Cercar

La dieta és una de les dues fonts principals de metalls (l’altra és l’aigua potable), per la qual cosa és important comprendre com el tipus i la composició de la dieta modulen la nostra exposició a aquests. La dieta mediterrània és un tipus de dieta que s’associa comunament amb efectes beneficiosos per a la salut i es compon d’elements individuals com ara verdures, llegums, marisc i carn. No obstant això, no és clar com aquest patró dietètic pot influir en l’exposició als metalls.

En aquest estudi, els autors van avaluar si l‟adherència a una dieta mediterrània afectava l‟exposició dels nens als metalls, i també si els components individuals d‟aquesta dieta podien afectar les diferències observades.

Aquest estudi va incloure 2.139 nens que van participar a l’estudi INfància i Medi Ambient (INMA). L’estudi INMA va reclutar dones embarassades d’Astúries, Guipúscoa, Sabadell i València a Espanya entre el 2003 i el 2008 i els seus fills, que van ser avaluats en un seguiment quan tenien entre 4 i 5 anys. En aquell moment, els nens van completar qüestionaris sobre els seus hàbits alimentaris (el qüestionari de freqüència d’aliments) i van proporcionar mostres d’orina, que es van analitzar per detectar la presència i la quantitat de metalls. Els autors també es van assegurar de verificar altres potencials influències en l’exposició als metalls, com l’edat, el sexe, l’índex de massa corporal, el nivell socioeconòmic i la ingesta total d’energia.

L’estudi va descobrir que l’adherència a la dieta mediterrània s’associava amb nivells d’arsenobetaïna més alts, un derivat orgànic no tòxic de l’arsènic, però amb nivells més baixos de coure, un mineral essencial. En general, els nivells de metalls reportats en aquest estudi van ser més baixos que els d’un estudi similar Italià amb nens de 5 a 11 anys, encara que els nivells observats de cobalt, zinc i seleni van ser similars als d’un estudi anterior amb nens mexicans de 8 a 14 anys.

Curiosament, un examen més detallat dels components individuals de la dieta va mostrar que el consum de peix i marisc específicament s’associava amb nivells més alts d’arsenobetaïna, cosa que és consistent amb estudis anteriors. D’altra banda, no es va trobar una raó clara per explicar els nivells reduïts de coure, encara que el consum de carn al grup d’estudi va ser gairebé un 30% menor que l’informat en nens d’edat similar a tot Espanya, cosa que hi pot haver jugat un paper. A més, tot i que les mostres d’orina són una mesura acceptable de la concentració de coure, potser no és el mitjà d’avaluació més precís, per la qual cosa els resultats s’han d’interpretar amb cautela.

Una consideració addicional és que aquest estudi va ser de disseny transversal, cosa que significa que l’adherència a la dieta i els metalls es van mesurar al mateix moment. Un disseny més sòlid és un estudi longitudinal, cosa que significa mesurar la dieta i els metalls en les mateixes persones en diversos moments. Aquest tipus de disseny proporciona una evidència més sòlida, però requereix més temps i recursos. L’estudi presentat aquí proporciona evidència per donar suport a la realització d’un estudi longitudinal en aquesta àrea en punts de seguiment futurs.

En última instància, els autors van concloure que aquest estudi mostra que l’adherència a la dieta mediterrània augmenta l’exposició a alguns metalls, però en redueix l’exposició a altres, i que destaca la importància de considerar els components individuals de la dieta en avaluar-ne l’impacte.

Referència: Notario-Barandiaran L, Irizar A, Begoña-Zubero M, Soler-Blasco R, Riutort-Mayol G, Fernández-Somoano A, Tardón A, Casas M, Vrijheid M, Meharg A, Carey M, Meharg C, Ralphs K, McCreanor C, Grimalt JO, Vioque J, Signes-Pastor AJ. Association between mediterranean diet and metal(loid) exposure in 4-5-year-old children living in Spain. Environ Res. 2023 Sep 15;233:116508.

