Cercar

Com a mesures de salut mental aquest estudi va utilitzar qüestionaris validats per determinar en quina mesura els nens d’Astúries, Gipuzkoa, Sabadell i València a Espanya interioritzen o exterioritzen els problemes psicològics percebuts, i també va analitzar quatre grups de símptomes diferents: problemes emocionals, problemes de conducta , hiperactivitat i manca datenció i problemes amb els companys. Pel que fa a l’avaluació d’espais verds i blaus, els autors van fer servir dues mesures quantitatives de proximitat a les característiques de l’entorn natural; la diferència normalitzada a l’índex de vegetació (NDVI) i si la persona té o no espais verds (com un parc) en un radi a 5 km des de casa seva. L’NSE per a les àrees específiques en què viu cada subjecte es va calcular utilitzant un índex validat que es basa en el nivell d’atur, la proporció de treballadors no qualificats, persones amb feines temporals, baixos nivells de rendiment educatiu i baixos nivells de rendiment educatiu als joves.

L’estudi no va trobar diferències clares en la relació entre les condicions de salut mental avaluats i les característiques de l’entorn natural en estratificar per nivells de NSE, encara que els nens les mares dels quals es van graduar de l’escola secundària van tenir consistentment puntuacions d’internalització i externalització més baixes que els nens les mares dels quals tenien un nivell educatiu més alt d’escola primària.

Aquest nou estudi no va identificar una associació entre els espais verds i els blaus i els problemes d’internalització i externalització. Aquesta troballa és consistent amb una revisió sistemàtica recent sobre el tema. Els autors del nou estudi van plantejar la hipòtesi que això pot ser degut a diferències en l’associació entre subgrups de població, per això la recerca per diferents nivells de NSE. Tot i això, l’anàlisi dels subgrups segons l’NSE no va mostrar una associació estadísticament significativa entre els espais verds i blaus i els problemes d’internalització i externalització.

Tot i que l’estudi no va trobar efectes de l’NSE sobre la relació entre la salut mental i l’accés a l’entorn natural, va trobar certa evidència que suggereix que la proximitat a les característiques de l’entorn natural per si sola està influenciada per l’NSE. No obstant això, no sempre en la direcció esperada; per exemple, mentre que els nens amb un NSE més baix tenien nivells més baixos de vegetació que aquells a la banda de NSE més alta segons la puntuació NDVI, en realitat tenien nivells més alts d’accés als principals espais verds. Altres estudis han informat que hi pot haver una diferència en la qualitat daquests espais verds, encara que no era lobjectiu de lestudi presentat.

Els autors van concloure que, si bé aquest estudi no va identificar associacions estadísticament significatives entre la salut mental i el medi ambient natural en funció dels nivells de NSE, hi ha motivació per fer més investigacions. Van suggerir que futures investigacions podrien beneficiar-se de mesurar altres paràmetres relatius als espais naturals, com ara la quantitat de temps que les persones passen en aquestes àrees, en lloc de només accedir-hi, i també la qualitat dels espais naturals. En general, aquest estudi va contribuir a la literatura existent en proporcionar evidència addicional dels factors que poden influir o no en la salut mental dels nens.

Referència: Subiza-Pérez M, García-Baquero G, Fernández-Somoano A, Riaño I, González L, Delgado-Saborit JM, Guxens M, Fossati S, Vrijheid M, Fernandes A, Ibarluzea J, Lertxundi N. Social inequalities, green and blue spaces and mental health in 6-12 years old children participating in the INMA cohort. Health Place. 2023 Sep;83:103104.

Link a l’article científic: https://doi.org/10.1371/journal.pone.0283799

Dies: 11 i 12 de Juny de 2024
Lloc: Barcelona

Reserva’t aquestes dates! T’esperem!

Col·laboradors:

A l’etapa infantil, l’obesitat ha experimentat un augment notori, amb evidències científiques que indiquen que l’obesitat primerenca pot persistir fins a l’edat adulta. Tot i aquestes observacions, els estudis previs sobre la tendència dels factors cardiometabòlics a agrupar-se en la infància han donat resultats diversos.

El nou estudi, realitzat a la cohort INMA a Astúries, es va proposar explorar la presència simultània de múltiples factors de risc cardiometabòlics, incloent-hi obesitat, hipertensió, dislipidèmia i hiperglucèmia, als 4 i 8 anys. Es van examinar 332 nens a través d’avaluacions clíniques per avaluar la seva salut metabòlica, mitjançant el mesurament del perímetre de cintura, la pressió arterial sistòlica i diastòlica, els nivells de glucosa en sang, i els nivells de triglicèrids i colesterol d’alta i baixa densitat. en sang.

Els resultats revelen que, tant als 4 com als 8 anys, els patrons més comuns són la manca de factors de risc i la presència aïllada d’obesitat central. Als 8 anys també s’observa la presència aïllada d’hipertensió. Encara que aquests siguin els patrons més prevalents, es va observar que l’obesitat central tendeix a aparèixer simultàniament amb altres factors de risc a les dues edats, assenyalant la seva rellevància en el desenvolupament de condicions cardiometabòliques addicionals.

Una troballa significativa és que gairebé la totalitat dels nens sense factors de risc als 4 anys seguien sense presentar-los als 8 anys, suggerint que mantenir una bona salut cardiometabòlica a la infància pot tenir un efecte protector al llarg del temps. Aquest estudi subratlla la importància d’abordar la salut metabòlica des d’edats primerenques per prevenir riscos cardiovasculars en el futur.

Referència: Fernández-Iglesias R, Fernández-Somoano A, Rodríguez-Dehli C, Venta-Obaya R, Riaño-Galán I, Tardón A. Cardiovascular risk factors and its patterns of change between 4 and 8 years of age in the INMA-Asturias cohort. PLoS One. 2023 Apr 12;18(4):e0283799.

Link a l’article científic: https://doi.org/10.1371/journal.pone.0283799