Cercar

• Entitats Col·laboradores:

• Tractament de les Dades i Mostres:

Com tractem les seves dades personals i les mostres biològiques que recollim?
Les dades de la cohort de naixement d’INMA-Menorca recollides en l’entorn del Projecte INMA son custodiades a l’Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal)
– Responsable del Tractament: Fundació Privada Instituto de Salud Global Barcelona (ISGlobal)
– CIF: G65341695
– Adreça postal: Carrer Rosselló, número 132, 2ª, 5ª i 7ª de Barcelona (08036)
– Telèfon: (+34)932271806
– Delegat de Protecció de Dades, contacte: lopd@isglobal.org

Les dades es tracten amb absoluta confidencialitat i d’acord al Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades i a la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.
Les dades de salut es mantenen dissociades de les dades personals. Dissociar les dades significa que la seva informació de salut no podrà associar-se a vostè ja que les seves dades personals es substitueixen per un codi numèric. La informació dissociada s’arxiva per a ser utilitzada per investigadors del projecte i els seus socis d’investigació. Tots els resultats de l’estudi son presentats en una base de dades del grup de participants, mai es presenten dades de forma individual.

Les dades de caràcter personal es conservaran mentre estigui actiu el projecte de recerca o els successius projectes dins la mateixa línia d’investigació, d’aquesta manera les seves dades també podran seran emprades per altres projectes / investigacions dins de l’àrea del present projecte, o bé en projectes d’investigació en salut global, tant en malalties infeccioses com no-comunicables, i salut ambiental, per estudiar l’efecte dels factors ambientals en la salut de les persones.
Vostè és el responsable de la veracitat i correcció de les dades que ens lliura i té la facultat d’exercir els drets d’accés, rectificació, supressió, limitació del tractament, portabilitat i d’oposició de les seves dades d’acord allò que disposa la normativa en matèria de protecció de dades. Per a exercir-los, haurà de dirigir-se per escrit al Delegat de Protecció de Dades a lopd@isglobal.org i haurà d’adjuntar una fotocòpia del seu document nacional d’identificació o bé l’equivalent. A més de la possibilitat d’exercir els seus drets, si no esteu d’acord amb el tractament realitzat per l’Entitat o considereu infringits els vostres drets podreu presentar una reclamació en tot moment davant l’Agencia Española de Protección de Datos.

Les mostres biològiques es tracten d’acord a la legislació vigent (Llei 14/2007 d’investigació biomèdica, i Real Decret 1716/2011 pel qual es regula l’ús de mostres biològiques per a la recerca). Les mostres son emmagatzemades al biobanc de l’ISGlobal, al Campus Mar (Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona) i estan integrades dins la col·lecció C.0001626 inclosa en el Registro de Colecciones del Instituto de Salud Carlos III. Aquestes només es fan servir en projectes de recerca directament relacionats amb el Projecte INMA i amb l’objectiu d’estudiar biomarcadors relacionats amb l’efecte dels factors ambientals en la salut.
Les dades que s’obtinguin de la utilització d’aquestes mostres es tractaran de la mateixa manera que la resta de dades obtingudes en aquest estudi.
La cessió de mostres biològiques per a aquest estudi és gratuïta i voluntària. Això suposa que vostè no tindrà drets sobre possibles beneficis comercials dels descobriments que poguessin derivar-se del resultat de la investigació biomèdica.

Finalment, si decidiu retirar el consentiment per participar en aquest estudi, no s’afegiran dades noves a la base de dades a partir de la data en què ens comuniqueu que decidiu retirar-vos, i es mantindran únicament les dades obtingudes fins aquell moment, per garantir la validesa de la investigació. Igualment, podeu demanar que les mostres biològiques identificables obtingudes fins ara siguin destruïdes, de manera que no es puguin fer noves anàlisis.

S’hi van incorporar 94 dels 118 naixements de tota la zona, però també es va disposar de la informació de l’embaràs i del part i de sang de cordó d’uns altres 8 infants (i, per tant, la cohort es va constituir amb un total de 102 nens). Aquests infants es van avaluar en el moment del naixement, a les 8 setmanes de vida, a l’any de néixer i als 4 anys.

