“Existeix una relació directa entre l’obesitat de la mare i la disminució de la funció cognitiva del nen”

30/05/2013

Entrevista a Maribel Casas, autora de l’estudi “Maternal pre-pregnancy overweight and obesity, and child neuropsychological development: two Southern European birth cohort studies”.

Primer de tot, expliqui’ns breument que els va motivar a impulsar aquest estudi
L’obesitat representa un important problema de salut pública i la seva prevalença és especialment important als països del centre, est i sud d’Europa. L’obesitat es caracteritza com una inflamació sistèmica que pot ser transferida al fetus, incrementant l’estrès oxidatiu i provocant així una sèrie de canvis en el sistema nerviós; aquests canvis poden provocar una disminució de la funció cognitiva del nen. Diversos estudis epidemiològics han demostrat l’existència d’efectes neuropsicológics en nens fills de mares obeses; no obstant això, àdhuc no s’ha pogut demostrar si aquests canvis es deuen a mecanismes intrauterins, com podria ser la inflamació, o bé es deuen a altres factors, especialment els relacionats amb el nivell socioeconòmic, estretament relacionats amb el sobrepès i el desenvolupament neuronal del nen. L’objectiu del nostre estudi va ser avaluar si els estats de sobrepès i obesitat de la mare abans de l’embaràs estaven associats amb el desenvolupament neuropsicológic dels nens entre 11 i 22 mesos a Espanya (cohort INMA) i Grècia (cohort RHEA).

Quina metodologia es va seguir?
En aquest estudi utilitzem tests neuropsicológics individuals, avaluem l’impacte de possibles factors intermediaris, com podrien ser marcadors de la inflamació, i a més utilitzem el pare com a control negatiu d’exposició. Aquesta metodologia consisteix a utilitzar el pare com a indicador de tots aquests factors socials que poden estar confonent la nostra associació real. En el nostre cas, si l’efecte del sobrepès i l’obesitat sobre el neurodesenvolupament infantil anés a causa de mecanismes intrauterins o propis de la mare, aquesta associació solament es veuria, o seria més consistent, en la mare que en el pare. Aquesta metodologia ja ha estat utilitzada anteriorment per avaluar l’associació entre exposició al fum del tabac durant l’embaràs i el desenvolupament neuropsicológic del nen.

“L’objectiu del nostre estudi va ser avaluar si els estats
de sobrepès i obesitat de la mare abans de l’embaràs
estaven associats amb el desenvolupament neuropsicológic dels nens
entre 11 i 22 mesos a Espanya (cohort INMA) i Grècia (cohort RHEA)”.

Quines són les principals conclusions que es poden extreure de l’estudi?
En aquest estudi hem vist que l’obesitat de la mare estava associada amb una reducció de la funció cognitiva del nen als 14 mesos d’edat. Aquesta reducció s’observava àdhuc tenint en compte diferents factors socioeconòmics i no s’observava en els pares obesos. És important esmentar que aquests resultats els vam poder replicar en les dues cohorts d’INMA i RHEA.

Quins són els pitjors factors, tant per a la mare com per al bebè, als quals s’exposen les mares embarassades que sofreixen obesitat?
Diferents estudis han reportat que l’obesitat de la mare durant l’embaràs augmenta el risc de patir diabetis mellitus gestacional i preeclàmpsia així com malformacions congènites en el fetus.

“En aquest estudi hem vist que l’obesitat de la mare estava
associada amb una reducció de la funció cognitiva del nen
als 14 mesos d’edat. Aquesta reducció s’observava àdhuc
tenint en compte  diferents factors socioeconòmics”. 
Quin paper juga el factor socioeconòmic i demogràfic en les conclusions de l’estudi?
Els factors socioeconòmics i demogràfics estan estretament relacionats amb l’obesitat de la mare i el neurodesenvolupament del nen; per això era molt important poder incloure quantes més variables socioeconòmiques millor en la nostra anàlisi. Encara que l’edat i l’educació tant de la mare com del pare estaven disponibles en ambdues cohorts, el nivell socioeconòmic solament ho estava disponible en INMA. Per tant, en la cohort de RHEA pot ser que persisteixi el que cridem “confusió residual” que s’atribueix a l’existència de factors que no es poden tenir en compte i que impedeixen que l’associació que veiem sigui la correcta. Creiem que això ha pogut influenciar els resultats, ja que les associacions entre obesitat de la mare i neurodesenvolupament del nen són més clares en la cohort d’INMA que en la de RHEA.

S’han detectat diferències significatives entre les dues cohorts analitzades? A què obeeixen?
cal destacar que en INMA tant l’obesitat de la mare com la del pare estaven estretament relacionades amb l’educació, l’edat, i el nivell socioeconòmic. A RHEA, en canvi, solament l’obesitat de la mare i no la del pare estava relacionada amb l’educació i l’edat. Això significa que a la cohort de RHEA pot ser que hi hagi altres factors relacionats amb l’obesitat del pare que no tenim en compte i que fan que el control negatiu d’exposició no sigui tan clar com en INMA.

“Els factors socioeconòmics i demogràfics están  estretament
relacionats amb l’obesitat de la mare i el neurodesenvolupament del nen;
per això era molt important poder incloure quantes més variables socioeconòmiques millor en la nostra anàlisi”.

L’obesitat, diuen, en la pandèmia del segle XXI i Espanya està al capdavant a nivell europeu Des d’un punt de vista mèdic, i encara que no sigui part de l’estudi, quines iniciatives creu que haurien d’impulsar-se per acabar amb aquesta problemàtica?
Personalment crec que s’hauria d’informar a les mares que l’obesitat, especialment abans de l’embaràs, pot ser perjudicial per a ella i per al nen. Això es podria informar a nivell dels centres d’atenció primàries però també es podrien fer campanyes per donar a conèixer aquestes recomanacions a major escala.

Per llegir l’estudi: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23569191