Cercar

XX PREMIO DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE EPIDEMIOLOGÍA AL MEJOR ARTÍCULO ORIGINAL EN EPIDEMIOLOGÍA PUBLICADO DURANTE EL 2012.

1– PRIMER PREMIO. TÍTULO: CIRCULATING 25-HYDROXYVITAMIN D3 IN PREGNANCY AND INFANT NEUROPSYCHOLOGICAL DEVELOPMENT. PEDIATRICS. Volume 130, Number 4, October 2012
AUTORES: Eva Morales, Mónica Guxens, Sabrina Llop, Clara Rodríguez-Bernal, Adonina Tardón, Isolina Riaño, Jesús Ibarluzea, Nerea Lertxundi, Mercedes Espada, Agueda Rodríguez, Jordi Sunyer.

2– PRIMER ACCÉSIT. TÍTULO: PRENATAL EXPOSURE TO MERCURY AND INFANT NEURODEVELOPMENT IN A MULTICENTER COHORT IN SPAIN: STUDY OF POTENTIAL MODIFIERS. AMERICAN JOURNAL OF EPIDEMIOLOGY, Vol. 175, No. 5, January 27, 2012.
AUTORES: Sabrina Llop, Monica Guxens, Mario Murcia, Aitana Lertxundi, Rosa Ramon, Isolina Riaño, Marisa Rebagliato, Jesús Ibarluzea, Adonina Tardón, Jordi Sunyer, Ferran Ballester.

PREMIO DE LA SOCIEDAD ESPAÑOLA DE EPIDEMIOLOGIA (SEE)-CIBERESP A LAS MEJORES COMUNICACIONES PRESENTADAS POR PERSONAL INVESTIGADOR JOVEN.

3– TÍTULO: EVALUACIÓN DE LA EXPOSICIÓN A CONTAMINACIÓN ATMOSFÉRICA POR OZONO MEDIANTE EL USO DE TÉCNICAS GEOESTADÍSTICAS. PROYECTO INMA.
AUTORES: M. ESTARLICH, C. IÑIGUEZ, A. FERNÁNDEZ -SAMOANO, A. LERTXUNDI, M. CIRACH, A. ESPLUGUES, I. TAMAYO, A. TARDÓN, F. BALLESTER, ET AL.

4– TÍTULO: EXPOSICIÓN PRENATAL A COMPUESTOS ORGANOCLORADOS Y DESARROLLO FETAL.
AUTORES: M.J. LOPEZ-ESPINOSA, M. MURCIA, C. IÑIGUEZ, E. VIZCAINO, S. LLOP, M. BASTERRECHEA, M. GUXENS, F. GOÑI, F. BALLESTER, ET AL.

5– TÍTULO: EFECTO DE DOSIS ALTAS DE SUPLEMENTOS DE ÁCIDO FÓLICO DURANTE EL EMBARAZO Y NEURODESARROLLO DEL NIÑO AL AÑO DE VIDA.
AUTORES: D. VALERA-GRAN, EM. NAVARRETE-MUÑOZ, D. GIMENEZ-MONZO, M. GARCIA DE LA HERA, A FERNÁNDEZ-SAMOANO, J. JULVEZ, J. IBARLUZEA, M. REBAGLIATO, J. VIOQUE.

PREMIOS DE LA INTERNATIONAL SOCIETY FOR ENVIRONMENTAL EPIDEMIOLOGY (ISEE)

6– MEJOR ARTICULO CIENTIFICO SOBRE EPIDEMIOLOGIA AMBIENTAL 2012. TÍTULO: Birth weight, head circumference, and prenatal exposure to acrylamide from maternal diet: the European prospective mother-child study (NewGeneris)
AUTORES: Pedersen M, von Stedingk H, Botsivali M, Agramunt S, Alexander J, Brunborg G, Chatzi L, Fleming S, Fthenou E, Granum B, Gutzkow KB, Hardie LJ, Knudsen LE, Kyrtopoulos SA, Mendez MA, Merlo DF, Nielsen JK, Rydberg P, Segerbäck D, Sunyer J, Wright J, Törnqvist M, Kleinjans JC, Kogevinas M; NewGeneris Consortium.

