Cercar
Sabadell
A la ciutat de Sabadell, totes les dones que van atendre el programa d’atenció a la gestant i que van fer Ecografia del seu 1r trimestre d’embaràs al CAP II Sant Felix (únic centre d’atenció primària especialitzada de la Ciutat) entre juliol de 2004 i juliol de 2006, van ser convidades a participar en l’estudi INMA. Es van incloure un total de 657 dones, que van ser seguides en cada trimestre de l’embaràs fins al moment de el part a l’Hospital de Sabadell (Corporació Sanitària Parc Taulí) el qual cobreix tota la població de Sabadell, actuant com a consulta especialitzada i hospital de referència per a el part. Entre maig de 2007 a juliol de 2007 es va realitzar una ronda addicional de reclutament de dones embarassades però directament quan anaven a donar a llum a l’Hospital de Sabadell. En aquesta segona fase es van incloure un total de 120 dones. Al llarg dels anys, aquest grup de nens de la ciutat de Sabadell s’han avaluat cada 2 anys aproximadament, gràcies a la predisposició de les seves famílies: és a dir, als 6 i 14 mesos, als 2, 4, 7, 9, 11 i 14 anys. Al juliol del 2023 hem iniciat la visita dels 18 anys, i és meravellós reconèixer la valuosa col·laboració desinteressada d’aquests joves, agraint-lis la seva participació i el compromís adquirit. Gràcies per formar part d’aquest viatge cap a un futur més prometedor. Com tractem les seves dades personals i les mostres biològiques que recollim? Les dades es tracten amb absoluta confidencialitat i d’acord al Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades i a la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals. Les dades de caràcter personal es conservaran mentre estigui actiu el projecte de recerca o els successius projectes dins la mateixa línia d’investigació, d’aquesta manera les seves dades també podran seran emprades per altres projectes / investigacions dins de l’àrea del present projecte, o bé en projectes d’investigació en salut global, tant en malalties infeccioses com no-comunicables, i salut ambiental, per estudiar l’efecte dels factors ambientals en la salut de les persones. Les mostres biològiques es tracten d’acord a la legislació vigent (Llei 14/2007 d’investigació biomèdica, i Real Decret 1716/2011 pel qual es regula l’ús de mostres biològiques per a la recerca). Les mostres son emmagatzemades al biobanc de l’ISGlobal, al Campus Mar (Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona) i estan integrades dins la col·lecció C.0001626 inclosa en el Registro de Colecciones del Instituto de Salud Carlos III. Aquestes només es fan servir en projectes de recerca directament relacionats amb el Projecte INMA i amb l’objectiu d’estudiar biomarcadors relacionats amb l’efecte dels factors ambientals en la salut. Finalment, si decidiu retirar el consentiment per participar en aquest estudi, no s’afegiran dades noves a la base de dades a partir de la data en què ens comuniqueu que decidiu retirar-vos, i es mantindran únicament les dades obtingudes fins aquell moment, per garantir la validesa de la investigació. Igualment, podeu demanar que les mostres biològiques identificables obtingudes fins ara siguin destruïdes, de manera que no es puguin fer noves anàlisis.
Entitats Col·laboradores:
Tractament de les Dades i Mostres:
Les dades de la cohort de naixement d’INMA-Sabadell recollides en l’entorn del Projecte INMA son custodiades a l’Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal)
– Responsable del Tractament: Fundació Privada Instituto de Salud Global Barcelona (ISGlobal)
– CIF: G65341695
– Adreça postal: Carrer Rosselló, número 132, 2ª, 5ª i 7ª de Barcelona (08036)
– Telèfon: (+34)932271806
– Delegat de Protecció de Dades, contacte: lopd@isglobal.org
Les dades de salut es mantenen dissociades de les dades personals. Dissociar les dades significa que la seva informació de salut no podrà associar-se a vostè ja que les seves dades personals es substitueixen per un codi numèric. La informació dissociada s’arxiva per a ser utilitzada per investigadors del projecte i els seus socis d’investigació. Tots els resultats de l’estudi son presentats en una base de dades del grup de participants, mai es presenten dades de forma individual.
