Cercar

A Europa, la prevalença del tabaquisme entre les dones és del voltant del 19% i, tot i la disminució del tabaquisme matern durant l’embaràs, les dones embarassades encara estan exposades al fum del tabac aliè en llocs públics. Se sap que el fum de la cigarreta conté compostos tòxics i cancerígens, i l’exposició en edats primerenques s’ha associat amb un major risc cardiovascular en el futur, asma i funció pulmonar reduïda. No obstant això, se sap poc sobre els possibles mecanismes i hi ha alguna evidència que l’estrès oxidatiu podria estar implicat en l’associació entre l’exposició a fum de tabac i els efectes sobre la salut.

La longitud dels telòmers i el contingut d’ADN mitocondrial són biomarcadors relacionats amb l’envelliment cel·lular, l’estrès oxidatiu i la inflamació, per la qual cosa són de gran interès. Els telòmers són seqüències d’ADN no codificants que es troben als extrems dels cromosomes, i que protegeixen l’ADN codificant contra l’erosió, la inestabilitat genòmica i les fusions d’un extrem a un altre. La longitud dels telòmers s’escurça amb cada divisió cel·lular i es considera un biomarcador de l’envelliment cel·lular. Tenir uns telòmers més curts s’ha associat amb malalties relacionades amb l’edat, com les malalties cardiovasculars i la diabetis tipus 2. L’ADN telomèric és molt sensible a l’estrès oxidatiu. D’altra banda, l’ADN o genoma mitocondrial, que s’hereta per línia materna, també és vulnerable al dany oxidatiu. Els mitocondris són els orgànuls cel·lulars que produeixen l’energia necessària per la supervivència i el funcionament de la cèl·lula.

Els factors ambientals poden tenir un major impacte en la longitud dels telòmers durant els primers estadis de la vida que en l’edat adulta perquè la longitud dels telòmers es determina principalment al néixer i la seva longitud disminueix a un ritme més gran en la infància que en l’edat adulta. De manera similar, la funció mitocondrial és essencial per als processos implicats en el desenvolupament d’un individu.

Per dur a terme l’estudi, es van utilitzar qüestionaris i es van avaluar els nivells de cotinina en orina per classificar a les dones embarassades com no exposades al tabaquisme (<10 mg / L), exposades al fum del tabac de forma passiva (10-50 mg / L), i fumadores actives (> 50 mg / L). La cotinina és una substància química que produeix el cos després d’haver estat exposat a la nicotina i per tant es pot fer servir per estimar l’exposició al tabac d’un individu. Quan els / les nens / es tenien al voltant de 8 anys, es va utilitzar el mateix protocol per avaluar la seva exposició al fum del tabac. La longitud dels telòmers i el contingut d’ADN mitocondrial es van mesurar en leucòcits (glòbuls blancs) (en el cas de l’ADN mitocondrial es va mesurar en la capa leucocítica, que també inclou les plaquetes), en els nens i nenes de 8 anys, emprant la reacció en cadena de la polimerasa en temps real (qPCR). L’efecte de l’exposició a fum de tabac sobre aquests biomarcadors es va calcular mitjançant models estadístics corregint per l’efecte d’altres factors sociodemogràfics i d’estil de vida que també tenen un efecte sobre aquests.

Els nivells de cotinina materna indicatius d’exposició al fum del tabac de forma passiva durant l’embaràs es van associar amb una disminució del 3,90% en la longitud dels telòmers leucocitaris en els/les nens/es, en comparació amb els nivells de no fumadores.

No obstant això, l’associació per als nivells de cotinina materna indicatius de tabaquisme actiu (que s’associaven amb una disminució del 3,24% en la longitud dels telòmers) no va ser estadísticament significativa. L’exposició al tabac en la infància no es va associar amb la longitud dels telòmers dels leucòcits, però l’exposició global passiva durant la infància es va associar amb un augment del 3,51% en el contingut d’ADN mitocondrial.

Aquestes troballes suggereixen que l’exposició prenatal al fum de tabac, fins i tot a nivells de tabaquisme passiu, pot accelerar l’escurçament dels telòmers en els/les nens/es i així induir l’envelliment biològic des d’estadis molt primerencs. Els/les autors/es van destacar que els resultats fossin més consistents entre els/les fills/es de mares amb exposició passiva al fum i durant el període prenatal. Finalment, el fet que els resultats siguin consistents entre els/les nens/es de les diferents cohorts incloses en l’estudi mostra la gran robustesa de les troballes.

