Cercar

Se sospita que alguns contaminants orgànics persistents (COP) alteren el metabolisme hormonal i poden afectar la salut cardiometabòlica humana. Els COP inclouen plaguicides organoclorats (p. ex., p, p’-DDT, HCB, β-HCH), així com productes químics industrials (PCB). La producció i ús d’aquests productes químics han estat prohibits pel Conveni d’Estocolm fa dècades. No obstant això, a causa de la seva alta persistència en el medi ambient, encara es detecten al cos humà, incloses dones embarassades i nens/es. La població està exposada majoritàriament a través d’aliments contaminats. Durant l’embaràs, els nivells materns de COP es transmeten al nen/a mitjançant la placenta i, després del naixement, mitjançant la llet materna.

En estudis anteriors, l’exposició prenatal als COP s’ha associat amb un risc d’índex de massa corporal (IMC) elevat i una pressió arterial elevada a la infància. Tot i això, pocs estudis han investigat si aquestes associacions persisteixen en la preadolescència. A més, la literatura anterior va avaluar principalment exposicions individuals a COP i no va considerar l’exposició a COPs com a barreja de substàncies d’aquest tipus.

L’objectiu principal de l’estudi va ser determinar si l’exposició prenatal a COPs podria afectar la salut cardiometabòlica en preadolescents, utilitzant marcadors d’adipositat i dades de pressió arterial de dos cohorts de naixement a Europa. S’hi van incloure un total de 1667 nens/es de l’estudi INMA-Gipuzkoa, -Sabadell, -València (Espanya) i de la cohort PELAGIE (França). Els nivells de COP es van avaluar en sèrum matern recol·lectat a les 12 setmanes de gestació i en sèrum de sang de cordó umbilical, per a l’estudi INMA i la cohort PELAGIE, respectivament. Quan els nens i nenes van complir 11-13 anys, es van realitzar exàmens clínics per mesurar l’IMC, percentatge de massa greixosa, obesitat abdominal, estat de sobrepès/obesitat i pressió arterial sistòlica i diastòlica.

Els resultats suggereixen que una exposició prenatal més gran a la barreja de COPs s’associa amb un IMC més gran i greix corporal, i un risc més gran de tenir sobrepès/obesitat en la preadolescència, sense evidència de diferències per sexe. L’HCB va ser el principal contribuent a aquest efecte, seguit del β-HCH i el p,p’-DDE. El β-HCH i el p,p’-DDE, que també es van associar amb una pressió arterial sistòlica més alta, especialment a les nenes.

Charline Warembourg, darrera autora de l’estudi, diu que “aquestes troballes confirmen que l’exposició prenatal a pesticides organoclorats està associada amb un risc d’obesitat més gran, fins a l’adolescència”. Afegeix que “cal estudiar si aquests efectes persisteixen o no a la vida més enllà de l’adolescència”.

Referència: Rouxel E, Costet N, Monfort C, Audouze K, Cirugeda L, Gaudreau E, Grimalt JO, Ibarluzea J, Lainé F, Llop S, Lopez-Espinosa MJ, Rouget F, Santa-Marina L, Vrijheid M, Chevrier C, Casas M, Warembourg C. Prenatal exposure to multiple persistent organic pollutants in association with adiposity markers and blood pressure in preadolescents. Environ Int. 2023 Jun 22;178:108056. doi: 10.1016/j.envint.2023.108056. Epub ahead of print. PMID: 37379720.

Link a l’article científic: https://doi.org/10.1016/j.envint.2023.108056

Descripció
Els esforços per modificar la dieta, el temps davant de la pantalla, l’activitat física i el son sense tenir en compte el context de la vida dels nens han tingut un èxit limitat en la millora de la salut. Això és perquè l’entorn influeix en l’aparició d’aquests comportaments i en el seu manteniment com a hàbits. Adoptant una perspectiva global, el projecte “Entorn urbà i combinacions de conductes relacionades amb la salut en nens petits” proposa estudiar com l’entorn urbà (és a dir, els espais verds, el trànsit rodat, l’entorn construït i la contaminació) contribueix a conformar combinacions subòptimes de comportaments relacionats amb la salut en els nens del Projecte INMA, així com en els nens que participen en dues cohorts europees més (EDEN – França; BiB – Regne Unit). L’atenció se centra en l’edat preescolar, una finestra d’oportunitat clau per a la prevenció i l’adopció de conductes promotores de la salut.

