qual es desenvolupa l’individu pot estar associada amb efectes adversos en la salut que podrien aparèixer al naixement o més tard en la vida.

El projecte INMA ja va observar (va ser notícia en la web) que un elevat percentatge dels nounats inclosos en l’estudi tenen uns nivells de mercuri en sang de cordó umbilical majors als recomanats per diverses agències internacionals. Així, un 24{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} dels nens superaven els nivells recomanats per la FAO (OMS) i un 64{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} els proposats per l’Agència de Protecció Ambiental d’Estats Units (*EPA). El mercuri és un contaminant ambiental amb distribució ubiqua que prové tant de fonts naturals com de l’activitat humana. La dieta és la principal font d’exposició en població general. De fet, els nivells oposats s’associaven clarament amb el consum de grans peixos depredadors, com el peix espasa o emperador i la tonyina vermella per part de la mare durant l’embaràs (Ramón et al., 2011). De la mateixa forma els nivells de mercuri oposats en el pèl dels nens als quatre anys es va relacionar amb el seu consum de peix (Freire et al., 2010).

Aprofundint en aquest objectiu, el treball liderat per Esperanza Amaya de la cohort INMA-Granada, ha consistit a avaluar l’exposició intrauterina a mercuri, a altres quatre metalls pesats (Manganès, Cadmi, Crom i Plom) i a un metal.loide (Arsènic) en les placentes recollides en la cohort INMA-Granada. La cohort granadina està formada per un total de 700 parelles de mares i els seus fills homes, nascuts entre octubre de l’any 2000 i agost del 2002 a l’Hospital Universitari Sant Cecilio de Granada. Els pares del nen van ser informats dels objectius i procediments de l’estudi en sol•licitar la seva participació, i en donar el seu consentiment van respondre a un qüestionari epidemiològic consentint en la utilització de la informació necessària de la història clínica i en la utilització de la placenta per estudiar els nivells d’exposició dels contaminants d’interès. Per a aquest estudi es va seleccionar a l’atzar una cinquena part (n=137) de les placentes de la cohort.


El projecte INMA ja va observar que un elevat
percentatge dels nounats inclosos en l’estudi tenen
uns nivells de mercuri en sang de cordó umbilical majors
als recomanats per diverses agències internacionals.
Totes les placentes estudiades tenien nivells detectables de cadmi i manganès mentre que crom, plom i mercuri es van trobar en el 98,5{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b}, 35,0{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} i 30,7{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} de les mostres analitzades, respectivament. Les concentracions mitjanes oposades van ser de major a menor: 94,8 ng de plom/g peso sec de placenta, 63,8 ng de manganès/g, 63,7 ng de crom/g, 3,45 ng de cadmi/g i 0,024 ng de mercuri/g. El compost arsènic no va ser detectat en cap de les placentes analitzades.

Cap de les mares va declarar ocupacions que poguessin suposar una major exposició als metalls pesats investigats. Fumar durant l’embaràs i l’edat *gestacional del nen es van relacionar amb els nivells de cadmi oposats, mentre que cap de les característiques de la mare o del nen recollides, es va associar amb les concentracions de crom, mercuri, manganès, o plom. En aquesta ocasió no es disposava d’informació sobre dieta durant l’embaràs pel que no es va poder comprovar si, com en treballs anteriors, aquesta era la principal font d’exposició en població general a aquests contaminants.


Havent recollit tanta informació sobre exposició
durant l’embaràs i els primers anys de vida, podem investigar
efectes a llarg termini d’exposicions primerenques,
que encara que siguin subtils, ens permetin actuar preventivament

Si comparem els nostres resultats amb les concentracions oposades en mostres de placenta en altres estudis europeus, els nivells de metalls pesats oposats en les placentes espanyoles ocupen una posició intermitja/baixa. No obstant això, recerques efectuades en altres països indiquen que exposicions primerenques a metalls pesats a dosis per sota de les quals actualment se solen considerar «segures» poden causar efectes biològics i clínics rellevants mes tarda en la vida. A més, els nivells de referència per a metalls pesats no s’han establert en mostres de placenta.

El compromís present i futur de INMA és continuar amb l’objectiu de demostrar que la població infantil general espanyola està exposada de manera inadvertida a múltiples compostos químics que poden causar efectes adversos en la seva salut. Ens interessa en gran manera el seguiment de la cohort, ja que havent recollit tanta informació sobre exposició durant l’embaràs i els primers anys de vida, podem investigar efectes a llarg termini d’exposicions primerenques, que encara que siguin subtils, ens permetin actuar preventivament aconsellant actituds i hàbits de menor risc en la nostra societat.

Artícle: Amaya E, Gil F, Freire C, Olmedo P, Fernández-Rodríguez M, Fernández MF, Olea N. Placental concentrations of heavy metals in a mother-child cohort. Environmental Research. 2013;120:63-70. doi: 10.1016/j.envres.2012.09.009.

* Esperanza Amaya és Llicenciada en Ciències Ambientals i investigadora de la cohort INMA de Granada; aviat defensarà la seva Tesi Doctoral titulada: “Exposició placentària a contaminants ambientals en l’estudi de cohorte INMA-Granada”

* Marieta Fernández és professora titular de la Universitat de Granada i coordinadora de la cohort INMA de Granada..