Cercar

La placenta juga un paper fonamental en el creixement del fetus ja que regula l’intercanvi de gasos, nutrients i deixalles entre la mare i el fetus. La placenta requereix energia per mantenir la seva funció. Les mitocòndries, que són les productores d’energia de les cèl·lules, són particularment sensibles als tòxics ambientals a causa de la seva falta de capacitat de reparació. La contaminació de l’aire podria conduir a dany mitocondrial.
Aquest estudi es basa en dos cohorts europees, INMA a Espanya i ENVIRONAGE a Bèlgica.

El seu objectiu era avaluar si el dany mitocondrial a causa de la contaminació de l’airepodria explicar el baix pes en néixer. Van participar 376 parelles de mare-bebè a Espanya i 550 a Bèlgica. Les dades han demostrat que una exposició prenatal a alts nivells de contaminació probablement podria conduir en un dany mitocondrial i això resultar en un baix pes en néixer.

Tenint en compte els alts nivells de contaminació de l’aire a les zones urbanes, que estan augmentant a tot el món, aquest estudi indica la importància d’explorar encara més aquests resultats que vinculen exposició a la contaminació de l’aire al embaràs i complicacions en el naixement.

Referència: Clemente DB, Casas M, Vilahur N, Begiristain H, Bustamante M, Carsin AE, Fernández MF, Fierens F, Gyselaers W, Iñiguez C, Janssen BG, Lefebvre W, Llop S, Olea N, Pedersen M, Pieters N, Santa Marina L, Souto A, Tardón A, Vanpoucke C, Vrijheid M, Sunyer J, Nawrot TS. Prenatal Ambient Air Pollution, Placental Mitochondrial DNA Content, and Birth Weight in the INMA (Spain) and ENVIRONAGE (Belgium) Birth Cohorts. Environ Health Perspect. 2016 May;124(5):659-65.

https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/?term=26317635

Els éssers humans estem immersos en una “bombolla” electro-magnètica a causa de la creixent utilització de tecnologies dependents de l’electricitat. Les fonts d’exposició en les llars inclouen les línies d’alta tensió, transformadors, i instal·lacions elèctriques domèstiques. Les persones també estem cada vegada més exposades, entre d’altres, a les freqüències de radi de les estacions de radi i de telèfon mòbil o sistemes WIFI.

Se sap que els menors poden ser especialment susceptibles a l’exposició a camps electromagnètics i per tant, hi ha una necessitat d’establir els nivells actuals d’exposició en aquest grup d’edat.

123 famílies de la cohort INMA de Granada van estar d’acord amb l’avaluació de l’exposició en la llar i van completar un qüestionari d’informació específica. Es va preguntar sobre fonts de camps electromagnètics de radiacions no ionitzants dins de les cases i els seus patrons d’ús. L’estudi també va mesurar dins de les llars els nivells d’ones electromagnètiques a la sala d’estar i als dormitoris.

L’estudi va mostrar una baixa exposició en les llars de les criatures d’acord als nivells de referència de la Comissió Internacional sobre Protecció Radiològica No Ionitzant, però amb grans diferències entre les llars. Els nivells van ser més alts a les zones urbanes que en zones rurals, i als apartaments front d’habitatges unifamiliars o adossats.

Donada la major sensibilitat dels menors als camps electromagnètics de radiacions no ionitzants, es justifiquen mesures preventives per reduir la seva exposició. Un estudi va trobar que la provisió de recomanacions específiques per reduir les intensitats de camp en la llar (per exemple, desendollar els dispositius no que estiguessin en ús) van disminuir els nivells d’exposició.

Referència: Calvente I, Dávila-Arias C, Ocón-Hernández O, Pérez-Lobato R, Ramos R, Artacho-Cordón F, Olea N, Núñez MI, Fernández MF. Characterization of indoor extremely low frequency and low frequency electromagnetic fields in the INMA-Granada cohort. PLoS One. 2014 Sep 5;9(9):e106666. doi: 10.1371/journal.pone.0106666. eCollection 2014.

https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/?term=25192253

Hi ha estudis experimentals que relacionen l’exposició als ftalats en els primers anys de vida amb l’obesitat i els riscos de malalties cardiovasculars, però l’evidència en humans és escassa.

Així, es va avaluar l’associació entre l’exposició prenatal a diversos ftalats i els resultats de creixement i la pressió arterial en els primers 7 anys de vida amb dades de la cohort IMMA.

Es van analitzar dades de 391 parelles de mares i les seves criatures de Sabadell entre 2004 i 2006. Es van determinar les quantitats de ftalat en orina en dues recollides en el primer i tercer trimestre d’embaràs.

Les quantitats de ftalats trobades en les mostres d’orina van ser similars a les mesures en les dones embarassades en altres regions espanyoles i més baixos, en general, amb les mesures en altres cohorts europees de dones embarassades.

El nostre estudi proporciona evidència que l’exposició prenatal als ftalats pot influir en el creixement postnatal i la pressió arterial de manera diferent en nens i nenes fins a 7 anys d’edat. Els ftalats s’associen amb un menor creixement en els nens i no en les nenes, i la pressió arterial més baixa en les nenes però no en els nens. Es necessita més investigacions per aclarir els mecanismes explicatius, però l’evidència suggereix que l’exposició als ftalats pot perjudica el creixement d’una manera específica segons el sexe.

Els nostres resultats són diferents dels que altres estudis han mostrat anteriorment, per la qual cosa es necessiten nous estudis per aclarir l’efecte de l’explosió als ftalats en els primers anys de vida.

Referència: Valvi D, Casas M, Romaguera D, Monfort N, Ventura R, Martinez D, Sunyer J, Vrijheid M. Prenatal Phthalate Exposure and Childhood Growth and Blood Pressure: Evidence from the Spanish INMA-Sabadell Birth Cohort Study. Environ Health Perspect. 2015 Oct;123(10):1022-9

https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/?term=25850106