Ubicació: Barcelona/Paris
Finançador: Réseau Doctoral en Santé Publique led by the Ecole des Hautes Etudes en Santé Publique
Data d’inci del projecte: 01/02/2023

Protecció de dades
El tractament de les dades necessàries per a aquest projecte és responsabilitat de l’Inserm, promotor de la recerca (article 6, GDPR). La responsable del tractament és DESCARPENTRIE Alexandra.

El tractament de les vostres dades respon a una missió d’interès públic encomanada a l’Inserm, que justifica el tractament de les vostres dades personals de salut amb finalitats de recerca científica. Les teves dades personals es tractaran de manera que garanteixi el respecte adequat dels objectius originals de recerca del Projecte INMA.

L’objectiu d’aquest projecte, basat en dades de diferents cohorts mare-fill (INMA, Espanya; EDEN, França i BiB, Regne Unit), és estudiar els vincles entre les variables de l’entorn urbà a les primeres etapes de la vida i una combinació de comportaments subòptims identificats a l’edat preescolar (3-4 anys). Les dades utilitzades en aquest projecte (informació socioeconòmica, sociodemogràfica i financera, estil de vida, dades biomètriques, variables de l’entorn) es mantindran en una base de dades activa durant un any (fins a finals de febrer del 2024).

La seva participació és facultativa i vostè té
– dret a accedir a les vostres dades personals, per tal de comprovar-ne l’exactitud i, si s’escau, rectificar-les, completar-les o actualitzar-les.
– dret a oposar-se en qualsevol moment a la transmissió de les vostres dades. Si exerceix aquest dret, la seva participació en aquest estudi cessa immediatament.
– dret a la limitació del tractament de dades: no es poden fer més operacions amb les dades durant un període que permeti al responsable o l’encarregat del tractament verificar l’exactitud de les dades personals.
– dret de supressió: és a dir, a retirar en qualsevol moment el consentiment en què es basa el tractament, sense haver de justificar la seva decisió.

Podeu exercir els vostres drets enviant una sol·licitud al Delegat de Protecció de Dades per correu electrònic (lopd@isglobal.org) o a l’adreça postal d’ISGlobal: c/ Rosselló, 132, 08036 Barcelona, Espanya.

Si trobeu alguna dificultat per exercir els vostres drets, podeu presentar una reclamació davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades en qualsevol moment (www.aepd.es – C/ Jorge Juan, 6, Madrid).

Consulteu la secció següent per obtenir més informació sobre com exercir els vostres drets: https://www.proyectoinma.org/ca/privacy-policy/

Actualment l’assetjament escolar és considerat un problema de salut pública que afecta un terç de l’alumnat a nivell mundial. Estar implicat en situacions de bullying durant els períodes de la infància i l’adolescència pot tenir greus repercussions en diferents esferes de la vida d’una persona, a curt i llarg termini. Per això, resulta imperatiu estudiar els factors associats a la conducta de bullying per intentar comprendre aquest fenomen en la seva totalitat. Les darreres investigacions indiquen que l’origen de la conducta agressiva és multicausal i que hi influeixen factors biològics, socials i culturals. Tot i que la conducta humana en general ha estat estudiada des d’un punt de vista psicosocial, cada cop més investigacions intenten posar l’eix en l’estudi dels factors biològics. Tot i això, pocs estudis han intentat explorar els possibles marcadors biològics de l’assetjament escolar.