Link a l’article científic: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/37392824/

El terme “síndrome metabòlica” aglutina un grup de factors, com l’obesitat abdominal, la hipertensió o la resistència a la insulina que, en conjunt, incrementen el risc de malalties cardiovasculars i diabetis tipus 2. Un nou estudi apunta que l’exposició prenatal a una combinació de disruptors endocrins està associada amb una pitjor salut metabòlica en la infància, la qual cosa podria contribuir a un risc més gran de patir síndrome metabòlica en l’edat adulta. La investigació, liderada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, ha estat publicada a Jama Network Open.

Els disruptors endocrins són substàncies químiques que reben aquest nom per la seva capacitat per interferir en el funcionament del nostre sistema hormonal, el creixement, l’equilibri energètic i el metabolisme ia l’exposició de les quals, atesa la seva ubiqüitat al nostre entorn, és difícil escapar-se. Estudis anteriors ja havien mostrat una relació entre l’exposició individual a alguns d’aquests compostos durant la fase prenatal i alguns dels factors que componen la síndrome metabòlica, sobretot l’obesitat i la pressió arterial. Aquesta vegada i en el marc del projecte ATHLETE, l’equip es va proposar avaluar l’impacte combinat d’aquest tipus de substàncies sobre la totalitat dels factors de la síndrome metabòlica.

Per això, l’estudi va comptar amb 1.134 mares i els seus fills i filles de sis països europeus (cohort INMA d’Espanya, EDEN de França, RHEA de Grècia, KANC de Lituània, MOBA de Noruega i BIB del Regne Unit), tots voluntaris de la cohort HELIX (Human Early Life Exposome). A través de mostres de sang i orina recollides de les mares durant l’embaràs o del cordó umbilical després del part es va analitzar l’exposició prenatal a un total de 45 disruptors endocrins.

Més endavant, quan els nens i nenes van tenir entre 6 i 11 anys, se’ls va fer un seguiment, que va incloure un examen clínic, una entrevista i una recollida de mostres biològiques. Amb tot això, es van obtenir dades relatives a la mesura de la circumferència de la cintura, la pressió sanguínia o els nivells de colesterol, triglicèrids i insulina, que es van afegir per obtenir un índex de risc de síndrome metabòlica.

Mercuri, PFAS, pesticides organoclorats i PBDEs

L’anàlisi estadística va permetre observar que les barreges de metalls, substàncies perfluorollogats i polifluorollogats (PFAS), de pesticides organoclorats, de retardants de flama (o PBDEs) s’associaven amb un major índex de risc de síndrome metabòlica. En el cas dels metalls, l’associació observada es va donar principalment per l’efecte del mercuri, la font principal del qual és la ingesta de peixos de grans dimensions.

Els PFAS són una de les famílies de compostos químics més utilitzades, emprant-se en pesticides, pintures, paelles antiadherents o envasos de menjar ràpid, entre molts altres usos freqüents. Donada la seva persistència, es coneixen també com les substàncies químiques eternes. També són molt persistents els pesticides organoclorats, que ja van ser prohibits a Europa als anys 70, però a les quals encara estem àmpliament exposats atesa la seva permanència en el medi ambient.

Diferents resultats en funció del sexe

“També observem que les associacions eren més fortes a les nenes per a les barreges de PFAS i bifenils policlorats (PCB), mentre que els nens eren més susceptibles a l’exposició a parabens. Com que els disruptors endocrins interfereixen amb les hormones esteroides sexuals, aquestes diferències entren dins del que caldria esperar”, explica Nuria Güil Oumrait, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.

“Els nostres resultats suggereixen que l’exposició a barreges generalitzades de disruptors endocrins durant l’embaràs pot estar associada a una salut metabòlica adversa a nens i nenes. Aquesta associació pot contribuir a l’actual augment de la prevalença de la síndrome metabòlica al llarg de la vida, que actualment afecta 1/4 de la població adulta, amb tendències a l’alça evidents fins i tot entre els joves”, conclou Martine Vrijheid, codirectora del programa de Medi ambient i salut al llarg de la vida de ISGlobal i autora sènior de lestudi.