Vostè és el responsable de la veracitat i correcció de les dades que ens lliura i té la facultat d’exercir els drets d’accés, rectificació, supressió, limitació del tractament, portabilitat i d’oposició de les seves dades d’acord allò que disposa la normativa en matèria de protecció de dades. Per a exercir-los, haurà de dirigir-se per escrit al Delegat de Protecció de Dades a lopd@isglobal.org i haurà d’adjuntar una fotocòpia del seu document nacional d’identificació o bé l’equivalent. A més de la possibilitat d’exercir els seus drets, si no esteu d’acord amb el tractament realitzat per l’Entitat o considereu infringits els vostres drets podreu presentar una reclamació en tot moment davant l’Agencia Española de Protección de Datos.
Les dades que s’obtinguin de la utilització d’aquestes mostres es tractaran de la mateixa manera que la resta de dades obtingudes en aquest estudi.
La cessió de mostres biològiques per a aquest estudi és gratuïta i voluntària. Això suposa que vostè no tindrà drets sobre possibles beneficis comercials dels descobriments que poguessin derivar-se del resultat de la investigació biomèdica.
València
A l’octubre de l’any 2003 es va dur a terme l’estudi pilot per a la creació de la cohort INMA a València. Al febrer de 2004 va començar el reclutament de la cohort, que es va perllongar fins a juny de 2005. Es van reclutar 855 dones pertanyents als Departaments de salut 6 (34 municipis) i 7 (dos barris de València) de la província de València. Les embarassades es van seleccionar per mostreig consecutiu entre totes les de l’àrea d’estudi que van acudir al garbellat poblacional de la síndrome de Down que es realitza entre les setmanes 10 i 13 de gestació a l’hospital la Fe, que és l’hospital de referència de la zona, i que complien els criteris d’inclusió per a l’estudi: (1) Tenir almenys 16 anys; (2) Estar en les setmanes 10-13 de gestació; (3) Embaràs únic; (4) Intenció de continuar el seguiment i donar a llum en els centres de referència corresponents; (5) No tenir cap impediment per a la comunicació i (6) No patir cap malaltia crònica prèvia a l’embaràs. Durant l’embaràs es va realitzar el seguiment a les setmanes 12 i 32. En aquests seguiments, es van obtenir mostres biològiques (sang, ungles i orina) i dades relacionades amb la dieta, la feina dels progenitors i l’exposició a contaminants. Els nounats es van seguir al llarg de la infància. Es va fer una visita a l’any de vida en la qual s’avaluava el desenvolupament neurològic, l’antropometria, la salut respiratòria, l’alimentació i les exposicions ambientals. A més, es van mesurar els nivells de contaminants atmosfèrics a les llars (dins i fora) de la meitat dels xiquets; per fer-ho, es van instal·lar dosímetres durant 15 dies. Als 2 anys se’ls va fer una entrevista telefònica i als 4 anys se’ls va citar altra vegada a l’Hospital la Fe per avaluar els hàbits dietètics, el creixement i poder obtenir mostres biològiques (orina, cabell i sang) per mesurar nutrients i exposició a contaminants ambientals.