Pel que fa als factors biològics que influeixen en la conducta les investigacions prèvies han posat el focus sobre el rol que juguen les hormones, específicament la testosterona i el cortisol, en dos períodes del desenvolupament. El període prenatal i el període puberal són dues etapes del desenvolupament sensibles als efectes que les hormones tenen al sistema nerviós i per tant en les conductes dependents de les estructures cerebrals alterades per aquestes hormones.

Basant-se en tot això, el projecte INMA va decidir explorar la conducta de bullying des d’una perspectiva biopsicosocial, atenent els efectes que podien tenir tant variables de caràcter psicològic social com també els nivells hormonals dels preadolescents. L’estudi es va fer amb 302 preadolescents de la cohort guipuscoana del projecte INMA. Quan els preadolescents tenien 11 anys es va recollir informació sobre la conducta de bullying fent servir un qüestionari. A més, es va recollir informació sobre diverses variables psicològiques i socials (funció executiva, context familiar, context escolar i context social) preguntant a aquests preadolescents i als seus familiars. La informació sobre nivells hormonals prenatals i prepuberals es va determinar mitjançant mostres de saliva i l’índex 2D:4D.

Els resultats van mostrar que 9,6% dels participants estaven implicats com a víctimes, l’1,7% com a assetjadors i un altre 1,7% com a assetjadors/víctimes. L’estudi va trobar que únicament el rol d’assetjador als nois semblava estar influenciat tant per nivells hormonals com per variables psicosocials. Concretament va observar que nivells més baixos cortisol prepuberal juntament amb una pitjor percepció de l’ambient escolar i menys suport per part dels iguals i del grup social es relacionava amb més risc d’estar implicat en situacions de bullying com a assetjadors.

Les troballes d’aquest estudi van en la línia a allò que investigadors previs han trobat en altres feines. Tot i això, encara hi ha escassa evidència sobre el paper que juguen els factors biològics en l’assetjament escolar. Per tant, cal continuar enfocant l’estudi del bullying des d’una perspectiva biopsicosocial. Identificant els nivells hormonals que puguin afectar aquesta conducta, així com les variables d’interès d’un aspecte més psicosocial aconseguirem perfilar millor aquelles persones vulnerables a veure’s implicades en aquest tipus de situacions i també a poder desenvolupar programes de prevenció i intervenció de l’assetjament escolar amb per tal de reduir-ne la prevalença o el percentatge de participants implicats

Referència: Babarro I, Andiarena A, Fano E, García-Baquero G, Lebeña A, Arranz-Freijo EB, Ibarluzea J. Do prepubertal hormones, 2D:4D index and psychosocial context jointly explain 11-year-old preadolescents’ involvement in bullying? Biol Psychol. 2022 Jul;172:108379. doi: 10.1016/j.biopsycho.2022.108379. Epub 2022 Jun 8.

Link a l’article: https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0301051122001223?via%3Dihub

Els pesticides són substàncies químiques o barreges dissenyades per controlar, prevenir, repel·lir o destruir plagues que poden afectar negativament la productivitat agrícola. Aquestes plagues poden ser des d’insectes i males herbes fins a fongs, rosegadors i patògens que causen malalties. Els pesticides es presenten en diverses formes, com ara polvoritzacions, pols, líquids, grànuls o esquers, i s’apliquen a cultius, sòls, aigua o estructures. Encara que l’ús de pesticides ofereix beneficis, com ara protegir els cultius, millorar els rendiments agrícoles i prevenir la propagació de malalties transmeses per les plagues, el seu ús indegut o la dependència excessiva poden tenir efectes adversos en la salut humana.

Els pesticides es consumeixen principalment a través de fruites i verdures cultivades convencionalment, fet que converteix la dieta en la principal via d’exposició per a la població general. Aquestes substàncies químiques han suscitat preocupació pel seu potencial per alterar el funcionament normal de les hormones en el cos humà, i es classifiquen àmpliament com a disruptors endocrins (DEs). Estudis experimentals suggereixen que aquests DEs poden tenir efectes adversos en el moment en què es dóna la pubertat en els nens i les nenes. Alhora, el moment en què es dóna la pubertat pot tenir diverses implicacions per a la salut dels individus, ja que pot afectar el benestar personal i emocional, el creixement i la salut òssia, la salut reproductiva i s’associa amb altres riscos per a la salut en el futur, com l’obesitat, la diabetis tipus 2, el risc cardiovascular i fins i tot el càncer de mama.

