Cercar
“Conseqüències de la deficiència de vitamina D en l’embaràs”
La vitamina D es forma a partir de dues provitamines: la provitamina D3, d’origen animal i la provitamina D2, d’origen vegetal. Les radiacions ultraviolades de la llum del sol sobre la pell transformen aquestes provitamines en colecalciferol (vitamina D3) i ergocalciferol (D2 vitamina). Per tant, podem trobar les provitamines D en molts aliments incloent productes làctics, ous, peix i oli de fetge de bacallà. La principal funció de la vitamina D és mantenir els nivells sanguinis normals de calci i de fòsfor. Al facilitar l’absorció del calci té un paper important en la formació i el manteniment dels ossos. La deficiència de la vitamina D pot provocar diferents trastorns en la matriu o en la mineralització òssia i pot ser causa de raquitisme en els nens i de la osteomalàcia i de la osteoporosi en els Adults. A més, diversos estudis mostren possibles efectes protectors de la vitamina D enfront de patologies com ara algunes malalties cardiovasculars, l’hipertensió arterial o alguns tipus de càncer. D’altra banda, la deficiència de la vitamina D s’ha associat amb efectes adversos durant l’embaràs afectant tant a la mare com al nounat. Alguns estudis han descrit que les dones embarassades que tenien nivells més baixos de vitamina D podrien tenir més risc de patir diabetis gestacional –diabetis que es produeix durant l’embaràs-, de patir una infecció vaginal bacteriana, de part prematur així com més risc d’haver de realitzar cesària durant el part. Un estat d’insuficiència de vitamina D en les mares també podria afectar el creixement fetal resultant en un menor pes en néixer així com en una disminució de la longitud i del perímetre cefàlic del nadó. En el Projecte INMA (Infància i Medi Ambient) els investigadors van estudiar els nivells materns de vitamina D i els possibles efectes sobre l’embaràs i els nounats així com sobre elles mateixes. Es van reclutar 2.358 parelles mare-fill de quatre regions d’Espanya (València, Sabadell, Astúries i Guipúscoa). Els nivells en sang de la 25 (OH) D3, que és la millor mesura per a la valoració dels nivells de vitamina D en els éssers humans, es va mesurar al final del primer trimestre. Es va recollir informació sobre l’aparició o no de diabetis gestacional, el temps i el tipus de part així com del pes, longitud l i el perímetre cefàlic del nadó. Els resultats van mostrar que les dones que tenien nivells considerats normals de vitamina D durant l’embaràs tenien un menor risc de realització de cesària durant el part. No obstant això, no es va trobar cap evidència d’associació entre els nivells més baixos de la vitamina D i la diabetis gestacional, el prematur part o les mesures realitzades al nounat. L’estudi també va mostrar que més del 30{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} de les participants tenien nivells considerats insuficients de vitamina D, i al voltant del 20{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} de les participants tenien el que ja es considera com deficiència de vitamina D. Encara que els investigadors no van trobar cap evidència de l’associació entre nivells baixos de vitamina D i efectes adversos durant l’embaràs, la Dra. Rodríguez (investigador director de l’estudi), destaca la importància d’una dieta equilibrada durant l’embaràs la qual cosa inclouria un consum suficient de vitamina D. Resultats en altres estudis suggereixen que el fet de mantenir uns nivells adequats de vitamina D durant l’embaràs podria tenir un paper important en el creixement i el desenvolupament del fetus. Referència: Rodriguez A, García-Esteban R, Basterretxea M, Lertxundi A, Rodríguez-Bernal C, Iñiguez C, Rodriguez-Dehli C, Tardón A, Espada M, Sunyer J, Morales E. Associations of maternal circulating 25-hydroxyvitamin D3 concentration with pregnancy and birth outcomes. BJOG. 2014 Sep 11. doi: 10.1111/1471-0528.13074. [Epub ahead of print] https://obgyn.onlinelibrary.wiley.com/doi/epdf/10.1111/1471-0528.13074
Butlletí INMA Sabadell. Juny 2015
La cohort INMA-Sabadell ha enviat el Butlletí INMA núm 12 a totes les famílies que participen en el projecte.