Granada
L’any 2001, va començar a l’Hospital Clínic de Granada i a l’Hospital Ponent d’Almeria el reclutament d’una cohort de dones embarassades amb l’objectiu d’estudiar la rellevància de malformacions del tracte genitourinari masculí en els nounats. L’objectiu principal era intentar demostrar que existia una relació entre l’exposició crònica de la mare a compostos químics ambientals amb activitat hormonal “disruptors endocrins” i la freqüència de criptorquídia i hipoespàdies en la descendència. Amb aquest motiu es van reclutar al voltant de 700 dones que van parir nens mascles, entre els quals es van detectar més de 50 casos indexats (criptorquídia i/o hipospàdies). Paral·lelament, es va iniciar un estudi cas-control de 150 nounats amb intervenció en la dieta de les mares durant l’embaràs (suplement d’àcid fòlic). La cohort de mares – fills i naixements proporciona informació molt útil sobre l’exposició maternoinfantil a compostos químics amb activitat hormonal. Els estudis que ja estan en marxa han servit per manifestar la importància de l’exposició materna i les diferències regionals amb altres països europeus. L’aplicació addicional de marcadors d’exposició és útil en la caracterització de les interaccions entre compostos químics i l’efecte hormonal que en resulta.
Entitats Col·laboradores:
Menorca
Entre l’abril de 1997 i el juny de 1998, es va reclutar la cohort d’embarassades que van accedir a participar a l’estudi AMICS (Asthma Multicenter Infants Cohort Study) sobre medi ambient i incidència de l’al·lèrgia i l’asma, amb un total de 482 dones. Des de llavors, es va seguir anualment els infants nascuts d’aquests embarassos fins als 4 anys. Es van recollir mostres de pols i NO2 dels seus domicilis. A la visita dels 4 anys es van mesurar organoclorats, metalls, hormones tiroïdals i el grau de desenvolupament neuroconductual dels infants. S’ha fet un seguiment dels nens cada dos anys, fins a l’edat de 10. A més, les dades de l’embaràs i els primers anys de vida que es recollien a AMICS, així com les mostres congelades de sang de cordó i de la mare, permetran avaluar l’exposició a aquests compostos durant l’embaràs de manera retrospectiva. Com tractem les seves dades personals i les mostres biològiques que recollim? Les dades es tracten amb absoluta confidencialitat i d’acord al Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades i a la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals. Les dades de caràcter personal es conservaran mentre estigui actiu el projecte de recerca o els successius projectes dins la mateixa línia d’investigació, d’aquesta manera les seves dades també podran seran emprades per altres projectes / investigacions dins de l’àrea del present projecte, o bé en projectes d’investigació en salut global, tant en malalties infeccioses com no-comunicables, i salut ambiental, per estudiar l’efecte dels factors ambientals en la salut de les persones. Les mostres biològiques es tracten d’acord a la legislació vigent (Llei 14/2007 d’investigació biomèdica, i Real Decret 1716/2011 pel qual es regula l’ús de mostres biològiques per a la recerca). Les mostres son emmagatzemades al biobanc de l’ISGlobal, al Campus Mar (Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona) i estan integrades dins la col·lecció C.0001626 inclosa en el Registro de Colecciones del Instituto de Salud Carlos III. Aquestes només es fan servir en projectes de recerca directament relacionats amb el Projecte INMA i amb l’objectiu d’estudiar biomarcadors relacionats amb l’efecte dels factors ambientals en la salut. Finalment, si decidiu retirar el consentiment per participar en aquest estudi, no s’afegiran dades noves a la base de dades a partir de la data en què ens comuniqueu que decidiu retirar-vos, i es mantindran únicament les dades obtingudes fins aquell moment, per garantir la validesa de la investigació. Igualment, podeu demanar que les mostres biològiques identificables obtingudes fins ara siguin destruïdes, de manera que no es puguin fer noves anàlisis.
Entitats Col·laboradores:
Tractament de les Dades i Mostres:
Les dades de la cohort de naixement d’INMA-Menorca recollides en l’entorn del Projecte INMA son custodiades a l’Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal)
– Responsable del Tractament: Fundació Privada Instituto de Salud Global Barcelona (ISGlobal)
– CIF: G65341695
– Adreça postal: Carrer Rosselló, número 132, 2ª, 5ª i 7ª de Barcelona (08036)
– Telèfon: (+34)932271806
– Delegat de Protecció de Dades, contacte: lopd@isglobal.org
Les dades de salut es mantenen dissociades de les dades personals. Dissociar les dades significa que la seva informació de salut no podrà associar-se a vostè ja que les seves dades personals es substitueixen per un codi numèric. La informació dissociada s’arxiva per a ser utilitzada per investigadors del projecte i els seus socis d’investigació. Tots els resultats de l’estudi son presentats en una base de dades del grup de participants, mai es presenten dades de forma individual.
