Cercar
Children who sleep more may have longer telomeres: evidence from a longitudinal population study in Spain
Petermann-Rocha F, Valera-Gran D, Fernández-Pires P, Martens DS, Júlvez J, Rodríguez-Dehli C, Andiarena A, Lozano M, Fernández-Somoano A, Lertxundi A, Llop S, Guxens M, Nawrot TS, Navarrete-Muñoz EM. Children who sleep more may have longer telomeres: evidence from a longitudinal population study in Spain. Pediatr Res. 2023 Apr;93(5):1419-1424. PMID: 35974160
Kisspeptin as potential biomarker of environmental chemical mixture effect on reproductive hormone profile: A pilot study in adolescent males
Rodriguez-Carrillo A, Remy S, D’Cruz SC, Salamanca-Fernandez E, Gil F, Olmedo P, Mustieles V, Vela-Soria F, Baken K, Olea N, Smagulova F, Fernandez MF, Freire C. Kisspeptin as potential biomarker of environmental chemical mixture effect on reproductive hormone profile: A pilot study in adolescent males. Sci Total Environ. 2023 Apr 10;868:161668. PMID: 36657687
Childhood exposure to non-persistent pesticides and pubertal development in Spanish girls and boys: Evidence from the INMA (Environment and Childhood) cohort
Castiello F, Suárez B, Beneito A, Lopez-Espinosa MJ, Santa-Marina L, Lertxundi A, Tardón A, Riaño-Galán I, Casas M, Vrijheid M, Olea N, Fernández MF, Freire C. Childhood exposure to non-persistent pesticides and pubertal development in Spanish girls and boys: Evidence from the INMA (Environment and Childhood) cohort. Environ Pollut. 2023 Jan 1;316(Pt 2):120571. PMID: 36356884
INMA: “Exposició a curt i mitjà termini a contaminació de l’aire, nivells plasmàtics de proteínes i pressió arterial en nens”
Entre els diferents contaminants atmosfèrics que afecten la salut humana, podem destacar aquells amb efectes directes en la incidència de malalties cardiovasculars; com són les partícules fines en suspensió de diferents mides (PM2,5 i PM10), o altres gasosos com el diòxid de nitrogen (NO2), el diòxid de sofre (SO2), el monòxid de carboni (CO) i l’ozó (O3 ). Segons evidències recents recollides en adults, els efectes d’aquests contaminants sobre la salut cardiovascular podrien estar intervinguts, en part, a través de l’elevació dels nivells de pressió arterial. Tot i això, encara no coneixem en profunditat els mecanismes biològics i moleculars a través dels quals es provoquen aquests efectes. A més, tampoc no es coneix detalladament fins a quin punt aquests contaminants exerceixen els seus efectes nocius en els nivells de pressió arterial ja des d’estapes primerenques de la vida i el desenvolupament. Aquest tipus de coneixement, però, és de vital importància, ja que l’exposició a riscos ambientals durant la infància té el poder de canviar de forma permanent l’estructura, el metabolisme i la fisiologia de l’organisme, marcant la salut cardiovascular de les poblacions futures. Per tal de donar una mica de llum sobre aquestes qüestions obertes, els investigadors d’INMA han dut a terme un estudi pioner per avaluar els efectes sobre la pressió arterial derivats de l’exposició a contaminació atmosfèrica, tot investigant els mecanismes biològics subjacents, tot això en el context de les primeres etapes de la vida. Per això, a l’estudi avui presentat es van considerar diferents intervals de temps d’exposició a diversos contaminants atmosfèrics (1 dia, 1 setmana i 1 any) i es van determinar els nivells sèrics de 36 proteïnes (inclou citoquines, apolipoproteïnes, adipoquines) cartografiant la seva relació amb les alteracions de la pressió arterial en 1170 nens de 6 a 11 anys (en què la cohort INMA representa un dels grups poblacionals). Com a troballa principal, aquest estudi va demostrar l’existència d’un possible efecte derivat de l’exposició a alguns dels contaminants analitzats (NO2, PM10 o PM2,5) sobre els nivells serícs d’algunes proteïnes com són l’hepatocyte growth factor (HGF) i la interleuquina 8 (IL8), mostrant com hi ha concentracions més elevades d’aquests biomarcadors a les mostres de sort dels nens que viuen en entorns més contaminats. Aquests resultats estan en consonància amb estudis previs realitzats