Photo
a:8:{s:4:”type”;s:5:”image”;s:12:”instructions”;s:32:”A photograph of the team member.”;s:8:”required”;i:0;s:17:”conditional_logic”;i:0;s:7:”wrapper”;a:3:{s:5:”width”;s:0:””;s:5:”class”;s:0:””;s:2:”id”;s:0:””;}s:13:”return_format”;s:3:”url”;s:12:”preview_size”;s:9:”thumbnail”;s:7:”library”;s:3:”all”;}
Member position
a:12:{s:4:”type”;s:4:”text”;s:12:”instructions”;s:58:”The position in the company the team member’s is occuping.”;s:8:”required”;i:0;s:17:”conditional_logic”;i:0;s:7:”wrapper”;a:3:{s:5:”width”;s:0:””;s:5:”class”;s:0:””;s:2:”id”;s:0:””;}s:13:”default_value”;s:0:””;s:11:”placeholder”;s:0:””;s:7:”prepend”;s:0:””;s:6:”append”;s:0:””;s:9:”maxlength”;s:0:””;s:8:”readonly”;i:0;s:8:”disabled”;i:0;}
Team member info
a:6:{s:8:”location”;a:1:{i:0;a:1:{i:0;a:3:{s:5:”param”;s:9:”post_type”;s:8:”operator”;s:2:”==”;s:5:”value”;s:4:”team”;}}}s:8:”position”;s:6:”normal”;s:5:”style”;s:7:”default”;s:15:”label_placement”;s:3:”top”;s:21:”instruction_placement”;s:5:”label”;s:14:”hide_on_screen”;a:2:{i:0;s:11:”the_content”;i:1;s:14:”featured_image”;}}
“Els compostos organoclorats (OC) i el desenvolupament del fetus”
Els compostos organoclorats (OC) són substàncies químiques que es poden produir de forma natural en el medi ambient però en la seva majoria provenen de l’activitat humana. Aquests compostos són químicament molt estables; el que significa que poden persistir en el medi ambient molt temps després d’haver-se produït i alliberat. A més aquests compostos poden romandre durant llargs períodes de temps acumulats en el teixit gras dels animals i dels éssers humans. Els OC inclouen el diclor difenil tricloroetà (DDT), àmpliament utilitzat com a pesticida, i el bifenils policlorats (PCBs), utilitzat principalment en transformadors elèctrics, en el plàstic, la pintura i en productes de cautxú. Aquests compostos estan prohibits a la majoria dels països desenvolupats des dels anys 70 i 80. No obstant això, en alguns països amb malària endèmica encara no s’ha prohibit l’ús de DDT. En estudis amb animals, l’exposició als OC s’ha relacionat amb diversos efectes adversos en el fetus en desenvolupament, com els efectes sobre el sistema nerviós, el sistema endocrí, el sistema immunològic, i el sistema reproductiu. En humans, els resultats observats amb l’exposició accidental a alts nivells d’OC són consistents amb els resultats dels estudis realitzats en animals. No obstant això, els resultats obtinguts per baixos nivells d’exposició són inconsistents. En aquest estudi els investigadors van analitzar els possibles efectes en la salut de l’exposició prenatal a un tipus de PCB, el PCB-153, i el metabòlit del DDT, el DDE. En particular, l’estudi es va centrar en els efectes d’aquests compostos sobre alguns resultats en el naixement, més concretament sobre la durada de la gestació i el pes al néixer dels nounats. Es varen incloure més de 9.000 parelles mare-fill d’estudis de cohort de naixement europeus com el projecte INMA. Els investigadors van mesurar els nivells de PCB-153 i DDE en sang de la mare i en la llet materna i els nivells d’aquests compostos en la sang del cordó umbilical del nadó. Els resultats mostraven que els nadons amb majors nivells de PCB-153 en sang de cordó umbilical tendeixen a néixer amb més baix pes que els nadons amb menor nivell de PCB-153 en sang de cordó umbilical. Aquesta associació va ser més forta entre els nadons de mares que havien estat fumant durant l’embaràs i en aquells que pertanyien a grups ètnics diferents als caucàsics. Els investigadors no van trobar cap associació entre l’exposició prenatal a PCB-153 i DDE i la durada de l’embaràs. Els investigadors han posat èmfasi en què l’exposició prenatal a PCB-153 pot influir negativament en el desenvolupament del nadó produint baix pes al néixer i que aquest efecte pot ser potenciat per altres exposicions que tenen lloc durant l’embaràs com el tabaquisme matern. La regulació a nivell global de l’ús dels PCB i l’eliminació de residus que els puguin contenir és molt important per tal d’evitar riscs potencials per a la salut humana així com per el medi ambient. Referència: Casas M, et al. Prenatal exposure to PCB-153, p,p’-DDE and birth outcomes in 9000 mother-child pairs: Exposure-response relationship and effect modifiers. Environ Int. 2015 Jan;74:23-31. https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S016041201400289X
El Projecte INMA a “EL COMERCIO. La voz de Avilés”
Article publicatr en el diari “EL COMERCIO. La voz de Avilés” Títol: El 30{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} dels menors avilesinos pateix obesitat
“És el consum de peix durant l’embaràs beneficiós per als nens?”
