Cercar

El terme “síndrome metabòlica” aglutina un grup de factors, com l’obesitat abdominal, la hipertensió o la resistència a la insulina que, en conjunt, incrementen el risc de malalties cardiovasculars i diabetis tipus 2. Un nou estudi apunta que l’exposició prenatal a una combinació de disruptors endocrins està associada amb una pitjor salut metabòlica en la infància, la qual cosa podria contribuir a un risc més gran de patir síndrome metabòlica en l’edat adulta. La investigació, liderada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, ha estat publicada a Jama Network Open.

Els disruptors endocrins són substàncies químiques que reben aquest nom per la seva capacitat per interferir en el funcionament del nostre sistema hormonal, el creixement, l’equilibri energètic i el metabolisme ia l’exposició de les quals, atesa la seva ubiqüitat al nostre entorn, és difícil escapar-se. Estudis anteriors ja havien mostrat una relació entre l’exposició individual a alguns d’aquests compostos durant la fase prenatal i alguns dels factors que componen la síndrome metabòlica, sobretot l’obesitat i la pressió arterial. Aquesta vegada i en el marc del projecte ATHLETE, l’equip es va proposar avaluar l’impacte combinat d’aquest tipus de substàncies sobre la totalitat dels factors de la síndrome metabòlica.

Per això, l’estudi va comptar amb 1.134 mares i els seus fills i filles de sis països europeus (cohort INMA d’Espanya, EDEN de França, RHEA de Grècia, KANC de Lituània, MOBA de Noruega i BIB del Regne Unit), tots voluntaris de la cohort HELIX (Human Early Life Exposome). A través de mostres de sang i orina recollides de les mares durant l’embaràs o del cordó umbilical després del part es va analitzar l’exposició prenatal a un total de 45 disruptors endocrins.

Més endavant, quan els nens i nenes van tenir entre 6 i 11 anys, se’ls va fer un seguiment, que va incloure un examen clínic, una entrevista i una recollida de mostres biològiques. Amb tot això, es van obtenir dades relatives a la mesura de la circumferència de la cintura, la pressió sanguínia o els nivells de colesterol, triglicèrids i insulina, que es van afegir per obtenir un índex de risc de síndrome metabòlica.

Mercuri, PFAS, pesticides organoclorats i PBDEs

L’anàlisi estadística va permetre observar que les barreges de metalls, substàncies perfluorollogats i polifluorollogats (PFAS), de pesticides organoclorats, de retardants de flama (o PBDEs) s’associaven amb un major índex de risc de síndrome metabòlica. En el cas dels metalls, l’associació observada es va donar principalment per l’efecte del mercuri, la font principal del qual és la ingesta de peixos de grans dimensions.

Els PFAS són una de les famílies de compostos químics més utilitzades, emprant-se en pesticides, pintures, paelles antiadherents o envasos de menjar ràpid, entre molts altres usos freqüents. Donada la seva persistència, es coneixen també com les substàncies químiques eternes. També són molt persistents els pesticides organoclorats, que ja van ser prohibits a Europa als anys 70, però a les quals encara estem àmpliament exposats atesa la seva permanència en el medi ambient.

Diferents resultats en funció del sexe

“També observem que les associacions eren més fortes a les nenes per a les barreges de PFAS i bifenils policlorats (PCB), mentre que els nens eren més susceptibles a l’exposició a parabens. Com que els disruptors endocrins interfereixen amb les hormones esteroides sexuals, aquestes diferències entren dins del que caldria esperar”, explica Nuria Güil Oumrait, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.

“Els nostres resultats suggereixen que l’exposició a barreges generalitzades de disruptors endocrins durant l’embaràs pot estar associada a una salut metabòlica adversa a nens i nenes. Aquesta associació pot contribuir a l’actual augment de la prevalença de la síndrome metabòlica al llarg de la vida, que actualment afecta 1/4 de la població adulta, amb tendències a l’alça evidents fins i tot entre els joves”, conclou Martine Vrijheid, codirectora del programa de Medi ambient i salut al llarg de la vida de ISGlobal i autora sènior de lestudi.

Referència: Güil-Oumrait N, Stratakis N, Maitre L, Anguita-Ruiz A, Urquiza J, Fabbri L, Basagaña X, Heude B, Haug LS, Sakhi AK, Iszatt N, Keun HC, Wright J, Chatzi L, Vafeiadi M, Bustamante M, Grazuleviciene R, Andrušaityte S, Slama R, McEachan R, Casas M, Vrijheid M. Prenatal Exposure to Chemical Mixtures and Metabolic Syndrome Risk in Children. JAMA Netw Open. 2024 May 1;7(5):e2412040.

Link a l’article científic: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/38780942/

Hem comptat amb 120 inscrits i amb la presentació de 42 treballs científics realitzats amb dades del Projecte INMA.

