Cercar
Association of maternal iodine status with child IQ: a meta-analysis of individual-participant data
Levie D, Korevaar TIM, Bath SC, Murcia M, Dineva M, Llop S, Espada M, van Herwaarden AE, de Rijke YB, Ibarluzea JM, Sunyer J, Tiemeier H, Rayman MP, Guxens M, Peeters RP. Association of maternal iodine status with child IQ: a meta-analysis of individual-participant data. J Clin Endocrinol Metab. 2019 Dec 1;104(12):5957-596. PMID: 30920622
Prediction of maternal and foetal exposures to perfluoroalkyl compounds in a Spanish birth cohort using toxicokinetic modelling
Brochot C, Casas M, Manzano-Salgado C, Zeman FA, Schettgen T, Vrijheid M, Bois FY. Prediction of maternal and foetal exposures to perfluoroalkyl compounds in a Spanish birth cohort using toxicokinetic modelling. Toxicol Appl Pharmacol. 2019 Sep 15;379:114640. PMID: 31251942
Exposure to mercury among 9-year-old Spanish children: Associated factors and trend throughout childhood
Soler-Blasco R, Murcia M, Lozano M, Aguinagalde X, Iriarte G, Lopez-Espinosa MJ, Vioque J, Iñiguez C, Ballester F, Llop S. Exposure to mercury among 9-year-old Spanish children: Associated factors and trend throughout childhood. Environ Int. 2019 Sep;130:104835. PMID: 31226565
Bisphenol A and cognitive function in school-age boys: Is BPA predominantly related to behavior?
Rodríguez-Carrillo A, Mustieles V, Pérez-Lobato R, Molina-Molina JM, Reina-Pérez I, Vela-Soria F, Rubio S, Olea N, Fernández MF. Bisphenol A and cognitive function in school-age boys: Is BPA predominantly related to behavior?. Neurotoxicology. 2019 Sep;74:162-171. PMID: 31238050
First-trimester maternal concentrations of polyfluoroalkyl substances and fetal growth throughout pregnancy
Costa O, Iñiguez C, Manzano-Salgado CB, Amiano P, Murcia M, Casas M, Irizar A, Basterrechea M, Beneito A, Schettgen T, Sunyer J, Vrijheid M, Ballester F, Lopez-Espinosa MJ. First-trimester maternal concentrations of polyfluoroalkyl substances and fetal growth throughout pregnancy. Environ Int. 2019 Sep;130:104830. PMID: 31247476
Com viure en l’aillament
1. Hi ha raons per ser optimista. Cada dia tenim noves dades i evidències de com vèncer-ho. 2. Crea una finestra per la informació (30’ al matí i 30’ pel resta) i evita les opinions i les especulacions. La resta del temps dedica’l a aquelles activitats que et generen plaer i que mai pots fer. 3. Juga amb els teus fills. Comparteix moments amb els de casa. 4. Comparteix angoixes i símptomes amb familiars i/o amics. 5. Manté una rutina diària i si pots, fes activitat física al matí i a la tarda. 6. Dóna suport als altres, per la xarxa o quan vas a comprar. Preocupat per si els pots ajudar. 7. Tots tenim por. Si tens símptomes, no t’escoltis massa. Pensa que els símptomes del COVID-19 i els de les crisis d’ansietat s’assemblen. 8. Reconeixem dins nostra la capacitat de resiliència que desconeixíem. I pensa que aquesta capacitat interior l’anirem fent créixer. Dr. Jordi Sunyer
INMA: “El consum de televisió és l’hàbit de vida que més es relaciona amb l’obesitat infantil”
L’estudi INMA (Infància i Medi Ambient)analitza quin pes tenen cinc hàbits de vida diferents en el desenvolupament d’obesitat durant la infantesa: l’activitat física, les hores de son, el consum de televisió, la ingesta de vegetals i el consum d’aliments ultra- processats. Entre tots els comportaments analitzats, el consum de televisió és el que mostra una relació més forta amb l’aparició de sobrepès i obesitat. Publicat a la revista Pediatric Obesity, l’estudi es basa en les dades de 1.480 nens i nenes de Sabadell, Guipúscoa i València participants en el projecte INMA. Quan les i els nens tenien quatre anys, l’equip científic va demanar a les mares i els pares que aportessin detalls sobre els seus hàbits de vida a través de diversos qüestionaris. Amb l’objectiu de mesurar l’impacte que exerceixen aquests hàbits en la seva salut, es va calcular l’índex de massa corporal (IMC), el