Vostè és el responsable de la veracitat i correcció de les dades que ens lliura i té la facultat d’exercir els drets d’accés, rectificació, supressió, limitació del tractament, portabilitat i d’oposició de les seves dades d’acord allò que disposa la normativa en matèria de protecció de dades. Per a exercir-los, haurà de dirigir-se per escrit al Delegat de Protecció de Dades a lopd@isglobal.org i haurà d’adjuntar una fotocòpia del seu document nacional d’identificació o bé l’equivalent. A més de la possibilitat d’exercir els seus drets, si no esteu d’acord amb el tractament realitzat per l’Entitat o considereu infringits els vostres drets podreu presentar una reclamació en tot moment davant l’Agencia Española de Protección de Datos.
Les dades que s’obtinguin de la utilització d’aquestes mostres es tractaran de la mateixa manera que la resta de dades obtingudes en aquest estudi.
La cessió de mostres biològiques per a aquest estudi és gratuïta i voluntària. Això suposa que vostè no tindrà drets sobre possibles beneficis comercials dels descobriments que poguessin derivar-se del resultat de la investigació biomèdica.
Ribera d’Ebre
Amb l’objectiu de mesurar la transferència transplacentària i per la lactància de l’hexaclorobenzè (HCB) i els efectes sobre el desenvolupament neuroconductual d’aquest element, es va constituir una cohort amb tots els nounats del poble de Flix i de 5 pobles del voltant (tots de la comarca de Ribera d’Ebre), entre el març de 1997 i el desembre de 1999. Aquest estudi es justificava pels alts nivells que es van trobar en aquestes poblacions i per la falta d’estudis específics de l’HCB en nounats. S’hi van incorporar 94 dels 118 naixements de tota la zona, però també es va disposar de la informació de l’embaràs i del part i de sang de cordó d’uns altres 8 infants (i, per tant, la cohort es va constituir amb un total de 102 nens). Aquests infants es van avaluar en el moment del naixement, a les 8 setmanes de vida, a l’any de néixer i als 4 anys. Com tractem les seves dades personals i les mostres biològiques que recollim? Les dades es tracten amb absoluta confidencialitat i d’acord al Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades i a la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals. Les dades de caràcter personal es conservaran mentre estigui actiu el projecte de recerca o els successius projectes dins la mateixa línia d’investigació, d’aquesta manera les seves dades també podran seran emprades per altres projectes / investigacions dins de l’àrea del present projecte, o bé en projectes d’investigació en salut global, tant en malalties infeccioses com no-comunicables, i salut ambiental, per estudiar l’efecte dels factors ambientals en la salut de les persones. Les mostres biològiques es tracten d’acord a la legislació vigent (Llei 14/2007 d’investigació biomèdica, i Real Decret 1716/2011 pel qual es regula l’ús de mostres biològiques per a la recerca). Les mostres son emmagatzemades al biobanc de l’ISGlobal, al Campus Mar (Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona) i estan integrades dins la col·lecció C.0001626 inclosa en el Registro de Colecciones del Instituto de Salud Carlos III. Aquestes només es fan servir en projectes de recerca directament relacionats amb el Projecte INMA i amb l’objectiu d’estudiar biomarcadors relacionats amb l’efecte dels factors ambientals en la salut. Finalment, si decidiu retirar el consentiment per participar en aquest estudi, no s’afegiran dades noves a la base de dades a partir de la data en què ens comuniqueu que decidiu retirar-vos, i es mantindran únicament les dades obtingudes fins aquell moment, per garantir la validesa de la investigació. Igualment, podeu demanar que les mostres biològiques identificables obtingudes fins ara siguin destruïdes, de manera que no es puguin fer noves anàlisis.
