Ingesta de iode durant l’embaràs, funció tiroïdal materna i desenvolupament neuropsicològic infantil

31/10/2011

Un estat nutricional de iode adequat previ a l’inici de l’embaràs i durant el mateix és essencial per mantenir una correcta funció tiroïdal en la mare i afavorir la maduració cerebral del fetus i el neurodesenvolupament de l’infant. Una ingesta adequada de iode s’aconsegueix consumint aliments rics en aquest nutrient (peixos, llet i derivats, fonamentalment), i substituint la sal habitual per sal iodada, des de temps abans que la mare es quedi embarassada.

Els estudis

Recents estudis publicats per investigadors INMA en les revistes ‘Epidemiology’ i ‘American Journal of Epidemiology’ han estudiat com afecta la ingesta de iode en la dieta, la sal i els suplements en la funció tiroïdal materna i al desenvolupament neuropsicològic del nen a l’any de edat. El primer estudi va incloure informació de 1.844 dones embarassades de les cohorts de València, Sabadell i Guipúscoa, mentre que el segon es van incloure dades de 691 parells mare-nen de València.

Els resultats

En contra del que esperaven els autors, les embarassades que consumien més quantitat de iode per suplement tenien un major risc de presentar nivells elevats d’hormona tiroestimulante (TSH), indicadors de possible disfunció tiroïdal. A més, els nivells de tiroxina (T4) lliure, hormona tioridea essencial per al correcte desenvolupament fetal, van ser més baixos a Guipúscoa que en les altres dues àrees, sent aquesta zona la de major percentatge de suplementació. D’altra banda, en la cohort de València, en comparar les puntuacions de les proves psicològiques a l’any d’edat, es va observar que el suplement materna amb iode no beneficiava al desenvolupament psicomotor dels nens i nenes.

Encara que les dades en embarassades encara són escassos i no concloents, diversos estudis en població general han mostrat una associació entre un elevat consum de iode i l’hipotiroïdisme. Tot i que hi ha consens en què els riscos derivats de la deficiència de iode són majors que els derivats del seu consum excessiu, seria necessari realitzar una vigilància epidemiològica de l’estat nutricional de iode en la població abans de recomanar sistemàticament la suplementació durant l’embaràs.

Objecte d’estudi del Projecte INMA

Actualment des del Projecte INMA s’està treballant per ampliar els resultats obtinguts a València sobre el desenvolupament neuropsicològic del nen a la resta de noves cohorts INMA (Sabadell, Astúries i Guipúscoa). Addicionalment, els mesuraments de iode en orina que hem realitzat en les mares INMA després de l’embaràs donaran llum sobre la variació d’aquest marcador entre embarassades i no embarassades, de manera que es poden extrapolar adequadament les reomendaciones existents en la població general.

Com proposa l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la millor estratègia per evitar els trastorns de dèficit de iode és el foment del consum universal de sal iodada des de molt abans de l’embaràs, a més d’una dieta equilibrada, evitant així els possibles perjudicis derivats d’un consum excessiu o irregular.

* Coordinació a l’hora de realitzar l’article a càrrec de Mario Múrcia Hinarejos, de l’Àrea d’Ambient i Salut Centre Superior d’Investigació en Salut Pública (CSISP) de València, i Marisa Rebagliato, doctora en Medicina, especialista en Pediatria i Màster de Salut Pública , professora Titular d’Universitat i coordinadora de la cohort INMA de València.