Referència: Osorio-Yáñez C, Clemente DBP, Maitre L, Vives-Usano M, Bustamante M, Martinez D, Casas M, Alexander J, Thomsen C, Chatzi L, Gützkow KB, Grazuleviciene R, Martens DS, Plusquin M, Slama R, McEachan RC, Wright J, Yang TC, Urquiza J, Tamayo I, Sunyer J, Vafeiadi M, Nawrot TS, Vrijheid M. Early life tobacco exposure and children’s telomere length: The HELIX project.Sci Total Environ. 2020 Apr 1;711:135028. doi: 10.1016/j.scitotenv.2019.135028. Epub 2019 Nov 20.

Link: https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S004896971935020X?via%3Dihub

Els nadons i els infants són molt susceptibles al seu entorn a causa de certs comportaments que poden augmentar les seves taxes d’absorció, i al fet que la seva capacitat de metabolitzar i eliminar les toxines es veu reduïda per la immaduresa dels seus sistemes de desintoxicació. A més, se sap que el cervell té un llarg període de desenvolupament, des de la formació de neurones en l’etapa embrionària, fins la mielinització que continua en l’adolescència. Així doncs, tant l’exposició a la vida prenatal com postnatal poden alterar el neurodesenvolupament dels infants en edat escolar i conduir a trastorns de l’aprenentatge i la conducta.

El metilmercuri (MeHg) és un contaminant neurotòxic per als humans i es pot bioacumular en teixits orgànics. La principal font d’exposició en els humans és a través del consum de marisc o peixos depredadors, com el peix espasa, el tauró i la tonyina fresca. No obstant això, el peix també és una font important d’àcids grassos poliinsaturats omega-3 (AGPI), iode, seleni i vitamines, que són nutrients d’una dieta saludable. Per tant, hi ha la preocupació de què la concentració de MeHg en els infants que mengen peix regularment pugui contrarestar els beneficis del consum de peix.

En aquest estudi, els nivells de mercuri es van mesurar en la sang de cordó umbilical recol·lectada al néixer i en mostres de cabell quan els infants tenien 5 anys. El desenvolupament neuropsicològic dels infants va ser avaluat per experts capacitats en psicologia als 4-5 anys d’edat utilitzant les escales McCarthy de les habilitats dels infants, les quals comprenen 18 subproves que proporcionen puntuacions associades a proves estandarditzades per a sis dominis cognitius: processament d’informació verbal; habilitats numèriques; processament d’informació perceptiva; retenció d’informació a curt termini; i l’escala motora per habilitats fines i gruixudes.

Els investigadors/es van trovar que els nounats d’INMA tenien nivells relativament alts de mercuri en la sang procedent de cordó umbilical. De fet, el 64% estaven per sobre de l’equivalent a la dosi de referència segons l’Agència de Protecció Ambiental dels EE. UU (EPA-EE. UU.), i el 25% tenien nivells superiors a l’equivalent de la ingesta setmanal tolerable provisional segons l’Organització Mundial de la Salut (WHO-ISTP). No obstant això, l’exposició prenatal a mercuri no semblava estar associada amb retards en el neurodesenvolupament en infants d’INMA als 14 mesos i als 4-5 anys d’edat.

Per estudiar les concentracions de mercuri des del naixement fins als 4 anys, els autors van aplicar el factor de relació cabell: sang proposat pel Comitè d’Experts de l’OMS per a poder comparar les concentracions de mercuri d’ambdós teixits. Els/les autors/es van veure que les concentracions de mercuri disminuien des del naixement fins als 4 anys, mentre que el 50% dels infants estaven per sobre de les recomanacions de l’EPA, i l’11% per sobre de la referència de l’OMS. A més a més, nivells més alts de mercuri als 4 anys es van associar amb puntuacions cognitives més altes, particularment amb la capacitat de processar informació verbal a la mateixa edat.

Els/les autors/es no van trobar associació adversa entre l’exposició postnatal a mercuri i cap dels dominis cognitius avaluats en l’estudi. Tenint en compte que no hi ha proves suficients sobre els possibles efectes neurotòxics de l’exposició postnatal a mercuri a dosis moderades, reclamen més investigació en aquest camp.

Referència: Llop S, Murcia M, Amorós R, Julvez J, Santa-Marina L, Soler-Blasco R, Rebagliato M, Iñiguez C, Aguinagalde X, Iriarte G, Lopez-Espinosa MJ, Andiarena A, Gonzalez L, Vioque J, Sunyer J, Ballester F. Postnatal exposure to mercury and neuropsychological development among preschooler children. Eur J Epidemiol. 2020 Mar;35(3):259-271.

Link: https://link.springer.com/article/10.1007/s10654-020-00620-9

L’exposició prenatal a la contaminació atmosfèrica s’ha relacionat amb diversos efectes adversos sobre la salut infantil, com un menor pes al néixer i problemes respiratoris i de neurodesenvolupament. Tot i això, se sap molt poc sobre com afecta el creixement físic en els primers anys de vida. Ara, un nou estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, ha trobat una associació entre l’exposició a la contaminació atmosfèrica durant l’embaràs amb retards en el creixement físic en els primers anys de vida després del naixement.

La recerca, publicada a la revista Environment International, s’ha realitzat a Espanya amb més de 1.700 parelles de mares i els seus fills i filles de les cohorts d’Astúries, Guipúscoa, Sabadell i València del Projecte INMA-Infància i Medi Ambient. Es va estimar l’exposició a diòxid de nitrogen (NO2) i partícules fines (PM2.5) –dos dels principals contaminants atmosfèrics relacionats amb el trànsit a les ciutats­– durant el primer trimestre d’embaràs. Es van identificar les trajectòries de l’índex de massa corporal (IMC) dels nens i nenes des del naixement fins als quatre anys. Així mateix, als quatre anys, se’ls va mesurar l’alçada i el pes.

Els resultats van indicar que les dones embarassades que estaven més exposades a partícules fines durant el primer trimestre de l’embaràs tenien més risc de tenir fills i filles amb un pes i un índex de massa corporal menor als quatre anys , en comparació amb les que estaven menys exposades. Pel que fa al NO 2, els resultats van ser similars però no van ser significatius a nivell estadístic.

“Aquest estudi prospectiu suggereix que l’exposició a la contaminació de l’aire durant l’embaràs pot estar associada amb retards en el creixement físic en els primers anys de vida després del naixement “, explica Serena Fossati, investigadora d’ISGlobal i primera autora de la publicació. Això implicaria que “l’exposició prenatal als contaminants de l’aire té un efecte durador sobre el creixement després del naixement i requereix un seguiment a majors edats”, afegeix.

Els mecanismes biològics pels quals la contaminació de l’aire afectaria negativament el creixement infantil “encara no estan clars”, segons comenta Martine Vrijheid, coordinadora de l’estudi i investigadora d’ISGlobal. “Les hipòtesis que tenim inclouenl’estrès oxidatiu i la inflamació, lainterferència amb les hormones tiroïdals, un major risc de malalties respiratòries i altres problemes de salut que podrien retardar el creixement i induir a la mort cel·lular a causa del dany de l’ADN”, afegeix .

“El que sí que està clar és que els efectes perjudicials de la contaminació atmosfèrica s’inicien ja en la fase prenatal, de manera que les dones embarassades haurien de ser considerades com un col·lectiu prioritari en les polítiques de salut pública encaminades a reduir l’exposició de la població a la pol·lució”, conclou la investigadora.

Referència: Fossati S, Valvi D, Martínez D, Cirach M, Estarlich M, Fernández-Somoano A, Guxens M, Iñiguez C, Irizar A, Lertxundi A, Nieuwenhuijsen M, Tamayo I, Vioque J, Tardón A, Sunyer J, Vrijheid M. Prenatal air pollution exposure and growth and cardio-metabolic risk in preschoolers. Environment International, April 2020, doi.org/10.1016/j.envint.2020.105619.

Link: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/?term=32193046

L’obesitat infantil és un tema clau en salut pública. Espanya presenta una de les taxes més altes d’obesitat infantil entre països europeus, amb una prevalença d’obesitat del 10,5% i de sobrepès del 33,7% en nens de 5 a 19 anys (dades de 2016). L’obesitat en l’adolescència i l’edat adulta és molt difícil de revertir, per tant, és important identificar factors modificables com la dieta, en les primeres etapes, per prevenir l’obesitat i les malalties no transmissibles al llarg de la vida.

La dieta mediterrània tradicional és un patró dietètic caracteritzat per l’abundància d’aliments d’origen vegetal com verdures, llegums, fruites, nous i cereals, l’ús d’oli d’oliva com a font principal de greixos, ingesta entre moderada i alta de peix, ingesta entre baixa i moderada de productes lactis, i un baix consum de carn. Les propietats antioxidants i antiinflamatòries d’aquesta dieta han demostrat un paper protector contra el sobrepès i l’obesitat en l’edat adulta.

