Cercar

Entre els fenols, el bisfenol A (BPA) és un dels més coneguts. BPA s’utilitza per fabricar plàstics durs i resines epoxi. Els productes de plàstic dur fabricats amb BPA solen ser transparents, resistents a la temperatura i tenen el nom genèric de policarbonat. Entre els seus usos cal citar envasos d’aliments i begudes, ampolles d’aigua, biberons, discs compatibles, peces de recanvi per a automòbils, vidres per a ulleres, joguines i dispositius mèdics. Les resines epoxi, fabricades també amb BPA, s’empren com laques per a revestiment de productes de metall, com en llaunes per a aliments o barrils de vi, tapes d’ampolles, materials per a sòls, pintures i tubs de canalització d’aigua. Alguns materials ignífugs i segelladors i compostos dentals també poden contenir BPA. BPA també s’usa en el paper tèrmic (rebuts) de les màquines regsitradoras i caixers, en etiquetes autoadhesives, paper de fax i bitllets de monedes de curs legal.

Com estem les persones exposades a ftalats i fenols

Les persones resultem exposades a ftalats i fenols, principalment, en menjar i beure aliments que han estat en contacte amb recipients i productes que contenen aquestes substàncies. Una exposició menor pot passar per la inhalació de l’aire que respirem o per contacte amb la pell, que en el cas dels cosmètics és important. Un cop aquests compostos entren en el cos de les persones, la majoria d’ells es converteixen en productes degradats (metabòlits), que s’eliminen ràpidament per via urinària, per la qual cosa són fàcilment recognoscibles en l’orina.

Els nens petits poden tenir un risc major que els adults a l’exposició d’aquestes substàncies que han entrat en el cos. Diversos estudis realitzats fora d’Espanya suggerien que tots estàvem exposats a aquest tipus de compostos. L’estudi realitzat des del Projecte INMA ha vingut a confirmar l’extensió d’aquestes exposició i ha permès indagar en els factors que afavoreixen l’exposició de les dones embarassades i dels seus fills.

Com afecten la salut de les persones

No es coneixen encara tots els efectes que té l’exposició a aquests compostos en la salut humana, però alguns estudis la relacionen amb les alteracions del sistema reproductor i amb el comportament dels nens, especialment si l’exposició ha ocorregut durant el desenvolupament de l’embrió o el fetus (embaràs). Això es deu al fet que entre les activitats que s’atribueixen a aquestes substàncies químiques es troben la seva capacitat d’alterar el sistema endocrí, és a dir alguns es comporten com a disruptors endocrins.

La separació temporal entre exposició i presentació de la malaltia, al costat de mecanismes patogènics complexos en què intervenen més d’un compost químoco al mateix temps (efecte combinat) són algunes de les dificultats que té la demostració inqüestionable de l’associació entre exposició a aquests contaminants mediambientals i malaltia. Les concentracions relativament baixes a les que les persones estan exposades són part dels arguments que sostenen els detractors d’aquesta hipòtesi, però obliden que l’exposició ocorre simultàniament a múltiples compostos.

Nivells en orina de ftalats i fenols en dones i nens INMA

Per conèixer l’exposició a 11 ftalats i 9 fenols diferents, en el Projecte INMA hem analitzat la presència dels seus metabolismes en mostres d’orina recollides en el tercer trimestre d’embaràs de 120 mares d’Astúries, Sabadell, País Basc i València i en 30 nens de Granada de 4 anys d’edat.

Hem trobat concentracions detectables d’aquestes substàncies en la majoria de les mostres d’orina analitzades (84{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} de les dones i 100{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} dels nens), confirmant que l’exposició a ftalats i fenols és generalitzada i inadvertida. Els nens presentaven concentracions més grans que les dones embarassades. El lloc de residència de les persones estudiades, així com una millor educació i classe social, es va associar amb els nivells de ftalats i fenols.

