INMA: “Exposició a curt i mitjà termini a contaminació de l’aire, nivells plasmàtics de proteínes i pressió arterial en nens”

30/10/2023

Entre els diferents contaminants atmosfèrics que afecten la salut humana, podem destacar aquells amb efectes directes en la incidència de malalties cardiovasculars; com són les partícules fines en suspensió de diferents mides (PM2,5 i PM10), o altres gasosos com el diòxid de nitrogen (NO2), el diòxid de sofre (SO2), el monòxid de carboni (CO) i l’ozó (O3 ). Segons evidències recents recollides en adults, els efectes d’aquests contaminants sobre la salut cardiovascular podrien estar intervinguts, en part, a través de l’elevació dels nivells de pressió arterial. Tot i això, encara no coneixem en profunditat els mecanismes biològics i moleculars a través dels quals es provoquen aquests efectes. A més, tampoc no es coneix detalladament fins a quin punt aquests contaminants exerceixen els seus efectes nocius en els nivells de pressió arterial ja des d’estapes primerenques de la vida i el desenvolupament. Aquest tipus de coneixement, però, és de vital importància, ja que l’exposició a riscos ambientals durant la infància té el poder de canviar de forma permanent l’estructura, el metabolisme i la fisiologia de l’organisme, marcant la salut cardiovascular de les poblacions futures.

Per tal de donar una mica de llum sobre aquestes qüestions obertes, els investigadors d’INMA han dut a terme un estudi pioner per avaluar els efectes sobre la pressió arterial derivats de l’exposició a contaminació atmosfèrica, tot investigant els mecanismes biològics subjacents, tot això en el context de les primeres etapes de la vida.

Per això, a l’estudi avui presentat es van considerar diferents intervals de temps d’exposició a diversos contaminants atmosfèrics (1 dia, 1 setmana i 1 any) i es van determinar els nivells sèrics de 36 proteïnes (inclou citoquines, apolipoproteïnes, adipoquines) cartografiant la seva relació amb les alteracions de la pressió arterial en 1170 nens de 6 a 11 anys (en què la cohort INMA representa un dels grups poblacionals).

Com a troballa principal, aquest estudi va demostrar l’existència d’un possible efecte derivat de l’exposició a alguns dels contaminants analitzats (NO2, PM10 o PM2,5) sobre els nivells serícs d’algunes proteïnes com són l’hepatocyte growth factor (HGF) i la interleuquina 8 (IL8), mostrant com hi ha concentracions més elevades d’aquests biomarcadors a les mostres de sort dels nens que viuen en entorns més contaminats. Aquests resultats estan en consonància amb estudis previs realitzats en població adulta, que demostren com els efectes nocius per a la salut de la contaminació atmosfèrica podrien deure’s a l’exacerbació de processos moleculars com la inflamació sistèmica i l’estrès oxidatiu.

A més, aquest estudi va poder confirmar en població pediàtrica evidències prèvia d’estudis amb adults sobre com l’exposició al NO2 es relaciona amb nivells més elevats de pressió arterial sistòlica. Per tal d’aclarir si l’elevació sèrica de proteïnes reportada podria ser un dels mecanismes biològics que connectarien la contaminació atmosfèrica amb la pressió arterial, els investigadors van fer un estudi de mediació i, com a resultat, aquest va suggerir que l’HGF podria explicar el 19% dels efectes a curt termini del NO2 sobre la pressió arterial.

Tot i l’interès i la novetat d’aquests resultats, és important recordar la necessitat d’interpretar-los amb cautela, ja que, per exemple, la relació entre l’HGF i la pressió arterial continua despertant controvèrsia a la comunitat científica. De fet, l’HGF no sol considerar-se un marcador inflamatori, i s’ha descrit per primera vegada com un factor circulant hepàtic-regeneratiu. Encara més, algunes teories apunten fins i tot que l’elevació de HFG reportada podria ser un producte derivat de l’augment de la pressió arterial, que actuaria com a mecanisme compensatori de resposta a l’exposició a contaminants per contrarestar-ne els efectes. En qualsevol cas, caldrà més estudis per continuar investigant aquestes hipòtesis.

En general, els resultats presentats en aquest estudi reforcen la idea que l’exposició a contaminants atmosfèrics comporta efectes adversos sobre la salut cardiovascular ja des de les primeres etapes de la vida. Per això, i tenint en compte que la pressió arterial pressió arterial elevada durant la infància repercuteix en la salut al llarg de tota la vida, és de vital importància establir estratègies de prevenció primerenques davant d’aquest factor de risc.

Resum d’article INMA per Augusto Anguita-Ruiz, investigador INMA.

Referència: de Prado-Bert P, Warembourg C, Dedele A, Heude B, Borràs E, Sabidó E, Aasvang GM, Lepeule J, Wright J, Urquiza J, Gützkow KB, Maitre L, Chatzi L, Casas M, Vafeiadi M, Nieuwenhuijsen MJ, de Castro M, Grazuleviciene R, McEachan RRC, Basagaña X, Vrijheid M, Sunyer J, Bustamante M. Short- and medium-term air pollution exposure, plasmatic protein levels and blood pressure in children. Environ Res. 2022 Aug;211:113109.

Link a l’article científic: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/35292243/