7– “ABSTRACT” DESTACADO DE UN NUEVO INVESTIGADOR. TÍTULO: BIRTH WEIGHT, HEAD CIRCUMFERENCE AND EXPOSURE TO AMBIENT AIR POLLUTION DURING PREGNANCY: A EUROPEAN COHORT STUDY (ESCAPE)
AUTORES: Marie Pedersen, Lise Giorgis-Allemand, Mark J. Nieuwenhuijsen, Göran Pershagen, Ulrike Gehring, Bert Brunekreef, Manolis Kogevinas, Rémy Slama, on behalf of the ESCAPE birth outcome working group.

IV PREMIO ANUAL DE GRUPO EJE (GRUPO ESPAÑOL DE JÓVENES EPIDEMIÓLOGOS) AL MEJOR ARTÍCULO ORIGINAL EN EL CAMPO DE LA EPIDEMIOLOGÍA Y SALUD PÚBLICA

8– TÍTULO: Residential Exposure to Outdoor Air Pollution during Pregnancy and Anthropometric Measures at Birth in a Multicenter Cohort in Spain
AUTORES: Estarlich M, Ballester F, Aguilera I, Fernández-Somoano A, Lertxundi A, Llop S, Freire C, Tardón A, Basterrechea M, Sunyer J, Iñiguez C.

MOLTES FELICITATS A TOTS ELS PREMIATS!!

Per arribar a aquesta conclusió, investigadors del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), centre de recerca de l’Aliança ISGlobal, van mesurar el nivell de vitamina D en la sang de gairebé 2.000 dones en el seu primer i segon trimestre de l’embaràs i avaluar les aptituds del nadó cap als 14 mesos d’edat.

Els investigadors van trobar que els nens de mares amb nivells deficients de vitamina D van obtenir qualificacions més baixes que aquells de mares amb nivells adequats de la vitamina. “En general, les puntuacions més baixes de les proves podrien conduir a coeficients intel·lectuals més baixos dels nens”, va explicar l’autora principal de l’estudi i epidemiòloga del CREAL, la Dra. Eva Morales.

De fet, segons aquest estudi que s’emmarca dins del Projecte INMA, les diferències entre quatre i cinc punts en aquest tipus de proves neuropsicològiques podrien reduir el nombre de nens amb intel·ligència superior a la mitjana (coeficient intel·lectual per sobre de 110 punts) en més del 50{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b}.

El nou repte de la Dra. Morales és que “ara que els nens d’INMA han arribat als 4-5 anys d’edat una pregunta a la qual ens agradaria donar resposta és si el dèficit de vitamina D durant les etapes del desenvolupament cerebral incrementa el risc de presentar símptomes de dèficit d’atenció i/o hiperactivitat en la infància”.

Les dones embarassades exposades a la contaminació de l’aire a Estats Units tenen dues vegades més possibilitats de donar a llum a un nen amb autisme en comparació de les quals viuen en àrees amb menor pol.lució, destaca l’estudi.

La recerca, realitzat per experts a la Universitat de Harvard i publicada a la revista Environmental Health Perspectives, va examinar informació d’una enquesta de més de 116 mil dones, que va començar en 1989, i va afirmar que l’augment en contaminació a les ciutats més grans del món portarà nous casos i tipus d’aquest malaltia. D’acord amb els resultats de l’estudi, l’exposició a una atmosfera contaminada durant l’embaràs augmenta el risc que el bebè sofreixi autisme.
Les dones embarassades exposades a la contaminació
de l’aire a Estats Units tenen dues vegades més possibilitats
de donar a llum a un nen amb autisme en comparació de les quals
viuen en àrees amb menor pol.lució.
“El nostre estudi és el primer a nivell nacional (amb dades dels 50 estats d’Estats Units) que analitza la contaminació ambiental durant l’embaràs i el risc d’autisme. Hi ha hagut dos estudis previs, que suggerien un vincle, però van ser realitzats en àrees locals”, va explicar Andrea Lynne Roberts, de l’Escola de Salut Pública de la Universitat de Harvard (HSPH), al diari espanyol El Mundo.

Per establir l’exposició a les substàncies contaminants durant l’embaràs, els científics van usar dades de la contaminació de l’aire de l’Agència de Protecció Ambiental nord-americana, ajustats a factors com a ingressos, educació i consum de cigarrets durant l’etapa de gestació.

“La nostra recerca és preocupant perquè mostra que, segons el tipus de contaminant, de 20 a 60{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} de les dones que van participar en l’estudi vivien en zones on el risc d’autisme era més alt”, va apuntar Roberts.

