Cercar
Influence of paid maternity leave on return to work after childbirth
Vargas-Prada S, García AM, Ronda E, Estarlich M, Ballester F, Benavides FG. Influence of paid maternity leave on return to work after childbirth. Med Lav. 2018 Aug 28;109(4):243-252. PMID: 30168497
The early-life exposome: Description and patterns in six European countries
Tamayo-Uria I, Maitre L, Thomsen C, Nieuwenhuijsen MJ, Chatzi L, Siroux V, Aasvang GM, Agier L, Andrusaityte S, Casas M, de Castro M, Dedele A, Haug LS, Heude B, Grazuleviciene R, Gutzkow KB, Krog NH, Mason D, McEachan RRC, Meltzer HM, Petraviciene I, Robinson O, Roumeliotaki T, Sakhi AK, Urquiza J, Vafeiadi M, Waiblinger D, Warembourg C, Wright J, Slama R, Vrijheid M, Basagaña X. The early-life exposome: Description and patterns in six European countries. Environ Int. 2018 Dec 6;123:189-200. PMID: 30530161
Anogenital distance and reproductive outcomes in 9- to 11-year-old boys: the INMA-Granada cohort study
Freire C, Ocón-Hernández O, Dávila-Arias C, Pérez-Lobato R, Calvente I, Ramos R, Olea N, Fernández MF. Anogenital distance and reproductive outcomes in 9- to 11-year-old boys: the INMA-Granada cohort study. Andrology. 2018 Nov;6(6):874-881. PMID: 30113141
Butlletí INMA Sabadell. Desembre 2017
La cohort INMA-Sabadell ha enviat el Butlletí INMA nº 15 a totes les famílies que participen al projecte.
“Quin és el consum recomanat de peix durant l’embaràs de cara a un adequat creixement i desenvolupament infantil?”
El període fetal és un moment crític en el desenvolupament. Els estímuls durant aquesta fase poden afectar permanentment el metabolisme, sent sovint les seves conseqüències apreciades molt més tard en la vida. El peix és un aliment que conté nutrients importants per a aquesta etapa, com els àcids grassos omega-3. No obstant això, també pot contenir contaminants que siguin nocius o alterin el funcionament endocrí. Per això l’Administració d’Aliments i Medicaments i l’Agència de Protecció Ambiental d’Estats Units van actualitzar l’any 2014 les seves recomanacions sobre el consum de peix per a les dones en edat fèrtil, recalcant els beneficis de consumir peix i encoratjant a prendre’n, però no més de 3 vegades per setmana. Aquestes recomanacions se centren en els danys de l’exposició al metilmercuri sobre el desenvolupament cognitiu, encara que no consideren altres com l’obesitat o el creixement. El present estudi va reunir dades de 10 països de la Unió Europea (incloent les cohorts INMA de Gipúzkoa, Sabadell i València a Espanya), així com d’una ciutat d’Estats Units, per avaluar l’efecte del consum de peix durant l’embaràs sobre el creixement i l’obesitat infantil. Van participar un total de 26.184 mares i els seus descendents nascuts entre 1996 i 2011, els quals van ser seguits cada dos anys des del naixement fins als 6 anys. El consum mitjà de peix de les mares embarassades va variar de 0,5 vegades per setmana a la cohort de Bèlgica a 4,45 vegades per setmana a la cohort INMA. El consum de peix més de tres vegades a la setmana durant l’embaràs es va associar a tenir bebès amb un major risc de creixement accelerat i amb un major risc de sobrepès o obesitat en la infància, respecte a una presa de peix d’una o menys vegades a la setmana. Segons els authors, una explicació d’aquests resultats podría estar relacionada amb la presència de contaminants en el peix que alteren la funció endocrina, influint sobre el metabolisme dels greixos. No obstant això, aquesta explicació és encara especulativa i es necessitarien més estudis per valorar-la. Les troballes de l’estudi van en la mateixa línia dels límits de consum de peix recomanats per l’Administració d’Aliments i Medicaments i l’Agència de Protecció Ambiental d’Estats Units. El peix conté nutrients importants i el seu consum no ha d’evitar-se, no obstant això, en l’embaràs s’ha d’adequar a les recomanacions d’un consum de no més de 3 vegades per setmana. Referència: Stratakis N, Roumeliotaki T, Oken E, Barros H, Basterrechea M, Charles MA, Eggesbø M, Forastiere F, Gaillard R, Gehring U, Govarts E, Hanke W, Heude B, Iszatt N, Jaddoe VW, Kelleher C, Mommers M, Murcia M, Oliveira A, Pizzi C, Polanska K, Porta D, Richiardi L, Rifas-Shiman SL, Schoeters G, Sunyer J, Thijs C, Viljoen K, Vrijheid M, Vrijkotte TG, Wijga AH, Zeegers MP, Kogevinas M, Chatzi L. Fish Intake in Pregnancy and Child Growth: A Pooled Analysis of 15 European and US Birth Cohorts. JAMA Pediatr. 2016 Apr;170(4):381-90.
Preestrena del primer capítol de la sèrie Goazen per als nens/es de la cohort INMA Gipuzkoa
El passat Divendres 20 d’octubre de 2017 a Azpeitia, vam poder gaudir, gràcies a la col·laboració dels actors de l’exitosa seria Goazen (Pausoka Entertainment), de la preestrena del primer capítol de la nova temporada. Molts nens / es de la cohort INMA Guipúscoa van assistir entusiasmats a la preestrena i posterior fotocol amb alguns actors de la sèrie que van estar presents durant la projecció i disposats a contestar preguntes i a fer-se fotos amb tots els nens / es que es van animar a assistir-hi. Agracemos a Nerea i Asier (actors de Goazen), a Pausoka, a l’ajuntament d’Azpeitia i sobre tots a tots els nens / es de INMA Guipúscoa per assistir i poder gaudir d’una tarda tan especial. El Projecte INMA (Infància i Medi Ambient) està portant a terme un estudi col·laboratiu de recerca de diferents cohorts en sis àrees diferents d’Espanya. La cohort Guipúscoa començar el seu camí el 2006 i l’objectiu principal és estudiar els efectes del medi ambient i de la dieta en el fetus i en el desenvolupament dels nens i nenes inclosos en el mateixa. Durant el 2018 s’iniciarà des del Projecte INMA (https://www.proyectoinma.org/), el seguiment d’aquests nens / es als que coneixem des de l’embaràs i que ja tenen entre 10 i 11 anys. Gràcies a ells i elles, hem pogut estudiar i aprendre moltes coses sobre la relació entre els factors ambientals primerencs i la salut infantil. 
“Característiques del creixement a edats primerenques i el risc d’una funció respiratòria reduïda i asma”
La menor edat gestacional, el menor pes per a l’edat gestacional i el major augment de pes en la infància es relacionen amb menor funció respiratòria en la infància. Aquesta menor funció respiratòria explica en certa mesura el risc d’asma en la infància. Són les conclusions d’un estudi en el qual es van combinar resultats de 24 cohorts Europees, en la qual van participar les cohorts d’INMA de Guipúzkoa, Menorca, Sabadell i València, reunint dades de prop de 25000 nens i nenes d’entre 3,9 i 19,1 anys. Els bebès nascuts/des pretermini, o amb molt baix pes tenen més malalties respiratòries durant els primers dies de vida. A més a més, diversos estudis suggereixen que també tenen més risc de desenvolupar malalties respiratòries en l’etapa adulta. Estudis recents han suggerit que el part abans de les 37 setmanes o la grandària petita del bebè per a l’edat gestacional poden suposar un major risc de patir asma durant la infància. No obstant això, els mecanismes que porten a aquest major risc encara no es coneixen. Una de les explicacions que es consideren sobre la relació entre el creixement a edats primerenques i l’asma és el desenvolupament de les vies respiratòries. En aquestes situacions es produirien vies estretes, la qual cosa resulta en una obstrucció que predisposa al desenvolupament d’asma. Aquest menor calibre de les vies respiratòries es veuria reflectit per puntuacions menors en proves de funció respiratòria. Fins ara els estudis que s’han centrat en la relació del pes del bebè amb la funció respiratòria no han proporcionat resultats consistents. El present estudi va permetre avaluar aquesta qüestió per primera vegada. Per a això, es va examinar la relació entre el part pretermini, la grandària per a l’edat gestacional i el guany de pes en la infància amb la funció respiratòria i l’asma en la infància. Després es va estudiar si la relació amb l’asma depenia dels resultats obtinguts en les proves de funció respiratòria. Dels resultats de l’estudi es desprèn que les característiques del creixement a edats primerenques poden afectar de forma persistent a la funció respiratòria i contribuir al risc de malalties respiratòries posteriorment. Més estudis són necessaris per identificar les adaptacions dels pulmons i el sistema immune que puguin explicar l’efecte de la funció respiratòria en la relació entre les característiques del desenvolupament primerenc i l’asma infantil. Identificar les exposicions que es puguin evitar podria portar al desenvolupament de futures estratègies preventives contra l’asma infantil. Referència: den Dekker HT, Sonnenschein-van der Voort AM, de Jongste JC, Anessi-Maesano I, Arshad SH, Barros H, Beardsmore CS, Bisgaard H, Phar SC, Craig L, Devereux G, van der Ent CK, Esplugues A, Fantini MP, Flexeder C, Frey U, Forastiere F, Gehring U, Gori D, van der Gugten AC, Henderson AJ, Heude B, Ibarluzea J, Inskip HM, Keil T, Kogevinas M, Kreiner-Møller E, Kuehni CE, Lau S, Mélen E, Mommers M, Morales E, Penders J, Pike KC, Porta D, Reiss IK, Roberts G, Schmidt A, Schultz ES, Schulz H, Sunyer J, Torrent M, Vassilaki M, Wijga AH, Zabaleta C, Jaddoe VW, Duijts L. Early growth characteristics and the risk of reduced lung function and asthma: A meta-analysis of 25,000 children. J Allergy Clin Immunol. 2016 Apr;137(4):1026-35.
ISGlobal i l’Ajuntament de Sabadell signen un acord de col·laboració
A l’entorn del Projecte INMA, ISGlobal i l’Ajuntament de Sabadell signen un acord de col·laboració que permetrà intercanviar dades i desenvolupar polítiques ambientals per afavorir la salut de les persones. Link a la noticia: Web ISGlobal
“L’activitat física primerenca afavoreix el desenvolupament de la memòria de treball”
Quins efectes té l’activitat física i el sedentarisme primerenc en la memòria de treball de nens i adolescents? Un nou estudi realitzat per investigadors d’ISGlobal, centre impulsat per l’Obra Social ”la Caixa”, conclou que un nivell baix d’activitat física en l’edat preescolar i de primària s’associa després amb un menor rendiment de la memòria de treball a l’escola primària i en l’adolescència, respectivament. Aquest estudi, publicat a The Journal of Pediatrics, s’ha realitzat en el marc del Projecte INMA – Infància i Medi Ambient amb un total de 1.400 nens i adolescents de Menorca, València, Sabadell i Guipúscoa, a partir de tests neuropsicològics i qüestionaris completats pels pares sobre l’estil de vida dels seus fills. Els hàbits de vida saludables, com l’activitat física, es consideren un requisit previ fonamental per al desenvolupament d’habilitats cognitives, motores i socials bàsiques en nens. Una de les funcions més rellevants per a l’aprenentatge i el rendiment acadèmic és la memòria de treball, és a dir, la capacitat d’emmagatzemar la informació durant un curt període de temps per al processament cognitiu. Les conclusions d’aquesta recerca van indicar que els nens que havien mostrat un nivell baix d’activitat física extraescolar als 6 anys van rendir significativament per sota dels més actius, en el test de memòria que es va realitzar en l’adolescència. Aquesta associació també es va trobar de forma lleu en els nens de 7 anys que havien tingut baixos nivells d’activitat física als 4 anys. Una altra de les conclusions és que el comportament sedentari primerenc pot influir negativament en la maduració cognitiva posterior a l’adolescència, però només en nens homes. “L’associació entre l’activitat física i la memòria de treball en els nens s’ha analitzat en pocs