Cercar
Genome-wide association analysis identifies three new susceptibility loci for childhood body mass index
Felix JF, Bradfield JP, Monnereau C, van der Valk RJ, Stergiakouli E, Chesi A, Gaillard R, Feenstra B, Thiering E, Kreiner-Møller E, Mahajan A, Pitkänen N, Joro R, Cavadino A, Huikari V, Franks S, Groen-Blokhuis MM, Cousminer DL, Marsh JA, Lehtimäki. Genome-wide association analysis identifies three new susceptibility loci for childhood body mass index. Hum Mol Genet. 2016 Jan 15;25(2):389-403. PMID: 26604143
Air Pollution Exposure during Pregnancy and Childhood Autistic Traits in Four European Population-Based Cohort Studies: The ESCAPE Project
Guxens M, Ghassabian A, Gong T, Garcia-Esteban R, Porta D, Giorgis-Allemand L, Almqvist C, Aranbarri A, Beelen R, Badaloni C, Cesaroni G, de Nazelle A, Estarlich M, Forastiere F, Forns J, Gehring U, Ibarluzea J, Jaddoe VW, Korek M, Lichtenstein P, Ni. Air Pollution Exposure during Pregnancy and Childhood Autistic Traits in Four European Population-Based Cohort Studies: The ESCAPE Project. Environ Health Perspect. 2016 Jan;2016(1):133-40. PMID: 26068947
Organochlorine Compounds and Ultrasound Measurements of Fetal Growth in the INMA Cohort (Spain)
Lopez-Espinosa MJ, Murcia M, Iñiguez C, Vizcaino E, Costa O, Fernández-Somoano A, Basterrechea M, Lertxundi A, Guxens M, Gascon M, Goñi-Irigoyen F, Grimalt JO, Tardón A, Ballester F. Organochlorine Compounds and Ultrasound Measurements of Fetal Growth in the INMA Cohort (Spain). Environ Health Perspect. 2016 Jan;2016(1):157-63. PMID: 26058084
Butlletí INMA Gipuzkoa. Desembre 2015
La cohort INMA-Gipuzkoa ha enviat el Butlletí INMA núm 10 a totes les famílies que participen en el projecte.
“Efectes respiratoris de l’exposició pre i postnatal a la contaminació ambiental”
El desenvolupament de les nostres vies respiratòries comencen durant el segon trimestre de l’embaràs i finalitzen al voltant dels tres anys. Durant aquesta època de maduració hi ha una major vulnerabilitat dels pulmons davant de substàncies ambientals i radiacions nocives. No obstant això, tot i conèixer-se àmpliament els efectes adversos dels contaminants atmosfèrics sobre la funció pulmonar en edats escolars, es desconeixen encara en gran mesura els efectes de l’exposició en èpoques prenatals i postnatals primerenques. Els nens preescolars representen un dels principals reptes en l’avaluació de la funció pulmonar; però, l’avaluació de la funció pulmonar en aquest grup d’edat és important per raons clíniques i també a causa del considerable creixement i desenvolupament del sistema respiratori que es produeix durant aquest període de la vida. Per respondre a aquestes es van utilitzar dades de 1295 embarassades i 1175 nounats residents en dues àrees geogràfiques espanyoles (Guipúscoa i Sabadell). Mitjançant models geoestadístics es va estimar l’exposició residencial a dos contaminants ambientals, diòxid de nitrogen (NO2) i benzè (C6H6), des de l’embaràs fins als 4.5 anys. A l’edat de 4.5 anys es va convidar als nens a fer una prova de funció respiratòria. En aquesta prova, aquells nens exposats a majors concentracions de benzè i diòxid de nitrogen durant l’embaràs van obtenir pitjors resultats en la funció respiratòria, especialment si la exposició havia estat durant el segon trimestre d’embaràs. En concret, els nens i nenes exposats presentaven major obstrucció de les vies respiratòries en les proves d’espirometria, i un major risc de baixa funció pulmonar. Aquesta associació va ser major en nens i nenes amb atòpia, i provinents de mares de classe social baixa i nivell educatiu baix. No obstant això, els mecanismes subjacents a aquestes associacions són encara desconeguts. Aquests resultats van en la línia dels resultats obtinguts en altres estudis similars. Això indica la necessitat d’exigir als representants públics el desenvolupament de polítiques públiques encaminades a reduir l’exposició a aquest tipus de contaminants ambientals. Referència: Morales E, Garcia-Esteban R, Asensio de la Cruz O, Basterrechea M, Lertxundi A, Martinez López de Dicastillo MD, Zabaleta C, Sunyer J. Intrauterine and early postnatal exposure to outdoor air pollution and lung function at preschool age. Thorax. 2015 Jan;70(1):64-73.