Els investigadors van seguir a 325 dones que havien tingut un fill autista i a altres 22 mil els fills dels quals no sofreixen d’aquest trastorn. Després van examinar els nivells de contaminants en l’aire en el moment i lloc de naixement, basats en dades de l’Agència de Protecció Ambiental d’Estats Units. (EPA).
És sabut que les partícules de dièsel, plom,
manganès, mercuri, clorur de metilè i uns altres contaminants
afecten la funció cerebral del nen.
Les dones embarassades que vivien en zones on la concentració de partícules dièsel i mercuri en l’aire eren majors, tenien el doble de risc de tenir un nen amb autisme que les que vivien en llocs menys contaminats per aquestes substàncies, van concloure.

D’altra banda, van trobar que les dones que durant l’embaràs vivien en àrees on els nivells de clorur de plom, manganès i clorur de metilè en l’aire eren més alts tenien 50{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} més probabilitats de tenir un fill autista que les que vivien llocs menys exposats a aquests contaminants.

Cal recordar que l’autisme és un espectre de trastorns caracteritzats per un greu dèficit del desenvolupament, permanent i profund. Afecta la socialització, la comunicació, la imaginació, la planificació i la reciprocitat emocional, i evidencia conductes repetitives o inusuals. La incapacitat d’interacció social i l’aïllament són alguns dels símptomes.

Nicholas Newman, director de Salut Ambiental Pediàtrica i Clínica a l’Hospital de Nens de Cincinnati, i primer autor de la recerca ha assenyalat que “existeix una creixent preocupació pels possibles efectes de la contaminació de l’aire relacionada amb el tràfic en el cervell en desenvolupament. Aquest impacte no s’entén completament a causa dels estudis epidemiològics limitats”.

Newman i els seus col.legues van recol.lectar dades sobre la contaminació de l’aire relacionada amb el tràfic (TRAP) de l’Estudi sobre la Contaminació de l’Aire i l’Al•lèrgia en la Infància a Cincinnati (CCAAPS), un estudi epidemiològic a llarg termini que examina els efectes de les partícules de tràfic en la salut respiratòria infantil i el desenvolupament d’al.lèrgies.

Els resultats van mostrar que els nens que van
ser exposats a la tercera major quantitat de TRAP durant
el primer any de vida eren més propensos a tenir puntuacions
d’hiperactivitat en el rang de “risc” quan tenien 7 anys d’edat

Finançat per l’Institut Nacional de Ciències de Salut Ambiental i dirigit per Gracia LeMasters, del Departament de Salut Ambiental, en CCAAPS participen nounats a l’àrea metropolitana de Cincinnati des de 2001 fins a 2003, triats sobre la base dels antecedents familiars i el seu lloc de residència a prop o lluny d’una important autopista o ruta d’autobús.

Els nens van ser seguits des de la infància fins a l’edat de 7 anys, quan els pares van completar la segona edició del Sistema d’Avaluació del Comportament de la Infància (BASC-2), l’avaluació de trastorn d’hiperactivitat i dèficit d’atenció (TDAH) i els símptomes relacionats, incloent els problemes d’atenció, agressivitat, problemes de conducta i comportament atípic.

Els resultats van mostrar que els nens que van ser exposats a la tercera major quantitat de TRAP durant el primer any de vida eren més propensos a tenir puntuacions d’hiperactivitat en el rang de “risc” quan tenien 7 anys d’edat, és a dir, que han de ser monitorejats acuradament, ja que estan en risc de desenvolupar símptomes clínicament importants.

Aproximadament l’11 per cent de la població d’Estats Units
viu a menys de 100 metres d’una carretera de quatre carrils
i que el 40 per cent dels nens assisteixen a l’escola a menys
de 400 metres d’una carretera principal.

“Diversos mecanismes biològics podrien explicar l’associació entre les conductes hiperactives i la contaminació de l’aire relacionada amb el tràfic”, explica Newman, incloent gots sanguinis estrets en el cos i toxicitat en l’escorça frontal del cervell.

Newman assenyala que l’exposició més alta a la contaminació de l’aire es va associar amb un augment significatiu en la hiperactivitat només entre els nens les mares dels quals tenien un major nivell d’educació. Les mares amb educació superior poden esperar majors assoliments, diu aquest expert, la qual cosa afecta a l’informe dels pares sobre els problemes de conducta dels nens.

