Les dones del Mediterrani espanyol tenen una alimentació inadequada durant l’embaràs

21/11/2012

Tot i que la dieta mediterrània s’ha considerat, tradicionalment, una de les més riques i equilibrades, un estudi elaborat per investigadors del Projecte INMA de la cohort de València, ha demostrat que en aquesta zona Mediterrània Espanyola, les dones embarassades segueixen una alimentació inadequada.

L’estudi, impulsat per analitzar l’alimentació i la ingesta de nutrients, i el compliment de les recomanacions nutricionals en dones embarassades, ha demostrat que la majoria de dones en període de gestació presenta consums inadequats de determinats grups d’aliments, macronutrients i micronutrients que són importants durant l’embaràs.

Així, un percentatge molt alt de les dones que han participat en l’estudi –més d’un 75{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b}- mostraven ingestes de cereals i llegums, i en menor mesura -prop del 50{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b}-, de fruites i hortalisses, per sota de les adequades. Respecte als macronutrients, l’estudi revela que més del 50{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} de les dones tenien ingestes insuficients d’hidrats de carboni i d’àcids grassos omega-3 i omega-6, mentre que aproximadament el 70{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} va superar el consum recomanable de greix. Les majors deficiències en quant a consum de micronutrients es van trobar en la vitamina D, l’àcid fólic i el ferro. L’estudi revela que encara que els suplements d’àcid fólic van permetre millorar l’adequació a les recomanacions en la majoria de les dones, també van fer que 1 de cada 4 dones sobrepassessin el consum màxim d’àcid fólico considerat segur per prendre’l en dosis molt altes. Respecte a altres nutrients, com la vitamina D, el ferro o la vitamina I (els consums de la qual eren insuficients en almenys el 68{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} de les dones), els suplements no van suplir aquesta manca.

Un percentatge important de les dones embarassades
presenten una ingesta insuficient de diversos nutrients
que són importants durant l’embaràs.

L’estudi revela, també, que les deficiències alimentàries varien significativament segons les característiques sociodemogràfiques de les dones. Així, les dones de major edat van consumir més verdures; les dones més joves i amb un nivell d’educació més bàsic van mostrar una menor ingesta de proteïnes, àcids grassos omega-3 i micronutrients i, en canvi, consumien més àcids grassos trans. Respecte al país d’origen, l’estudi constata que les dones d’origen espanyol ingereixen menys fruites i carbohidrats que les dones estrangeres, i excedeixen les recomanacions per a greix total amb una freqüència molt més alta que les estrangeres. També solen seguir una dieta més rica en proteïnes i àcids grassos beneficiosos com els greixos monoinsaturats i omega-3. Les dones llatinoamericanes consumeixen omega 3 per sota de les recomanacions i les d’altres orígens (principalment d’Europa de l’est) consumeixen més grasses trans.

Tenint en compte que diversos estudis han revelat que determinades deficiències alimentàries durant la gestació poden implicar greus problemes per a la mare i per al nedó (part prematur, preeclàmpsia, diabetis gestacional, deficiències en el desenvolupament cognitiu o trastorns al.lèrgics en la infància), els resultats d’aquest estudi posen en evidència la necessitat de promoure, entre totes les dones en edat fèrtil i durant l’embaràs, una dieta rica en fruites i verdures, i altres aliments d’origen vegetal com els cereals (preferiblement en forma integral) i en menor mesura de fonts de proteïnes i altres nutrients importants, com a llegums, aus, carns (reduint el consum d’embotits o altres carns processades), peixos (disminuint el consum o evitant la tonyina i el peix espasa o emperador, pel seu alt contingut de mercuri) ous i làctics. També es recomana utilitzar sal iodada. Donats els resultats de l’estudi,–assenyalen els autors-, és necessari establir polítiques que avaluïn els esquemes de suplementació durant l’embaràs per reduir els riscos derivats d’ingestes deficients o excessives.

Més d’un 75{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} de les dones enquestades mostraven
ingestes de cereals i llegums, i en menor mesura -prop del 50{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b}-,
de fruites i hortalisses, per sota de les adequades.

L’estudi adverteix, a més, que malgrat que monitorizar l’estat nutricional de totes les dones embarassades és important i és, sens dubte, un bon punt de partida, també és fonamental implementar programes d’intervenció que tinguin en compte els contextos socials i culturals, per, així, garantir a totes les dones, sigui quina sigui la seva edat, el seu nivell educatiu i el seu origen, un entorn alimentari saludable.

Actualment s’està duent a terme un estudi similar, que inclou dones d’altres regions d’Espanya pertanyents al Projecte INMA, amb l’objectiu de determinar el compliment de les recomanacions nutricionals a nivell nacional.

 

*Clara Rodríguez Bernal, primera autora de l’estudi, es Odontòloga y Máster en Salud Pública. Pertany al Grup de Nutrició INMA y forma part de l’area d’Ambient i Salud del Centre Superior d’Investigació en Salud Pública (CSISP) de València.