Tot i això, els estudis existents presenten troballes contradictòries sobre la relació entre l’exposició a pesticides i la pubertat. Alguns indiquen que certs pesticides estan associats amb una pubertat primerenca a les nenes, mentre que altres reporten un retard en el desenvolupament sexual tant en nens com en nenes. Aquests efectes s’han observat a diversos països, com el Regne Unit, Bèlgica, la Xina i Dinamarca. Donat el consum significatiu de pesticides a Espanya dins de la Unió Europea, els/les investigadors/es van voler investigar la possible associació entre l’exposició a pesticides i el desenvolupament de la pubertat en nens i nenes de la cohort INMA.

L’estudi va examinar els nivells de metabòlits de pesticides en mostres d’orina recollides de nens/es d’entre 7 i 11 anys, i en va avaluar el desenvolupament puberal utilitzant l’Escala de Tanner i l’Escala de Desenvolupament Puberal. Els metabòlits de pesticides analitzats van ser: un metabòlit de clorpirifs; un metabòlit de diazinon; un metabòlit no específic d’organofosfats; un metabòlit de piretroides; i un metabòlit de fungicides. Aquests pesticides són de gran interès perquè s’utilitzen rutinàriament en la producció d’aliments i en entorns no agrícoles.

Els resultats van revelar que concentracions més altes de metabòlits específics de pesticides, com els metabòlits d’organofosfats i de fungicides, es van associar amb més probabilitat de desenvolupament puberal general en nenes. El metabòlit de fungicides també es va relacionar amb més probabilitat de desenvolupament mamari, especialment en nenes amb pes baix o normal. En els nens, la presència urinària de metabòlits de clorpirifs i piretroides es va associar amb més probabilitat de desenvolupament genital. Curiosament, l’associació amb el metabòlit de piretroides es va observar principalment en nens amb sobrepès o obesitat. A més, l’estudi va trobar que nivells més alts de metabòlits de fungicides es van relacionar amb una probabilitat més gran de desenvolupament genital en nens amb pes inferior o normal. D’altra banda, nivells més alts d’organofosfats es van associar amb una reducció de la probabilitat de pubertat en nens amb sobrepès o obesitat.

En general, aquest estudi d’INMA suggereix que l’exposició a certs pesticides durant la infància pot estar associada amb alteracions puberals, com ara un desenvolupament mamari més primerenc en nenes i un desenvolupament genital més primerenc en nens. Curiosament, aquestes associacions es podrien veure afectades per l’estat d’obesitat infantil. L’estudi ressalta la possible interferència d’aquests pesticides contemporanis amb l’eix hipotàlem-hipòfisi-gonadal (HPG), que regula el moment en què es dóna la pubertat. Aquestes troballes esclareixen els possibles impactes en la salut de l’exposició a pesticides durant etapes crítiques del desenvolupament i emfatitzen la necessitat d’investigar més a fons els efectes d’aquestes substàncies químiques en el desenvolupament puberal.

Referència: Castiello F, Suárez B, Beneito A, Lopez-Espinosa MJ, Santa-Marina L, Lertxundi A, Tardón A, Riaño-Galán I, Casas M, Vrijheid M, Olea N, Fernández MF, Freire C. Childhood exposure to non-persistent pesticides and pubertal development in Spanish girls and boys: Evidence from the INMA (Environment and Childhood) cohort. Environ Pollut. 2023 Jan 1;316(Pt 2):120571.