diàmetre de la cintura i la pressió sanguínia de cada un dels participants quan aquests tenien quatre anys i també posteriorment, a l’edat de set. “La majoria d’estudis realitzats fins a la data s’han centrat en l’impacte que tenen aquests hàbits de vida per separat, sense tenir en compte els efectes acumulatius”, comenta Martine Vrijheid. “Però és ben sabut que els comportaments poc saludables tendeixen a coexistir i interrelacionar entre si. Per això, en la nostra investigació hem examinat els hàbits de vida en el seu conjunt, per a desenvolupar intervencions que abordin els factors determinants de l’obesitat des d’un punt de vista més ampli “. D’acord amb els resultats de l’estudi, aquells nens i nenes que amb quatre anys són menys actius i estan més aferrats a la televisió mostren un major risc de patir sobrepès, obesitat i síndrome metabòlica a l’acomplir set anys. Les i els investigadors també van tenir en compte el temps dedicat a altres activitats sedentàries, com llegir, pintar o fer trencaclosques. No obstant això, aquestes activitats no semblen influir en l’aparició de sobrepès o obesitat. “Quan miren la televisió, els nens i nenes veuen gran quantitat d’anuncis de menjar poc saludable. Això pot propiciar el consum d’aquests aliments”, afirma Daura Romaguera, colíder de la investigació. Els productes ultra-processats, com la brioixeria, les begudes ensucrades o els cereals refinats, són rics en sucres, sal i greixos saturats, però la seva aportació nutricional és molt baixa. D’acord amb els resultats de l’estudi, un consum elevat d’aquests aliments als quatre anys es relaciona amb un IMC més alt als set anys. A més, el fet d’estar davant de la pantalla “els dissuadeix de realitzar activitat física i interromp el seu temps de son”, afegeix Sílvia Fernández, investigadora postdoctoral i coautora de l’estudi. Tal com emfatitzen les investigadores, un temps de son adequat a la primera infància és crucial per al control del pes més endavant. “Segons estudis previs, el 45% dels nens i nenes no dormen les hores recomanades per dia”, assegura Fernández. “Això és preocupant perquè s’ha vist que la manca de son en la infància tendeix a relacionar-se amb l’obesitat”. “Identificar aquells hàbits que fomenten el sobrepès i l’obesitat en les primeres etapes de la vida pot ajudar-nos a definir estratègies preventives que evitin l’aparició d’altres afeccions, com les malalties cardiovasculars i metabòliques en la vida adulta”, afirma Rowaedh A. Bawaked, primera autora de l’estudi. Segons conclou la investigació, per a la salut adulta és crucial seguir uns hàbits de vida saludables durant la infància: invertir poques hores davant de la televisió, fer activitat física extraescolar, dormir les hores pertinents, consumir vegetals en abundància i descartar la ingesta de productes ultra-processats. Referència: Bawaked RA, Fernández-Barrés S, Navarrete-Muñoz EM, González-Palacios S, Guxens M, Irizar A, Lertxundi A, Sunyer J, Vioque J, Schröder H, Vrijheid M, Romaguera D. Impact of lifestyle behaviors in early childhood on obesity and cardiometabolic risk in children: Results from the Spanish INMA birth cohort study. Pediatr Obes. 2019 Dec 2:e12590. doi: 10.1111/ijpo.12590. [Epub ahead of print] Link: https://onlinelibrary.wiley.com/doi/full/10.1111/ijpo.12590
Cercar
Ajuda’ns a millorar la salut infantil
Cada granet de sorra compte. Siguis o no voluntari de el Projecte INMA, pots col·laborar mitjançant una aportació econòmica que anirà íntegrament dedicada a finançar activitats de recerca de l’estudi. A més, l’import del teu donatiu gaudirà dels beneficis fiscals recollits en la Llei 26/2014. Així, t’enviarem un certificat de donacions per cada aportació feta que podràs incorporar a la teva declaració fiscal. Fes un donatiu 5€, 10€, 20€, 50€, 100€, una altra quantitat? Contacta amb Susana Gros (Project Manager del Projecte INMA): susana.gros@isglobal.org. Ella t’indicarà els passos a seguir!