El període fetal i infantil és un període de desenvolupament particularment crític, i ja disposem d’evidència científica que relaciona algunes alteracions nutricionals durant aquests períodes amb efectes a llarg termini sobre la salut dels individus. El consum de peix és beneficiós per a la salut humana a causa de la seva composició nutricional (àcids grassos, proteïnes, seleni, iode i vitamina D). No obstant això, la contaminació de rius, llacs i oceans ha portat a l’acumulació en el peix de certs contaminants, com metalls pesants (mercuri), bifenils policlorats (PCB) i dioxines. Per tant, el consum de peix pot esdevenir una font d’exposició humana a certs contaminants ambientals. Hi ha una gran varietat de peix i marisc, especialment grans depredadors com els taurons, peix espasa, verat i blanquet que contenen alts nivells de contaminants, especialment mercuri. No obstant això, diversos estudis han mostrat resultats inconsistents en relació amb l’associació entre el consum de peix i els possibles efectes adversos per a la salut en l’embaràs i en el fetus en desenvolupament. Per tant, és important disposar d’evidència científica que ens permeti aclarir quins són els possibles beneficis i riscos relacionats amb el consum de peix i marisc. La Dra. Leventakou i els seus col•legues van avaluar els efectes del consum regular de peix en dones europees embarassades sobre el creixement fetal i la durada de la gestació. En aquest estudi es van incloure més de 150.000 parelles mare-fill de 29 estudis de cohorts de naixement a Europa, incloent algunes de les cohorts del Projecte INMA. Els investigadors van mesurar el consum de peix setmanal i la durada de la gestació i el pes al néixer del nadó com a indicadors de desenvolupament. Els resultats van mostrar com els nadons de dones que havien estat consumint peix més d’una vegada a la setmana tenien un major pes al néixer en comparació amb els nadons de mares que varen consumir peix menys d’una vegada a la setmana. Aquest efecte positiu va ser encara més evident entre les mares que havien estat fumant durant l’embaràs, o que tenien sobrepès o obesitat durant aquest període. A més, van trobar que les dones que havien estat consumint peix més d’una vegada a la setmana durant l’embaràs tenien un menor risc de tenir un part preterme. En conclusió, els investigadors van destacar que el consum moderat de peix durant l’embaràs podria ser beneficiós per a la mare i el fetus en desenvolupament. No obstant això, els efectes a llarg termini del consum de peix durant l’embaràs, principalment en el desenvolupament de la funció cognitiva del nadó, requereixen de més estudis. Els investigadors ressalten la importància que les dones embarassades haurien d’intentar consumir peix i marisc amb baix nivell de contaminants com el mercuri i amb alt nivell de components beneficiosos com els àcids grassos omega 3. Referència: Leventakou V, et al. Fish intake during pregnancy, fetal growth, and gestational length in 19 European birth cohort studies. Am J Clin Nutr. 2014 Mar;99(3):506-16.
“Nivells baixos d’hexaclorobenzè (HCB) no semblen afectar el creixement intrauterí o la durada de la gestació”
El hexaclorobenzè (HCB) és un compost organoclorat generat principalment com a subproducte de l’activitat de la indústria química. Antigament havia estat àmpliament utilitzat com a fungicida per controlar la malaltia fúngica del blat, però actualment el seu ús està prohibit. Malgrat aquesta restricció, la gent encara pot estar exposada a nivells baixos d’HCB a través de la cadena alimentària, ja que es bioacumula principalment en el teixit gras dels animals en els quals pot persistir durant anys. El HCB pot travessar la placenta i acumular-se en el fetus en desenvolupament, així com també pot bioacumular-se en la llet materna, a causa de la presència de greixos en la seva composició. A llarg termini, l’exposició en éssers humans a alts nivells d’HCB ingerits per via oral s’ha associat amb malalties del fetge i amb lesions a la pell. Basant-se amb resultats d’experiments en animals, s’ha classificat com un probable carcinogen humà per l’Agència Internacional per a la Investigació del Càncer i per l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units. No obstant això, l’existència d’efectes per a la salut en relació a l’exposició a llarg termini a nivells molt baixos d’HCB se segueix posant en dubte. Diversos estudis ja han examinat els efectes potencials d’aquests nivells d’exposició durant l’embaràs i en el fetus en desenvolupament. En la meitat dels estudis revisats es descriu una disminució del pes en néixer i de la durada de la gestació entre els nounats de dones amb uns nivells d’HCB en sang superiors. En alguns d’aquests treballs es suggereix que els nounats de mares que havien estat fumant durant l’embaràs es van veure més afectats que aquells de mares que no van fumar durant aquest període. No obstant això, en l’altra meitat d’estudis revisats, no es va poder demostrar cap relació entre l’exposició a nivells baixos d’HCB i alteracions del desenvolupament fetal o part preterme. En el present estudi l’investigador principal, el Dr. Basterrechea, i els seus col•legues van examinar els efectes potencials de l’exposició a HCB durant el primer trimestre d’embaràs en el creixement del fetus i en la durada de l’embaràs. Van ser incloses en l’estudi un total de 1.568 parelles mare-fill dins el projecte Infància i Medi Ambient (INMA). Es van mesurar els nivells d’HCB en sang materna durant el primer trimestre de l’embaràs i es van recollir dades sobre l’edat gestacional així com es van recollir diferents mesures corporals dels nounats, com el pes en néixer i la longitud. Basterrechea i els seus col•legues no van trobar cap associació entre l’exposició a HCB en les dones embarassades i el creixement del fetus o la durada de l’embaràs. Referència: Basterrechea M, Lertxundi A, Iñiguez C, Mendez M, Murcia M, Mozo I, Goñi F, Grimalt J, Fernández M, Guxens M; INMA project. Prenatal exposure to hexachlorobenzene (HCB) and reproductive effects in a multicentre birth cohort in Spain. Sci Total Environ. 2014 Jan 1;466-467:770-6. http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0048969713008218
Els resultats d’aquest estudi INMA donen suport a la idea que l’exposició a nivells baixos d’HCB no afecta el creixement intrauterí ni a la durada de la gestació.
