INMA: “Associació entre la dieta mediterrània i l’exposició a metalls en nens de 4-5 anys residents a Espanya”

30/07/2024

Un estudi recent realitzat a la cohort INMA ha revelat que les diferències en l’adherència a una dieta mediterrània típica poden afectar l’exposició dels nens als metalls presents als aliments. Mentre que alguns metalls, com el calci, el coure i el zinc, són elements essencials de la fisiologia humana, d’altres, com ara l’arsènic, el cadmi i el plom, poden ser nocius. Curiosament, fins i tot en el cas dels metalls essencials, la ingestió excessiva també pot provocar danys. Això és especialment important en el cas dels nens, que tenen una menor tolerància a la sobreexposició a substàncies nocives que els adults.

La dieta és una de les dues fonts principals de metalls (l’altra és l’aigua potable), per la qual cosa és important comprendre com el tipus i la composició de la dieta modulen la nostra exposició a aquests. La dieta mediterrània és un tipus de dieta que s’associa comunament amb efectes beneficiosos per a la salut i es compon d’elements individuals com ara verdures, llegums, marisc i carn. No obstant això, no és clar com aquest patró dietètic pot influir en l’exposició als metalls.

En aquest estudi, els autors van avaluar si l‟adherència a una dieta mediterrània afectava l‟exposició dels nens als metalls, i també si els components individuals d‟aquesta dieta podien afectar les diferències observades.

Aquest estudi va incloure 2.139 nens que van participar a l’estudi INfància i Medi Ambient (INMA). L’estudi INMA va reclutar dones embarassades d’Astúries, Guipúscoa, Sabadell i València a Espanya entre el 2003 i el 2008 i els seus fills, que van ser avaluats en un seguiment quan tenien entre 4 i 5 anys. En aquell moment, els nens van completar qüestionaris sobre els seus hàbits alimentaris (el qüestionari de freqüència d’aliments) i van proporcionar mostres d’orina, que es van analitzar per detectar la presència i la quantitat de metalls. Els autors també es van assegurar de verificar altres potencials influències en l’exposició als metalls, com l’edat, el sexe, l’índex de massa corporal, el nivell socioeconòmic i la ingesta total d’energia.

L’estudi va descobrir que l’adherència a la dieta mediterrània s’associava amb nivells d’arsenobetaïna més alts, un derivat orgànic no tòxic de l’arsènic, però amb nivells més baixos de coure, un mineral essencial. En general, els nivells de metalls reportats en aquest estudi van ser més baixos que els d’un estudi similar Italià amb nens de 5 a 11 anys, encara que els nivells observats de cobalt, zinc i seleni van ser similars als d’un estudi anterior amb nens mexicans de 8 a 14 anys.

Curiosament, un examen més detallat dels components individuals de la dieta va mostrar que el consum de peix i marisc específicament s’associava amb nivells més alts d’arsenobetaïna, cosa que és consistent amb estudis anteriors. D’altra banda, no es va trobar una raó clara per explicar els nivells reduïts de coure, encara que el consum de carn al grup d’estudi va ser gairebé un 30% menor que l’informat en nens d’edat similar a tot Espanya, cosa que hi pot haver jugat un paper. A més, tot i que les mostres d’orina són una mesura acceptable de la concentració de coure, potser no és el mitjà d’avaluació més precís, per la qual cosa els resultats s’han d’interpretar amb cautela.

Una consideració addicional és que aquest estudi va ser de disseny transversal, cosa que significa que l’adherència a la dieta i els metalls es van mesurar al mateix moment. Un disseny més sòlid és un estudi longitudinal, cosa que significa mesurar la dieta i els metalls en les mateixes persones en diversos moments. Aquest tipus de disseny proporciona una evidència més sòlida, però requereix més temps i recursos. L’estudi presentat aquí proporciona evidència per donar suport a la realització d’un estudi longitudinal en aquesta àrea en punts de seguiment futurs.

En última instància, els autors van concloure que aquest estudi mostra que l’adherència a la dieta mediterrània augmenta l’exposició a alguns metalls, però en redueix l’exposició a altres, i que destaca la importància de considerar els components individuals de la dieta en avaluar-ne l’impacte.

Referència: Notario-Barandiaran L, Irizar A, Begoña-Zubero M, Soler-Blasco R, Riutort-Mayol G, Fernández-Somoano A, Tardón A, Casas M, Vrijheid M, Meharg A, Carey M, Meharg C, Ralphs K, McCreanor C, Grimalt JO, Vioque J, Signes-Pastor AJ. Association between mediterranean diet and metal(loid) exposure in 4-5-year-old children living in Spain. Environ Res. 2023 Sep 15;233:116508.

Link a l’article científic: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/37392824/