Cercar
Butlletí INMA Gipuzkoa. Desembre 2016
La cohort INMA-Gipuzkoa ha enviat el Butlletí INMA núm 11 a totes les famílies que participen en el projecte.
El Projecte INMA a la premsa
Títol de l’article: “Un estudi valencià relaciona la contaminació atmosfèrica amb els parts prematurs“ Article publicat a:
– diari Levante El Mercantil Valenciano: Link (Castellà)
“Les cuines de gas en la llar i el desenvolupament mental a la infància”
Als països desenvolupats és comú la presència de cuines o estufes de gas dins de la casa (50{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} a 70{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b}), sent reconeguda com la principal font de contaminació de l’ambiente interior. La combustió de gas produeix una mescla complexa de compostos entre ells el diòxid de nitrogen (NO2) que és el contaminant de l’ambiente interior més àmpliament estudiat. L’ús de la cuina de gas és un dels principals predictores de les concentracions de NO2 a l’interior de les llars als països desenvolupats, uns altres són el consum de cigarrets i el NO2 relacionada amb el tràfic exterior. Les llars amb aparells de gas poden tenir concentracions de NO2 dues vegades més altes que la resta de les cases i aquestes concentracions poden superar les directrius de l’OMS per a la mitjana anual de NO2 en l’aire lliure. Les dones i les criatures estan especialment exposades, ja que solen passen més temps en la cuina i a la casa. La contaminació de l’aire pot afectar el desenvolupament neurològic. Degut a que la maduració del cervell és més important en els primers anys de vida, aquest període de desenvolupament pot ser particularment vulnerable als contaminants ambientals. Estudis recents han observat efectes adversos a nivell cognitiu i conductual deguts a la contaminació de l’aire exterior durant període de naixement. Aquests estudis han expressat la seva preocupació sobre els efectes similars de la contaminació de l’ambiente interior. El nostre estudi va examinar la relació entre l’exposició a les cuines de gas durant l’embaràs i el desenvolupament mental de criatures d’1 a 2 anys. Van participar un total de 1887 parelles de mare i criatura de 4 regions espanyoles participants en la cohort INMA (Astúries, Guipúscoa, País Basc-; Sabadell, Catalunya i València) entre 2004 i 2008. Els resultats van mostrar que el quaranta-quatre per cent de les mares tenien una cuina de gas en la llar durant el tercer trimestre de l’embaràs, la majoria d’ells de gas natural. La presència d’una cuina de gas en la llar durant l’embaràs es va associar amb un desenvolupament mental lleugerament més lent de les criatures, especialment aquelles majors de 14 mesos. Aquest retard era major quan a més de la cuina de gas, l’ús de l’extractor de fums era poc habitual. L’efecte negatiu de la cuina de gas no es va diferenciar clarament segons diferents factors socioeconòmics, dieta i l’estil de vida o l’exposició a altres contaminants ambientals. La presència de la cuina de gas va més enllà de l’embaràs, així no és possible determinar en quin moment de l’exposició (abans o després del naixement) es podria afectar el desenvolupament. Aquests resultats recolzen els de un estudi recent realitzat en una petita cohort a Menorca, Espanya, si ben no queden clars els mecanismes exactes pels quals es causa el dany. Les potencials implicacions per a la salut pública d’aquestes troballes, són importants a causa de l’ús freqüent de cuines de gas i perquè els trastorns del neurodesenvolupament i discapacitats suposen una important càrrega tant a nivell social com a econòmic. Referència: Vrijheid M, Martinez D, Aguilera I, Bustamante M, Ballester F, Estarlich M, Fernandez-Somoano A, Guxens M, Lertxundi N, Martinez MD, Tardon A, Sunyer J; on behalf of the INMA Project. Indoor Air Pollution From Gas Cooking and Infant Neurodevelopment. Epidemiology. 2012 Jan;23(1):23-32.
“Relació de les molèsties causades per la contaminació aèria i el soroll amb els nivells de contaminació”
Hi ha una gran evidència científica dels perills que tant la contaminació aèria, com el soroll suposen per a la salut. En l’actualitat, la investigació científica està començant a prestar atenció també a reaccions que són importants per al benestar de les persones i que poques vegades són estudiades. Així, s’estan valorant les molèsties relacionades amb la percepció d’agents nocius en el medi ambient i els possibles efectes en la salut, tant a nivell físic com psicològic. Però, ¿com es relacionen aquestes sensacions molestes de contaminació aèria i soroll amb la salut? En aquest sentit, encara que falta molt per conèixer, s’apunta a les modificacions produïdes per l’estrès com una possible explicació. A més dels efectes a nivell psicològic, l’estrès pot influir sobre la funció immune i produir major susceptibilitat a les malalties, potenciant així els efectes de la contaminació. En l’embaràs, l’estrès pot afectar el desenvolupament prenatal dels sistemes neuroendocrí i respiratori. D’aquesta manera, les molèsties, com una primera reacció negativa, podrien ser un avís precoç de trastorns de salut. No obstant això, no queda clara la relació entre els nivells de contaminació i la percepció de molèsties. En aquest estudi es descriu el grau de molèsties causades per la contaminació aèria i el soroll en una cohort de 2.457 dones espanyoles embarassades, examinant la relació amb l’exposició a contaminants relacionats amb el trànsit i altres factors associats. D’acord amb els resultats, al voltant de la meitat de les embarassades els-hi semblava que el soroll i la contaminació aèria al voltant de la seva casa eren mitjanes o altes. En aquest cas, les molèsties referides per aquesta població espanyola eren menors que les d’altres països europeus. Les molèsties eren majors com més a prop vivien de carrers amb trànsit o les cases eren més antigues. La localització de l’habitatge i la seva antiguitat tenien major influència en el grau de discomfort que altres característiques socioeconòmiques de les participants. A més, en mesurar els nivells de contaminació relacionada amb el trànsit, es veia que les que estaven exposades a majors nivells de contaminació, presentaven majors nivells de molèsties. De totes maneres, també es van trobar alts nivells de molèsties fins i tot quan els nivells de contaminació complien amb normes de l’OMS, emfatitzant així la necessitat de reduir els nivells de contaminació més enllà del que esta aconsellat. Per tant, l’estudi proporciona evidència sobre el fet que l’efecte en la salut produït pels contaminants aeris i sorolls té un efecte directe degut a l’exposició que es pot veure incrementat per un efecte indirecte a causa de les molèsties percebudes. Referència: Fernández-Somoano A, Llop S, Aguilera I, Tamayo-Uria I, Martínez MD, Foraster M, Ballester F, Tardón A. Annoyance Caused by Noise and Air Pollution during Pregnancy: Associated Factors and Correlation with Outdoor NO2 and Benzene Estimations. Int J Environ Res Public Health. 2015 Jun 18;12(6):7044-58.
“Vitamina D en l’embaràs i els símptomes relacionats amb el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat en la infantesa”
El trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) és un dels trastorns neuropsiquiàtrics més comuns en la infància i es caracteritza per una falta d’atenció persistent i/ o hiperactivitat-impulsivitat que resulta en un deteriorament funcional important en el nen. El 2011, el CDC (Centers for Disease Control and Prevention) va estimar que aproximadament el 11{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} dels nens nord-americans de 4 a 17 anys d’edat (6,4 milions) van ser diagnosticats amb TDAH. A més, s’observava un augment de casos en la última dècada. Tot i que les causes del TDAH segueixen sent desconegudes, els factors genètics són probablement els determinants més importants en el desenvolupament d’aquests trastorns, però també determinats estils de vida i factors ambientals durant l’embaràs han estat proposats com a possibles factors desencadenants dels símptomes del TDAH. En aquest sentit, la vitamina D, que participa en processos crucials durant el desenvolupament cerebral i que té propietats antioxidants i antiinflamatòries, podria tenir un paper important també en la protecció del cervell en desenvolupament davant de factors ambientals nocius. Així mateix, s’ha plantejat la hipòtesi que diversos esdeveniments que provoquen un augment de l’estrès oxidatiu, com són les infeccions, certes toxines, la febre i la inflamació, podrien influir en el risc de patir algun trastorn dins de l’espectre autista en dones embarassades i nens petits amb concentracions de vitamina-D deficients, cosa que també es podria traduir en un augment del risc de patir TDAH. Aquest estudi examina l’associació entre la concentració en sang de vitamina D materna durant l’embaràs i símptomes de TDAH en la infància. Al voltant de 1650 parelles mare-fill del el projecte INMA (en cinc àrees d’estudi: Menorca, València, Sabadell, Astúries i Guipúscoa) van ser incloses en aquest estudi, que mostra que concentracions més altes de vitamina D durant l’embaràs s’associen amb un menor risc de símptomes de TDAH en els nens en edats de 4-5 anys. A més, aquesta relació també es va observar entre els nens diagnosticats de TDAH. Aquesta disminució de símptomes de TDAH va ser més important quan s’observaven concentracions altes de vitamina D durant el primer trimestre de l’embaràs en comparació amb el segon o el tercer trimestre. Els resultats no van canviar quan es va tenir en compte l’hàbit tabàquic durant l’embaràs, els parts prematurs, o nounats amb baix pes al néixer. Donada l’alta prevalença de dones en edat fèrtil amb deficiència de vitamina D, aquestes troballes podrien tenir importants implicacions per a la salut pública. Són necessaris més estudis entendre millors els mecanismes que vinculen els efectes de la vitamina D materna amb la reducció del risc de TDAH en la infància, i analitzar si els suplements de vitamina D poden reduir el risc de patir TDAH. Mentre s’està a l’espera de disposar de més evidència, les dones embarassades haurien de seguir totes les recomanacions en relació als suplements dietètics indicats pels seus metges. Referència: Morales E, Julvez J, Torrent M, Ballester F, Rodríguez-Bernal CL, Andiarena A, Vegas O, Castilla AM, Rodriguez-Dehli C, Tardón A, Sunyer J. Vitamin D in Pregnancy and Attention Deficit Hyperactivity Disorder-like Symptoms in Childhood. Epidemiology. 2015 Jul;26(4):458-65.
