Cercar
INMA: “L’estat nutricional matern influeix en els efectes de l’arsènic sobre la cognició de l’infant?”
Un estudi recent de la cohort INMA ha investigat la relació entre lexposició prenatal a l’arsènic i la funció cognitiva i motora en nens i nenes en edat preescolar. Els investigadors/es també van estudiar si aquesta relació pot diferir segons l’estat nutricional matern. La forma inorgànica de l’arsènic es troba principalment al terra i a l’aigua. A regions amb nivells baixos d’arsènic a l’aigua, com és el cas d’Espanya, el consum de determinats aliments, especialment arròs però també mol·luscs o llegums, és la principal via d’exposició a l’arsènic. La ruta d’exposició a les formes orgàniques és principalment a través del consum de marisc i peix. Després de la ingestió, l’arsènic inorgànic es transforma mitjançant processos de reducció i metilació. Diversos factors semblen afectar l’eficiència de la metilació, com són la ingesta d’alguns nutrients i elements (p. ex. vitamines B6 i B12, nivells de manganès, seleni i zinc) i l’estat de l’embaràs. L’exposició a l’arsènic durant la vida fetal s’ha relacionat amb un risc de mortalitat neonatal més gran, menor mida en néixer, i més risc de símptomes respiratoris i infeccions durant la infància. Alguns estudis han avaluat la relació entre l’exposició prenatal a l’arsènic i la funció neuropsicològica a la infància i els resultats són heterogenis. A l’estudi d’INMA es van incloure un total de 1493 nens/es de les àrees de Gipuzkoa i València. Els nivells d’arsènic total i els seus metabòlits es van mesurar en mostres d’orina materna recol·lectades durant l’embaràs. També es van determinar les concentracions sèriques de manganès i seleni, cadmi i zinc urinaris i ferritina plasmàtica a partir del primer trimestre de l’embaràs. Quan els nens i nenes tenien al voltant de 5 anys, la funció cognitiva i motora es va avaluar utilitzant les Escales McCarthy d’Habilitats Infantils. Es van mesurar diverses escales relacionades amb el processament de la informació verbal (puntuació verbal); habilitats numèriques (puntuació quantitativa); processament d’informació perceptiva (puntuació d’acompliment perceptiu); retenció a curt termini d’informació verbal, visual o numèrica (puntuació de memòria); i habilitats fines (per exemple, dibuix) i gruixudes (per exemple, equilibri o precisió) (puntuació motora). Les escales també es van fer servir per crear puntuacions addicionals de cognició general, funció executiva, memòria de treball i habilitats motores gruixudes i fines. Els resultats suggereixen que l’exposició prenatal a l’arsènic s’associa amb una menor cognició general, funció executiva i memòria de treball als 5 anys. A més, una menor eficiència de metilació de l’arsènic s’associa amb puntuacions de memòria més baixes, i aquesta associació sembla estar influenciada per les concentracions maternes de manganès, zinc i ferritina. En altres paraules, els nens i nenes les mares dels/les quals tenien nivells més baixos de manganès, zinc i ferritina durant l’embaràs, van obtenir pitjors puntuacions de memòria com menor era l’eficiència de metilació. Referència: Soler-Blasco R, Murcia M, Lozano M, Sarzo B, Esplugues A, Riutort-Mayol G, Vioque J, Lertxundi N, Santa Marina L, Lertxundi A, Irizar A, Braeuer S, Ballester F, Llop S. Prenatal arsenic exposure, arsenic methylation efficiency, and neuropsychological development among preschool children in a Spanish birth cohort. Environ Res. 2022 May 1;207:112208. Link a l’article científic: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/34662579/
Aquest és el primer estudi que mostra que l’estat nutricional matern pot influir a l’associació entre l’exposició prenatal a l’arsènic i la funció cognitiva a la infància. Els/les autors/es van ressaltar que “són necessaris estudis epidemiològics similars per millorar el coneixement sobre l’exposició a l’arsènic, així com a les diferents espècies, durant períodes crítics com el desenvolupament prenatal i els seus efectes en la salut en la infància”, agregant que “necessitem estudis que puguin proporcionar dades mecanístiques de la neurotoxicitat de l’arsènic”.
