Cercar
Política de col·laboració INMA
Amb l’objectiu de potenciar una recerca d’alta qualitat científica, on els resultats importants es publiquen en la major brevetat possible i afavorint, dins l’àmbit de la investigació, la disponibilitat de les dades, el Projecte INMA té definida una “Política de col·laboració externa” les directrius de les quals es resumeixen en els següents documents: Les propostes de col·laboració s’han d’enviar a inma@proyectoinma.org A continuació trobaràs un resum general de les dades disponibles del Projecte INMA: També pots consultar a la web els qüestionaris que hem fet servir per recollir aquestes dades: Qüestionaris INMA I si tens qualsevol pregunta no dubtis en contactar amb la nostra Data Manager: Lourdes Cirugeda (lourdes.cirugeda@isglobal.org)
Dades disponibles
Informe INMA: “Contaminació ambiental en l’àrea de l’estudi INMA. Qualitat de l’aire, aigua, camps electromagméticos i noves variables ambientals”
INMA-Gipuzkoa ha elaborat un informe sobre la contaminació ambiental dirigit als ajuntaments de la zona on es recullen els resultats més significatius del projecte: Contaminació ambiental en l’àrea de l’estudi INMA.
Qualitat de l’aire, aigua, camps electromagméticos i noves variables ambientals.
Període 2006-2017
INMA: “Exposició a la contaminació ambiental durant l’embaràs i naixement prematur”
Un estudi de diverses cohorts INMA ha trobat relació entre l’exposició a la contaminació ambiental durant l’embaràs i el risc de naixement prematur (abans de les 37 setmanes de gestació). En aquest estudi multicèntric han estat implicades les cohorts INMA d’Astúries, Gipuzkoa, Sabadell i València, en les quals van participar, des de 2003 fins a 2008, un total de 2644 dones embarassades, 2409 de les quals es van incloure en aquest estudi. El part pretermini és un dels majors determinants de morbiditat i mortalitat infantil. Al 2010, globalment uns 15 milions de nadons van néixer prematurament (un 11,1{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} de tots els naixements). Es considera que el naixement prematur és responsable d’un terç de les morts neonatals, i també implica altres conseqüències sobre la salut més tard en la vida, d’aquí la importància de la recerca sobre els possibles factors que la causen. Una àmplia gamma factors de risc s’han relacionat amb el part pretermini, inclosa l’exposició materna a la contaminació ambiental. Tot i així, l’evidència sobre aquesta última encara no és concloent. A més, certs contaminants, com el benzè, no s’han avaluat. Per això, el present estudi va valorar la relació entre l’exposició a nivell residencial a dos contaminants ambientals, el diòxid de nitrogen (NO2) i el benzè, amb el risc de naixement prematur. Un dels majors avenços d’aquest estudi va ser el d’utilitzar mètodes per millorar la classificació de l’exposició a la contaminació durant l’embaràs i els seus trimestres. En la població estudiada va haver-hi un 4,7{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} de naixements prematurs, sent el percentatge major a València i Astúries. Els nivells de NO2 van ser majors a les zones més poblades, València i Sabadell, mentre que la concentració de benzè va ser major a Astúries, una zona més industrial, i València. Es van trobar associacions significatives entre la contaminació ambiental i el naixement prematur en dones que passaven més de 15 hores al dia a la llar. El segon trimestre va semblar ser el més rellevant per l’exposició a NO2, mentre que per al benzè el més rellevant va ser el tercer trimestre. Els resultats obtinguts tant en aquest com en estudis previs sobre la relació entre l’exposició materna a contaminació ambiental i part pretermini, encoratgen al desenvolupament de polítiques que redueixin els nivells de contaminació ambiental. Alhora, futurs estudis haurien de valorar els possibles mecanismes biològics d’aquesta associació. Referència: Estarlich M, Ballester F, Davdand P, Llop S, Esplugues A, Fernández-Somoano A, Lertxundi A, Guxens M, Basterrechea M, Tardón A, Sunyer J, Iñiguez C. Exposure to ambient air pollution during pregnancy and preterm birth: A Spanish multicenter birth cohort study. Environ Res. 2016 May;147:50-8.
Anunci 15a Jornades Científiques INMA
Us anunciem l’organització de les 15a Jornades Científiques INMA 2018 Aquestes jornades tindran lloc els dies 14 i 15 de novembre al Centro Carlos Santamaria, Campus Gipuzkoa, Universidad del País Vasco UPV/EHU. Donostia-San Sebastian. Reserva’t aquestes dates! T’esperem! – Programa Científic Definitiu: Link (NOU!!) – Tens intenció de assitir? El Projecte INMA organitza aquestes jornades amb el suport del Departamento de Salud del Gobierno Vasco, la Facultad de Psicología de la Universidad del País Vasco, BioDonostia i CIBERESP. Colaboradors:
Envia’ns un e-mail i contactarem amb tu: inma@proyectoinma.org
“L’exposició a Bisfenol A en la infància influeix en el desenvolupament o en el comportament?”