Moltes gràcies a totes/s per la vostra participació i ens veiem l’any que ve.

Col·laboradors:

• Programa Científic DEFINITIU: Link

• Format: Sesions plenàries i presentació de resultats INMA de forma presencial els dies 11 i 12 de juny al Parc de Recerca Biomedica de Barcelona – PRBB, Barcelona (es retransmetrà en Streaming) Reserva’t aquestes dates! T’esperem!

• INSCRIPCIO: La inscripció és obligatòria ja que necessitem tenir les teves dades per enviar-te la informació perquè puguis assistir i/o connectar-te per streaming a les diferents sessions.
  El cost de la inscripció és de 61€ (+IVA). En aquest cost estan inclosos els cafès que tindran lloc durant els dos dies que duren les jornades, i l’ àpat del dia 11 de juny.
  Opcionals:
  – També podràs apuntar-te l’àpat del dia 12 de juny que tindrà lloc just després de la Clausura que té un cost de 23€ (+IVA).
  – També podràs apuntar-te al sopar del dia 11 de juny que té un cost de 30€ (+IVA).
  Entra en aquest link i formalitza la teva inscripció (Pagament amb targeta de crèdit): INSCRIPCIÓ TANCADA, AFORAMENT COMPLET
  Si no assistiràs a les sessions en persona i les seguiràs per Streaming, si us plau omple el següent FORMULARI
  

La inscripció estarà oberta fins al 10 de maig de 2024.

Col·laboradors:

Els pesticides organoclorats (OPs) i els bifenils policlorats (PCBs) són grups de substàncies químiques ambientals que formen part dels coneguts disruptors endocrins, amb capacitat d’imitar hormones i induir efectes adversos en els individus exposats o en la seva descendència. A causa de les seves propietats tòxiques, persistents i bioacumulatives, els OPs i els PCBs contribueixen a l’exposició a contaminants orgànics persistents (COPs), que estan estrictament regulats per lleis internacionals (Conveni d’Estocolm). Històricament, es van utilitzar a l’agricultura com a pesticides, a la salut pública per controlar vectors d’insectes i en múltiples processos industrials com la fabricació de transformadors elèctrics. L’acumulació al cos de la mare i l’exposició prenatal i primerenca a aquests contaminants ambientals estan relacionats amb la salut infantil i problemes de desenvolupament i predisposen a efectes perjudicials a l’edat adulta. A més, els nens són especialment vulnerables als contaminants de l’aire, l’aigua i el sòl ja que estan en procés de creixement i el seu sistema immunològic i mecanismes de desintoxicació no estan completament desenvolupats. Per tant, és crucial que l’ambient en què es desenvolupen, des de la concepció fins a l’adolescència, estigui protegit per garantir-ne la salut.

Els programes internacionals de biomonitorització humana per a l’exposició ambiental, com ara NHANES als Estats Units i HBM4EU a Europa, han destacat l’exposició generalitzada dels éssers humans a nombrosos productes químics ambientals. No obstant això, malgrat les mesures preses al Conveni d’Estocolm sobre Contaminants Orgànics Persistents (2009), la vigilància de l’exposició a COPs i les malalties associades continua essent extremadament limitada a Amèrica Llatina i altres regions del món.

Què afegeix aquest estudi a la literatura disponible?

Davant la manca de dades a Amèrica Llatina, transferim allò que s’ha après a la Cohort INMA a una cohort maternoinfantil de mares i nens panamenys (PA-MAMI), que tracta d’avaluar l’exposició ambiental en les primeres etapes del desenvolupament i el possible impacte advers del medi ambient i la dieta a la infància primerenca a Panamà.

El nostre estudi és pioner a avaluar les concentracions d’OPs i PCBs en mostres de placenta de dones llatinoamericanes, així com quantificar l’activitat hormonal relacionada per l’efecte combinat dels COPs que presenten activitat hormonal estrogènica. La utilització de la placenta com a matriu biològica és de gran rellevància, ja que és reconeguda com a font valuosa i fàcilment disponible de teixit humà per a la biomonitorització de l’exposició química entre mare i fill. A més, permet la implementació de biomarcadors amb efecte sense la limitació de la quantitat de teixit disponible.