Gema Gallego Viñas ha rebut el premi a la millor tesina en Epidemiologia i Salut Pública de l’any 2014
Gema Gallego Viñas ha sigut guardonada per la Societat Espanyola d’Epidemiologia amb el Premi a la millor tesina en Epidemiologia i Salut Pública pel seu treball titulat “Nivells de mercuri i pressió arterial en xiquets de 4 anys de la cohort INMA-València“. La tesina és el seu treball final del Màster en Salut Pública i Gestió Sanitària, cursat en la Universitat de València i dirigit per Ferran Ballester, un dels coordinadors de la cohorte INMA de València, professor del Departament d’Infermeria de la UV i coordinador de l’Àrea de Recerca en Ambient i Salut de FISABIO. Els resultats indiquen que la mitjana de pressió arterial sistólica per a xiquets i xiquetes va ser 98 mmHg i la mitjana de pressió arterial diastólica per a xiquets va ser 60 mmHg i per a xiquetes 62 mmHg. Un 69{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} dels xiquets i xiquetes van ser classificats com normotensos, un 16{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} com a xiquets amb pressió arterial normal{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b}o2010alta i un 15{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} com hipertensos. D’altra banda, com ja havia sigut descrit amb anterioritat, l’estudi mostra que un 56{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} dels xiquets van superar el nivell equivalent a la dosi de referència proposada per l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units (EPA) i un 21{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} van superar el nivell equivalent a la ingesta provisional setmanal tolerable de l’OMS per a mercuri. No es va trobar associació significativa entre la concentració de mercuri i la pressió arterial als 4 anys. En el marc de l’estudi INMA se seguirà l’estudi de la possible associació de les exposicions primerenques amb la salut i el desenvolupament dels xiquets i xiquetes, incloent els indicadors de salut cardiovascular, metabolisme i obesitat.
“Suplements d’àcid fòlic durant l’embaràs i el desenvolupament psicomotor dels infants”
Les exigències nutricionals d’àcid fòlic augmenten durant l’embaràs, ja que està implicat en diversos processos del desenvolupament del fetus, especialment en la síntesi, reparació i metilació de l’ADN. La deficiència d’àcid fòlic durant l’embaràs pot donar lloc a defectes del tub neural (i per tant a defectes neurològics). Els suplements d’àcid fòlic es recomanen en dosi d’entre 400 mg/dia i 1000 mg/dia. No obstant això, d’acord a l’evidència científica actual, no està clar si hi ha una associació entre l’administració de suplements d’àcid fòlic i un millor desenvolupament neuropsicològic en els éssers humans. A més, encara que l’administració de suplements d’àcid fòlic sembla ser segura per a la salut, algunes investigacions amb animals han alertat sobre un possible efecte perjudicial quan l’administració de suplements d’àcid fòlic excedeix les dosis recomanades. En aquest estudi l’objectiu principal va ser analitzar l’associació entre l’ús d’altes dosis de suplements d’àcid fòlic durant l’embaràs i el desenvolupament neuropsicològic del nen a l’edat d’1 any. Un total de 2.226 infants de 4 cohorts INMA (València, Sabadell, Astúries i Guipúscoa) van ser avaluats per psicòlegs utilitzant una prova que avalua les diferents àrees de desenvolupament tals com la memòria, l’aprenentatge verbal o el desenvolupament psicomotor. Els resultats van mostrar que les dones que consumien més de 5.000 mg/dia durant l’embaràs (consum avaluats durant els dos primers trimestre de l’embaràs), en comparació amb aquelles que havien consumit la dosi recomanada de 400 a 1.000 mg/dia, van tenir fills que van obtenir les puntuacions més baixes en la prova neuropsicològica. Encara que es necessiten més estudis per confirmar els resultats d’aquest estudi, els resultats mostren que els suplements d’àcid fòlic en les dosis recomanades són beneficiosos i que aquests s’han de mantenir durant tot l’embaràs seguint les recomanacions del metge. Referència: Valera-Gran D, García de la Hera M, Navarrete-Muñoz EM, Fernandez-Somoano A, Tardón A, Julvez J, Forns J, Lertxundi N, Ibarluzea JM, Murcia M, Rebagliato M, Vioque J; Infancia y Medio Ambiente (INMA) Project. Folic Acid supplements during pregnancy and child psychomotor development after the first year of life. JAMA Pediatr. 2014 Nov. Epub 2014 Nov 3.