INMA: “Un estudi de Fisabio, UV i UJI relaciona l’exclusió social i la pobresa familiar amb pitjor salut mental a la infància”
La Fundació FISABIO s’ha fet ressò d’un resultat del Projecte INMA. Link a la notícia a la web de FISABIO: http://fisabio.san.gva.es/web/fisabio/noticia/-/asset_publisher/1vZL/content/salut-mental-infantil Referència: González L, Estarlich M, Murcia M, Barreto-Zarza F, Santa-Marina L, Simó S, Larrañaga MI, Ruiz-Palomino E, Ibarluzea J, Rebagliato M. Poverty, social exclusion, and mental health: the role of the family context in children aged 7-11 years INMA mother-and-child cohort study. Eur Child Adolesc Psychiatry. 2021 Jul 26. doi: 10.1007/s00787-021-01848-w. Online ahead of print. Link a l’article científic: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/34312704/
Defensa de la tesi doctoral de Llúcia González Safont
El divendres 4 de febrer Llúcia González Safont va defensar la seva tesi doctoral “Factors socioeconòmics, entorn familiar i desenvolupament cognitiu i conductual en xiquets/tes de 5 a 11 anys de la cohort INMA” a la Facultat d’Infermeria i Podologia de la Universitat de València. Llúcia és mestra d’educació infantil, psicopedagoga i màster en psicologia i psicopatologia perinatal i infantil. La tesi ha sigut dirigida per les professores Marisa Rebagliato Ruso, de la Universitat Jaume I, i Marisa Estarlich Estarlich i Sandra Simó Teufel, de la Universitat de València, que treballen a les facultats de Ciències de la Salut, Infermeria i Podologia i Psicologia, respectivament. La tesi ha obtingut la qualificació d’Excel·lent Cum Laude. El tribunal examinador ha estat compost per doctors d’ampli reconeixement en l’àmbit de les desigualtats de salut infantil. El president del tribunal ha sigut el Dr. Luis Rajmil, investigador senior de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya; la secretaria era la Dra. Ana Esplugues Cebrián, professora de la Facultat d’Enfermeria i Podologia; y la vocal fou la Dra. Amaia Bacigalupe de la Hera, professora de Sociologia de la Universidad del País Vasco. Es tracta d’una tesis per compendi de publicacions, amb un total de tres articles originals: dos d’ells en Gaceta Sanitaria (Q3) i un a European Child and Adolescent Psychiatry (D1) i que inclou les cohorts INMA de Gipuzkoa i València. La primera publicació es centra només a la cohort de València, i desagrega l’impacte dels factors socioeconòmics de la mare i el pare en el desenvolupament cognitiu dels seus fills/lles als cinc anys, observant el nivell educatiu de la mare i la classe social del pare tenia un efecte significatiu. La segona publicació va estudiar els factors associats al Risc de Pobresa o Exclusió Social, mostrant patrons diferencials per a cada cohort. El tercer treball va explorar l’efecte directe del Risc de Pobresa o Exclusió Social sobre els problemes de salut mental (internalitzants i externalitzants) quan els xiquets/tes tenien entre 7 i 11 anys, i l’efecte mediador o moderador de l’entorn familiar. FELICITATS DOCTORA GONZALEZ!!!!!!! 
Biochemical Validation of a Self-Administered Food Frequency Questionnaire to Assess Diet Using Carotenoids and Vitamins E and D in Male Adolescents in SpainBiochemical Validation of a Self-Administered Food Frequency Questionnaire to Assess Diet Using Carotenoids and Vitamins E and D in Male Adolescents in Spain
Notario-Barandiaran L, Navarrete-Muñoz EM, Valera-Gran D, Hernández-Álvarez E, Donoso-Navarro E, González-Palacios S, García-de-la-Hera M, Fernández MF, Freire C, Vioque J. Biochemical Validation of a Self-Administered Food Frequency Questionnaire to Assess Diet Using Carotenoids and Vitamins E and D in Male Adolescents in Spain. Antioxidants (Basel). 2021 May 8;10(5):750. PMID: 34066826
Prenatal Exposure to Cigarette Smoke and Anogenital Distance at 4 Years in the INMA-Asturias Cohort
García-Villarino M, Fernández-Iglesias R, Riaño-Galán I, Rodríguez-Dehli C, Babarro I, Fernández-Somoano A, Tardón A. Prenatal Exposure to Cigarette Smoke and Anogenital Distance at 4 Years in the INMA-Asturias Cohort. Int J Environ Res Public Health. 2021 Apr 29;18(9):4774. PMID: 33947132
Vitamin D, pregnancy and caries in children in the INMA-Asturias birth cohort
Suárez-Calleja C, Aza-Morera J, Iglesias-Cabo T, Tardón A. Vitamin D, pregnancy and caries in children in the INMA-Asturias birth cohort. BMC Pediatr. 2021 Sep 3;21(1):380. PMID: 34479530
Neonatal DNA methylation and childhood low prosocial behavior: An epigenome-wide association meta-analysis
Luo M, Meehan AJ, Walton E, Röder S, Herberth G, Zenclussen AC, Cosín-Tomás M, Sunyer J, Mulder RH, Cortes Hidalgo AP, Bakermans-Kranenburg MJ, Felix JF, Relton C, Suderman M, Pappa I, Kok R, Tiemeier H, van IJzendoorn MH, Barker ED, Cecil CAM. Neonatal DNA methylation and childhood low prosocial behavior: An epigenome-wide association meta-analysis. Am J Med Genet B Neuropsychiatr Genet. 2021 Jun;186(4):228-241. PMID: 34170065
Genetic association study of childhood aggression across raters, instruments, and age
Ip HF, van der Laan CM, Krapohl EML, Brikell I, Sánchez-Mora C, Nolte IM, St Pourcain B, Bolhuis K, Palviainen T, Zafarmand H, Colodro-Conde L, Gordon S, Zayats T, Aliev F, Jiang C, Wang CA, Saunders G, Karhunen V, Hammerschlag AR, Adkins DE, Border R, Peterson RE, Prinz JA, Thiering E, Seppälä I, Vilor-Tejedor N, Ahluwalia TS, Day FR, Hottenga JJ, Allegrini AG, Rimfeld K, Chen Q, Lu Y, Martin J, Soler Artigas M, Rovira P, Bosch R, Español G, Ramos Quiroga JA, Neumann A, Ensink J, Grasby K, Morosoli JJ, Tong X, Marrington S, Middeldorp C, Scott JG, Vinkhuyzen A, Shabalin AA, Corley R, Evans LM, Sugden K, Alemany S, Sass L, Vinding R, Ruth K, Tyrrell J, Davies GE, Ehli EA, Hagenbeek FA, De Zeeuw E, Van Beijsterveldt TCEM, Larsson H, Snieder H, Verhulst FC, Amin N, Whipp AM, Korhonen T, Vuoksimaa E, Rose RJ, Uitterlinden AG, Heath AC, Madden P, Haavik J, Harris JR, Helgeland Ø, Johansson S, Knudsen GPS, Njolstad PR, Lu Q, Rodriguez A, Henders AK, Mamun A, Najman JM, Brown S, Hopfer C, Krauter K, Reynolds C, Smolen A, Stallings M, Wadsworth S, Wall TL, Silberg JL, Miller A, Keltikangas- Järvinen L, Hakulinen C, Pulkki-Råback L, Havdahl A, Magnus P, Raitakari OT, Perry JRB, Llop S, Lopez-Espinosa MJ, Bønnelykke K, Bisgaard H, Sunyer J, Lehtimäki T, Arseneault L, Standl M, Heinrich J, Boden J, Pearson J, Horwood LJ, Kennedy M, Poulton R, Eaves LJ, Maes HH, Hewitt J, Copeland WE, Costello EJ, Williams GM, Wray N, Järvelin MR, McGue M, Iacono W, Caspi A, Moffitt TE, Whitehouse A, Pennell CE, Klump KL, Burt SA, Dick DM, Reichborn-Kjennerud T, Martin NG, Medland SE, Vrijkotte T, Kaprio J, Tiemeier H, Davey Smith G, Hartman CA, Oldehinkel AJ, Casas M, Ribasés M, Lichtenstein P, Lundström S, Plomin R, Bartels M, Nivard MG, Boomsma DI. Genetic association study of childhood aggression across raters, instruments, and age. Transl Psychiatry. 2021 Jul 30;11(1):413. PMID: 34330890
Prenatal and childhood exposure to air pollution and traffic and the risk of liver injury in European children
Garcia E, Stratakis N, Valvi D, Maitre L, Varo N, Aasvang GM, Andrusaityte S, Basagana X, Casas M, de Castro M, Fossati S, Grazuleviciene R, Heude B, Hoek G, Krog NH, McEachan R, Nieuwenhuijsen M, Roumeliotaki T, Slama R, Urquiza J, Vafeiadi M, Vos MB, Wright J, Conti DV, Berhane K, Vrijheid M, McConnell R, Chatzi L. Prenatal and childhood exposure to air pollution and traffic and the risk of liver injury in European children. Environ Epidemiol. 2021 May 11;5(3):e153. PMID: 34131614
Prenatal and postnatal exposure to PFAS and cardiometabolic factors and inflammation status in children from six European cohorts
Papadopoulou E, Stratakis N, Basagaña X, Brantsæter AL, Casas M, Fossati S, Gražulevičienė R, Småstuen Haug L, Heude B, Maitre L, McEachan RRC, Robinson O, Roumeliotaki T, Sabidó E, Borràs E, Urquiza J, Vafeiadi M, Zhao Y, Slama R, Wright J, Conti DV, Vrijheid M, Chatzi L. Prenatal and postnatal exposure to PFAS and cardiometabolic factors and inflammation status in children from six European cohorts. Environ Int. 2021 Dec;157:106853. PMID: 34500361
21 / 126