Link a l’article científic: https://doi.org/10.1016/j.envpol.2022.120571

Però què són els telòmers? Els telòmers són estructures que es troben als extrems dels cromosomes, que estan compostes per seqüències d’ADN i proteïnes. Aquests telòmers actuen com a “taps” que protegeixen el material genètic dels cromosomes i eviten que es deteriorin. A mesura que les nostres cèl·lules es divideixen, els telòmers s’escurcen de manera natural contribuint al procés d’envelliment. El que és innovador d’aquest treball és comprovar quin és l’efecte dels comportaments sedentaris en la longitud dels telòmers.

Els comportaments sedentaris, temps d’inactivitat davant de la televisió, videojocs, etc., durant la infància poden tenir efectes negatius en la salut i el benestar dels infants. En particular, hi ha estudis que han mostrat que, més temps dedicat a comportaments sedentaris en la infància, influeix a tenir un menor desenvolupament muscular, una menor concentració i un pitjor rendiment acadèmic, així com afectar les seves habilitats d’interacció i socialització. A més, l’evidència científica ha observat que, més temps dedicat a comportaments sedentaris en la infància pot influir en tenir més obesitat, problemes cardiovasculars, diabetis tipus 2 i ansietat i la depressió a la vida adulta. Pel que fa als telòmers, els comportaments sedentaris podrien contribuir a accelerar-ne l’escurçament a causa de la seva acció oxidativa i inflamatòria de les cèl·lules del nostre cos. No obstant això, fins ara no s’havien dut a terme estudis per veure si els comportaments sedentaris influïen en la longitud del telòmer a la infància.

Gràcies a la participació de 669 nens/es del Projecte INMA que van donar una mostra de sang i van respondre diversos qüestionaris als 4 anys i 530 nens/es als 8 anys, aquest manuscrit ha estat possible. Aquestes mostres de sang ens van permetre determinar la longitud del telòmer als 4 i als 8 anys i amb aquests mesuraments vam poder calcular els canvis entre els 4-8 anys. A més, a la visita dels 4 anys es va recollir informació sobre els comportaments sedentaris reportats pels pares. Específicament, es va calcular el temps de visionat de pantalles (televisió, vídeos, etc.), altres activitats sedentàries (puzles, llegir, deures, etc.) i el temps total (la suma d’aquestes dues). Aquestes variables van ser transformades en tres nivells de comportaments sedentaris (nivell baix, mitjà o alt).

Els resultats obtinguts van mostrar que els nens/es que passaven més temps visionant pantalles als 4 anys (nivell més alt, entre 1.6 i 5.0 hores al dia) presentaven una longitud del telòmer 3.9% menor en comparació dels nens/es al nivell més baix (entre 0 i 1 hores al dia). A més, aquests nens exposats a més temps de visionat de pantalles als 4 anys van mostrar una major acceleració de l’escurçament del telòmer. Aquest estudi corrobora el potencial efecte negatiu dels comportaments sedentaris durant la infància pel que fa a la longevitat cel·lular i posa el focus en la importància de fomentar un estil de vida actiu des d’una edat primerenca per promoure la salut dels infants.

Si vols saber més sobre els telòmers pots consultar el vídeo divulgatiu següent: https://www.youtube.com/watch?v=IvnMDa-p-nE&t=46s&ab_channel=UniversidadMiguelHern%C3%A1ndezdeElche

Font de la foto: https://www.freepik.es/foto-gratis/nina-que-sienta-cerca-su-hermano-que-mira-tableta-digital-sofa-casa_3753618.htm#query=ni%C3%B1o%20sof%C3%A1&position=24&from_view=search&track=robertav1_2_sidr

Referència: Prieto-Botella D, Martens DS, Valera-Gran D, Subiza-Pérez M, Tardón A, Lozano M, Casas M, Bustamante M, Jimeno-Romero A, Fernández-Somoano A, Llop S, Vrijheid M, Nawrot TS, Navarrete-Muñoz EM. Sedentary Behaviour and Telomere Length Shortening during Early Childhood: Evidence from the Multicentre Prospective INMA Cohort Study. Int J Environ Res Public Health. 2023 Mar 14;20(6):5134.

