“Els efectes negatius del PCB153 en el neurodesenvolupament s’atribueixen principalment a l’exposició prenatal”

14/03/2013

Tot i que durant la lactància l’exposició a determinat compostos orgoclonados (OCs) augmenta respecte a l’exposició durant l’embaràs, els efectes negatius del PCB153 en el neurodesanvolupament, particularment en el desenvolupament psicomotor, s’atribueixen principalment a l’exposició prenatal. Aquesta és la principal conclusió de l’estudi “Evaluating the neurotoxic effects of lactational exposure to persistent organic pollutants (Pops) in Spanish children” desenvolupat per Investigadors del Projecte INMA.
Fins avui, molts estudis ja havien demostrat
una associació entre l’exposició a aquest tipus de compostos
durant l’embaràs i els efectes en el neurodesenvolupament.
No obstant això, les evidències sobre els efectes
de l’exposició postnatal eren molt menys clares
Fins avui, molts estudis ja havien demostrat una associació entre l’exposició a aquest tipus de compostos durant l’embaràs i els efectes en el neurodesenvolupament dels nens. No obstant això, les evidències sobre els efectes de l’exposició postnatal (després del naixement) a aquests composts –exposició que es dóna principalment per la lactància- eren molt menys clares. Un dels factors que més limitava l’estudi dels efectes de l’exposició postnatal era que l’estimació de l’exposició es realitzava d’una forma molt simple que no tenia en compte la variació de l’exposició al llarg dels primers mesos de vida del bebè.

En aquest nou estudi, liderat per la investigadora Martine Vrijheid, s’han aplicat uns models -anomenats farmacocinétics- que han permès als seus autors calcular els nivells d’exposició, mes a mes, durant el primer any de vida del nedó. D’aquesta manera, s’ha pogut estudiar més exhaustivament si l’exposició a OCs, concretament a PCB153, DDE i a HCB, durant la lactància tenia un efecte negatiu en el neurodesenvolupament dels nens i nenes, i a més veure en quin mes o mesos del primer any de vida es donava tal efecte.
Malgrat incrementar l’exposició
en el nen, és recomanable donar el pit
pels molts beneficis que la llet materna
té en el neurodesenvolupament del bebè.
Amb aquest nou mètode d’anàlisi, l’estudi confirma que a pesar que els nivells de compostos organoclorats en els nens augmenta durant els mesos de lactància respecte als mesos de gestació, és durant la fase prenatal quan l’exposició a aquests compostos pot tenir efecte més negatius per al bebè. Per tant, i malgrat incrementar l’exposició en el nen, és recomanable donar el pit pels molts beneficis que la llet materna té en el neurodesenvolupament del bebè.

Aquests efectes, que poden observar-se millor a partir del segon any de vida, poden afectar al neurodesenvolupament del nen i estan relacionats amb deficiències en àrees com les funcions executives, que són vitals per al control de la conducta i la cognició. També s’han observat efectes en nens d’edat pre-adolescent, en funcions molt específiques com la velocitat de processament. Els autors assenyalen que aquests efectes són a nivell poblacional i no són en cap cas desviacions clíniques del neurodesenvolupament. És a dir, no es pot predir que un nen que tingui uns nivells elevats de OCs vagi a desenvolupar una patologia del neurodesenvolupament.
Artícle: Gascon M, Verner DT., Guxens M, Grimalt JO, Forns J, Ibarluzea J, Lertxundi N, Ballester F, Llop S, Haddad S, Sunyer J, Vrijheid M. “Evaluating the neurotoxic effects of lactational exposure to persistent organic pollutants (Pops) in Spanish children”.