INMA: “L’exposició a contaminants orgànics persistents abans de néixer pot augmentar el risc de trastorns metabòlics en l’adolescència”
22/06/2021
Un estudi recent d’INMA va explorar l’associació entre l’exposició prenatal a contaminants orgànics persistents (COP) i marcadors d’obesitat i risc cardio-metabòlic. Els COP inclouen plaguicides organoclorats (p. ex., p, p’-DDT, HCB), així com productes químics industrials (PCBs). La producció i l’ús d’aquests productes químics van ser prohibits (PCBs, HCB) o restringits (p, p’-DDT) al 2004 gràcies al Conveni d’Estocolm. No obstant això, a causa de la seva alta persistència al medi ambient, encara es detecten al cos dels humans, incloses dones embarassades i nens/es. De fet, la majoria de les poblacions humanes estan exposades a aliments contaminats amb aquests compostos. Durant l’embaràs, els nivells materns de COP es transmeten al fetus a través de la placenta i, després del part, al nen/a mitjançant la llet materna. En estudis anteriors d’INMA, l’exposició prenatal a p, p’-DDT, HCB i PCBs s’ha associat amb un risc d’augment de pes ràpid i un índex de massa corporal (IMC) elevat a la infància. Cap dels estudis va avaluar si aquestes associacions continuen en l’adolescència, una etapa del desenvolupament caracteritzada per canvis significatius al sistema hormonal i ràpids augments de la massa corporal. A més, la majoria dels estudis van utilitzar mesures indirectes d’obesitat i pocs d’ells van explorar les característiques cardio-metabòlics.
En aquest nou estudi es van incloure un total de 379 nens/es de la cohort INMA-Menorca. Els nivells de COP es van mesurar en mostres de sang de cordó umbilical i després es va examinar als/les nens/es periòdicament entre les edats de 4 i 18 anys. En aquestes visites, els/es científics/ques van registrar l’IMC, el percentatge de greix corporal i la pressió arterial. Quan el/la nen/a va complir els 14 anys, es van mesurar biomarcadors de risc cardio-metabòlic en sang (colesterol, triglicèrids, glucosa, etc.).
Els resultats suggereixen que l’exposició prenatal a p, p’-DDT i HCB s’associa a un augment de l’IMC durant la infància i l’adolescència. També es va associar a una pressió arterial més alta, a majors nivells de lípids sèrics, i a un augment de la relació cintura/alçada en l’adolescència. Finalment, els nivells prenatals d’HCB es van associar amb un major percentatge de greix corporal en l’adolescència.
Aquest és el primer estudi que mostra que l’associació entre l’exposició prenatal als COP i l’IMC persisteix en l’adolescència, i que a més aquests mateixos compostos estan associats amb factors de risc per a la síndrome metabòlica en adults. Els/les autors/es han indicat que “algunes d’aquestes substàncies es podrien considerar disruptors endocrins, és a dir, químics que interfereixen amb la regulació hormonal”, afegint que “es pensa que els COP poden interactuar amb receptors hormonals o amb la generació de radicals lliures, i el principal problema és que s’acumulen als teixits grassos dels organismes vius, on poden persistir durant anys, i fins i tot dècades “. Atès que una de cada quatre persones es veu afectada per la síndrome metabòlica a tot el món, els/les autors/es advoquen per més estudis, especialment en infants i adolescents.
Referència: Güil-Oumrait N, Valvi D, Garcia-Esteban R, Guxens M, Sunyer J, Torrent M, Casas M, Vrijheid M. Prenatal exposure to persistent organic pollutants and markers of obesity and cardiometabolic risk in Spanish adolescents. Environ Int. 2021 Jun;151:106469.