Link a l’article científic: https://www.mdpi.com/1660-4601/20/6/5134

Per tot això, l’objectiu principal d’aquest estudi va ser determinar si el trànsit rodat i l’exposició múltiple al soroll (és a dir, la carretera, el ferrocarril, els avions i la indústria) podrien afectar el son als preadolescents, utilitzant dades registrades amb un actígraf de canell a més d’informació reportada per les mares de due cohorts de naixement a Europa.

S’hi van incloure un total de 1477 nens/es de 12 anys d’INMA Sabadell (Espanya) i de l’Estudi Generation R (Països Baixos). Els nivells de soroll es van estimar mitjançant les adreces postals dels participants utilitzant mapes de soroll creats el 2012. Les mares van informar sobre els trastorns del son dels nens/es a través de qüestionaris per avaluar: i) problemes per iniciar i mantenir el son, ii ) somnolència excessiva i iii) problemes de despertar (és a dir, despertar parcial del son profund al lleuger, o del son a un estat de vigília en què els subjectes estan parcialment o totalment inconscients). El somni es va mesurar objectivament amb un acceleròmetre de canell col·locat al canell no dominant durant 7 dies per obtenir els següents paràmetres fisiològics: temps total de son (és a dir, quantitat total de temps adormit durant la nit, extraient el temps anotat com a despert en el mitjà), eficiència del son (és a dir, la relació entre el temps total de son i el temps total al llit), la latència d’inici del son (és a dir, el temps que un/a nen/a necessita per adormir-se) i despertar després de l’inici del son (és a dir, la quantitat de temps que un/a nen/a passa despert, començant des del moment en què es queden adormits fins al moment en què es desperten del tot). Les variables d’estil de vida i socioeconòmiques es van registrar mitjançant qüestionaris i instruments completats pels pares i mares.

L’exposició al soroll del trànsit rodat va ser de 53,2 dB de mitjana a l’Estudi Generation R i de 61,3 dB a la cohort INMA-Sabadell. Els resultats suggereixen que l’exposició al soroll es relaciona amb una reducció del temps total de son i una vigília més perllongada després de l’inici del son a les dues cohorts. Els autors no van detectar cap associació entre l’exposició al soroll i els trastorns del son informats per la mare. Els resultats van ser semblants per a l’exposició múltiple al soroll, però la major part de l’associació es va atribuir al soroll del trànsit rodat, ja que és la font de soroll més predominant. Els autors/es diuen que “tot i que les estimacions observades van ser relativament petites, aquests resultats podrien ser més significatius a nivell de població a causa de l´alta prevalença d´exposició al soroll ambiental”.

Referència: Pérez-Crespo L, Essers E, Foraster M, Ambrós A, Tiemeier H, Guxens M. Outdoor residential noise exposure and sleep in preadolescents from two European birth cohorts. Environ Res. 2023 Feb 16;225:115502. doi: 10.1016/j.envres.2023.115502. Epub ahead of print

Link a l’article científic: https://doi.org/10.1016/j.envres.2023.115502

Les kisspeptines són un conjunt de pèptids neuroactius que tenen un paper important en la maduració sexual, per la qual cosa la seva inclusió en estudis epidemiològics podria ajudar a comprendre com els contaminants ambientals alteren els nivells hormonals i la maduració sexual en un període crucial per al desenvolupament humà. com és l’adolescència.

Objectiu: Determinar si els nivells sèrics de la proteïna kisspeptina (isoforma 54) i de metilació del seu gen estan associats a l’exposició a diverses substàncies químiques, analitzades ja sigui individualment o com una barreja, i com modifiquen les hormones sexuals, en adolescents barons.

Per això, es van quantificar a l’orina dels adolescents de 15 a 17 anys els nivells d’un conjunt de contaminants ambientals de procedència, ús i font d’exposició molt diferents: Tres fenols (bisfenol A [BPA], metil-paraben [MPB] i benzofenona-3 [BP3]); dos metalls pesants (arsènic i cadmi) i quatre metabòlits de pesticides, tres insecticides (2-isopropil-6-metil-4-pirimidinol [IMPy], diàcid de malatió [MDA] i àcid dimetilciclopropà carboxílic [DCCA]) i un fungicida ( etilè tiourea [ETU]). Es va determinar, a més, la concentració en sèrum de kiss54, i en sang total la metilació del gen KISS1. Es van quantificar, també, els nivells sèrics de les hormones sexuals següents: testosterona total (TT), estradiol (E2), globulina fixadora d’hormones sexuals (SHBG), dehidroepiandrosterona (DHEAS), hormona luteïnitzant (LH) i hormona fol·liculoestimulant (FSH) .

Mitjançant anàlisi estadística computacional G es va avaluar l’impacte de la barreja de contaminants, per famílies (fenols; metalls; pesticides), ia la barreja total (tots els compostos quantificats). Es van realitzar també anàlisis de regressió lineal per investigar l’associació entre cadascun dels contaminants químics individuals, amb els nivells proteics i de metilació de la kisspeptina, i amb les hormones reproductives, ajustant per variables d’interès (edat dels adolescents, relació cintura-estatura, estadi genital de Tanner, ingressos anuals de la llar, estació de recollida de les mostres i nivells de creatinina urinària).

Observem que tant l’exposició a la barreja de pesticides com a la barreja total química s’associaven amb majors nivells proteics de kiss54 [% de canvi (IC95%)= 9,09 (3,29;15,21) i 11,61 ( 3,96;19,82), respectivament] i amb menors nivells de metilació total (∑CpGs). Les concentracions individuals de MDA i DCCA es van associar també amb majors nivells de kisspeptina [% de canvi (IC 95%) 2,90 (0,32;5,56), i 1,93 (0,45,3. 43) , respectivament]; les concentracions d’IMPy amb un percentatge més baix de metilació per a la suma de CpGs i per a CpG1 [% de canvi (IC 95%)= -0,89 (-1,73;-0,01), -1,15 (- 1,96;-0,33), respectivament]. BP3 i DCCA semblaven a més, associar-se amb una menor metilació total (∑CpGs) [-0,53 (-1,04;-0,01) i -0,69 (-1,37;-0,01), respectivament ]. Els adolescents amb concentracions més altes de kiss54 (tercer tercil), tenien també nivells més alts de LH [% de canvi (IC 95%) = 28,69 (3,75-59,63)], i aquells amb percentatges de metilació CpG1, CpG2 i CpG total més grans (tercer tercil) tenien nivells menors de FSH i E2.

La correlació negativa entre els nivells sèrics de kiss54 i els percentatges de metilació de l’ADN de KISS1 situen a la mesura de kiss54 en una posició excel·lent en la bateria de biomarcadors estudiats de moment. Aquest estudi posa de manifest, d‟una banda, la serietat de l‟exposició dels joves a contaminants ambientals amb capacitat d‟influir sobre les hormones, la varietat de fonts d‟exposició -plàstics, cosmètics i aliments- i la necessitat d‟incorporar estratègies d‟avaluació de l’efecte de barreges de contaminants per complex que resulti el procés, sabent que aquest és l’escenari real on passa l’exposició humana a contaminants ambientals.

Figura. Efectes de la barreja de contaminants sobre kiss54 (nivells sèrics i de metilació en diverses CpGs) i sobre les hormones reproductives (SHBG, LH)

Referència: Rodriguez-Carrillo A, Remy S, D’Cruz SC, Salamanca-Fernandez E, Gil F, Olmedo P, Mustieles V, Vela-Soria F, Baken K, Olea N, Smagulova F, Fernandez MF, Freire C. Kisspeptin as potential biomarker of environmental chemical mixture effect on reproductive hormone profile: A pilot study in adolescent males. Sci Total Environ. 2023 Apr 10;868:161668. doi: 10.1016/j.scitotenv.2023.161668. Epub 2023 Jan 16. PMID: 36657687.