Entitats Col·laboradores:
Tractament de les Dades i Mostres:
Les dades de la cohort de naixement d’INMA-Ribera d’Ebre recollides en l’entorn del Projecte INMA son custodiades a l’Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal)
– Responsable del Tractament: Fundació Privada Instituto de Salud Global Barcelona (ISGlobal)
– CIF: G65341695
– Adreça postal: Carrer Rosselló, número 132, 2ª, 5ª i 7ª de Barcelona (08036)
– Telèfon: (+34)932271806
– Delegat de Protecció de Dades, contacte: lopd@isglobal.org
Les dades de salut es mantenen dissociades de les dades personals. Dissociar les dades significa que la seva informació de salut no podrà associar-se a vostè ja que les seves dades personals es substitueixen per un codi numèric. La informació dissociada s’arxiva per a ser utilitzada per investigadors del projecte i els seus socis d’investigació. Tots els resultats de l’estudi son presentats en una base de dades del grup de participants, mai es presenten dades de forma individual.
Vostè és el responsable de la veracitat i correcció de les dades que ens lliura i té la facultat d’exercir els drets d’accés, rectificació, supressió, limitació del tractament, portabilitat i d’oposició de les seves dades d’acord allò que disposa la normativa en matèria de protecció de dades. Per a exercir-los, haurà de dirigir-se per escrit al Delegat de Protecció de Dades a lopd@isglobal.org i haurà d’adjuntar una fotocòpia del seu document nacional d’identificació o bé l’equivalent. A més de la possibilitat d’exercir els seus drets, si no esteu d’acord amb el tractament realitzat per l’Entitat o considereu infringits els vostres drets podreu presentar una reclamació en tot moment davant l’Agencia Española de Protección de Datos.
Les dades que s’obtinguin de la utilització d’aquestes mostres es tractaran de la mateixa manera que la resta de dades obtingudes en aquest estudi.
La cessió de mostres biològiques per a aquest estudi és gratuïta i voluntària. Això suposa que vostè no tindrà drets sobre possibles beneficis comercials dels descobriments que poguessin derivar-se del resultat de la investigació biomèdica.
Àrees d’estudi
Contaminants ambientals i la salut infantil
L’aigua insalubre, una higiene i un sanejament deficients, la contaminació de l’aire (fins i tot la causada per combustibles domèstics bruts utilitzats per cuinar i escalfar), el fum del tabac, els productes químics perillosos i altres amenaces ambientals afecten la salut dels nens de forma més o menys aguda. L’impacte de les exposicions ambientals en el desenvolupament dels infants és difícil d’avaluar. El ventall d’alteracions és molt extens, així com la diversitat d’exposicions que poden afectar-ne el creixement i els desenvolupaments físic, intel·lectual, emocional i social. En els països desenvolupats, el grau de contaminació és molt menys elevat que en els països en vies de desenvolupament, i els efectes derivats de la contaminació ambiental són, per tant, més subtils i difícils de discriminar tenint en compte la quantitat d’agents i factors que intervenen en el desenvolupament dels processos patològics. La relació entre determinats contaminants i la salut no s’ha de considerar de manera aïllada. La contaminació és multicausal, és a dir, hi ha diverses fonts d’exposició a un contaminant: l’alimentació, l’aire i el consum d’aigua entre d’altres. I cadascuna pot portar-nos a efectes diferents. També s’ha de considerar l’existència de múltiples respostes