No obstant això, les evidències sobre la salut infantil encara són insuficients i els estudis fins ara realitzats suggereixen diferències per sexe i edat. Investigant l’efecte de l’adherència a una dieta mediterrània als 4 anys sobre el sobrepès i l’obesitat als 4 i 8 anys d’edat, l’estudi publicat a International Journal of Obesity afirma que una major adherència a una dieta mediterrània no està associada amb la prevalença de sobrepès ni obesitat als 4 anys d’edat, però sí que redueix el risc de sobrepès, obesitat i obesitat abdominal als 8 anys.

Els investigadors van utilitzar un qüestionari validat de freqüència d’aliments semi-quantitatiu per avaluar la ingesta diària habitual de verdures, fruites, llegums, cereals, peix, carn, productes lactis i oli d’oliva. L’adherència a una dieta mediterrània es va qualificar com a baixa, mitja i alta. El pes corporal, l’alçada i la circumferència de la cintura de 1500 nens van ser mesurats als 4 i 8 anys per personal tècnic capacitat.

Els autors van observar que l’efecte protector de l’excés de pes, l’obesitat i l’obesitat abdominal es va deure principalment a una major ingesta de verdures i oli d’oliva, així com a una reducció en el consum de carn. Aquestes troballes són consistents amb els d’estudis previs en adults . La primera autora de l’estudi, Leyre Notario, exposa que “El nostre estudi demostra que tenir una bona adherència a la dieta Mediterrània a l’edat de 4 anys, disminueix el risc de desenvolupar sobrepès, obesitat i obesitat abdominal a l’edat de 8 anys. Si es confirmen aquests resultats, estaria recomanat que els pares practiquessin en la mesura del possible una dieta mediterrània amb els seus fills/filles per tal de reduir el risc d’obesitat des d’edats primerenques”.

Referencia: Notario-Barandiaran L, Valera-Gran D, Gonzalez-Palacios S, Garcia-de-la-Hera M, Fernández-Barrés S, Pereda-Pereda E, Fernández-Somoano A, Guxens M, Iñiguez C, Romaguera D, Vrijheid M, Tardón A, Santa-Marina L, Vioque J, Navarrete-Muñoz EM; INMA Project. High adherence to a mediterranean diet at age 4 reduces overweight, obesity and abdominal obesity incidence in children at the age of 8. Int J Obes (Lond). 2020 Mar 9. doi: 10.1038/s41366-020-0557-z. [Epub ahead of print]

Link: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/?term=32152497

Les zones verdes de la ciutat tenen un impacte positiu en la salut física i mental. De fet, tenen la capacitat de reduir factors negatius de la ciutat com la contaminació atmosfèrica, el soroll o les illes de calor de la ciutat. A més promoure l’exercici físic, crea un cohesió social més forta i redueix l’estrès. El curtmetratge GUNE BERDEAK aquesta creat perquè els més petits entenguin el model teòric d’efecte dels espais verds.

Partint d’això, des del punt de vista dels nens i nenes, GUNE BERDEAK part d’un moment que els nens i nenes més desitgen al llarg del dia, la visita a parc. En aquest moment del dia es dóna una experiència que iguala física i emocionalment del punt de vista dels nens i nenes amb el dels adults, sense perdre mai la seva emoció, baixar pel tobogan. Per a molts nens i nenes és un dels moments més emocionants del dia.

Això ofereix un alt grau d’identificació (i un nivell d’atenció equivalent) de l’infant, a el temps que li permet a un nen veure el món des del punt de vista d’un adult, des de la part superior de l’tobogan. Des d’allà són capaços de veure-ho tot, tenint a el mateix temps la sensació de canviar les coses. Perquè el tobogan és el cim que puja cada dia un nen.

Els nostres dos protagonistes viuran la mateixa realitat, un amb els beneficis dels espais verds, però l’altre no. Així, com un joc de rols tradicional, se’ls dóna als nens i nenes l’oportunitat de comprendre i aprendre situacions complexes d’expressar, podent l’educador o educadora parar el vídeo identificant així les diferències de les dues realitats.

Allunyat de la investigació purament científica, a través d’aquesta petita faula infantil, GUNE BERDEAK és una proposta que estimula l’aprenentatge dels petits de la casa i comparteix el coneixement.

GUNE BERDEAK és una producció de l’estudi d’animació Undo Animotion de Donostia i s’ha realitzat amb investigadors de Biodonostia i la UPV / EHU sota el patrocini de Kutxafundazioa.

Curtmetratge:

Document per imprimir: Enllaç
Revista CELL: Enllaç