Cercar

Aquest estudi, publicat a The Journal of Pediatrics, s’ha realitzat en el marc del Projecte INMA – Infància i Medi Ambient amb un total de 1.400 nens i adolescents de Menorca, València, Sabadell i Guipúscoa, a partir de tests neuropsicològics i qüestionaris completats pels pares sobre l’estil de vida dels seus fills.

Els hàbits de vida saludables, com l’activitat física, es consideren un requisit previ fonamental per al desenvolupament d’habilitats cognitives, motores i socials bàsiques en nens. Una de les funcions més rellevants per a l’aprenentatge i el rendiment acadèmic és la memòria de treball, és a dir, la capacitat d’emmagatzemar la informació durant un curt període de temps per al processament cognitiu.

Les conclusions d’aquesta recerca van indicar que els nens que havien mostrat un nivell baix d’activitat física extraescolar als 6 anys van rendir significativament per sota dels més actius, en el test de memòria que es va realitzar en l’adolescència. Aquesta associació també es va trobar de forma lleu en els nens de 7 anys que havien tingut baixos nivells d’activitat física als 4 anys. Una altra de les conclusions és que el comportament sedentari primerenc pot influir negativament en la maduració cognitiva posterior a l’adolescència, però només en nens homes.

“L’associació entre l’activitat física i la memòria de treball en els nens s’ha analitzat en pocs estudis, però els que ho han fet generalment sí que han donat suport a aquesta relació positiva”, explica Mònica López-Vicente, investigadora d’ISGlobal i primera autora de la publicació. “El nostre estudi és el primer a analitzar l’associació longitudinal entre els hàbits d’activitat física extraescolars i la memòria de treball en dos períodes clau de maduració cognitiva”, afegeix López-Vicent.

Jordi Sunyer, cap del programa de Salut Infantil d’ISGlobal i coordinador de l’estudi, indica que “aquestes troballes mostren la importància de promoure hàbits d’activitat física i de reduir el sedentarisme des d’etapes primerenques per augmentar el potencial cognitiu dels nens”.

Referència: López-Vicente M, Garcia-Aymerich J, Torrent-Pallicer J, Forns J, Ibarluzea J, Lertxundi N, González L, Valera-Gran D, Torrent M, Dadvand P, Vrijheid M, Sunyer J. Are Early Physical Activity and Sedentary Behaviors Related to Working Memory at 7 and 14 Years of Age?. J Pediatr. 2017 Jun 27. pii: S0022-3476(17)30775-8. doi: 10.1016/j.jpeds.2017.05.079. [Epub ahead of print]

https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/28688631

Fuente de información: Web ISGlobal

La tesi ha estat dirigida des de la Unitat Epidemiologia de la Nutrició de la Universitat Miguel Hernández, pels investigadors Eva María Navarrete Muñoz, Manoli García de la Hera i Jesús Vioque, i va obtenir la màxima qualificació cum laude amb un format de menció internacional, basada en la publicació de tres articles publicats en revistes internacionals del primer quartil: BMJ Open, JAMA Pediatrics i American Journal of Clinical Nutrition.

En el primer treball es va posar en evidència que més de la meitat de les embarassades consumien dosis d’AF inferiors a les recomanades en el període periconcepcional (400 mcg / dia), i que un 25{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} consumien dosis superiors al nivell màxim tolerable (1000 mcg / dia). A partir d’aquí, en un segon treball es va investigar el possible efecte del consum de dosis elevades de suplements d’AF sobre el desenvolupament neuropsicològic del nen en el primer any de vida, trobant-se que els nens de les dones que van consumir les dosis més altes de AF (> 5000 mcg / dia), van presentar pitjors scores en psicomotricitat de les escales Bayley de desenvolupament infantil.

En un tercer treball recentment acceptat al Amer J Clin Nut, es va avaluar la ingesta dietètica i l’ús de suplements AF durant l’embaràs en 1682 mares de les quatre cohorts de novo (Astúries, Guipúscoa, Sabadell i València) i la seva influència en el desenvolupament neuropsicològic dels nens als 4-5 anys mesurat per escales McCarthy d’Aptituds i Psicomotricitat. L’ús de dosis altes d’AF (> 1000 mcg / dia) en el període periconcepcional, es va associar amb menors puntuacions en diverses de les escales McCarthy, en concret a la global verbal i memòria verbal, i en funcions cognitives de còrtex posterior i còrtex posterior esquerra.

La placenta juga un paper fonamental en el creixement del fetus ja que regula l’intercanvi de gasos, nutrients i deixalles entre la mare i el fetus. La placenta requereix energia per mantenir la seva funció. Les mitocòndries, que són les productores d’energia de les cèl·lules, són particularment sensibles als tòxics ambientals a causa de la seva falta de capacitat de reparació. La contaminació de l’aire podria conduir a dany mitocondrial.
Aquest estudi es basa en dos cohorts europees, INMA a Espanya i ENVIRONAGE a Bèlgica.

El seu objectiu era avaluar si el dany mitocondrial a causa de la contaminació de l’airepodria explicar el baix pes en néixer. Van participar 376 parelles de mare-bebè a Espanya i 550 a Bèlgica. Les dades han demostrat que una exposició prenatal a alts nivells de contaminació probablement podria conduir en un dany mitocondrial i això resultar en un baix pes en néixer.

Tenint en compte els alts nivells de contaminació de l’aire a les zones urbanes, que estan augmentant a tot el món, aquest estudi indica la importància d’explorar encara més aquests resultats que vinculen exposició a la contaminació de l’aire al embaràs i complicacions en el naixement.

Referència: Clemente DB, Casas M, Vilahur N, Begiristain H, Bustamante M, Carsin AE, Fernández MF, Fierens F, Gyselaers W, Iñiguez C, Janssen BG, Lefebvre W, Llop S, Olea N, Pedersen M, Pieters N, Santa Marina L, Souto A, Tardón A, Vanpoucke C, Vrijheid M, Sunyer J, Nawrot TS. Prenatal Ambient Air Pollution, Placental Mitochondrial DNA Content, and Birth Weight in the INMA (Spain) and ENVIRONAGE (Belgium) Birth Cohorts. Environ Health Perspect. 2016 May;124(5):659-65.

https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/?term=26317635

Els éssers humans estem immersos en una “bombolla” electro-magnètica a causa de la creixent utilització de tecnologies dependents de l’electricitat. Les fonts d’exposició en les llars inclouen les línies d’alta tensió, transformadors, i instal·lacions elèctriques domèstiques. Les persones també estem cada vegada més exposades, entre d’altres, a les freqüències de radi de les estacions de radi i de telèfon mòbil o sistemes WIFI.

Se sap que els menors poden ser especialment susceptibles a l’exposició a camps electromagnètics i per tant, hi ha una necessitat d’establir els nivells actuals d’exposició en aquest grup d’edat.

123 famílies de la cohort INMA de Granada van estar d’acord amb l’avaluació de l’exposició en la llar i van completar un qüestionari d’informació específica. Es va preguntar sobre fonts de camps electromagnètics de radiacions no ionitzants dins de les cases i els seus patrons d’ús. L’estudi també va mesurar dins de les llars els nivells d’ones electromagnètiques a la sala d’estar i als dormitoris.

L’estudi va mostrar una baixa exposició en les llars de les criatures d’acord als nivells de referència de la Comissió Internacional sobre Protecció Radiològica No Ionitzant, però amb grans diferències entre les llars. Els nivells van ser més alts a les zones urbanes que en zones rurals, i als apartaments front d’habitatges unifamiliars o adossats.

Donada la major sensibilitat dels menors als camps electromagnètics de radiacions no ionitzants, es justifiquen mesures preventives per reduir la seva exposició. Un estudi va trobar que la provisió de recomanacions específiques per reduir les intensitats de camp en la llar (per exemple, desendollar els dispositius no que estiguessin en ús) van disminuir els nivells d’exposició.

Referència: Calvente I, Dávila-Arias C, Ocón-Hernández O, Pérez-Lobato R, Ramos R, Artacho-Cordón F, Olea N, Núñez MI, Fernández MF. Characterization of indoor extremely low frequency and low frequency electromagnetic fields in the INMA-Granada cohort. PLoS One. 2014 Sep 5;9(9):e106666. doi: 10.1371/journal.pone.0106666. eCollection 2014.

https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/?term=25192253

Hi ha estudis experimentals que relacionen l’exposició als ftalats en els primers anys de vida amb l’obesitat i els riscos de malalties cardiovasculars, però l’evidència en humans és escassa.

Així, es va avaluar l’associació entre l’exposició prenatal a diversos ftalats i els resultats de creixement i la pressió arterial en els primers 7 anys de vida amb dades de la cohort IMMA.

Es van analitzar dades de 391 parelles de mares i les seves criatures de Sabadell entre 2004 i 2006. Es van determinar les quantitats de ftalat en orina en dues recollides en el primer i tercer trimestre d’embaràs.

Les quantitats de ftalats trobades en les mostres d’orina van ser similars a les mesures en les dones embarassades en altres regions espanyoles i més baixos, en general, amb les mesures en altres cohorts europees de dones embarassades.

El nostre estudi proporciona evidència que l’exposició prenatal als ftalats pot influir en el creixement postnatal i la pressió arterial de manera diferent en nens i nenes fins a 7 anys d’edat. Els ftalats s’associen amb un menor creixement en els nens i no en les nenes, i la pressió arterial més baixa en les nenes però no en els nens. Es necessita més investigacions per aclarir els mecanismes explicatius, però l’evidència suggereix que l’exposició als ftalats pot perjudica el creixement d’una manera específica segons el sexe.

Els nostres resultats són diferents dels que altres estudis han mostrat anteriorment, per la qual cosa es necessiten nous estudis per aclarir l’efecte de l’explosió als ftalats en els primers anys de vida.

Referència: Valvi D, Casas M, Romaguera D, Monfort N, Ventura R, Martinez D, Sunyer J, Vrijheid M. Prenatal Phthalate Exposure and Childhood Growth and Blood Pressure: Evidence from the Spanish INMA-Sabadell Birth Cohort Study. Environ Health Perspect. 2015 Oct;123(10):1022-9

https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/?term=25850106