Cercar

El desenvolupament cognitiu és el creixement i la maduració dels processos de pensament. Es tracta d´una evolució contínua que, segons la psicologia evolutiva de Jean Piaget, comença amb l´etapa sensoriomotora (des del naixement fins aproximadament els 2 anys d´edat) i finalitza amb l´etapa d´operacions formals (dels 11 als 15-20 anys), caracteritzada per l’inici del pensament abstracte i per l’ús i el contrast d’hipòtesis. La posició socioeconòmica augmenta les diferències en el desenvolupament cognitiu infantil. Aquesta s’ha estimat tradicionalment a través de la classe social, el nivell educatiu o la situació laboral. A més de la influència de la posició socioeconòmica, els esdeveniments que tenen lloc dins del context familiar de manera estable podrien influir en el desenvolupament cognitiu, com ara l’hàbit de menjar junts compartint vivències, o relaxar-se amb un conte al llit abans de dormir.

El treball recent publicat va analitzar el paper de la posició socioeconòmica, mesurada a través de diversos indicadors, en el desenvolupament cognitiu avaluat entre els 7 i els 11 anys, estudiant el paper del context familiar com a potencial mediador. Es van avaluar indicadors de la posició socioeconòmica durant l’embaràs (classe social familiar, educació dels pares, ocupació i renda disponible) i als 7 (Gipuzkoa) i 11 (València) anys (Risc de Pobresa o Exclusió Social (AROPE)). El context familiar i el desenvolupament cognitiu es van mesurar amb l’Escala d’Avaluació Familiar Haezi-Etxadi 7-11 (HEFAS 7-11) i les Raven’s Colored Progressive Matrices (Raven’s CPM), respectivament.

La variable de posició socioeconòmica que millor es va relacionar amb desenvolupament cognitiu va ser la classe social familiar, mostrant que aquelles llars pertanyents a classes socials més baixes tenien fills i filles que obtenien menor puntuació cognitiva. Els indicadors de la posició socioeconòmica es van relacionar amb subescales del context familiar, en particular les relatives a l’estimulació cognitiva, l’estrès de les mares i els pares i la criança dels fills i filles. Això va indicar que les llars amb posicions més desafavorides, van presentar també pitjors puntuacions a les escales de context familiar. En aquest estudi es va trobar que una part de la relació entre classe social i desenvolupament cognitiu estava explicada pel context familiar. Quan es van tenir en compte les subescales per separat, van influir entre un 5 i un 11% a la relació, mentre que el percentatge va ser d’un 12% quan es van tenir en compte en conjunt.

Tant la posició socioeconòmica com el context familiar contribueixen al desenvolupament cognitiu infantil. Les polítiques igualitàries i els programes de criança positiva podrien contribuir a millorar el desenvolupament cognitiu dels nens i nenes.

Referència: González L, Popovic M, Rebagliato M, Estarlich M, Moirano G, Barreto-Zarza F, Richiardi L, Arranz E, Santa-Marina L, Zugna D, Ibarluzea J, Pizzi C. Socioeconomic position, family context, and child cognitive development. Eur J Pediatr. 2024 Mar 14. doi: 10.1007/s00431-024-05482-x. Epub ahead of print.

Link a l’article científic: https://link.springer.com/article/10.1007/s00431-024-05482-x

La prevalença de la deficiència de vitamina D pot ser de fins al 75% en adults, fins i tot països del sud d’Europa on les hores de llum solar són abundants. Especialment, les dones embarassades i els lactants corren més risc. La vitamina D és important per al desenvolupament del sistema immunitari, i la seva mancança pot estar relacionada amb el desenvolupament d’al·lèrgies i asma a la infància. Mentre que la majoria dels estudis anteriors només van analitzar els símptomes d’al·lèrgia i asma en un moment determinat, aquest estudi fa un pas més per examinar l’efecte dels nivells de vitamina D tant durant l’embaràs com durant la infància.

Al voltant del 19% de les mares i el 24% dels nens presentaven mancances de vitamina D. L’estudi va concloure que tenir un nivell més alt de vitamina D en edat preescolar estava relacionat amb una menor probabilitat de patir èczema durant la infància. A més a més, tenir un nivell més alt de vitamina D durant l’embaràs i la infància podria reduir la probabilitat de sibilàncies d’aparició tardana.

L’estudi es basa en la bibliografia existent sobre el possible efecte positiu dels nivells de vitamina D en nens en edat preescolar sobre l’èczema atòpic. Això podria ser perquè la vitamina D intervé en la prevenció de les respostes inflamatòries i les infeccions. Tot i això, els autors subratllen la importància que es realitzin més estudis que avaluïn els nivells de vitamina D durant l’embaràs i la infància, i que avaluïn els símptomes al·lèrgics i asmàtics més endavant en la infància i adolescència per confirmar els resultats.

Referència: Sangüesa J, Sunyer J, Garcia-Esteban R, Abellan A, Esplugues A, Garcia-Aymerich J, Guxens M, Irizar A, Júlvez J, Luque-García L, Rodríguez-Dehli AC, Tardón A, Torrent M, Vioque J, Vrijheid M, Casas M. Prenatal and child vitamin D levels and allergy and asthma in childhood. Pediatr Res. 2023 May;93(6):1745-1751.

Link a l’article científic: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/36057646/