Com que en els nens s’observen les majors concentracions corporals de flatatos i fenols, i encara que el seu efecte perjudicial sobre la salut encara no hagi estat definit amb precisió, les agències sanitàries europees (EFSA) i americana (FDA) proposen alternatives que ajudin a reduir l’exposició infantil a aquestes substàncies. Algunes iniciatives, com la prohibició de la comercialziación dels biberons de policarbonat a la UE a partir del passat mes de juny, ja estan ajudant a reduir l’exposició infantil. Es tracta de mesures de precaució que estan sent molt ben rebudes en la comunitat científica.

* Investigadors que hi han intervingut, sota la coordinació de Marieta Fernández, Cases L; Fernández MF, Llop S, Guxens M, Ballester F, Olea N; Irurtzun MB, Rodríguez LS, Riaño I; Tardón A; Vrijheid M; Calafat AM; Sunyer J

* Marieta Fernández és doctora en Ciències Químiques, investigadora del Ramón i Cajal de la Universitat de Granada i coordinadora de la cohort INMA de Granada.

• Resultats de l’estudi: ‘Urinary concentrations of phthalates and phenols in a population of Spanish pregnant women and children’

Els estudis

Recents estudis publicats per investigadors INMA en les revistes ‘Epidemiology’ i ‘American Journal of Epidemiology’ han estudiat com afecta la ingesta de iode en la dieta, la sal i els suplements en la funció tiroïdal materna i al desenvolupament neuropsicològic del nen a l’any de edat. El primer estudi va incloure informació de 1.844 dones embarassades de les cohorts de València, Sabadell i Guipúscoa, mentre que el segon es van incloure dades de 691 parells mare-nen de València.

Els resultats

En contra del que esperaven els autors, les embarassades que consumien més quantitat de iode per suplement tenien un major risc de presentar nivells elevats d’hormona tiroestimulante (TSH), indicadors de possible disfunció tiroïdal. A més, els nivells de tiroxina (T4) lliure, hormona tioridea essencial per al correcte desenvolupament fetal, van ser més baixos a Guipúscoa que en les altres dues àrees, sent aquesta zona la de major percentatge de suplementació. D’altra banda, en la cohort de València, en comparar les puntuacions de les proves psicològiques a l’any d’edat, es va observar que el suplement materna amb iode no beneficiava al desenvolupament psicomotor dels nens i nenes.

Encara que les dades en embarassades encara són escassos i no concloents, diversos estudis en població general han mostrat una associació entre un elevat consum de iode i l’hipotiroïdisme. Tot i que hi ha consens en què els riscos derivats de la deficiència de iode són majors que els derivats del seu consum excessiu, seria necessari realitzar una vigilància epidemiològica de l’estat nutricional de iode en la població abans de recomanar sistemàticament la suplementació durant l’embaràs.

Objecte d’estudi del Projecte INMA

Actualment des del Projecte INMA s’està treballant per ampliar els resultats obtinguts a València sobre el desenvolupament neuropsicològic del nen a la resta de noves cohorts INMA (Sabadell, Astúries i Guipúscoa). Addicionalment, els mesuraments de iode en orina que hem realitzat en les mares INMA després de l’embaràs donaran llum sobre la variació d’aquest marcador entre embarassades i no embarassades, de manera que es poden extrapolar adequadament les reomendaciones existents en la població general.

Com proposa l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la millor estratègia per evitar els trastorns de dèficit de iode és el foment del consum universal de sal iodada des de molt abans de l’embaràs, a més d’una dieta equilibrada, evitant així els possibles perjudicis derivats d’un consum excessiu o irregular.

* Coordinació a l’hora de realitzar l’article a càrrec de Mario Múrcia Hinarejos, de l’Àrea d’Ambient i Salut Centre Superior d’Investigació en Salut Pública (CSISP) de València, i Marisa Rebagliato, doctora en Medicina, especialista en Pediatria i Màster de Salut Pública , professora Titular d’Universitat i coordinadora de la cohort INMA de València.