“L’associació observada entre la contaminació de l’aire
relacionada amb el tràfic i la hiperactivitat pot tenir implicacions
de llarg abast per a la salut pública”.

“L’associació observada entre la contaminació de l’aire relacionada amb el tràfic i la hiperactivitat pot tenir implicacions de llarg abast per a la salut pública”, afirma Newman, qui va assenyalar que els estudis han demostrat que aproximadament l’11 per cent de la població d’Estats Units viu a menys de 100 metres d’una carretera de quatre carrils i que el 40 per cent dels nens assisteixen a l’escola a menys de 400 metres d’una carretera principal.

“La contaminació de l’aire relacionada amb el tràfic és un dels molts factors associats amb els canvis en el desenvolupament neurològic, però és un dels que millor es poden prevenir”, conclou Newman.

Primer de tot, expliqui’ns breument que els va motivar a impulsar aquest estudi
L’obesitat representa un important problema de salut pública i la seva prevalença és especialment important als països del centre, est i sud d’Europa. L’obesitat es caracteritza com una inflamació sistèmica que pot ser transferida al fetus, incrementant l’estrès oxidatiu i provocant així una sèrie de canvis en el sistema nerviós; aquests canvis poden provocar una disminució de la funció cognitiva del nen. Diversos estudis epidemiològics han demostrat l’existència d’efectes neuropsicológics en nens fills de mares obeses; no obstant això, àdhuc no s’ha pogut demostrar si aquests canvis es deuen a mecanismes intrauterins, com podria ser la inflamació, o bé es deuen a altres factors, especialment els relacionats amb el nivell socioeconòmic, estretament relacionats amb el sobrepès i el desenvolupament neuronal del nen. L’objectiu del nostre estudi va ser avaluar si els estats de sobrepès i obesitat de la mare abans de l’embaràs estaven associats amb el desenvolupament neuropsicológic dels nens entre 11 i 22 mesos a Espanya (cohort INMA) i Grècia (cohort RHEA).

Quina metodologia es va seguir?
En aquest estudi utilitzem tests neuropsicológics individuals, avaluem l’impacte de possibles factors intermediaris, com podrien ser marcadors de la inflamació, i a més utilitzem el pare com a control negatiu d’exposició. Aquesta metodologia consisteix a utilitzar el pare com a indicador de tots aquests factors socials que poden estar confonent la nostra associació real. En el nostre cas, si l’efecte del sobrepès i l’obesitat sobre el neurodesenvolupament infantil anés a causa de mecanismes intrauterins o propis de la mare, aquesta associació solament es veuria, o seria més consistent, en la mare que en el pare. Aquesta metodologia ja ha estat utilitzada anteriorment per avaluar l’associació entre exposició al fum del tabac durant l’embaràs i el desenvolupament neuropsicológic del nen.

“L’objectiu del nostre estudi va ser avaluar si els estats
de sobrepès i obesitat de la mare abans de l’embaràs
estaven associats amb el desenvolupament neuropsicológic dels nens
entre 11 i 22 mesos a Espanya (cohort INMA) i Grècia (cohort RHEA)”.

Quines són les principals conclusions que es poden extreure de l’estudi?
En aquest estudi hem vist que l’obesitat de la mare estava associada amb una reducció de la funció cognitiva del nen als 14 mesos d’edat. Aquesta reducció s’observava àdhuc tenint en compte diferents factors socioeconòmics i no s’observava en els pares obesos. És important esmentar que aquests resultats els vam poder replicar en les dues cohorts d’INMA i RHEA.

Quins són els pitjors factors, tant per a la mare com per al bebè, als quals s’exposen les mares embarassades que sofreixen obesitat?
Diferents estudis han reportat que l’obesitat de la mare durant l’embaràs augmenta el risc de patir diabetis mellitus gestacional i preeclàmpsia així com malformacions congènites en el fetus.