• Entitats Col·laboradores:

• Tractament de les Dades i Mostres:

Com tractem les seves dades personals i les mostres biològiques que recollim?
Les dades de la cohort de naixement d’INMA-Ribera d’Ebre recollides en l’entorn del Projecte INMA son custodiades a l’Institut de Salut Global Barcelona (ISGlobal)
– Responsable del Tractament: Fundació Privada Instituto de Salud Global Barcelona (ISGlobal)
– CIF: G65341695
– Adreça postal: Carrer Rosselló, número 132, 2ª, 5ª i 7ª de Barcelona (08036)
– Telèfon: (+34)932271806
– Delegat de Protecció de Dades, contacte: lopd@isglobal.org

Les dades es tracten amb absoluta confidencialitat i d’acord al Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades i a la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals.
Les dades de salut es mantenen dissociades de les dades personals. Dissociar les dades significa que la seva informació de salut no podrà associar-se a vostè ja que les seves dades personals es substitueixen per un codi numèric. La informació dissociada s’arxiva per a ser utilitzada per investigadors del projecte i els seus socis d’investigació. Tots els resultats de l’estudi son presentats en una base de dades del grup de participants, mai es presenten dades de forma individual.

Les dades de caràcter personal es conservaran mentre estigui actiu el projecte de recerca o els successius projectes dins la mateixa línia d’investigació, d’aquesta manera les seves dades també podran seran emprades per altres projectes / investigacions dins de l’àrea del present projecte, o bé en projectes d’investigació en salut global, tant en malalties infeccioses com no-comunicables, i salut ambiental, per estudiar l’efecte dels factors ambientals en la salut de les persones.
Vostè és el responsable de la veracitat i correcció de les dades que ens lliura i té la facultat d’exercir els drets d’accés, rectificació, supressió, limitació del tractament, portabilitat i d’oposició de les seves dades d’acord allò que disposa la normativa en matèria de protecció de dades. Per a exercir-los, haurà de dirigir-se per escrit al Delegat de Protecció de Dades a lopd@isglobal.org i haurà d’adjuntar una fotocòpia del seu document nacional d’identificació o bé l’equivalent. A més de la possibilitat d’exercir els seus drets, si no esteu d’acord amb el tractament realitzat per l’Entitat o considereu infringits els vostres drets podreu presentar una reclamació en tot moment davant l’Agencia Española de Protección de Datos.

Les mostres biològiques es tracten d’acord a la legislació vigent (Llei 14/2007 d’investigació biomèdica, i Real Decret 1716/2011 pel qual es regula l’ús de mostres biològiques per a la recerca). Les mostres son emmagatzemades al biobanc de l’ISGlobal, al Campus Mar (Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona) i estan integrades dins la col·lecció C.0001626 inclosa en el Registro de Colecciones del Instituto de Salud Carlos III. Aquestes només es fan servir en projectes de recerca directament relacionats amb el Projecte INMA i amb l’objectiu d’estudiar biomarcadors relacionats amb l’efecte dels factors ambientals en la salut.
Les dades que s’obtinguin de la utilització d’aquestes mostres es tractaran de la mateixa manera que la resta de dades obtingudes en aquest estudi.
La cessió de mostres biològiques per a aquest estudi és gratuïta i voluntària. Això suposa que vostè no tindrà drets sobre possibles beneficis comercials dels descobriments que poguessin derivar-se del resultat de la investigació biomèdica.

Finalment, si decidiu retirar el consentiment per participar en aquest estudi, no s’afegiran dades noves a la base de dades a partir de la data en què ens comuniqueu que decidiu retirar-vos, i es mantindran únicament les dades obtingudes fins aquell moment, per garantir la validesa de la investigació. Igualment, podeu demanar que les mostres biològiques identificables obtingudes fins ara siguin destruïdes, de manera que no es puguin fer noves anàlisis.