• Resultats de l’estudi: ‘Effect of Iodine Supplementation During Pregnancy on Infant Neurodevelopment at 1 Year of Age’
• Resultats de l’estudi: ‘Iodine Intake and Maternal Thyroid Function During Pregnancy’

Ho va fer sota l’enunciat de ‘Residential Exposure to Outdoor Air Pollution during Pregnancy and Anthropometric Measures at Birth in a Multicenter Cohort in Spain’, que podríem traduir com ‘Exposició residencial a la contaminació atmosfèrica durant l’embaràs i les mesures antropomètriques en néixer en mútiples cohort a Espanya ‘, i en el mateix es tracta d’analitzar la relació existent entre la contaminació atmosfèrica durant l’embaràs i les mesures antropomètriques al naixement.

Descens d’1 mm

Després d’analitzar les dades obtingudes es va trobar una associació negativa entre la contaminació per NO2 i la talla en el naixement, amb un descens d’1 mm per cada 10 ug/m3 d’increment en els nivells del contaminant exterior de l’habitatge de les dones embarassades.

L’estudi mostra una gran heterogeneïtat en els nivells d’exposició a la contaminació atmosfèrica en les diferents cohorts. Així, per exemple, en les zones amb una elevada densitat de trànsit predominen els nivells alts de NO2, i en les zones d’un marcat accent industrial sobresurt la presència del benzè.

Conseqüències posteriors

Pot ser que el descens d’un 1 mm no sembli massa, però aquest canvi podria incrementar en un 2{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} el risc de ser petit per l’edat gestacional en la talla corresponent. De fet, els problemes del desenvolupament en els nadons poden tenir conseqüències al llarg de la vida del nadó, i fins i tot en l’etapa adulta, de manera que aquest estudi i els resultats, les conclusions que es desprenen d’aquest, són de vital importància per a la salut pública.

Al costat de les dades obtingudes per Marisa Estarlich i la resta de coautors, cal destacar que pocs són els estudis que han avaluat la relació entre la talla i la contaminació atmosfèrica, i que el que ara ens ocupa és el primer estudi multicèntric realitzat a Espanya sobre la relació entre contaminació atmosfèrica durant l’embaràs i la mida la naixement.

Segueix la recerca

Després de la publicació d’aquest estudi, en l’actualitat s’està treballant en la realització d’un article conjunt de les 4 cohorts, que avaluï la contaminació atmosfèrica i la seva relació amb la mida petit per l’edat gestacional i el naixement prematur, així com la relació de l’exposició prenatal a la contaminació atmosfèrica i el creixement fetal mesurat mitjançant ecografies.

Recordar que aquesta és la segona notícia que realitzem referent als resultats del Projecte INMA publicats en revistes científiques. Una dinàmica que volem mantenir una vegada al mes i que va començar amb el ‘Posicionament INMA davant del consum de peix per a dones embarassades i nens’.

*Marisa Estarlich és llicenciada en estadística, tècnica en recerca, i treballa en l’àrea de recerca en Ambient i Salut del Centre Superior d’Investigació en Salut Pública (València).

• Resultats de l’Estudi: ‘Residential Exposure to Outdoor Air Pollution during Pregnancy and Anthropometric Measures at Birth in a Multicenter Cohort in Spain’

Mercuri associat al consum de grans peixos

La temàtica d’aquesta notícia no és nova per INMA. De fet, un elevat percentatge dels 1883 nadons entre els anys 2004 a 2008 de quatre àrees d’Espanya participants en l’estudi INMA-Infància i Medi Ambient tenien uns nivells de mercuri en sang de cordó majors als recomanat per diverses agències internacionals.

Un 24{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} dels nens superaven els nivells equivalents a les dosis recomanades per la FAO (OMS) i un 64{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} els recomanats per l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units (EPA). I aquests nivells de mercuri s’associaven clarament amb el consum de grans peixos depredadors, com el peix espasa o emperador i la tonyina vermella per part de la mare durant l’embaràs.

Més informació al document adjunt.

• Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN)