L’exposició a compostos organoclorats durant l’embaràs pot incrementar el risc de sobrepès en nens a l’edat de 6 anys

17/09/2012

En les últimes dècades s’ha observat en diversos països un augment espectacular d’obesitat no només en adults sinó també en nens. Espanya actualment té un dels percentatges més alts a Europa d’obesitat infantil amb aproximadament un 30{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} de nens amb sobrepès. Darrerament estudis en animals suggereixen que l’exposició prenatal a compostos organoclorats, com els bifenils policlorats (PCB), el diclorodifenil-tricloroetà (DDT) i el seu metabòlit diclorodifenil-cloroetano (DDE), pot incrementar el risc als nens de desenvolupar obesitat. La producció i l’ús del DDT en l’agricultura i dels PCBs en processos industrials van ser intensius després dels anys ’30. El seu ús actualment està prohibit o restringit en països desenvolupats, però, aquests compostos segueixen estant presents en el medi ambient per la seva lenta biodegradació i al seu ús en els països en vies de desenvolupament. En els éssers humans la via d’exposició majoritària és a través de la dieta rica en greix. L’evidència en humans sobre l’exposició a compostos organoclorats durant l’embaràs i l’augment del risc d’obesitat en nens és molt limitada. Per tant, en aquest estudi avaluem l’associació entre l’exposició a compostos organoclorats durant l’embaràs i el sobrepès a l’edat de 6 anys en nens de la cohort de INMA a l’illa de Menorca.

Les concentracions dels PCBs, DDT i DDE es van mesurar en mostres de sang de cordó que es van obtenir de les mares participants en la cohort de Menorca en el moment del part. Calculem l’índex de massa corporal (IMC) (pes / talla ²) utilitzant les mesures antropomètriques del nen que el personal investigador de INMA va realitzar quan el nen tenia l’edat de 6 anys. Per definir els nens amb sobrepès utilitzem els punts de tall específics per l’edat i el sexe de cada nen recomanats per l’Organització Mundial de la Salut el 2007 (IMC major o igual al percentil 85). I estudiem l’associació entre l’exposició prenatal a compostos organoclorats i el sobrepès del nen mitjançant models estadístics.

Els resultats d’aquest estudi van mostrar que l’exposició durant l’embaràs a PCBs i DDE s’associa amb un major risc de sobrepès en nens i nenes a l’edat de 6 anys. El risc estimat ha estat major en nenes que en nens. L’exposició durant l’embaràs a DDT s’associa amb sobrepès a l’edat de 6 anys només en nens però no en nenes. L’associació entre l’exposició a DDT i sobrepès del nen també era més clara en nens amb una ingesta alta en greixos en comparació amb nens amb una ingesta més baixa en greixos.

En conclusió, aquest estudi ofereix evidència de que l’exposició durant l’embaràs a compostos organoclorats pot incrementar el risc de sobrepès en nens a l’edat de 6 anys. El sexe i la ingesta alta de greixos pel nen potencialment influeixen en aquesta associació.

Dania Valvi s Llicenciada en Medicina i Màster en Salut Pública. Actualment està cursant el doctorat en Biomedicina de la Universitat Pompeu Fabra.