L’aigua insalubre, una higiene i un sanejament deficients, la contaminació de l’aire (fins i tot la causada per combustibles domèstics bruts utilitzats per cuinar i escalfar), el fum del tabac, els productes químics perillosos i altres amenaces ambientals afecten la salut dels nens de forma més o menys aguda.

L’impacte de les exposicions ambientals en el desenvolupament dels infants és difícil d’avaluar. El ventall d’alteracions és molt extens, així com la diversitat d’exposicions que poden afectar-ne el creixement i els desenvolupaments físic, intel·lectual, emocional i social. En els països desenvolupats, el grau de contaminació és molt menys elevat que en els països en vies de desenvolupament, i els efectes derivats de la contaminació ambiental són, per tant, més subtils i difícils de discriminar tenint en compte la quantitat d’agents i factors que intervenen en el desenvolupament dels processos patològics.

La relació entre determinats contaminants i la salut no s’ha de considerar de manera aïllada. La contaminació és multicausal, és a dir, hi ha diverses fonts d’exposició a un contaminant: l’alimentació, l’aire i el consum d’aigua entre d’altres. I cadascuna pot portar-nos a efectes diferents. També s’ha de considerar l’existència de múltiples respostes humanes a les exposicions. Diversos factors determinen la susceptibilitat de cada individu, factors que canvien al llarg de la vida com l’edat, factors nutricionals o genètics, o malalties preexistents, entre d’altres.

Les alteracions del desenvolupament poden manifestar-se a través d’un endarreriment en el creixement intrauterí, malformacions congènites, problemes de creixement, dèficits funcionals (neuroconductuals, immunològics, reproductius) i una més gran predisposició al desenvolupament de malalties cròniques durant la vida adulta, com ara diabetis, malalties cardiovasculars o càncer.

L’exposició a substancies capaces d’alterar l’homeòstasi hormonal (disruptors endocrins) troba en la exposició materno-infantil i infantil una de les etapes més preocupants. S’ha pogut demostrar que en les últimes dècades hi ha hagut un augment de moltes patologies presumiblement hormonodependents, entre les quals podem destacar les alteracions de la maduració genital masculina, alteracions en la funció testicular i el càncer de testicle i pròstata.

En el caso dels compostos organoclorats i dels metalls, se ha descrit baix pes en néixer, prematuritat, endarreriment en el creixement longitudinal. Possiblement alteren la funció tiroide i el desenvolupament neurològic. Tot i així, encara no coneixem del tot els mecanismes pels quals els tòxics ambientals produeixen un endarreriment cognitiu. Una breu disminució del nombre de connexions nervioses al principi de la vida podria ampliar-se al final i fer que puguin aparèixer abans malalties com ara la demència.

La contaminació atmosfèrica, especialment la causada pel trànsit automotor, així com el consum d’aigua de l’aixeta contaminada, podrien endarrerir el creixement intrauterí i influir en l’augment de certes malformacions congènites. A més, un gran nombre d’estudis indiquen que l’exposició a nivells elevats de contaminants atmosfèrics s’associen amb l’increment de malalties respiratòries com la bronquitis o les crisis d’asma.

L’exposició aguda per inhalació de vapors o partícules contaminades amb arsènic inorgànic provoca efectes gastrointestinals (nàusees, diarrea, dolor abdominal) i lesions en els sistemes nerviós central i perifèric. Per altra banda, l’exposició crònica a l’arsènic inorgànic provoca irritació dèrmica i de les mucoses. Si es dóna per via oral, pot provocar efectes gastrointestinals, anèmia, lesions cutànies, hiperpigmentació i lesions en el fetge i els ronyons. L’arsènic està classificat com a cancerigen en els humans: pot provocar càncers de pulmó, pell, fetge i bufeta. S’han donat casos de contaminació aguda per arsènic a l’aigua a Bangladesh i algunes zones de Nicaragua.

