Els trihalometans i la seva influència en el pes del nadó
29/02/2012
L’estudi intenta establir una relació entre els productes derivats de la desinfecció de l’aigua amb un pes menor en els nens en néixer, així com la durada del període de gestació, però les dades que s’aconsegueixen no són concloents.
L’objectiu d’aquest estudi era avaluar l’exposició als trihalometans (THM), els principals productes derivats de la desinfecció de l’aigua, durant l’embaràs a través dels diferents usos de l’aigua. Es va avaluar la seva associació amb el baix pes del nounat (BPN), amb ser petit per edat gestacional (PEG), i amb el part prematur.
Aquest estudi es va dur a terme amb dones i nens pertanyents a cinc àrees d’Espanya (Granada, València, Sabadell, Astúries i Guipúscoa) que es van sotmetre a avaluació en el període comprès entre els anys 2000 i 2008. Per a aquest treball es van recollir mitjançant qüestionaris dades de la ingestió de l’aigua durant l’embaràs, així com del contacte amb l’aigua a la dutxa, al banyar-se o al nedar a les piscines. Es van recollir mostres d’aigua a les zones on vivien les dones embarassades, i es va combinar la informació d’ús d’aigua personal obtingut a partir dels qüestionaris per calcular una estimació dels nivells de THM adquirits per a cada dona durant l’embaràs. En total, es van incloure 2.158 mares i nadons en l’anàlisi.
Resultats
Després d’aquest període d’estudi i de seguir la metodologia detallada, la mitjana de THM residencial va ser diferent entre àrees, sent de mitjana més baixa a l’àrea de València (5,9 g / L) i més alta en l’àrea de Sabadell (114,7 mg / L). Es va estimar que els nivells de THM adquirits per les dones tenien majoritàriament seu origen en el bany i la dutxa.
Un augment del 10{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} en els nivells de THM a les llars es va associar a un canvi de pes en néixer de -0,45 grams en el cas del cloroform i de 0,16 grams per al bromoform, dos tipus de THM. En general, els THM no es van associar amb ser petit per edat gestacional, amb un pes menor en néixer o amb un part prematur.
Conclusions
Malgrat els alts nivells de THM en algunes àrees ia l’extensa avaluació de l’exposició realitzada en aquest estudi, els resultats suggereixen que l’exposició a THM residencials durant l’embaràs, impulsat per les rutes d’inhalació i contacte dèrmic, no tenen relació amb el pes a l’hora de néixer, tot i ser petit per edat gestacional, amb el baix pes d’un nadó o amb el part prematur a Espanya.