Cercar

Per a això es van utilitzar dades de dos cohorts del projecte INMA: Menorca (n = 122) i Sabadell (n = 236). Els nivells de metilació en relació a la presència de sibilàncies persistents es van analitzar en un total de 807 gens en els participants de la cohort de Menorca. Els resultats van ser validats en la cohort de Menorca i replicats en la cohort de Sabadell mitjançant piroseqüenciació, la tècnica “gold-standard” per a la quantificació dels nivells de metilació. La informació sobre tabaquisme matern i l’ús de suplements de folat durant l’embaràs es va obtenir a través de qüestionaris. Els nivells de diclorodifenildicloroetileno (DDE) es van mesurar en la sang de cordó umbilical o en el sèrum matern.

Els resultats dels dos estudis van mostrar que nivells més baixos de metilació en el gen ALOX12 es van associar amb un major risc de sibilàncies persistents en la infància. L’exposició prenatal a nivells més alts de DDE es va associar amb nivells més baixos de metilació en el gen ALOX12 en la cohort de Menorca, encara que aquests resultats no es van replicar en la cohort de Sabadell. Els resultats dels dos estudis van mostrar que els nivells de metilació en el gen ALOX12 es van associar amb variants genètiques subjacents.

La conclusió més important de l’estudi és que els nivells de metilació en el gen ALOX12 poden ser un biomarcador epigenètic del risc de desenvolupar símptomes d’asma en la infància.

Eva Morales és Doctora en Medicina. Màster en Salut Pública. Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública i treballa en la cohort INMA de Sabadell

• Enllaç: Resultats de l’estudi

1.259 dones embarassades a estudi

Amb la voluntat de trobar aquests variables predictores es van mesurar les concentracions de bifenils policlorats i una àmplia gamma de substàncies plaguicides com el hexaclorobenzè, beta i gamma-hexaclorociclohexà, epòxid de heptaclor, dicloro-difenil dicloroetileno (DDE) i diclorodifenil tricloroetà (DDT) en el sèrum de 1.259 dones embarassades. Es van avaluar les associacions entre els nivells de biomarcadors d’exposició a sang obtinguda durant l’embaràs i les possibles variables predictores, utilitzant models de regressió lineal, ajustats per possibles factors de confusió.

Els compostos que es van trobar amb més freqüència van ser els DDE (en un 99{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} de les mostres) i els PCBs més freecuntes, en un 95{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} de les mostres. En general, els nivells de compostos organoclorats van augmentar amb l’edat de la mare. L’índex de massa corporal es va associar amb la presència de plaguicides organoclorats, però va ser inversament proporcional a les concentracions de bifelinos policlorats.

L’eliminació dels COP es va observar només després d’un període acumulat de lactància materna de més d’un any. La ingesta de diferents tipus d’aliments van mostrar poca rellevància a l’hora de predir nivells dels COPs analitzats. El tipus d’aliment que va mostrar millor capacitat predictiva va ser el de peix, però en general, els aliments que componen la dieta no van explicar variacions significatives dels nivells de biomarcadors estudiats.

A més, cal assenyalar que els nivells de compostos organoclorats de les dones sotmeses a l’estudi eren similars o inferiors als trobats en altres zones d’Espanya i en altres països.

Sabrina Llop és Llicenciada en Biologia, tècnica en recerca, i treballa en la cohort INMA de València

• Enllaç: Resultats de l’estudi

1.259 dones embarassades a estudi
Amb la voluntat de trobar aquests variables predictores es van mesurar les concentracions de bifenils policlorats i una àmplia gamma de substàncies plaguicides com el hexaclorobenzè, beta i gamma-hexaclorociclohexà, epòxid de heptaclor, dicloro-difenil dicloroetileno (DDE) i diclorodifenil tricloroetà (DDT) en el sèrum de 1.259 dones embarassades. Es van avaluar les associacions entre els nivells de biomarcadors d’exposició a sang obtinguda durant l’embaràs i les possibles variables predictores, utilitzant models de regressió lineal, ajustats per possibles factors de confusió.