en població adulta, que demostren com els efectes nocius per a la salut de la contaminació atmosfèrica podrien deure’s a l’exacerbació de processos moleculars com la inflamació sistèmica i l’estrès oxidatiu. A més, aquest estudi va poder confirmar en població pediàtrica evidències prèvia d’estudis amb adults sobre com l’exposició al NO2 es relaciona amb nivells més elevats de pressió arterial sistòlica. Per tal d’aclarir si l’elevació sèrica de proteïnes reportada podria ser un dels mecanismes biològics que connectarien la contaminació atmosfèrica amb la pressió arterial, els investigadors van fer un estudi de mediació i, com a resultat, aquest va suggerir que l’HGF podria explicar el 19% dels efectes a curt termini del NO2 sobre la pressió arterial. Tot i l’interès i la novetat d’aquests resultats, és important recordar la necessitat d’interpretar-los amb cautela, ja que, per exemple, la relació entre l’HGF i la pressió arterial continua despertant controvèrsia a la comunitat científica. De fet, l’HGF no sol considerar-se un marcador inflamatori, i s’ha descrit per primera vegada com un factor circulant hepàtic-regeneratiu. Encara més, algunes teories apunten fins i tot que l’elevació de HFG reportada podria ser un producte derivat de l’augment de la pressió arterial, que actuaria com a mecanisme compensatori de resposta a l’exposició a contaminants per contrarestar-ne els efectes. En qualsevol cas, caldrà més estudis per continuar investigant aquestes hipòtesis. En general, els resultats presentats en aquest estudi reforcen la idea que l’exposició a contaminants atmosfèrics comporta efectes adversos sobre la salut cardiovascular ja des de les primeres etapes de la vida. Per això, i tenint en compte que la pressió arterial pressió arterial elevada durant la infància repercuteix en la salut al llarg de tota la vida, és de vital importància establir estratègies de prevenció primerenques davant d’aquest factor de risc. Resum d’article INMA per Augusto Anguita-Ruiz, investigador INMA. Referència: de Prado-Bert P, Warembourg C, Dedele A, Heude B, Borràs E, Sabidó E, Aasvang GM, Lepeule J, Wright J, Urquiza J, Gützkow KB, Maitre L, Chatzi L, Casas M, Vafeiadi M, Nieuwenhuijsen MJ, de Castro M, Grazuleviciene R, McEachan RRC, Basagaña X, Vrijheid M, Sunyer J, Bustamante M. Short- and medium-term air pollution exposure, plasmatic protein levels and blood pressure in children. Environ Res. 2022 Aug;211:113109. Link a l’article científic: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/35292243/
Stroke genetics informs drug discovery and risk prediction across ancestries
Mishra A, Malik R, Hachiya T, Jürgenson T, Namba S, Posner DC, Kamanu FK, Koido M, Le Grand Q, Shi M, He Y, Georgakis MK, Caro I, Krebs K, Liaw YC, Vaura FC, Lin K, Winsvold BS, Srinivasasainagendra V, Parodi L, Bae HJ, Chauhan G, Chong MR, Tomppo L, Akinyemi R, Roshchupkin GV, Habib N, Jee YH, Thomassen JQ, Abedi V, Cárcel-Márquez J, Nygaard M, Leonard HL, Yang C, Yonova-Doing E, Knol MJ, Lewis AJ, Judy RL, Ago T, Amouyel P, Armstrong ND, Bakker MK, Bartz TM, Bennett DA, Bis JC, Bordes C, Børte S, Cain A, Ridker PM, Cho K, Chen Z, Cruchaga C, Cole JW, de Jager PL, de Cid R, Endres M, Ferreira LE, Geerlings MI, Gasca NC, Gudnason V, Hata J, He J, Heath AK, Ho YL, Havulinna AS, Hopewell JC, Hyacinth HI, Inouye M, Jacob MA, Jeon CE, Jern C, Kamouchi M, Keene KL, Kitazono T, Kittner SJ, Konuma T, Kumar A, Lacaze P, Launer LJ, Lee KJ, Lepik K, Li J, Li L, Manichaikul A, Markus HS, Marston NA, Meitinger T, Mitchell BD, Montellano FA, Morisaki T, Mosley TH, Nalls MA, Nordestgaard BG, O’Donnell MJ, Okada Y, Onland-Moret NC, Ovbiagele B, Peters A, Psaty BM, Rich SS, Rosand J, Sabatine MS, Sacco RL, Saleheen D, Sandset EC, Salomaa V, Sargurupremraj M, Sasaki M, Satizabal CL, Schmidt CO, Shimizu A, Smith NL, Sloane KL, Sutoh Y, Sun YV, Tanno K, Tiedt S, Tatlisumak T, Torres-Aguila NP, Tiwari HK, Trégouët DA, Trompet S, Tuladhar AM, Tybjærg-Hansen A, van Vugt M, Vibo R, Verma SS, Wiggins KL, Wennberg P, Woo D, Wilson PWF, Xu H, Yang Q, Yoon K; COMPASS