humanes a les exposicions. Diversos factors determinen la susceptibilitat de cada individu, factors que canvien al llarg de la vida com l’edat, factors nutricionals o genètics, o malalties preexistents, entre d’altres. Les alteracions del desenvolupament poden manifestar-se a través d’un endarreriment en el creixement intrauterí, malformacions congènites, problemes de creixement, dèficits funcionals (neuroconductuals, immunològics, reproductius) i una més gran predisposició al desenvolupament de malalties cròniques durant la vida adulta, com ara diabetis, malalties cardiovasculars o càncer. L’exposició a substancies capaces d’alterar l’homeòstasi hormonal (disruptors endocrins) troba en la exposició materno-infantil i infantil una de les etapes més preocupants. S’ha pogut demostrar que en les últimes dècades hi ha hagut un augment de moltes patologies presumiblement hormonodependents, entre les quals podem destacar les alteracions de la maduració genital masculina, alteracions en la funció testicular i el càncer de testicle i pròstata. En el caso dels compostos organoclorats i dels metalls, se ha descrit baix pes en néixer, prematuritat, endarreriment en el creixement longitudinal. Possiblement alteren la funció tiroide i el desenvolupament neurològic. Tot i així, encara no coneixem del tot els mecanismes pels quals els tòxics ambientals produeixen un endarreriment cognitiu. Una breu disminució del nombre de connexions nervioses al principi de la vida podria ampliar-se al final i fer que puguin aparèixer abans malalties com ara la demència. La contaminació atmosfèrica, especialment la causada pel trànsit automotor, així com el consum d’aigua de l’aixeta contaminada, podrien endarrerir el creixement intrauterí i influir en l’augment de certes malformacions congènites. A més, un gran nombre d’estudis indiquen que l’exposició a nivells elevats de contaminants atmosfèrics s’associen amb l’increment de malalties respiratòries com la bronquitis o les crisis d’asma.Les amenaces més grans per a la salut dels nens es poden trobar, precisament, en els llocs que haurien de ser més segurs: les llars, les escoles i les comunitats. Cada any, més de cinc milions de nens de 0 a 14 anys (la majoria en els països en vies de desenvolupament) moren a causa de malalties directament relacionades amb l’entorn. Moren de diarrea, afeccions respiratòries, malària i altres malalties de transmissió vectorial, traumatismes, i d’altres amenaces ambientals que es troben dins i als voltants de les seves llars.
Arsènic
L‘arsènic es un element natural que, en el medi ambient, es pot trobar en forma d’espècies inorgàniques o orgàniques. El primer cas es més habitual en aigües i sòls, i el segon en organismes marins, per exemple, combinat amb sucres, i és menys tòxic. L’exposició aguda per inhalació de vapors o partícules contaminades amb arsènic inorgànic provoca efectes gastrointestinals (nàusees, diarrea, dolor abdominal) i lesions en els sistemes nerviós central i perifèric. Per altra banda, l’exposició crònica a l’arsènic inorgànic provoca irritació dèrmica i de les mucoses. Si es dóna per via oral, pot provocar efectes gastrointestinals, anèmia, lesions cutànies, hiperpigmentació i lesions en el fetge i els ronyons. L’arsènic està classificat com a cancerigen en els humans: pot provocar càncers de pulmó, pell, fetge i bufeta. S’han donat casos de contaminació aguda per arsènic a l’aigua a Bangladesh i algunes zones de Nicaragua.
