Cercar

Els resultats de l’estudi confirmen que existeix una relació directa entre l’obesitat de la mare i la disminució de la funció cognitiva del nen a edats primerenques. Aquesta reducció es donava àdhuc tenint en compte diferents factors socioeconòmics i no s’observava en els fills de pares obesos. Els resultats es van poder replicar en les dues cohorts estudiades.

En l’estudi, amb una mostra de més de 2.400 paris mare-fill, els investigadors del projecte INMA van dur a terme tests neuropsicológicos individuals, van avaluar l’impacte de possibles factors intermediaris, com podrien ser marcadors de la inflamació, i a més es va utilitzar al pare com a control negatiu d’exposició.

Els resultats de l’estudi confirmen
que existeix una relació directa entre
l’obesitat de la mare i la disminució de la funció
cognitiva del nen a edats primerenques.

Aquesta metodologia consisteix a utilitzar el pare com a indicador de tots aquests factors socials que poden estar confonent l’associació real. En aquest cas, si l’efecte del sobrepès i l’obesitat sobre el neurodesenvolupament infantil anés a causa de mecanismes intrauterins o propis de la mare, aquesta associació solament es veuria, o seria més consistent, en la mare que en el pare.

‘obesitat es caracteritza per una inflamació sistémica que pot ser transferida al fetus, incrementant l’estrès oxidatiu i provocant així una sèrie de canvis en el sistema nerviós; aquests canvis poden provocar una disminució de la funció cognitiva del nen.

Aquest estudi suggereix que la reducció
en la funció cognitiva del nen
es deu probablement als mecanismes intrauterins.

Diversos estudis epidemiològics ja han demostrat l’existència d’efectes neuropsicológics en nens fills de mares obeses; no obstant això, fins ara no s’havia pogut demostrar si aquests canvis es devien a mecanismes intrauterins, com podria ser la inflamació, o bé a altres factors relacionats amb el nivell socioeconòmic familiar o la genètica.

Aquest estudi suggereix que la reducció en la funció cognitiva del nen es deu probablement als mecanismes intrauterins, encara que es necessiten més estudis per separar aquests efectes directes d’altres factors propis de la mare.

Artícle: “Maternal pre-pregnancy overweight and obesity, and child neuropsychological development: two Southern European birth cohort studies”. Maribel Casas, Leda Chatzi, Anne-Elie Carsin, Pilar Amiano,3 Mònica Guxens, Manolis Kogevinas, Katerina Koutra,Nerea Lertxundi, Mario Murcia, Marisa Rebagliato, Isolina RiaÑo, Clara L.Rodr?guez-Bernal, Theano Roumeliotaki, Jordi Sunyer, Michelle Mendez and Martine Vrijheid.

• Enllaç: Resultats de l’estudi

En aquest nou estudi, liderat per la investigadora Martine Vrijheid, s’han aplicat uns models -anomenats farmacocinétics- que han permès als seus autors calcular els nivells d’exposició, mes a mes, durant el primer any de vida del nedó. D’aquesta manera, s’ha pogut estudiar més exhaustivament si l’exposició a OCs, concretament a PCB153, DDE i a HCB, durant la lactància tenia un efecte negatiu en el neurodesenvolupament dels nens i nenes, i a més veure en quin mes o mesos del primer any de vida es donava tal efecte.
Malgrat incrementar l’exposició
en el nen, és recomanable donar el pit
pels molts beneficis que la llet materna
té en el neurodesenvolupament del bebè.
Amb aquest nou mètode d’anàlisi, l’estudi confirma que a pesar que els nivells de compostos organoclorats en els nens augmenta durant els mesos de lactància respecte als mesos de gestació, és durant la fase prenatal quan l’exposició a aquests compostos pot tenir efecte més negatius per al bebè. Per tant, i malgrat incrementar l’exposició en el nen, és recomanable donar el pit pels molts beneficis que la llet materna té en el neurodesenvolupament del bebè.

Aquests efectes, que poden observar-se millor a partir del segon any de vida, poden afectar al neurodesenvolupament del nen i estan relacionats amb deficiències en àrees com les funcions executives, que són vitals per al control de la conducta i la cognició. També s’han observat efectes en nens d’edat pre-adolescent, en funcions molt específiques com la velocitat de processament. Els autors assenyalen que aquests efectes són a nivell poblacional i no són en cap cas desviacions clíniques del neurodesenvolupament. És a dir, no es pot predir que un nen que tingui uns nivells elevats de OCs vagi a desenvolupar una patologia del neurodesenvolupament.
Artícle: Gascon M, Verner DT., Guxens M, Grimalt JO, Forns J, Ibarluzea J, Lertxundi N, Ballester F, Llop S, Haddad S, Sunyer J, Vrijheid M. “Evaluating the neurotoxic effects of lactational exposure to persistent organic pollutants (Pops) in Spanish children”.

• Enllaç: Resultats de l’estudi

Què els va motivar a realitzar aquest estudi?
Fins avui, molts estudis havien demostrat una associació entre exposició a compostos organoclorats (OCs en anglès) durant l’embaràs, com són els PCBs, el HCB o el DDE, i efectes en el neurodesenvolupament dels nens. No obstant això, els efectes de l’exposició postnatal a aquests compostos, que es dóna principalment per la lactància, eren menys clars. Un dels factors que més limitava l’estudi dels efectes de l’exposició postnatal era que l’estimació de l’exposició es realitzava d’una forma molt simple, i no tenia en compte la variació de l’exposició al llarg dels diferents mesos de vida del nen o nena després de néixer. En l’estudi actual, teníem l’oportunitat d’aplicar uns models, anomenats farmacocinétics, que ens permetien calcular l’exposició, mes a mes, durant el primer any de vida de l’infant. D’aquesta manera, podíem estudiar si l’exposició a OCs, concretament a *PCB153, *DDE i a *HCB, durant la lactància tenia un efecte negatiu en el neurodeenvolupament dels nens i nenes, i a més veure en quin mes o mesos del primer any de vida es donava tal efecte.

Quins són les principals conclusions de l’estudi?
En aquest estudi vam veure que, a pesar que durant la lactància l’exposició a *OCs augmenta respecte a l’exposició durant l’embaràs, els efectes negatius del *PCB153 en el neurodesenvolupament, particularment en el desenvolupament psicomotor, s’atribueixen principalment a l’exposició prenatal. En altres paraules, els resultats indiquen que durant la fase prenatal el bebè és més susceptible a l’efecte de l’exposició prenatal a PCB153. No vam veure efectes pel DDE o HCB, pre o postnatal.

Quins són les etapes més habituals d’exposició a aquests contaminants?
En realitat estem exposats a aquests contaminants des d’abans de néixer a través del cordó umbilical, i durant la resta de la nostra vida principalment per la dieta. En el cas dels nounats, la lactància és una font important d’exposició, ja que aquests compostos s’acumulen en teixits o líquids grassos, com és la llet materna. Encara així, es recomana alletar a l’infant, ja que la llet materna té molts beneficis malgrat poder contenir OCs.

“Els resultats indiquen que durant la fase
prenatal el bebè és més susceptible a l’efecte
de l’exposició prenatal a PCB153. No es van veure
efectes pel DDE o HCB, pre o postnatal”.

En quin període comporta més riscos una exposició elevada als POPS, en prenatal o postnatal?
Els resultats d’estudis previs i present estudi indiquen que durant la fase prenatal el neurodesenvolupament dels nens és més susceptible a aquests compostos.