Contaminants més freqüents:

Microorganisms patògens

Tant els microorganismes patògens com les substàncies químiques comprometen la qualitat de l’aigua. L’aigua contaminada per agents patògens pot causar múltiples malalties de diversa gravetat. Les més comunes són les infeccions que acaben amb diarrea, que és una de les causes més freqüents de mortalitat infantil en els països en vies de desenvolupament.

Subproductos de la desinfección

Hi ha moltíssims contaminants químics en l’entorn que poden estar presents en l’aigua potable. Els subproductes de la desinfecció (SPD) es formen durant la desinfecció, per la reacció del desinfectant (per exemple, el clor) amb la matèria orgànica. Els nivells varien notablement segons l’origen, la qualitat i el tractament de potabilització de l’aigua. Encara que existeixen centenars de SPD, els més freqüents són els trihalometans (THM). Són volàtils i permeables a la pell, i, per tant, la inhalació i l’absorció dèrmica són vies d’exposició importants a la dutxa, el lavabo i a les piscines. L’exposició a aquests compostos durant l’embaràs s’ha associat a diversos efectes adversos. Les proves més consistents relacionen aquesta exposició amb un endarreriment del creixement intrauterí i determinades malformacions congènites.

Les piscines són un ambient amb nivells elevats de desinfectants i subproductes de la desinfecció, necessaris per mantenir les condicions higièniques. Alguns d’aquests compostos són irritants de les vies respiratòries i es corre el risc potencial de produir símptomes respiratoris en infants. Tot i així, molts estudis no han trobat una associació clara entre anar a la piscina i símptomes respiratoris en nens, probablement pel fet que anar a la piscina implica una activitat física beneficiosa per a la salut.

Nitrats i metalls

L’aigua potable pot contenir molts altres contaminants, com, per exemple, nitrats, arsènic o plom, que també s’han associat a diversos efectes adversos de l’embaràs.

La principal font d’emissió de contaminants atmosfèrics en les ciutats és el trànsit. Els contaminants que actualment són més rellevants pel que fa als seus efectes sobre la salut són les partícules (especialment les partícules fines, ja que poden penetrar més profundament en el sistema respiratori) l’ozó i el diòxid de nitrogen.

Les fonts de contaminació atmosfèrica en ambients interiors (com el fum del tabac, els aparells de gas, les pintures, dissolvents, etc.) poden contribuir de manera important a l’exposició a contaminants com el diòxid de nitrogen, les partícules fines o els compostos orgànics volàtils.

Efectes d’aquest contaminants sobre la salut

Els principals efectes aguts d’aquests contaminants comporten una augment del número de defuncions, d’ingressos hospitalaris i de visites a urgències, especialment per causes respiratòries i cardiovasculars. Així mateix, s’han trobat efectes crònics relacionats amb exposicions a llarg termini. S’estima que l’increment en el risc de morir per exposició crònica a la contaminació atmosfèrica és diverses vegades més gran que el causat per l’exposició aguda, i podria representar una disminució de prop d’un any en l’esperança de vida.

Per altra banda, els nens són (juntament amb les dones embarassades, els malalts i les persones grans) una població més vulnerable a els efectes de la contaminació atmosfèrica. Aquesta major vulnerabilitat dels infants és causada per diferències en l’exposició, a la immaduresa fisiològica i que tindran més temps de vida després de l’exposició. A més, els nens inhalen un volum d’aire proporcionalment més gran que els adults.

Efectes de la contaminació atmosfèrica en nens i fetus

Resultats d’estudis experimentals en humans mostren que els fetus i els nens petits són especialment susceptibles als efectes tòxics de contaminants com partícules fines en suspensió, hidrocarburs aromàtics policíclics, compostos orgànics volàtils, el fum del tabac, els metalls i l’ozó. A més, creix la preocupació per la possible influència de les exposicions als contaminants atmosfèrics durant la gestació, tant en l’ambient interior com en l’exterior, als nivells que es hi pot arribar a haver a les nostres llars i carrers. En els últims anys, diversos estudis han aportat proves de l’impacte de l’exposició en l’úter sobre el risc de mortalitat intrauterina, la prematuritat i la reducció del creixement fetal.