CREAL va celebrar el dia de les famílies del Projecte INMA a Sabadell
E El passat 24 d’abril de 2016 es va convocar a tots els nens i les nenes del Projecte INMA de Sabadell a celebrar la jornada festiva de les famílies del Projecte INMA. Aquesta jornada va ser organitzada per investigadors del Projecte INMA – Infància i Medi Ambient, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sabadell i d’Airpharm. La jornada va començar amb unes paraules de benvinguda per a les nenes i els nens a càrrec del Dr. Jordi Sunyer, director del Projecte INMA i codirector del CREAL, centre aliat d’ISGlobal, sobre la importància de la seva participació en la nostra recerca i l’impacte que poden tenir els resultats en la recerca futura, seguit de la oportunitat que van tenir els nens INMA de fer preguntes i compartir els seus dubtes amb tots els assistents. A la jornada ens van acompanyar en Joan Berlanga, regidor d’Educació i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Sabadell i en Ramon Vidal, regidor de Salut de l’Ajuntament de Sabadell. Posteriorment, els nens i nenes van gaudir de diversos tallers lúdics on van crear samarretes i tasses personalitzades i on van jugar amb fruita i pintura. Mentrestant les mares i els pares van poder conversar amb investigadors del projecte sobre temes d’interès actual com el neurodesenvolupament dels nens i els efectes de la contaminació i la radiació en la salut. Per finalitzar la jornada es va oferir un pica-pica per a tots, grans i petits, es va fer un sorteig d’entrades a Port Aventura i es va concloure amb una fotografia de grup. Vols veure les fotos de la festa? Aquí les tens disponibles: https://we.tl/UZqzdyPZI4 fins al dia 26 de maig de 2016. Vam gaudir d’un matí solejat i molt divertit! Desitgem que hi hagin més festes com aquesta, on us esperem a tots! Amb la col·laboració de:
Imagen decorativa
a:15:{s:4:”type”;s:5:”image”;s:12:”instructions”;s:0:””;s:8:”required”;i:0;s:17:”conditional_logic”;i:0;s:7:”wrapper”;a:3:{s:5:”width”;s:0:””;s:5:”class”;s:0:””;s:2:”id”;s:0:””;}s:13:”return_format”;s:2:”id”;s:12:”preview_size”;s:4:”full”;s:7:”library”;s:3:”all”;s:9:”min_width”;s:0:””;s:10:”min_height”;s:0:””;s:8:”min_size”;s:0:””;s:9:”max_width”;s:0:””;s:10:”max_height”;s:0:””;s:8:”max_size”;s:0:””;s:10:”mime_types”;s:0:””;}
Imagen decorativa
a:7:{s:8:”location”;a:1:{i:0;a:1:{i:0;a:3:{s:5:”param”;s:9:”post_type”;s:8:”operator”;s:2:”==”;s:5:”value”;s:4:”page”;}}}s:8:”position”;s:4:”side”;s:5:”style”;s:7:”default”;s:15:”label_placement”;s:3:”top”;s:21:”instruction_placement”;s:5:”label”;s:14:”hide_on_screen”;s:0:””;s:11:”description”;s:0:””;}
Contaminació i salut
Texto de introducción
a:9:{s:4:”type”;s:7:”wysiwyg”;s:12:”instructions”;s:78:”Este texto aparece justo debajo del carousel de fotos de la página de inicio.”;s:8:”required”;i:0;s:17:”conditional_logic”;i:0;s:7:”wrapper”;a:3:{s:5:”width”;s:0:””;s:5:”class”;s:0:””;s:2:”id”;s:0:””;}s:13:”default_value”;s:0:””;s:4:”tabs”;s:3:”all”;s:7:”toolbar”;s:4:”full”;s:12:”media_upload”;i:0;}
76 / 128