“En aquest estudi hem vist que l’obesitat de la mare estava
associada amb una reducció de la funció cognitiva del nen
als 14 mesos d’edat. Aquesta reducció s’observava àdhuc
tenint en compte  diferents factors socioeconòmics”. 
Quin paper juga el factor socioeconòmic i demogràfic en les conclusions de l’estudi?
Els factors socioeconòmics i demogràfics estan estretament relacionats amb l’obesitat de la mare i el neurodesenvolupament del nen; per això era molt important poder incloure quantes més variables socioeconòmiques millor en la nostra anàlisi. Encara que l’edat i l’educació tant de la mare com del pare estaven disponibles en ambdues cohorts, el nivell socioeconòmic solament ho estava disponible en INMA. Per tant, en la cohort de RHEA pot ser que persisteixi el que cridem “confusió residual” que s’atribueix a l’existència de factors que no es poden tenir en compte i que impedeixen que l’associació que veiem sigui la correcta. Creiem que això ha pogut influenciar els resultats, ja que les associacions entre obesitat de la mare i neurodesenvolupament del nen són més clares en la cohort d’INMA que en la de RHEA.

S’han detectat diferències significatives entre les dues cohorts analitzades? A què obeeixen?
cal destacar que en INMA tant l’obesitat de la mare com la del pare estaven estretament relacionades amb l’educació, l’edat, i el nivell socioeconòmic. A RHEA, en canvi, solament l’obesitat de la mare i no la del pare estava relacionada amb l’educació i l’edat. Això significa que a la cohort de RHEA pot ser que hi hagi altres factors relacionats amb l’obesitat del pare que no tenim en compte i que fan que el control negatiu d’exposició no sigui tan clar com en INMA.

“Els factors socioeconòmics i demogràfics están  estretament
relacionats amb l’obesitat de la mare i el neurodesenvolupament del nen;
per això era molt important poder incloure quantes més variables socioeconòmiques millor en la nostra anàlisi”.

L’obesitat, diuen, en la pandèmia del segle XXI i Espanya està al capdavant a nivell europeu Des d’un punt de vista mèdic, i encara que no sigui part de l’estudi, quines iniciatives creu que haurien d’impulsar-se per acabar amb aquesta problemàtica?
Personalment crec que s’hauria d’informar a les mares que l’obesitat, especialment abans de l’embaràs, pot ser perjudicial per a ella i per al nen. Això es podria informar a nivell dels centres d’atenció primàries però també es podrien fer campanyes per donar a conèixer aquestes recomanacions a major escala.

Per llegir l’estudi: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23569191

“Alguns països europeus ja han començat
a regular l’ús de disruptors endocrins i han
prohibit l’ús del bisfenol A (BPA) en tots els
materials que estiguin en contacte amb aliments infantils.”

El passat 14 de març, el ple del Parlament Europeu va aprovar amb 489 vots a favor, 102 en contra i 19 abstencions el projecte de resolució de la Comissió de Medi ambient, Salut i Seguretat Alimentària [Projecte sobre la protecció de la salut pública contra els DE 2012/2066(INI)] [2], que reclama donar una bolcada a l’estratègia europea sobre aquestes substàncies químiques i millorar profundament la política sobre el control.

La resolució exigeix mesures urgents i concretes per protegir la salut dels ciutadans enfront dels Donis mitjançant una estratègia comunitària comuna, que ha d’estar finalitzada per intervinguts de 2015. La resolució estableix amb claredat la dificultat de fixar uns nivells d’exposició que puguin considerar-se realment segurs; recalca que és prioritari reduir l’exposició a aquest tipus de substàncies químiques, mitjançant la revisió de la legislació vigent amb l’objectiu d’aconseguir una disminució de l’exposició, especialment per als grups de població més vulnerables -embarassades, bebès, nens i adolescents-, proposa diferents millores en el sistema regulatori europeu REACH (Registration, Evaluation, Authorisation and Restriction of Chemical substances), i, finalment, indica com els resultats dels estudis científics han de ser utilitzats per avaluar els riscos de l’exposició a aquests compostos químics tan particulars.

“La resolució exigeix mesures urgents i concretes
per protegir la salut dels ciutadans enfront dels Donis
mitjançant una estratègia comunitària comuna, que ha d’estar
finalitzada per intervinguts de 2015.”

A l’una, altres iniciatives internacionals s’han anat plantejant per diferents organismes internacions, entre les quals destaquen les desenvolupades a petició de la pròpia Comissió Europea, per un grup d’experts en disrupció endocrina -ED Expert Advisory Group-EAG- i per l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), que acaben d’elaborar sengles informes on s’estableixen els elements a tenir en compte per a l’establiment de criteris científics per identificar Donis. L’informe de el “ED Expert Advisory Group-EAG” es va presentar a la Comissió el passat dia 19 de març [3], i el de la *EFSA, el passat 20 de març [4].