Referència: Güil-Oumrait N, Stratakis N, Maitre L, Anguita-Ruiz A, Urquiza J, Fabbri L, Basagaña X, Heude B, Haug LS, Sakhi AK, Iszatt N, Keun HC, Wright J, Chatzi L, Vafeiadi M, Bustamante M, Grazuleviciene R, Andrušaityte S, Slama R, McEachan R, Casas M, Vrijheid M. Prenatal Exposure to Chemical Mixtures and Metabolic Syndrome Risk in Children. JAMA Netw Open. 2024 May 1;7(5):e2412040.

Link a l’article científic: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/38780942/

Hem comptat amb 120 inscrits i amb la presentació de 42 treballs científics realitzats amb dades del Projecte INMA.

Moltes gràcies a totes/s per la vostra participació i ens veiem l’any que ve.

Col·laboradors:

• Programa Científic DEFINITIU: Link

• Format: Sesions plenàries i presentació de resultats INMA de forma presencial els dies 11 i 12 de juny al Parc de Recerca Biomedica de Barcelona – PRBB, Barcelona (es retransmetrà en Streaming) Reserva’t aquestes dates! T’esperem!

• INSCRIPCIO: La inscripció és obligatòria ja que necessitem tenir les teves dades per enviar-te la informació perquè puguis assistir i/o connectar-te per streaming a les diferents sessions.
  El cost de la inscripció és de 61€ (+IVA). En aquest cost estan inclosos els cafès que tindran lloc durant els dos dies que duren les jornades, i l’ àpat del dia 11 de juny.
  Opcionals:
  – També podràs apuntar-te l’àpat del dia 12 de juny que tindrà lloc just després de la Clausura que té un cost de 23€ (+IVA).
  – També podràs apuntar-te al sopar del dia 11 de juny que té un cost de 30€ (+IVA).
  Entra en aquest link i formalitza la teva inscripció (Pagament amb targeta de crèdit): INSCRIPCIÓ TANCADA, AFORAMENT COMPLET
  Si no assistiràs a les sessions en persona i les seguiràs per Streaming, si us plau omple el següent FORMULARI
  

La inscripció estarà oberta fins al 10 de maig de 2024.

Col·laboradors:

Els pesticides organoclorats (OPs) i els bifenils policlorats (PCBs) són grups de substàncies químiques ambientals que formen part dels coneguts disruptors endocrins, amb capacitat d’imitar hormones i induir efectes adversos en els individus exposats o en la seva descendència. A causa de les seves propietats tòxiques, persistents i bioacumulatives, els OPs i els PCBs contribueixen a l’exposició a contaminants orgànics persistents (COPs), que estan estrictament regulats per lleis internacionals (Conveni d’Estocolm). Històricament, es van utilitzar a l’agricultura com a pesticides, a la salut pública per controlar vectors d’insectes i en múltiples processos industrials com la fabricació de transformadors elèctrics. L’acumulació al cos de la mare i l’exposició prenatal i primerenca a aquests contaminants ambientals estan relacionats amb la salut infantil i problemes de desenvolupament i predisposen a efectes perjudicials a l’edat adulta. A més, els nens són especialment vulnerables als contaminants de l’aire, l’aigua i el sòl ja que estan en procés de creixement i el seu sistema immunològic i mecanismes de desintoxicació no estan completament desenvolupats. Per tant, és crucial que l’ambient en què es desenvolupen, des de la concepció fins a l’adolescència, estigui protegit per garantir-ne la salut.

Els programes internacionals de biomonitorització humana per a l’exposició ambiental, com ara NHANES als Estats Units i HBM4EU a Europa, han destacat l’exposició generalitzada dels éssers humans a nombrosos productes químics ambientals. No obstant això, malgrat les mesures preses al Conveni d’Estocolm sobre Contaminants Orgànics Persistents (2009), la vigilància de l’exposició a COPs i les malalties associades continua essent extremadament limitada a Amèrica Llatina i altres regions del món.

Què afegeix aquest estudi a la literatura disponible?

Davant la manca de dades a Amèrica Llatina, transferim allò que s’ha après a la Cohort INMA a una cohort maternoinfantil de mares i nens panamenys (PA-MAMI), que tracta d’avaluar l’exposició ambiental en les primeres etapes del desenvolupament i el possible impacte advers del medi ambient i la dieta a la infància primerenca a Panamà.

El nostre estudi és pioner a avaluar les concentracions d’OPs i PCBs en mostres de placenta de dones llatinoamericanes, així com quantificar l’activitat hormonal relacionada per l’efecte combinat dels COPs que presenten activitat hormonal estrogènica. La utilització de la placenta com a matriu biològica és de gran rellevància, ja que és reconeguda com a font valuosa i fàcilment disponible de teixit humà per a la biomonitorització de l’exposició química entre mare i fill. A més, permet la implementació de biomarcadors amb efecte sense la limitació de la quantitat de teixit disponible.

Els resultats d’aquest estudi revelen que totes les mostres de placenta de mares panamenyes analitzades van ser positives per a almenys tres residus de COPs, amb més del 70% positives per a almenys sis. Les freqüències dels OPs quantificats van oscil·lar entre el 100% per a p,p’-DDE i HCB fins al 30,8% per a β-HCH, sent la concentració mitjana més alta observada per a lindà (380,0 pg/g de placenta ). La freqüència de detecció dels PCBs va oscil·lar entre el 70,0 i el 90,0%; la concentració mitjana més alta es va observar per al PCB 138 (17,0 pg/g de placenta), seguit del PCB 153 (16,0 pg/g de placenta). D’altra banda, totes les placentes van ser positives al bioassaig d’estrogenicitat, ressaltant que l’exposició al lindà es va associar positivament amb l’estrogenicitat, mentre que aquesta associació va ser negativa en el cas de l’exposició al PCB 153. Pel que fa als predictors de exposició, es van associar concentracions més altes de p,p’-DDE amb un major consum de carn, la qual cosa suggereix que el greix animal és una font important dexposició a metabòlits del DDT.

Quines són les implicacions dels resultats obtinguts?

Les dades obtingudes a l’estudi de cohort PA-MAMI poden ser utilitzades com a referència per a la biomonitorització de l’exposició química durant l’embaràs i el seu impacte en la salut de la descendència a Panamà i altres països d’Amèrica Central. A més, són útils per emfatitzar la necessitat d’estimar l’efecte còctel dels contaminants ambientals, on l’exposició a concentracions baixes pot resultar en un efecte combinat indesitjable i insospitat en considerar els contaminants individualment. És per això que aquests resultats poden ajudar a la implementació de regulacions legals que redueixin l’exposició a contaminants ambientals, cosa que ajudaria a prevenir possibles riscos per a la salut dels nens i on la biomonitorització periòdica permetria explorar l’efectivitat d’aquestes regulacions.

Referència: Iribarne-Durán LM, Castillero-Rosales I, Peinado FM, Artacho-Cordón F, Molina-Molina JM, Medianero E et al. Placental concentrations of xenoestrogenic organochlorine pesticides and polychlorinated biphenyls and assessment of their xenoestrogenicity in the PA-MAMI mother-child cohort. Environmental Research 2024; 241:117622.

Link a l’article científic: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/37977273/

Luz María Iribarne Durán
Doctora en Medicina Clínica y Salud Pública
Nicolás Olea
Catedrático Facultad de Medicina/Facultativo Especialista Hospital Clínico
Universidad de Granada/Hospital Clínico S. Cecilio
Instituto de Investigación Biosanitaria de Granada (ibs. GRANADA)