INMA: “El nivell acadèmic de la mare i el treball del pare pesen més en el desenvolupament cognitiu”
Un estudi pondera la influència de les condicions socioeconòmiques dels progenitors en les capacitats dels seus fills A major nivell socioeconòmic dels pares, més desenvolupament cognitiu dels nens. Existeix molta literatura científica que sosté aquesta afirmació, sempre parlant de mitjanes, no de casos concrets. El que encara no s’havia abordat en detall és com influeix l’estatus del pare i de la mare, per separat. Aquest és l’estudi que un grup d’investigadors ha publicat a la revista “Gaceta Sanitaria”, amb una conclusió força clara: mentre els estudis de la mare pesen significativament en el desenvolupament del fill, en el cas dels pares el protagonisme se’l enduu la seva classe social. Els investigadors van estudiar tres dels determinants socials que tenen una influència en el desenvolupament cognitiu i que estan ben documentats: ingressos, estatus laboral i nivell educatiu. Els recursos econòmics limitats de les llars, indiquen, influeix en la baixa inversió en l’educació, pitjor qualitat en l’habitatge i barris amb menys serveis comunitaris. El tipus d’ocupació dels progenitors pot provocar estrès i relacions familiars més problemàtiques, i el nivell acadèmic dels pares sol reflectir la seva habilitat per resoldre problemes. En l’estudi, en què van participar 525 nens de cinc i sis anys, es va trobar que aquests tres factors pesaven un 10% en el desenvolupament cognitiu dels nens, avaluat a través de tests estandarditzats que mesuren la seva psicomotricitat, capacitat verbal o funcions executives. De tots els factors, van trobar que hi havia relació significativa amb el tipus d’ocupació del pare, el nivell acadèmic de la mare, la seva edat (en edats intermèdies hi havia més desenvolupament cognitiu de mitjana que en les edats més grans i les més joves) i la seva intel·ligència. També hi havia correlació amb la mida gestacional: els més petits tenien pitjors puntuacions. Els investigadors van mesurar també l’ús d’algunes substàncies tòxiques durant l’embaràs, de les quals la que més pesava era el tabac en les mares durant el primer trimestre. Llúcia González, una de les investigadores, explica que les conclusions poden tenir diverses explicacions: “En el cas de la classe social (que en l’estudi està determinada pel treball del progenitor) en el cas dels homes sol ser més estable, perquè hi ha menys entrades i sortides del mercat laboral mentre que les mares tenen més tendència a deixar la seva ocupació per dedicar-se a la criança”. En l’estudi avaluen la hipòtesi que els pares usualment proveeixen béns materials mentre que les aportacions de les mares es basen en el seu propi èxit acadèmic. A més, sembla que l’educació juga diferents rols: l’educació de la mare és rellevant per a l’assoliment acadèmic en els primers anys de l’infant, mentre que la del pare és més important en la joventut. Link a la notícia a El Pais: https://elpais.com/sociedad/2020/01/17/actualidad/1579280467_673043.html Link a l’artícle científic: http://www.gacetasanitaria.org/es-the-role-parental-social-class-articulo-S0213911118302164
35 / 126