Els investigadors del Projecte INMA
Garcia-Esteban R, Gascon M, Grimalt JO, Guxens M, Julvez J, Mazon C, Sabaté R, Sunyer J, Vrijheid M. Capo C, Torrent M. Arrebola JP, Artacho-Cordon F, Castiello F, Fernández MF, Freire C, Iribarne-Duran LM, Molina-Molina JM, Mustieles V, Olea N, Olivas-Martinez A, Peinado FM, Reina-Pérez I, Rodriguez-Carrillo A, Suárez B, Vela-Soria F. Ballester F, Carrasco P, Costa O, Esplugues A, Estarlich M Garcia-de-la-Hera M, González L, González-Palacios S, Iñiguez C, Llop S, Lopez-Espinosa MJ, Lozano M, Murcia-Hinarejos M, Navarrete-Muñoz EM, Rebagliato M, Soler-Blasco R, Torres-Collado L, Valera-Gran D, Vioque J, Delgado JM, Porru P, Alfaro C, Riutort-Mayol G, Marín N, Monteagud M, Abumallouh R, Beneito A. Aguilar S, Alvarez S, Anderson M, Anguita A, Avella C, Avila S, Balagué L, Binter AC, Bosch M, Bustamante M, Cano-Sacho G, Cardenas G, Carreras N, Casas M, Clemente D, Cosin M, Cots E, Cox B, Dadvand P, de Prado P, Deepika D, Domenech C, Essers E, Fabbri L, Fernándes A, Fernandez S, Ferrer M, Foraster M, Fossati S, Garcia J, Garcia M, Gascon M, Güil N, Guimbaud JB, Guxens M, Ilic S, Jacquemin B, Julvez J, Koch S, Lopez M, Maitre L, Montazeri P, Perez L, Puche P, Puig J, Rasella D, Requena R, Rivas I, Romaguera D, Ruiz M, Sala A, Sangüesa J, Segui B, Stratakis N, Suades E, Sunyer J, Torres M, Valentí A, Valvi D, Vida C, Villanueva C, Vrijheid M, Warembourg Ch. Arias C, Ezama E, Fernández-Somoano A, Olaya-Velázquez I, Riaño I, Rodríguez-Dehli C, Suárez-Tomas JI, Tardón A. Joana Acha, Asier Anabitarte, Ainara Andiarena, Enrique Arranz, Ane Arregi, Izaro Babarro, Florencia Belén Barreto, Eduardo Fano, Mara Gallastegi, Gonzalo García-Baquero, Jesús Ibarluzea, Amaia Irizar, Ana María Jimenez, Nerea lertxundi, Aitana Lertxundi, Leire Luque, María Dolores Martínez, María Úrsula Molinuevo, Manuel Norberto Sánchez de Miguel, Loreto Santa Marina, Mikel Subiza, Nerea Urbieta, Oscar Vegas, Carlos Zabaleta y Miren Begoña Zubero. Grimalt JO.
Investigadors de la cohort INMA – Ribera d’Ebre:
Investigadors de la cohort INMA – Menorca:
Investigadors de la cohort INMA – Granada:
Investigadors de la cohort INMA – Valencia:
Investigadors de la cohort INMA – Sabadell:
Investigadors de la cohort INMA – Asturias:
Investigadors de la cohort INMA – Gipuzkoa:
Altres investigadors participants:
84 / 128