Els compostos que es van trobar amb més freqüència van ser els DDE (en un 99{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} de les mostres) i els PCBs més freecuntes, en un 95{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} de les mostres. En general, els nivells de compostos organoclorats van augmentar amb l’edat de la mare. L’índex de massa corporal es va associar amb la presència de plaguicides organoclorats, però va ser inversament proporcional a les concentracions de bifelinos policlorats.

L’eliminació dels COP es va observar només després d’un període acumulat de lactància materna de més d’un any. La ingesta de diferents tipus d’aliments van mostrar poca rellevància a l’hora de predir nivells dels COPs analitzats. El tipus d’aliment que va mostrar millor capacitat predictiva va ser el de peix, però en general, els aliments que componen la dieta no van explicar variacions significatives dels nivells de biomarcadors estudiats.

A més, cal assenyalar que els nivells de compostos organoclorats de les dones sotmeses a l’estudi eren similars o inferiors als trobats en altres zones d’Espanya i en altres països.

Jesús María Ibarluzea. Doctor en Salut Pública. Tècnic en salut pública i coordinador de la cohort INMA de Guipúscoa.

• Resultats de l’estudi: ‘Sociodemographic, reproductive and dietary predictors of organochlorine compounds levels in pregnant women in Spain’

L’objectiu d’aquest estudi era avaluar l’exposició als trihalometans (THM), els principals productes derivats de la desinfecció de l’aigua, durant l’embaràs a través dels diferents usos de l’aigua. Es va avaluar la seva associació amb el baix pes del nounat (BPN), amb ser petit per edat gestacional (PEG), i amb el part prematur.

Aquest estudi es va dur a terme amb dones i nens pertanyents a cinc àrees d’Espanya (Granada, València, Sabadell, Astúries i Guipúscoa) que es van sotmetre a avaluació en el període comprès entre els anys 2000 i 2008. Per a aquest treball es van recollir mitjançant qüestionaris dades de la ingestió de l’aigua durant l’embaràs, així com del contacte amb l’aigua a la dutxa, al banyar-se o al nedar a les piscines. Es van recollir mostres d’aigua a les zones on vivien les dones embarassades, i es va combinar la informació d’ús d’aigua personal obtingut a partir dels qüestionaris per calcular una estimació dels nivells de THM adquirits per a cada dona durant l’embaràs. En total, es van incloure 2.158 mares i nadons en l’anàlisi.

Resultats

Després d’aquest període d’estudi i de seguir la metodologia detallada, la mitjana de THM residencial va ser diferent entre àrees, sent de mitjana més baixa a l’àrea de València (5,9 g / L) i més alta en l’àrea de Sabadell (114,7 mg / L). Es va estimar que els nivells de THM adquirits per les dones tenien majoritàriament seu origen en el bany i la dutxa.

Un augment del 10{3effe4377b6f02be2524d084f7d03914ac32a2b62c0a056ca3444e58c1f10d0b} en els nivells de THM a les llars es va associar a un canvi de pes en néixer de -0,45 grams en el cas del cloroform i de 0,16 grams per al bromoform, dos tipus de THM. En general, els THM no es van associar amb ser petit per edat gestacional, amb un pes menor en néixer o amb un part prematur.

Conclusions

Malgrat els alts nivells de THM en algunes àrees ia l’extensa avaluació de l’exposició realitzada en aquest estudi, els resultats suggereixen que l’exposició a THM residencials durant l’embaràs, impulsat per les rutes d’inhalació i contacte dèrmic, no tenen relació amb el pes a l’hora de néixer, tot i ser petit per edat gestacional, amb el baix pes d’un nadó o amb el part prematur a Espanya.

• Resultats de l’estudi: ‘Exposure to Trihalomethanes through Different Water Uses and Birth Weight, Small for Gestational Age and Preterm Delivery in Spain’.