Metalls contaminants:

• Plom

El plom és un metall natural que es pot trobar en zones diferents del medi ambient, encara que la majoria de vegades prové de les activitats humanes, com ara la producció de bateries i de munició, entre d’altres. A causa de la preocupació pels efectes d’aquest metall sobre la salut, se n’ha reduït la presència en la benzina, les pintures i les ceràmiques.

Els infants s’exposen a aquest metall a través de la ingesta de pintures que contenen plom, per exemple, llepant joguines pintades amb pintura que en conté. Els infants són més vulnerables a l’emmetzinament amb plom que els adults, i un nen que n’ingereixi grans quantitats pot desenvolupar anèmia, dolor estomacal, debilitat muscular i alteracions en el sistema nerviós. Els fetus queden exposats a aquest metall a través de les mares, i els efectes potencials sobre la salut infantil inclouen prematuritat, endarreriment en el creixement, alteracions en les habilitats mentals, dificultats en l’aprenentatge i alteracions en el desenvolupament motor.

• Mercuri

El mercuri és un metall que, combinat amb altres elements com el sulfur o l’oxigen, forma el mercuri inorgànic o les sals de mercuri, que es fan servir com a pols o cristalls en cremes cosmètiques o antisèptiques. La font principal de mercuri és l’ús de combustibles fòssils (sobretot el carbó, que conté traces d’aquest metall); en cremar-lo, aquest compost entra en el medi ambient. En medis anaerobis (en què no hi ha oxigen) les bactèries el transformen en metil mercuri. Aquesta forma és la que es bioacumula amb més facilitat en organismes i en persones. A més, és un metall que s’utilitza en termòmetres, en alguns instruments mèdics, en tractaments dentals i en llums fluorescents, piles i bateries.

Igual que amb el plom, els nens són més sensibles als efectes del mercuri que no pas els adults. Alguns efectes d’aquest metall poden ser el dany en el sistema nerviós, endarreriment mental, incoordinació, ceguera i dificultats en la parla.

La producció i l’ús massiu d’aquests compostos es va iniciar als anys 30 en processos industrials (com la producció d’aïllants), i agrícoles (com pesticides). Molts d’aquests compostos estan prohibits actualment, però continuen estant presents en el medi, ja que es biodegraden molt lentament i es continuen fent servir en països en vies de desenvolupament. Els beneficis d’aquests compostos com a pesticides sintètics són innegables, però la preocupació pels possibles efectes adversos sobre la salut a llarg termini ha anat creixent en els darrers anys. Aquests compostos tenen una vida mitjana de 10 anys o més, i, a causa de les seves propietats químiques, tenen una gran capacitat per arribar a zones remotes; es poden transportar a través de l’atmosfera i acumular-se en la matèria orgànica del sòl i en els organismes vius.

Els OC s’han dispersat i distribuït per tot el planeta. En els éssers humans, la via d’ exposició majoritària és la dieta rica en greix, i diversos estudis han demostrat que, a Espanya, molts dels aliments que consumim habitualment (carn, peix, ous, llet i derivats làctics) contenen p,p’DDE, PCB, HCB i isòmers d’HCH. L’aire i el consum d’aigua també són vies d’exposició ambiental. S’emmagatzemen en òrgans rics en greix, com el fetge o el cervell, i també es troben en el sèrum o en la llet materna. Aquests compostos passen la barrera placentària, i els lactants els incorporen prop de 20 cops més que no pas els adults. En els tres primers mesos de vida s’arriba a acumular el 6{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} de tot el que s’acumularà al llarg de la vida.

S’han fet estudis a nounats per tal d’avaluar els possibles efectes d’aquests compostos en poblacions exposades als nivells habituals del món desenvolupat que han demostrat una lleugera associació entre l’exposició prenatal a PCB i el creixement i el desenvolupament motor i cognitiu posterior. En adults, l’exposició a OC s’ha vist associada amb càncer, malalties cardiovasculars i alteracions endocrines (sobretot alteracions en el sistema tiroide).