Existeixen factors externs –socials o geogràfics- que determinin aquests riscos d’exposició?
Fins al moment s’havia cregut que els individus pertanyents a classes socials més baixes corrien el risc d’estar més exposats a aquests contaminants, però el mateix estudi INMA ha demostrat que això no és sempre cert. De fet, en aquesta població es va veure que els nivells de *PCBs eren més alts en les mares de classes social alta, per exemple. És més, es va calcular que la classe social només explicava entre el 1{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} i el 5{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} d’exposició, mentre que altres factors com la regió de residència (País Basc, València, Astúries o Catalunya), el país d’origen de la mare o l’edat d’aquesta, eren molt més determinants.

“Els resultats d’estudis previs i de present
estudi indiquen que durant la fase prenatal
el neurodesenvolupament dels nens és més
susceptible a aquests compostos”.

Quins efectes pot tenir aquesta exposició per al desenvolupament bebè? A partir de quina edat poden començar a “detectar-se”? Poden tenir conseqüència, també, a llarg termini?
A nivell de neurodesenvolupament, podem observar efectes ja en el segon any de vida en aquests nens més exposats. La detecció doncs, és molt precoç. Pel que fa al patró d’efectes, s’ha observat que per exemple, els PCBs, actuen inicialment a nivell més global i a mesura que el nen creix i el seu repertori d’habilitats cognitives s’incrementa, s’observen dificultats especialment en àrees com les funcions executives, que són vitals per al control de la conducta i la cognició. També s’han observat efectes en nens d’edat pre-adolescent, en funcions molt específiques com la velocitat de processament. És molt important recordar que aquests efectes dels quals parlem no són en cap cas desviacions clíniques del neurodesenvolupament. És a dir, no podem predir que un nen que tingui uns nivells elevats de OCs vagi a desenvolupar una patologia del neurodesenvolupament. Els efectes són detectats a nivell poblacional i ens referim a ells com a efectes “*sub-clínics”. Això significa que, per exemple, podem observar que aquests nens exposats a majors nivells de PCBs durant l’embaràs (com a grup) puntuen X punts menys en un test d’intel•ligència. A nivell clínic, aquesta diferència no seria significativa, però a nivell poblacional estem dient que aquest grup de nens, per estar exposats a aquest compostos, desenvoluparan X punts menys la seva capacitat cognitiva. Això es pot traduir en termes de productivitat, capital mental, desenvolupament humà, etc.

“El problema principal dels OCs és que en ser persistents,
poden passar molts anys fins que es degraden del tot.
A més, tenen la capacitat de distribuir-se per l’ecosistema”.

Quines mesures poden impulsar-se –i qui ha de fer-ho- per prevenir o reduir aquests nivells d’exposició?
La majoria d’aquests compostos ja es van prohibir fa anys (PCBs, HCB o DDT) en el nostre i molts altres països, però, per exemple, en països amb malària endèmica actualment s’usa el DDT (el precursor del DDE) per matar al mosquit que transmet la malària. Això fa que hi hagi poblacions amb exposicions bastant altes. El problema principal dels OCs és que en ser persistents, poden passar molts anys fins que es degraden del tot (poden durar fins a 15 anys). D’altra banda, té la capacitat de distribuir-se per l’ecosistema, de manera que compostos usats en un punt del planeta poden arribar fins als nostres plats, i més avui dia, ja que mengem productes de tot el món diàriament. Així doncs, seria necessari informar bé a la població perquè sigui conscient del problema i demani un major control de l’ús d’aquestes substàncies no només al seu país, sinó a tot el món. Als països on el DDT s’usa per al control del mosquit de la malària s’haurien de buscar alternatives més sostenibles, ambiental i econòmicament parlant, i aplicar les que ja s’han demostrat que funcionen.

*Mireia Gascón és Llicenciada en Biologia (Universitat Autònoma de Barcelona). Màster en Biomedicina, especialitat Toxicologia i Salut Ambiental (Universitat Utrecht). Coordinadora de la cohort de Ribera d’Ebre

Per llegir l’estudi: ‘Evaluating the neurotoxic effects of lactational exposure to persistent organic pollutants (POPs) in Spanish children’