“Un major nombre d’hores veient la televisió es relaciona amb menys hores de son en nens preescolars i en edat escolar”
Els nens que veuen la televisió abans d’anar a dormir es mostren més reticents d’anar al llit. El contingut violent d’alguns programes també pot alterar la qualitat i quantitat del son, sobretot en nens d’edat inferior o igual als 8 anys, ja que a aquest edat costa més discriminar entre la realitat i la ficció. Una altra possible explicació és que el fet d’estar exposats a una pantalla brillant abans d’anar al llit pot produir una reducció en la secreció de melatonina, que és una hormona considerada reguladora del son. En estudis anteriors, el dormir un nombre d’hores inadequat s’ha associat a un augment del risc de problemes psiquiàtrics, sobrepès, obesitat i baix rendiment escolar en nens i adolescents. L’objectiu del present estudi va ser analitzar la potencial associació entre el nombre d’hores que els nens en edat escolar veuen la televisió i el nombre d’hores de son d’aquests nens. A l’estudi hi van participar nens de tres de les cohorts del projecte INMA (Menorca, Sabadell i València). Aquest seria el primer estudi en el qual s’ha estudiat l’associació entre la durada del temps veient la televisió i la durada del temps de son en nens. Els resultats van mostrar que quantes més hores un nen veu la televisió menor és el nombre d’hores que dorm. A més a més, com que els dos paràmetres s’han mesurat en dues ocasions en el temps, s’ha pogut confirmar que quan un nen augmenta el nombre d’hores veient la televisió també disminueix el nombre d’hores que acaba dormint. L’estudi va observar també que els caps de setmana hi havia una disminució d’aquest efecte. D’altra banda, a diferència d’altres estudis, no es va observar relació entre les hores de televisió i problemes d’hiperactivitat o falta d’atenció que poguessin explicar de manera indirecta l’efecte observat. Aquest estudi compta amb un gran nombre de participants (1713 nens) i té en compte un gran nombre de factors que podrien afectar l’associació observada (el que hagués impedit concloure que existia aquesta associació), com alguns factors materns (coeficient intel•lectual o problemes mentals ) o alguns factors en el nen (com podrien ser problemes d’hiperactivitat o falta d’atenció). A més, l’estudi proporciona evidència consistent dels efectes de veure la televisió en el son dels nens, i per tant dóna suport al fet de mantenir controlat el temps que passen els nens petits veient la televisió, sobretot a les hores prèvies d’anar-se’n al llit. Referència: Marinelli M, Sunyer J, Alvarez-Pedrerol M, Iñiguez C, Torrent M, Vioque J, Turner MC, Julvez J. Hours of Television Viewing and Sleep Duration in Children: A Multicenter Birth Cohort Study. JAMA Pediatr. 2014 May;168(5):458-64.
El Projecte INMA a la premsa
Títol de l’article: “Un estudi demostra que el fum dels incendis forestals agreuja la salut respiratòria dels infants” Article publicat a:
– web de la Universitat de Valencia: Link
– diari Levante: Link
“Tenen cap influencia els nivells de iode i d’hormones tiroïdals maternes en el pes al néixer i en el moment en el qual es produirà el part en dones embarassades sanes?”