Els àcids linoleic i el linolènic són denominats àcids grassos essencials (AGE), perquè només els podem obtenir a partir de la dieta. Aquests àcids grassos es troben a les verdures, els fruits secs i els cereals, però procedeixen principalment del consum alimentari d’olis vegetals com el de gira-sol, el de blat de moro o el de soja. Els àcids grassos poliinsaturats es formen en l’organisme a partir dels AGE però també es poden obtenir directament a través de la dieta, fundamentalment del peix.

Els àcids grassos poliinsaturats es troben en grans concentracions en el còrtex cerebral i en la retina, cosa que ens indica la participació d’aquests àcids en el desenvolupament de la funció neuronal i visual.

En el fetus, els àcids grassos poliinsaturats s’acumulen preferentment en el tercer trimestre de la gestació i en els primers mesos de vida; és per això que obtenir-ne a través de la dieta materna i durant l’època de lactància és fonamental per a un desenvolupament neurològic i un creixement adequats. Això és especialment important en els nens pretermini (que neixen abans de les 37 setmanes de gestació) per la interrupció precoç de l’aportació materna.

Durant els darrers anys, diversos estudis han analitzat els possibles efectes de la ingesta d’àcids grassos essencials i poliinsaturats durant l’embaràs. Encara que no hi ha cap dubte sobre els beneficis d’una dieta rica en aquests elements, hi ha certa controvèrsia pel que fa a la ingesta d’àcids grassos poliinsaturats procedents del peix. Si bé sabem que ha de ser una part ben important de la dieta per a les dones embarassades (ja que constitueix una bona font de proteïnes d’alta qualitat i àcids grassos poliinsaturats), l’Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) senyalen que alguns tipus de peix (per exemple, el peix espasa i el tauró) constitueixen la principal font alimentària de metilmercuri, per la qual cosa no és recomanable que les dones embarassades o els nens petits en mengin. Els nivells d’aquest metall poden variar segons la zona geogràfica, cosa per la qual les autoritats en salut pública han d’assessorar els consumidores en funció dels nivells que es trobin en les espècies de consum local.

Llet materna

La llet materna és la font principal d’àcids grassos poliinsaturats durant els primers mesos de la vida de l’infant, però, al mateix temps, també pot portar contaminants ambientals com ara el plom, el mercuri, els PCB i les dioxines, tot i que, generalment, en dosis baixes. S’ha demostrat que les exposicions a químics abans del naixement tenen efectes adversos en els nens, tal com indiquem en l’apartat dels contaminants ambientals; nogensmenys, no hi ha proves que els contaminants habituals en la llet materna facin mal al nadó. Això pot ser a causa que el nadó és menys susceptible a aquestes substàncies químiques que el fetus o bé a l’efecte protector de la llet materna, fundamentalment sobre els sistemes nerviós i immunitari.

Tot i que és una via de transferència de molts compostos químics, sembla que la llet materna té propietats que afavoreixen un desenvolupament millor de l’infant. De totes formes, el debat sobre el paper de la lactància materna en el desenvolupament neurològic del nen continua obert. Els beneficis són cada cop més evidents, però mentre que alguns estudis els atribueixen exclusivament a les diferències socioeconòmiques que presenten les dones que decideixen donar el pit respecte de les que no ho fan, altres afirmen que el contingut d’alguns àcids grassos presentes en la llet materna i absents en les llets de fórmula explicaria el més bon desenvolupament dels nens alletats de forma natural.

En resum, la dieta pot jugar un paper fonamental en la prevenció dels efectes perjudicials de l’acumulació de productes tòxics en l’organisme. Com que molts d’aquests químics es dipositen en el cos durant dècades, s’han de prendre mesures de prevenció des de ben joves. Si mengem des de petits més fruites, vegetals, llegums, cereals integrals i productes animals baixos en greix, obtindrem una nutrició de qualitat i, a més, reduirem la càrrega corporal de químics tòxics. Tot i això, tampoc no ens hem d’oblidar que la millor manera de protegir les mares i els nens és reduint o eliminant la producció de químics nocius.