Tots dos informes difereixen en algunes característiques essencials. L’informe de la EFSA subratlla que totes les substàncies actives sobre el sistema endocrí no tenen per què ser necessàriament DEs, supedita l’existència de “proves raonables” que demostrin que la substància pugui generar un efecte nociu resultant de la seva interacció o interferència amb el sistema endocrí, mitjançant la utilització dels assajos disponibles internacionalment acceptats. Recordi’s que els assajos disponibles (OECD-UE) cobreixen, ara com ara, una part limitada del sistema endocrí: estrògens, andrògens i tiroides-, així com la interacció amb la esterogénesis ovàrica i testicular.

Per la seva banda, l’informe del ED-EAG assenyala que si bé per poder identificar a un compost químic com DE es necessari que es demostri que l’exposició s’associa amb un efecte advers, i que aquest s’exerceix mitjançant interacció o interferència amb el sistema endocrí, altres qualitats com són la potència, severitat, irreversibilitat, o toxicitat, no són obligatòries per a la qualificació com DE, encara que serveixin d’ajuda per a la caracterització del risc.

“El nostre informe -assenyala l’eurodiputada Westlund-
deixa clar que ha arribat el moment de prendre una acció política coherent.
Fins i tot encara que no tinguem totes les respostes, ja sabem prou
perquè es regulin aquestes substàncies d’acord al principi de precaució”.

A més, l’informe insisteix que ha de ser tinguda en compte tota la informació científica rellevant procedent d’estudis científics correctament dissenyats, encara que no ho hagin estat amb interès regulador. El nou, finalment, és que posa en relleu que àdhuc en absència de tota l’evidència científica, ha de prioritzar la protecció de la salut humana i animal. Subratlla, a més, la necessitat d’ampliar els assajos biològics actualment disponibles (OCDE-UE), que haurien de considerar els efectes que apareixen molt després que ocorri l’exposició, especialment, si aquesta té lloc durant l’embaràs, així com la conveniència de desenvolupar biomarcadors en viu que siguin indicadors d’activitat endocrina. El grup d’experts recomana considerar de manera individual cada compost químic, cas per cas, així com tenir en compte l’exposició continuada i el continu estrès al que estan sotmesos els organismes vius.

L’eurodiputada sueca Åsa Westlund, impulsora del projecte sobre la protecció de la salut pública contra els disruptors endocrins, va afirmar: “El nostre informe deixa clar que ha arribat el moment de prendre una acció política coherent. Fins i tot encara que no tinguem totes les respostes, ja sabem prou perquè es regulin aquestes substàncies d’acord al principi de precaució”.

Alguns països europeus ja han començat a regular l’ús de disruptors endocrins. Així, França, Bèlgica, Dinamarca i Suècia han prohibit l’ús del bisfenol A (BPA) en tots els materials que estiguin en contacte amb aliments infantils, inicialment per als destinats a menors de 3 anys, i posteriorment per a tota la infància. Dinamarca, per la seva banda, va prohibir l’any passat quatre tipus de ftalats (DEHP, DBP, DIBP i BBP) presents en molts béns de consum. A Espanya s’ha llançat la primera iniciativa al nostre país destinada a la prohibició de BPA en els envasos d’aliments [5].

Els que treballem en recerca en aquest camp pensem que hi ha encara molt per fer, per això està en marxa una iniciativa expressada a manera de “Declaració de Berlaymont sobre Disruptors Endocrins” amb l’objectiu d’incentivar una convocatòria especifica de recerca en aquesta àrea dins del Marc Europeu Horizon 2020.”

Article publicat en el BUTLLETÍ OSMAS (Abril 2013) per Marieta Fernández, membre del grup d’experts de la UE (*ED-*EAG) sobre disruptors endocrins i investigadora del Projecte INMA.

[1] http://www.who.int/ceh/publications/endocrine/en/index.html
[2] http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-//EP//TEXT+REPORT+A7-2013-0027+0+DOC+XML+V0//ES
[3] http://ihcp.jrc.ec.europa.eu/our_activities/food-cons-prod/endocrine_disrupters/jrc-report-scientific-issues-identification-endocrine-disrupting-substances
[4] http://www.aesan.msc.es/AESAN/web/punto_focal_efsa/detalle/disruptores_efsa.shtml
[5] http://plural-21.org/fundacion-vivo-sano-2/fundacion-vivo-sano