La glàndula tiroide és una glàndula que té forma de papallona situada a la part frontal del coll, just sota la nou del coll. Aquesta glàndula secreta diverses hormones anomenades hormones tiroïdals, la principal anomenada T4. Les hormones tiroïdals actuen en diferents punts de l’organisme exercint funcions bàsiques per al cos com són la regulació de l’ús d’energia i el manteniment de la temperatura corporal per a un bon funcionament dels diferents òrgans. A més són essencials per al desenvolupament del cervell durant la vida prenatal i la infància. La funció de la glàndula tiroide es pot veure alterada en algunes malalties produint-se un excés o una disminució d’hormones efectives. D’altra banda, cal tenir en compte que el iode és un element essencial per a la formació de les hormones tiroïdals. Com que el cos no produeix iode és crucial obtenir-lo a través de la dieta. Les hormones tiroïdals maternes juguen un important paper en el desenvolupament del fetus sobretot durant el primer trimestre de l’embaràs. Diversos estudis han mostrat com les alteracions en la producció d’hormones tiroïdals maternes, tan per un excés com per una deficiència, poden causar alteracions en el desenvolupament del sistema nerviós del fetus podent resultar més endavant en un retard mental en el nen. Aquest estudi, emmarcat dins del Projecte INMA, va examinar si les hormones tiroïdals maternes de dones embarassades sanes poden influir el pes al néixer i el moment en el qual es produirà el part. L’estudi va incloure dades de 2.178 parelles mare-fill sans de quatre zones d’Espanya: València, Sabadell, Astúries, i Guipúscoa. Les dones que prèviament tenien malalties de la tiroide o tenien nivells d’hormones fora de rangs considerats com normals van ser excloses de l’estudi. Entre les participants es van mesurar en mostres sanguínies dos tipus d’hormones tiroïdals (T4 i TSH) abans de la setmana 24 de l’embaràs. També es va determinar l’edat gestacional i el pes al néixer dels nounats. Els investigadors van concloure que el fet que la mare tingués uns nivells alts de T4 s’associava amb un menor pes al néixer en el nounat. L’edat gestacional no es va associar amb els nivells d’hormones tiroïdals (no es va observar un augment dels parts preterme). Encara que estudis previs han mostrat que l’alteració de la funció tiroïdal materna pot produir un augment del pes matern i diabetis gestacional – diabetis que es produeix durant l’embaràs – aquest estudi no va trobar cap associació entre la funció tiroïdal i l’augment del pes matern o la diabetis gestacional. Els investigadors també van concloure que hi ha poca evidència sobre l’existència d’una relació entre la deficiència lleu de iode en dones sanes i el baix pes al néixer o el part preterme. En un estudi INMA anterior els investigadors van descriure com les dones embarassades que tenien deficiència lleu de iode durant el tercer trimestre de l’embaràs tenien una major probabilitat de tenir un nen amb baix pes al néixer en comparació amb les dones que no tenien deficiència de iode. No obstant això, en l’estudi actual aquesta relació entre el baix pes al néixer i la deficiència lleu de iode durant el primer trimestre no va ser demostrada. Els investigadors van posar de relleu que la funció tiroïdal materna pot tenir un paper important en el creixement fetal, fins i tot en absència de malaltia de tiroide manifesta. Encara que els investigadors no van trobar associació entre la deficiència lleu de iode i el desenvolupament fetal, posen de relleu la importància de la dieta materna durant l’embaràs, ja que a més del comentat anteriorment, la deficiència de iode durant la segona part de l’embaràs podria influir en la funció de la tiroide fetal. Referència: León G, Murcia M, Rebagliato M, Álvarez-Pedrerol M, Castilla AM, Basterrechea M, Iñiguez C, Fernández-Somoano A, Blarduni E, Foradada CM, Tardón A, Vioque J. Maternal Thyroid Dysfunction during Gestation, Preterm Delivery, and Birthweight. The Infancia y Medio Ambiente Cohort, Spain. Paediatr Perinat Epidemiol. 2015 Jan 7. doi: 10.1111/ppe.12172. [Epub ahead of print]
83 / 128