Contaminació de l’aigua
Contaminants més freqüents: Tant els microorganismes patògens com les substàncies químiques comprometen la qualitat de l’aigua. L’aigua contaminada per agents patògens pot causar múltiples malalties de diversa gravetat. Les més comunes són les infeccions que acaben amb diarrea, que és una de les causes més freqüents de mortalitat infantil en els països en vies de desenvolupament. Hi ha moltíssims contaminants químics en l’entorn que poden estar presents en l’aigua potable. Els subproductes de la desinfecció (SPD) es formen durant la desinfecció, per la reacció del desinfectant (per exemple, el clor) amb la matèria orgànica. Els nivells varien notablement segons l’origen, la qualitat i el tractament de potabilització de l’aigua. Encara que existeixen centenars de SPD, els més freqüents són els trihalometans (THM). Són volàtils i permeables a la pell, i, per tant, la inhalació i l’absorció dèrmica són vies d’exposició importants a la dutxa, el lavabo i a les piscines. L’exposició a aquests compostos durant l’embaràs s’ha associat a diversos efectes adversos. Les proves més consistents relacionen aquesta exposició amb un endarreriment del creixement intrauterí i determinades malformacions congènites. Les piscines són un ambient amb nivells elevats de desinfectants i subproductes de la desinfecció, necessaris per mantenir les condicions higièniques. Alguns d’aquests compostos són irritants de les vies respiratòries i es corre el risc potencial de produir símptomes respiratoris en infants. Tot i així, molts estudis no han trobat una associació clara entre anar a la piscina i símptomes respiratoris en nens, probablement pel fet que anar a la piscina implica una activitat física beneficiosa per a la salut. L’aigua potable pot contenir molts altres contaminants, com, per exemple, nitrats, arsènic o plom, que també s’han associat a diversos efectes adversos de l’embaràs.L’aigua és esencial per a la vida, i la qualitat d’aquesta varia segons alguns contaminants que poden afectar la salut i influir sobre el correcte desenvolupament d’un infant. L’accès i la qualitat de l’aigua influeixen en el bon desenvolupament dels infants.
Microorganisms patògens
Subproductos de la desinfección
Nitrats i metalls
La contaminació atmosfèrica
La principal font d’emissió de contaminants atmosfèrics en les ciutats és el trànsit. Els contaminants que actualment són més rellevants pel que fa als seus efectes sobre la salut són les partícules (especialment les partícules fines, ja que poden penetrar més profundament en el sistema respiratori) l’ozó i el diòxid de nitrogen. Les fonts de contaminació atmosfèrica en ambients interiors (com el fum del tabac, els aparells de gas, les pintures, dissolvents, etc.) poden contribuir de manera important a l’exposició a contaminants com el diòxid de nitrogen, les partícules fines o els compostos orgànics volàtils. Els principals efectes aguts d’aquests contaminants comporten una augment del número de defuncions, d’ingressos hospitalaris i de visites a urgències, especialment per causes respiratòries i cardiovasculars. Així mateix, s’han trobat efectes crònics relacionats amb exposicions a llarg termini. S’estima que l’increment en el risc de morir per exposició crònica a la contaminació atmosfèrica és diverses vegades més gran que el causat per l’exposició aguda, i podria representar una disminució de prop d’un any en l’esperança de vida. Per altra banda, els nens són (juntament amb les dones embarassades, els malalts i les persones grans) una població més vulnerable a els efectes de la contaminació atmosfèrica. Aquesta major vulnerabilitat dels infants és causada per diferències en l’exposició, a la immaduresa fisiològica i que tindran més temps de vida després de l’exposició. A més, els nens inhalen un volum d’aire proporcionalment més gran que els adults. Resultats d’estudis experimentals en humans mostren que els fetus i els nens petits són especialment susceptibles als efectes tòxics de contaminants com partícules fines en suspensió, hidrocarburs aromàtics policíclics, compostos orgànics volàtils, el fum del tabac, els metalls i l’ozó. A més, creix la preocupació per la possible influència de les exposicions als contaminants atmosfèrics durant la gestació, tant en l’ambient interior com en l’exterior, als nivells que es hi pot arribar a haver a les nostres llars i carrers. En els últims anys, diversos estudis han aportat proves de l’impacte de l’exposició en l’úter sobre el risc de mortalitat intrauterina, la prematuritat i la reducció del creixement fetal.Hi ha moltes i diverses fonts, tant a l’interior com a l’exterior dels edificis, que contribueixen a l’alliberament en l’aire de contaminants que representen un risc per a la salut. L’exposició a la contaminació atmosfèrica afecta tota la població i, encara que presenta variabilitat temporal, no és una exposició puntual, sinó continuada en el temps.
Efectes d’aquest contaminants sobre la salut
Efectes de la contaminació atmosfèrica en nens i fetus
65 / 130