Link a l’article científic: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/36657687/

Andrea Rodríguez-Carrillo (andrearc@ugr.es). Flemish Institute for Technilogical Research (VITO); University of Antwerp (UA). Instituto de Investigación Biosanitaria (Ibs.GRANADA)
Mariana (Marieta) Fernández (marieta@ugr.es). Universidad de Granada, Centro de Investigación Biomédica. Instituto de Investigación Biosanitaria (ibs.GRANADA), CIBERESP
Carmen Freire (cfreire@ugr.es) Instituto de Investigación Biosanitaria (Ibs.GRANADA), CIBERESP

Durant les conferències s’han presentat els resultats dels diferents estudis emmarcats en el Projecte INMA i hem comptat amb sessions plenàries a càrrec de ponents tant nacionals com internacionals de reconegut prestigi. El Dr. Miquel Casas (Hospital de Sant Joan de Déu. Barcelona) ens va delectat amb la ponència titulada “Neurodevelopmental Disorders, Academic Performance and Behavioural Problems in Childhood and Adolescence“, el Dr. Xavier Basagaña (ISGlobal) ens va il·lustrar amb la sessió “Formative pill: The statistical challenges of working with multiple correlated exposures“, i la Dra. Kate Northstone (ALSPAC) ens va fascinar amb la seva ponència “The Avon Longitudinal Study of Parents and Children (ALSPAC): Three decades of follow-up“.

La trobada va finalitzar amb la conferència “Com es mesura el temps i quines són les perspectives temporals de la salut ambiental?” Impartida pel Dr. Joan Grimalt, de l’Institut d’Avaluació Ambiental i Investigació de l’Aigua (IDAEA) – Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

Hem comptat amb 136 inscrits, 83 van participar de forma presencial i 53 van seguir les jornades a través de Streaming.

Felicitats a tots per aquestes exitoses jornades!

• Programa Científic: Link NOU!

Aquestes jornades seguiran el següent format:

• Sessions plenaries i presentació de resultats INMA: de forma presencial els dies 7 i 8 de febrer al  Parc de Recerca Biomedica de Barcelona – PRBB, Barcelona  (es retransmetrà en Streaming)

Reserva’t aquestes dates! T’esperem!

• INSCRIPCIO:
  La inscripció és obligatòria ja que necessitem tenir les teves dades per enviar-te la informació perquè puguis assistir, seguir i connectar-te per streaming a les diferents sessions.
  Envia’ns un e-mail a : inma@proyectoinma.org amb aquestes dades (tots els camps són necessaris!):
  • Asumpte per l’e-mail: INSCRIPCIO JORNADES INMA 2023
  • Nom:
  • Cognom:
  • E-mail:
  • Relació amb el Projecte INMA:
    – Pertanys a alguna cohort del Projecte INMA? A quina?:
    – Col·labores amb alguna cohort de el Projecte INMA? Amb quina?:
    – Tens una proposta de Col·laboració Externa INMA aprobada i en desenvolupament?:
    – Ets extern al Projecte INMA?:
  • La teva participació serà:
    – Assistiré presencialment a les sessions el dia 7 de febrer a Barcelona: (Si o No)
    – Assistiré presencialment a les sessions el dia 8 de febrer a Barcelona: (Si o No)
    – Participaré en el dinar (després de la clausura) el dia 8 de febrer a Barcelona: (Si o No)
    – Participaré en la Social Activity el dia 7 de febrer: (Si o No)
    – Participaré en el sopar el dia 7 de febrer (no finançat per l’0rganització): (Si o No)
    – Seguiré les sessions dels dies 7 i 8 de febrer per Streaming: (Si o No)

La inscripció estarà oberta fins el 10 de gener de 2023. EXTENSIO: 20 de gener de 2023

Colaboradors:

Dies: 7 i 8 de febrer de 2023
Lloc: Barcelona

Reserva’t aquestes dates! T’esperem!

Col·laboradors: