“Els compostos organoclorats (OC) i el desenvolupament del fetus”
09/07/2015
Els compostos organoclorats (OC) són substàncies químiques que es poden produir de forma natural en el medi ambient però en la seva majoria provenen de l’activitat humana. Aquests compostos són químicament molt estables; el que significa que poden persistir en el medi ambient molt temps després d’haver-se produït i alliberat. A més aquests compostos poden romandre durant llargs períodes de temps acumulats en el teixit gras dels animals i dels éssers humans. Els OC inclouen el diclor difenil tricloroetà (DDT), àmpliament utilitzat com a pesticida, i el bifenils policlorats (PCBs), utilitzat principalment en transformadors elèctrics, en el plàstic, la pintura i en productes de cautxú. Aquests compostos estan prohibits a la majoria dels països desenvolupats des dels anys 70 i 80. No obstant això, en alguns països amb malària endèmica encara no s’ha prohibit l’ús de DDT.
En estudis amb animals, l’exposició als OC s’ha relacionat amb diversos efectes adversos en el fetus en desenvolupament, com els efectes sobre el sistema nerviós, el sistema endocrí, el sistema immunològic, i el sistema reproductiu. En humans, els resultats observats amb l’exposició accidental a alts nivells d’OC són consistents amb els resultats dels estudis realitzats en animals. No obstant això, els resultats obtinguts per baixos nivells d’exposició són inconsistents.
En aquest estudi els investigadors van analitzar els possibles efectes en la salut de l’exposició prenatal a un tipus de PCB, el PCB-153, i el metabòlit del DDT, el DDE. En particular, l’estudi es va centrar en els efectes d’aquests compostos sobre alguns resultats en el naixement, més concretament sobre la durada de la gestació i el pes al néixer dels nounats. Es varen incloure més de 9.000 parelles mare-fill d’estudis de cohort de naixement europeus com el projecte INMA. Els investigadors van mesurar els nivells de PCB-153 i DDE en sang de la mare i en la llet materna i els nivells d’aquests compostos en la sang del cordó umbilical del nadó. Els resultats mostraven que els nadons amb majors nivells de PCB-153 en sang de cordó umbilical tendeixen a néixer amb més baix pes que els nadons amb menor nivell de PCB-153 en sang de cordó umbilical. Aquesta associació va ser més forta entre els nadons de mares que havien estat fumant durant l’embaràs i en aquells que pertanyien a grups ètnics diferents als caucàsics. Els investigadors no van trobar cap associació entre l’exposició prenatal a PCB-153 i DDE i la durada de l’embaràs.
Els investigadors han posat èmfasi en què l’exposició prenatal a PCB-153 pot influir negativament en el desenvolupament del nadó produint baix pes al néixer i que aquest efecte pot ser potenciat per altres exposicions que tenen lloc durant l’embaràs com el tabaquisme matern. La regulació a nivell global de l’ús dels PCB i l’eliminació de residus que els puguin contenir és molt important per tal d’evitar riscs potencials per a la salut humana així com per el medi ambient.
Referència: Casas M, et al. Prenatal exposure to PCB-153, p,p’-DDE and birth outcomes in 9000 mother-child pairs: Exposure-response relationship and effect modifiers. Environ Int. 2015 Jan;74:23-31.
https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S016041201400289X