Cercar

Què els va motivar a realitzar aquest estudi? Quina metodologia s’ha seguit?
La deficiència de vitamina D durant l’embaràs podria obstaculitzar el desenvolupament cerebral dels bebès, la qual cosa afectaria al seu comportament mental i habilitats psicomotores. Tot i així, els estudis en humans són molt limitats. Per investigar aquesta hipòtesi es va determinar la concentració de vitamina D en la sang durant l’embaràs de gairebé 2.000 dones participants en el Projecte INMA. I als 14 mesos d’edat, neuropsicòlegs entrenats van avaluar les principals funcions cognitives i psicomotores dels fills mitjançant l’aplicació del test neuropsicològic de Bayley.

Quins són les principals conclusions de l’estudi?
Una de cada dues dones embarassades van presentar nivells insuficients de vitamina D en sang (<30 ng/ml). Els nens de mares amb nivells insuficients de vitamina D durant l’embaràs van obtenir puntuacions més baixes en les seves funció cognitiva i psicomotora que aquells nens les mares dels quals tenien nivells òptims de la vitamina (>30 ng/ml). En general, les puntuacions més baixes en els proves neuropsicològiques podria conduir a coeficients intel.lectuals més baixos dels nens.

Quin paper juga la Vitamina D per al cos humà?
La principal funció de la vitamina D és la regulació dels nivells de calci i fòsfor en sang i el pas de calci als ossos, per tant, juga un paper clau en la formació i mineralització òssia, sent essencial per al desenvolupament de l’esquelet. A més de la seva importància per a un adequat desenvolupament ossi, la vitamina D també exerceix un paper important en altres òrgans i sistemes del cos humà com els músculs, l’intestí, pàncrees, cor i sistema vascular, el sistema immune i el cervell.

“Els nens de mares amb nivells insuficients de vitamina D
durant l’embaràs van obtenir puntuacions més baixes
en la seva funció cognitiva i psicomotora que aquells nens
les mares dels quals tenien nivells òptims de la vitamina”.

Quines conseqüències pot tenir un nivell deficient de Vitamina D per a una dona embarassada?
La vitamina D regula el desenvolupament i la funció de la placenta i el seu dèficit durant l’embaràs s’ha relacionat amb un major risc de pre-eclampsia, part prematur i cesària, així com també un major risc de resistència a la insulina, intolerància a la glucosa i diabetis durant l’embaràs.

I per al nadò?
Els nivells de vitamina D del fetus i del nounat depenen totalment dels nivells de vitamina D en sang en la seva mare durant l’embaràs. S’estima que la concentració de vitamina D en sang de cordó pot ser igual o fins a un 20{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} més baixa que la concentració en sang maternal. Uns nivells insuficients de vitamina D durant l’embaràs pot condicionar un pitjor desenvolupament ossi la forma del qual més greu seria el raquitisme. I també pot condicionar el desenvolupament d’un sistema immune més feble i amb una major susceptibilitat de sofrir infeccions respiratòries i asma durant la infància. En l’actualitat molts estudis com el Projecte INMA estan investigant si estar exposat a uns nivells insuficients de vitamina D durant etapes claus del desenvolupament com l’etapa intrauterina pot incrementar el risc de desenvolupar malalties durant l’etapa adulta com obesitat, diabetis, càncer, asma, malalties autoinmunes, cardiovasculars i neurodegeneratives.

“La vitamina D regula el desenvolupament i la funció de la placenta
pel que el seu dèficit durant l’embaràs s’ha relacionat amb un major
risc de pre-eclampsia, part prematur, cesària, un major risc de resistència
a la insulina, intolerància a la glucosa i diabetis durant l’embaràs”.

S’han detectat diferències significatives entre els diferent grups de dones? (edat, estudis, estatus social, origen…)
Sí. Els principals factors que identifiquem associats amb els nivells en sang de vitamina D durant l’embaràs van ser la latitud geogràfica (les dones residents en àrees situades més al sud d’Espanya com València tenien nivells més alts de vitamina D en sang que aquelles dones residents en àrees situades més al nord), l’estació de l’any en la que es va extreure (nivells més alts a l’estiu i més baixos a l’hivern), l’edat de la dona (les dones més joves tenien nivells més baixos), la classe social de la dona (les dones de classes socials més desfavorides van presentar nivells més baixos), l’índex de massa corporal (les dones amb sobrepès i obeses van presentar nivells més baixos), i fumar durant l’embaràs (les dones fumadores van presentar nivells més baixos).

“En l’actualitat molts estudis com el Projecte INMA estan investigant
si estar exposat a uns nivells insuficients de vitamina D durant
etapes claus del desenvolupament com l’etapa intrauterina pot
incrementar el risc de desenvolupar malalties durant l’etapa adulta”.