Consortium; INVENT Consortium; Dutch Parelsnoer Initiative (PSI) Cerebrovascular Disease Study Group; Estonian Biobank; PRECISE4Q Consortium; FinnGen Consortium; NINDS Stroke Genetics Network (SiGN); MEGASTROKE Consortium; SIREN Consortium; China Kadoorie Biobank Collaborative Group; VA Million Veteran Program; International Stroke Genetics Consortium (ISGC); Biobank Japan; CHARGE Consortium; GIGASTROKE Consortium; Millwood IY, Gieger C, Ninomiya T, Grabe HJ, Jukema JW, Rissanen IL, Strbian D, Kim YJ, Chen PH, Mayerhofer E, Howson JMM, Irvin MR, Adams H, Wassertheil-Smoller S, Christensen K, Ikram MA, Rundek T, Worrall BB, Lathrop GM, Riaz M, Simonsick EM, Kõrv J, França PHC, Zand R, Prasad K, Frikke-Schmidt R, de Leeuw FE, Liman T, Haeusler KG, Ruigrok YM, Heuschmann PU, Longstreth WT, Jung KJ, Bastarache L, Paré G, Damrauer SM, Chasman DI, Rotter JI, Anderson CD, Zwart JA, Niiranen TJ, Fornage M, Liaw YP, Seshadri S, Fernández-Cadenas I, Walters RG, Ruff CT, Owolabi MO, Huffman JE, Milani L, Kamatani Y, Dichgans M, Debette S. Stroke genetics informs drug discovery and risk prediction across ancestries. Nature. 2022 Nov;611(7934):115-123. PMID: 36180795
A genome-wide association study of total child psychiatric problems scores
Neumann A, Nolte IM, Pappa I, Ahluwalia TS, Pettersson E, Rodriguez A, Whitehouse A, van Beijsterveldt CEM, Benyamin B, Hammerschlag AR, Helmer Q, Karhunen V, Krapohl E, Lu Y, van der Most PJ, Palviainen T, St Pourcain B, Seppälä I, Suarez A, Vilor-Tejedor N, Tiesler CMT, Wang C, Wills A, Zhou A, Alemany S, Bisgaard H, Bønnelykke K, Davies GE, Hakulinen C, Henders AK, Hyppönen E, Stokholm J, Bartels M, Hottenga JJ, Heinrich J, Hewitt J, Keltikangas-Järvinen L, Korhonen T, Kaprio J, Lahti J, Lahti-Pulkkinen M, Lehtimäki T, Middeldorp CM, Najman JM, Pennell C, Power C, Oldehinkel AJ, Plomin R, Räikkönen K, Raitakari OT, Rimfeld K, Sass L, Snieder H, Standl M, Sunyer J, Williams GM, Bakermans-Kranenburg MJ, Boomsma DI, van IJzendoorn MH, Hartman CA, Tiemeier H. A genome-wide association study of total child psychiatric problems scores. PLoS One. 2022 Aug 22;17(8):e0273116. PMID: 35994476
Pyrethroids and developmental neurotoxicity – A critical review of epidemiological studies and supporting mechanistic evidence
Andersen HR, David A, Freire C, Fernández MF, D’Cruz SC, Reina-Pérez I, Fini JB, Blaha L. Pyrethroids and developmental neurotoxicity – A critical review of epidemiological studies and supporting mechanistic evidence. Environ Res. 2022 Nov;214(Pt 2):113935. PMID: 35870501
Associations of residential greenspace exposure and fetal growth across four areas in Spain
Torres Toda M, Estarlich M, Ballester F, De Castro M, Fernández-Somoano A, Ibarluzea J, Iñiguez C, Lertxundi A, Subiza-Perez M, Sunyer J, Tardón A, Foraster M, Dadvand P. Associations of residential greenspace exposure and fetal growth across four areas in Spain. Health Place. 2022 Nov;78:102912. PMID: 36182749
Unravelling sex-specific BPA toxicokinetics in children using a pediatric PBPK model
Deepika D, Sharma RP, Schuhmacher M, Sakhi AK, Thomsen C, Chatzi L, Vafeiadi M, Quentin J, Slama R, Grazuleviciene R, Andrušaitytė S, Waiblinger D, Wright J, Yang TC, Urquiza J, Vrijheid M, Casas M, Domingo JL, Kumar V. Unravelling sex-specific BPA toxicokinetics in children using a pediatric PBPK model. Environ Res. 2022 Dec;215(Pt 1):114074. PMID: 35995217.
Maternal iron status during pregnancy and attention deficit/hyperactivity disorder symptoms in 7-year-old children: a prospective cohort study
Díaz-López A, Canals-Sans J, Julvez J, Fernandez-Barrés S, Llop S, Rebagliato M, Lertxundi N, Santa-Marina L, Guxens M, Sunyer J, Arija V. Maternal iron status during pregnancy and attention deficit/hyperactivity disorder symptoms in 7-year-old children: a prospective cohort study. Sci Rep. 2022 Dec 1;12(1):20762. PMID: 36456588.
Author Correction: Maternal iron status during pregnancy and attention deficit/hyperactivity disorder symptoms in 7-year-old children: a prospective cohort study. Sci Rep. 2023 Jan 18;13(1):993. PMID: 36653394
12 / 126