estudis, però els que ho han fet generalment sí que han donat suport a aquesta relació positiva”, explica Mònica López-Vicente, investigadora d’ISGlobal i primera autora de la publicació. “El nostre estudi és el primer a analitzar l’associació longitudinal entre els hàbits d’activitat física extraescolars i la memòria de treball en dos períodes clau de maduració cognitiva”, afegeix López-Vicent. Jordi Sunyer, cap del programa de Salut Infantil d’ISGlobal i coordinador de l’estudi, indica que “aquestes troballes mostren la importància de promoure hàbits d’activitat física i de reduir el sedentarisme des d’etapes primerenques per augmentar el potencial cognitiu dels nens”. Referència: López-Vicente M, Garcia-Aymerich J, Torrent-Pallicer J, Forns J, Ibarluzea J, Lertxundi N, González L, Valera-Gran D, Torrent M, Dadvand P, Vrijheid M, Sunyer J. Are Early Physical Activity and Sedentary Behaviors Related to Working Memory at 7 and 14 Years of Age?. J Pediatr. 2017 Jun 27. pii: S0022-3476(17)30775-8. doi: 10.1016/j.jpeds.2017.05.079. [Epub ahead of print] https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/28688631 Fuente de información: Web ISGlobal
Dosis altes d’àcid fòlic en embaràs influeixen negativament en el desenvolupament neuropsicològic del nen.
La tesi doctoral recentment defensada per Desireé Valera Gran titulada “Efectes negatius d’altes dosis de suplements d’àcid fòlic (AF) en l’embaràs sobre el desenvolupament neuropsicològic en el nen” ha posat en evidència per primera vegada en la literatura que el consum de dosis altes de suplements d’àcid fòlic (AF) durant l’embaràs té efectes negatius en el desenvolupament neuropsicològic posterior del nen, pel que el seu ús ha de ser vigilat i evitat. La tesi ha estat dirigida des de la Unitat Epidemiologia de la Nutrició de la Universitat Miguel Hernández, pels investigadors Eva María Navarrete Muñoz, Manoli García de la Hera i Jesús Vioque, i va obtenir la màxima qualificació cum laude amb un format de menció internacional, basada en la publicació de tres articles publicats en revistes internacionals del primer quartil: BMJ Open, JAMA Pediatrics i American Journal of Clinical Nutrition. En el primer treball es va posar en evidència que més de la meitat de les embarassades consumien dosis d’AF inferiors a les recomanades en el període periconcepcional (400 mcg / dia), i que un 25{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} consumien dosis superiors al nivell màxim tolerable (1000 mcg / dia). A partir d’aquí, en un segon treball es va investigar el possible efecte del consum de dosis elevades de suplements d’AF sobre el desenvolupament neuropsicològic del nen en el primer any de vida, trobant-se que els nens de les dones que van consumir les dosis més altes de AF (> 5000 mcg / dia), van presentar pitjors scores en psicomotricitat de les escales Bayley de desenvolupament infantil. En un tercer treball recentment acceptat al Amer J Clin Nut, es va avaluar la ingesta dietètica i l’ús de suplements AF durant l’embaràs en 1682 mares de les quatre cohorts de novo (Astúries, Guipúscoa, Sabadell i València) i la seva influència en el desenvolupament neuropsicològic dels nens als 4-5 anys mesurat per escales McCarthy d’Aptituds i Psicomotricitat. L’ús de dosis altes d’AF (> 1000 mcg / dia) en el període periconcepcional, es va associar amb menors puntuacions en diverses de les escales McCarthy, en concret a la global verbal i memòria verbal, i en funcions cognitives de còrtex posterior i còrtex posterior esquerra.
70 / 128