Quines opcions té al seu abast una dona embarassada per millorar els nivells de Vitamina D? A partir de quan –abans o durant l’embaràs- és important que comenci a ingerir aquesta Vitamina?
És aconsellable que tota la població, i no solament les embarasses, mantingui uns nivells en sang de vitamina D suficients. Per a això hi ha dues opcions: incrementar la ingesta a través de la dieta i/o presa de suplements o incrementar l’exposició solar. Hi ha molt pocs aliments que contenen naturalment quantitats significatives de vitamina D. Tanmateix, s’està estudiant estudi si l’ús de suplements de vitamina D pot ser útil per mantenir uns nivells suficients en sang així com per determinar les quantitats recomanables i segures de suplements que haurien de prendre els diferents grups de la població segons les seves necessitats. En aquest sentit, la manera més eficaç i saludable per tenir uns nivells suficients de vitamina D és l’exposició solar moderada. De fet, la majoria de la gent podria obtenir suficient vitamina D amb exposicions curtes al sol (d’entre 10 i 15 minuts diaris).

*Eva Morales és Doctora en Medicina. Master en Salut Pública. Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública i treballa a la cohort INMA de Sabadell

L’estudi, liderat per Eva Morales, va analitzar el nivell de vitamina D en sang durant el primer o segon trimestre de l’embaràs d’aproximadament 2.000 dones i va avaluar les habilitats mentals i motores dels seus fills als 14 mesos de vida. Els investigadors van trobar que els nens de mares que tenien nivells òptims de vitamina D en el període gestacional van obtenir qualificacions més altes que el de mares amb nivells insuficients d’aquesta vitamina.

Així, segons l’estudi, publicat en la revista Pediatrics, més del 50{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} de les dones tenien concentracions de vitamina D per sota de 30 ng/ml, el llindar considerat com a òptim. Els nadons de mares amb nivell de vitamina D prenatal òptim van obtenir una mitjana de 2,6 punts més en un test mental i 2,3 punts més en un examen psicomotor que els nadons d’aquelles dones amb nivells de vitamina D prenatal insuficients.

Diferències d’entre quatre i cinc punts en aquest tipus de proves neuropsicológicas podrien reduir el nombre de nens amb intel.ligència superior a la mitjana (un coeficient intel.lectual per sobre dels 110 punts) en més del 50{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b}.

Els autors també van identificar factors que podrien influir en els nivells de vitamina D en sang durant l’embaràs, com la latitud geogràfica, l’estació de l’any en que la sang era extreta, l’edat materna, la classe social de la mare, el sobrepès i obesitat de la mare o el consum de tabac durant l’embaràs.

*Eva Morales és Doctora en Medicina. Master en Salut Pública. Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública i treballa a la cohort INMA de Sabadell

• Enllaç: Resultats de l’estudi

Què els va motivar a realitzar aquest estudi?
S’ha establert que una dieta inadequada o deficient durant l’embaràs pot tenir conseqüències negatives per a la salut del nen o de la mare. La dieta mediterrània es considera un model de dieta saludable i s’assumeix que les persones que viuen en zones mediterrànies tenen una alimentació adequada, no obstant, l’adequació dietètica en dones embarassades en aquestes zones s’ha estudiat molt poc i crèiem que, com que la gent s’allunya cada vegada més del model de dieta tradicional i l’embaràs suposa un augment en la demanda nutricional, era important avaluar la dieta en aquest context i en aquesta etapa de la vida.

Quines són les principals conclusions de l’estudi?
Les dones embarassades tenen una dieta que no permet cobrir les necessitats nutricionals de l’embaràs, perquè no consumeixen suficients aliments que aportin nutrients importants durant l’embaràs, o perquè s’excedeixen en la ingesta d’uns altres que són rics en calories però no en nutrients. A més, la suplementació que reben no és adequada en alguns casos i és necessari avaluar aquest aspecte perquè les mares i els seus fills no estiguin exposats als riscos que impliquen les deficiències o els excessos en el consum de certs nutrients, especialment en forma de suplements.

“Les dones embarassades tenen una dieta que no permet cobrir les necessitats nutricionals de l’embaràs, perquè no consumeixen suficients aliments que aportin nutrients importants durant l’embaràs, o perquè s’excedeixen en la ingesta d’uns altres que són rics en calories però no en nutrients”.

Quins nutrients són els que hauria de cuidar més una dona embarassada?
Una dieta equilibrada rica en diversos nutrients és molt important durant l’embaràs, no obstant això, hi ha alguns que es consideren claus pel seu efecte en el desenvolupament fetal i per l’augment de la demanda durant l’embaràs, com el àcid fòlic (present en verdures, especialment de fulla verda, fruites, cereals, llegums); el ferro (present en carns, verdures i llegums) i el calci (present en làctics i verdures). Últimament també es comença a parlar d’efectes importants de la vitamina D (fonts importants són els làctics i el peix), però és un nutrient menys estudiat.