El Bisfenol A (BPA) és un químic sintètic àmpliament usat en la fabricació de plàstics, des d’envasos per a menjar, passant per materials ignífugs, fins a empastaments dentals entre altres aplicacions. L’ús del BPA és tan ampli que l’exposició humana a aquest producte és gairebé ubiqua, sent el menjar i la beguda la major font d’exposició per a la població general, i havent-se detectat de forma consistent en líquid amniòtic, en la placenta o en llet materna. El BPA és un disruptor endocrí (una substància capaç d’alterar el funcionament hormonal), que pot interferir amb hormones com les tiroïdals, els estrògens o els andrògens. Sembla ser que també és capaç d’influir sobre el desenvolupament cerebral i sobre el comportament. Per aquesta raó s’han realitzat diversos estudis sobre l’exposició al BPA durant l’embaràs i el posterior neurodesenvolupament del nen/a, i s’han trobat associacions amb ansietat, hiperactivitat, depressió, problemes d’atenció i altres alteracions en la infància. No obstant això, succeeix el mateix quan l’exposició al Bisfenol A es produeix postnatalment, en la infància? És la qüestió que s’aborda en un estudi de la cohort INMA de Granada, establerta entre els anys 2000 i 2002, en la qual van participar 668 mares i fills/es. Es van escollir 269 nens per valorar la relació entre l’exposició postnatal al BPA (estimada a partir de la concentració urinària) i el funcionament cognitiu i problemes del comportament als 9 – 10 anys d’edat (mesurats amb diferents qüestionaris i escales). En aquest estudi es va detectar BPA en totes les mostres, i la seva major concentració es va associar a pitjors resultats en les escales sobre comportament i problemes socials en els nens, la qual cosa segueix la línia d’estudis previs sobre l’exposició postnatal a BPA. A pesar que els efectes de l’exposició prenatal sobre el comportament semblen ser més pronunciats que els efectes de l’exposició postnatal, la darrera no ha de ser infravalorada, com s’observa en aquest estudi. L’exposició al BPA pot afectar al comportament durant una etapa crucial del desenvolupament cerebral dels nens. Es necessiten més estudis epidemiològics que incloguin a nenes per aclarir la naturalesa dels efectes del BPA segons el sexe, i també per identificar els períodes crítics d’exposició i per avaluar les possibles conseqüències a llarg termini sobre la salut mental. Referència: Perez-Lobato R, Mustieles V, Calvente I, Jimenez-Diaz I, Ramos R, Caballero-Casero N, López-Jiménez FJ, Rubio S, Olea N, Fernandez MF. Exposure to bisphenol A and behavior in school-age children. Neurotoxicology. 2016 Mar;53:12-19.
“El sobrepès en la infància s’associa tant a l’exposició activa com passiva al fum del tabac”
La prevalença d’obesitat infantil ha augmentat mundialment en les últimes dècades. Fumar durant l’embaràs és un fet que ja s’ha associat amb l’obesitat infantil en diferents estudis. Tot i així, es coneix igual de bé la relació amb l’exposició passiva al fum del tabac tant de la dona durant l’embaràs com del/a nen/a en la infància? Estudis anteriors, que van valorar l’efecte que la parella fumi durant l’embaràs van trobar una associació positiva amb l’índex de massa corporal (IMC) en la infància. No obstant això, es discuteix si això és un resultat alterat per factors familiars, biològics o la mescla de tots dos. A més a més, pocs els estudis han avaluat mesures directes de l’exposició prenatal passiva al fum de tabac, amb qüestionaris o biomarcadores, en relació amb el pes del/a nen/a, i els resultats han estat inconsistents. Per això es va realitzar un estudi per avaluar l’efecte de l’exposició materna tant activa com passiva al fum de tabac durant l’embaràs, així com l’exposició passiva dels nens durant la infancia, sobre el pes del/a nen/a. Fins ara cap estudi havia valorat l’exposició passiva infantil al fum mitjançant biomarcadors per millorar la classificació de l’exposició. Aquest estudi es va realitzar amb les cohorts INMA d’Astúries, Guipúscoa, Sabadell i València, establertes entre els anys 2003 a 2008, i seguides fins als 4 anys d’edat del/a nen/a (1927 mares i bebès en total), juntament amb la cohort més antiga de Menorca, establerta entre 1997 i 1998 i seguida fins als 14 anys d’edat (427 mares i bebès en total). L’exposició a tabac es va valorar amb qüestionaris, confirmats amb el mesures de la cotinina en orina com a biomarcador. També es va fer una extensa recollida de dades sobre l’estil de vida i factors demogràfics. Els resultats obtinguts indiquen que l’exposició materna tant activa com passiva al fum de tabac s’associa a l’IMC del/a nen/a i al sobrepès en la infància. A Menorca, es va trobar una major associació que a la resta de les cohorts d’Astúries, Guipúscoa, Sabadell i València, a més a més d’una associació entre exposició passiva dels nens/es al fum del tabac i un major IMC en els nens/as. Això podria explicar-se pel major nombre de mares que van fumar activament en aquesta cohort, o perquè la relació només es fa evident en edats més tardanes. L’associació va ser independent de l’estil de vida, la qual cosa reforça la possibilitat, sustentada per una creixent evidència epidemiològica i toxicològica, que l’exposició al fum de tabac contribueixi al sobrepès en la infància. Referència: Robinson O, Martínez D, Aurrekoetxea JJ, Estarlich M, Somoano AF, Íñiguez C, Santa-Marina L, Tardón A, Torrent M, Sunyer J, Valvi D, Vrijheid M. The association between passive and active tobacco smoke exposure and child weight status among Spanish children. Obesity (Silver Spring). 2016 Aug;24(8):1767-77.
“Un estudi identifica canvis epigenètics en la placenta relacionats amb fumar durant l’embaràs”
El consum de tabac durant l’embaràs és encara comú malgrat la progressiva conscienciació sobre els possibles danys per al bebè. Aquestes exposicions durant les etapes primerenques de la vida pot ser que ocasionin canvis persistents durant el desenvolupament del/a bebè. Una de les disciplines que aborda aquest problema és l’epigenètica. L’epigenètica estudia diversos factors que poden generar canvis heretables en l’ADN malgrat no afectar a la seva seqüència. Alguns estudis han investigat ja aquest tipus de canvis associats al fet de fumar durant l’embaràs, en els quals s’utilitza sang del cordó umbilical. En aquests estudis es va veure una diferent metil·lació de l’ADN relacionada amb la detoxificació dels components del tabac, i fins i tot que alguns efectes de l’exposició in utero van persistir durant la infància. A més, alguns dels canvis han estat associats amb el baix pes en néixer. No obstant això, pocs estudis han utilitzat teixit procedent de la placenta, que pot funcionar com un registre d’aquestes exposicions, per valorar l’aparició de metil·lacions en l’ADN. Per això, el present estudi de les cohorts INMA d’Astúries, Guipúscoa, Sabadell i València, va examinar si fumar durant l’embaràs s’associava amb la metil·lació de l’ADN en la placenta i si aquests canvis tenien relació amb el baix pes en néixer. Van participar 427 mares i els seus bebès dels quals es van obtenir les dades necessàries per realitzar un Estudi d’Associació de l’Epigenoma Complet. El més gran fins avui abordant aquest tema concret i incloent una rigorosa fase de validació i replicació dels resultats principals. La recerca va identificar noves regions en les quals es van observar canvis relacionats amb fumar durant l’embaràs. A més, va apuntar cap a diversos mecanismes pels quals això es podria haver produït. Un dels descobriments més singulars va ser la menor metil·lació en una regió que havia estat anteriorment relacionada al creixement fetal, al baix pes en néixer i al pes de la placenta. Aquests resultats apunten al fet que fumar durant l’embaràs té impacte sobre canvis específics en la placenta. Així i tot, són imprescindibles futurs estudis que repliquin els resultats obtinguts. Futures recerques són necessàries sobre el rol que aquests canvis en regions específiques de l’ADN puguin tenir en la relació entre fumar durant l’embaràs i diverses característiques en la descendència. Referència: Morales E, Vilahur N, Salas LA, Motta V, Fernandez MF, Murcia M, Llop S, Tardon A, Fernandez-Tardon G, Santa-Marina L, Gallastegui M, Bollati V, Estivill X, Olea N, Sunyer J, Bustamante M. Genome-wide DNA methylation study in human placenta identifies novel loci associated with maternal smoking during pregnancy. Int J Epidemiol. 2016 Oct;45(5):1644-1655.
“L’exposició a substàncies perfluoroalquilades (PFAS) durant l’embaràs pot interferir amb el metabolisme”
Presentar nivells més alts de substàncies perfluoroalquilades (PFAS) en sang durant l’embaràs pot interferir amb el metabolisme de la glucosa i els lípids. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per la Fundació Bancària “la Caixa” ipublicat recentment en Environmental Health Perspectives. L’estudi va ser realitzat per investigadors d’ISGlobal i de la Harvard T.H. Chan School of Public Health, que van analitzar a 1.240 dones embarassades de les cohorts de naixement d’INMA (Infància i Medi ambient) a Sabadell, València i Guipúscoa. Les mostres de sang recol·lectades durant l’embaràs es van usar per mesurar les concentracions de quatre PFAS diferents (PFOS, PFHxS, PFOA i PFNA), així com diferents marcadors metabòlics. Les troballes d’aquest i d’anteriors estudis de la cohort de naixements INMA, a més de l’evidència epidemiològica i animal creixent, apunten a un paper de les exposicions químiques ambientals ubiqües en les epidèmies actuals d’obesitat i diabetis, probablement en combinació amb altres factors de l’estil de vida, com la dieta i la inactivitat física. Els PFAS s’han utilitzat en moltes aplicacions des de la dècada de 1950, inclosos els electrodomèstics i els productes de consum. Aquestes substàncies s’acumulen en la cadena alimentària i en els teixits animals i humans, i persisteixen en el medi ambient i els organismes vius durant anys. Les rutes d’exposició humana als PFAS inclouen la dieta, la migració des d’aliments envasats, l’aigua potable i la inhalació de pols en interiors. Els resultats d’aquest estudi mostren que les concentracions de PFOS i PFHxS en el plasma es van associar amb tolerància alterada a la glucosa i diabetis gestacional, encara que en el cas de PFHxS les dades van ser més properes al nul. El PFOA es va associar amb els nivells de colesterol total mentre que el PFOS i el PFNA es van associar amb disminucions lleugeres en els nivells de triglicèrids. No es va trobar associació entre els PFAS i la proteïna C-reactiva, que és un marcador d’inflamació. “Fins a on sabem, aquest és el major estudi d’associacions entre l’exposició a les PFAS i les conseqüències metabòliques múltiples en dones embarassades”, afirma Martine Vrijheid, investigadora d’ISGlobal i coordinadora de l’estudi. “La diabetis gestacional està associada amb una varietat de problemes de salut a curt i llarg termini tant per a la mare com per al nadó. Per aquesta raó, creiem que és fonamental confirmar els nostres resultats amb estudis addicionals en altres poblacions”, afirma Nuria Matilla-Santander, primera autora de l’article. Referència: Matilla-Santander, N., Valvi, D., Lopez-Espinosa,M.J. Manzano-Salgado, C.B., Ballester, F., Ibarluzea, J., Santa-Marina, L., Schettgen, T., Guxens, M., Sunyer, J., and Vrijheid, M. Exposure to Perfluoroalkyl Substances and Metabolic Outcomes in Pregnant Women: Evidence from the Spanish INMA Birth Cohorts. Environmental Health Perspectives. Environ Health Perspect; Nov. 2017 DOI:10.1289/EHP1062 https://ehp.niehs.nih.gov/EHP1062/ Fuente de información: Web ISGlobal
The Urban Exposome during Pregnancy and Its Socioeconomic Determinants
Robinson O, Tamayo I, de Castro M, Valentin A, Giorgis-Allemand L, Hjertager Krog N, Marit Aasvang G, Ambros A, Ballester F, Bird P, Chatzi L, Cirach M, Dėdelė A, Donaire-Gonzalez D, Gražuleviciene R, Iakovidis M, Ibarluzea J, Kampouri M, Lepeule J, Maitre L, McEachan R, Oftedal B, Siroux V, Slama R, Stephanou EG, Sunyer J, Urquiza J, Vegard Weyde K, Wright J, Vrijheid M, Nieuwenhuijsen M, Basagaña X. The Urban Exposome during Pregnancy and Its Socioeconomic Determinants. Environ Health Perspect. 2018 Jul 17;126(7):077005. PMID: 30024382
Human Early Life Exposome (HELIX) study: a European population-based exposome cohort
Maitre L, de Bont J, Casas M, Robinson O, Aasvang GM, Agier L, Andrušaitytė S, Ballester F, Basagaña X, Borràs E, Brochot C, Bustamante M, Carracedo A, de Castro M, Dedele A, Donaire-Gonzalez D, Estivill X, Evandt J, Fossati S, Giorgis-Allemand L, R Gonzalez J, Granum B, Grazuleviciene R, Bjerve Gützkow K, Småstuen Haug L, Hernandez-Ferrer C, Heude B, Ibarluzea J, Julvez J, Karachaliou M, Keun HC, Hjertager Krog N, Lau CE, Leventakou V, Lyon-Caen S, Manzano C, Mason D, McEachan R, Meltzer HM, Petraviciene I, Quentin J, Roumeliotaki T, Sabido E, Saulnier PJ, Siskos AP, Siroux V, Sunyer J, Tamayo I, Urquiza J, Vafeiadi M, van Gent D, Vives-Usano M, Waiblinger D, Warembourg C, Chatzi L, Coen M, van den Hazel P, Nieuwenhuijsen MJ, Slama R, Thomsen C, Wright J, Vrijheid M. Human Early Life Exposome (HELIX) study: a European population-based exposome cohort. BMJ Open. 2018 Sep 10;8(9):e021311. PMID: 30206078
65 / 128