Quins són les principals deficiències, en alimentació, que ha revelat l’estudi?
En aquest estudi, un gran percentatge de les dones consumien quantitats menors a les recomanades de cereals, llegums, fruites i verdures, la qual cosa es veia reflectit en una ingesta baixa de nutrients importants com a carbohidrats complexos, àcid fòlic i ferro. També es va trobar una ingesta deficient de vitamina D, no obstant això, la vitamina D se sintetitza en gran part a través de la pell amb l’exposició a la llum solar, per la qual cosa, s’espera que la deficiència de vitamina D no sigui alta en dones d’aquesta àrea. Addicionalment, es va trobar que un gran percentatge de dones excedia les recomanacions per a consum de greix total, i tenien consums alts de greix saturat. cal assenyalar que el consum de proteïnes, calci i vitamina A va ser adequat en general per a aquesta població.

“El més important és tenir una dieta equilibrada i variada, i que s’ajusti, per exemple, a les característiques econòmiques i culturals de cada dona o població. L’alimentació es podria millorar augmentant el consum de cereals i tubercles com a fonts principals d’energia”.

Quines conseqüències pot tenir una mala alimentació per a una dona embarassada?
Una dieta deficient o inadequada abans o durant l’embaràs s’ha relacionat amb la aparició de diabetis gestacional, anèmia, major risc de depressió post-part, entre ltres.

I per al nedò?
En un estudi que vem publicar fa poc, vam veure que una dieta de baixa qualitat durant l’embaràs augmentava el risc de restricció del creixement fetal, i se sap que això augmenta el risc de mortalitat perinatal o de desenvolupar malalties a curt o llarg termini. Existeix evidència creixent que una dieta adequada durant l’embaràs prevé també el risc de naixement prematur o la presència de malalties com l’asma durant la infància.

Quins són les diferències més significatives que es donen entre els diferents perfils de dona? Quin és el prototip de dona embarassada que “descura” més la seva alimentació?
Estudiem diferències segons l’edat, el nivell educatiu i el lloc d’origen. Vem trobar que les dones més joves consumien menys verdures, menys àcids grassos omega 3, més grasses trans i en general, tenien un consum més deficient de tots els micronutrientes (vitamines i minerals) estudiats comparades amb les de major edat. Les dones amb menor nivell educatiu van consumir més carns vermelles, grasses trans, menys àcids grassos omega 3 i menys vitamina A i ferro. Les dones espanyoles consumien menys fruites, tenien un consum més deficient de carbohidrats i s’excedien més quant al consum de greix total i greix saturat que les estrangeres. D’altra banda, les llatinoamericanes consumien menys omega 3 i les dones d’Europa de l’est més grasses trans. Podríem dir que les dones que tenen una alimentació menys adequada segons les recomanacions per a l’embaràs són les dones més joves, les de menor nivell educatiu i les espanyoles.

“L’alimentació es podria millorar augmentant el consum de cereals i tubercles com a fonts principals d’energia així com el consum de fruites, verdures i llegums. Les carns vermelles o aus es poden reemplaçar algunes vegades per llegums. És aconsellable disminuir el consum de carns processades, embotits i brioixeria industrial que contenen greixos perjudicials per a la salut. És important consumir diferents tipus de peix pel seu alt valor nutritiu, evitant o limitant el consum de peix espasa o emperador i tonyina vermella durant l’embaràs pel seu alt contingut de mercuri”.

Com es podria millorar aquesta alimentació?
El més important és tenir una dieta equilibrada i variada, i que s’ajusti, per exemple, a les característiques econòmiques i culturals de cada dona o població. L’alimentació es podria millorar augmentant el consum de cereals (blat i aliments fets amb ell com a pa, pasta i cous-cous; arròs, civada, blat de moro, ordi, etc) i tubercles (patata, yuca, boniato o patata etc) com a fonts principals d’energia. Augmentant també el consum de fruites i verdures que aporten fibra, vitamines i minerals i el de llegums que són fonts importants de proteïnes, carbohidrats i altres nutrients i tenen un baix contingut de greix. Les carns vermelles o aus es poden canviar algunes vegades per llegums. També és aconsellable disminuir el consum de carns processades i embotits i productes industrials com a brioixeria que contenen greixos perjudicials per a la salut. És important consumir diferents tipus de peix pel seu alt valor nutritiu (conté, a més de proteïnes i minerals, greixos que beneficien la salut), evitant o limitant el consum de peix espasa o emperador i tonyina vermella pel seu alt contingut de mercuri. Els làctics són fonts importants de nutrients com el calci, no obstant, en aquesta població el consum de làctics i calci durant l’embaràs són ja adequats, per la qual cosa no és necessari fer cap recomanació respecte a la dieta i seria innecessari prendre suplements de calci.

• Per llegir l’estudi: ‘Dietary intake in pregnant women in a Spanish Mediterranean area: as good as it is supposed to be?’