Els resultats d’aquest estudi revelen que totes les mostres de placenta de mares panamenyes analitzades van ser positives per a almenys tres residus de COPs, amb més del 70% positives per a almenys sis. Les freqüències dels OPs quantificats van oscil·lar entre el 100% per a p,p’-DDE i HCB fins al 30,8% per a β-HCH, sent la concentració mitjana més alta observada per a lindà (380,0 pg/g de placenta ). La freqüència de detecció dels PCBs va oscil·lar entre el 70,0 i el 90,0%; la concentració mitjana més alta es va observar per al PCB 138 (17,0 pg/g de placenta), seguit del PCB 153 (16,0 pg/g de placenta). D’altra banda, totes les placentes van ser positives al bioassaig d’estrogenicitat, ressaltant que l’exposició al lindà es va associar positivament amb l’estrogenicitat, mentre que aquesta associació va ser negativa en el cas de l’exposició al PCB 153. Pel que fa als predictors de exposició, es van associar concentracions més altes de p,p’-DDE amb un major consum de carn, la qual cosa suggereix que el greix animal és una font important dexposició a metabòlits del DDT.

Quines són les implicacions dels resultats obtinguts?

Les dades obtingudes a l’estudi de cohort PA-MAMI poden ser utilitzades com a referència per a la biomonitorització de l’exposició química durant l’embaràs i el seu impacte en la salut de la descendència a Panamà i altres països d’Amèrica Central. A més, són útils per emfatitzar la necessitat d’estimar l’efecte còctel dels contaminants ambientals, on l’exposició a concentracions baixes pot resultar en un efecte combinat indesitjable i insospitat en considerar els contaminants individualment. És per això que aquests resultats poden ajudar a la implementació de regulacions legals que redueixin l’exposició a contaminants ambientals, cosa que ajudaria a prevenir possibles riscos per a la salut dels nens i on la biomonitorització periòdica permetria explorar l’efectivitat d’aquestes regulacions.

Referència: Iribarne-Durán LM, Castillero-Rosales I, Peinado FM, Artacho-Cordón F, Molina-Molina JM, Medianero E et al. Placental concentrations of xenoestrogenic organochlorine pesticides and polychlorinated biphenyls and assessment of their xenoestrogenicity in the PA-MAMI mother-child cohort. Environmental Research 2024; 241:117622.

Link a l’article científic: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/37977273/

Luz María Iribarne Durán
Doctora en Medicina Clínica y Salud Pública
Nicolás Olea
Catedrático Facultad de Medicina/Facultativo Especialista Hospital Clínico
Universidad de Granada/Hospital Clínico S. Cecilio
Instituto de Investigación Biosanitaria de Granada (ibs. GRANADA)

El desenvolupament cognitiu és el creixement i la maduració dels processos de pensament. Es tracta d´una evolució contínua que, segons la psicologia evolutiva de Jean Piaget, comença amb l´etapa sensoriomotora (des del naixement fins aproximadament els 2 anys d´edat) i finalitza amb l´etapa d´operacions formals (dels 11 als 15-20 anys), caracteritzada per l’inici del pensament abstracte i per l’ús i el contrast d’hipòtesis. La posició socioeconòmica augmenta les diferències en el desenvolupament cognitiu infantil. Aquesta s’ha estimat tradicionalment a través de la classe social, el nivell educatiu o la situació laboral. A més de la influència de la posició socioeconòmica, els esdeveniments que tenen lloc dins del context familiar de manera estable podrien influir en el desenvolupament cognitiu, com ara l’hàbit de menjar junts compartint vivències, o relaxar-se amb un conte al llit abans de dormir.

El treball recent publicat va analitzar el paper de la posició socioeconòmica, mesurada a través de diversos indicadors, en el desenvolupament cognitiu avaluat entre els 7 i els 11 anys, estudiant el paper del context familiar com a potencial mediador. Es van avaluar indicadors de la posició socioeconòmica durant l’embaràs (classe social familiar, educació dels pares, ocupació i renda disponible) i als 7 (Gipuzkoa) i 11 (València) anys (Risc de Pobresa o Exclusió Social (AROPE)). El context familiar i el desenvolupament cognitiu es van mesurar amb l’Escala d’Avaluació Familiar Haezi-Etxadi 7-11 (HEFAS 7-11) i les Raven’s Colored Progressive Matrices (Raven’s CPM), respectivament.

La variable de posició socioeconòmica que millor es va relacionar amb desenvolupament cognitiu va ser la classe social familiar, mostrant que aquelles llars pertanyents a classes socials més baixes tenien fills i filles que obtenien menor puntuació cognitiva. Els indicadors de la posició socioeconòmica es van relacionar amb subescales del context familiar, en particular les relatives a l’estimulació cognitiva, l’estrès de les mares i els pares i la criança dels fills i filles. Això va indicar que les llars amb posicions més desafavorides, van presentar també pitjors puntuacions a les escales de context familiar. En aquest estudi es va trobar que una part de la relació entre classe social i desenvolupament cognitiu estava explicada pel context familiar. Quan es van tenir en compte les subescales per separat, van influir entre un 5 i un 11% a la relació, mentre que el percentatge va ser d’un 12% quan es van tenir en compte en conjunt.

Tant la posició socioeconòmica com el context familiar contribueixen al desenvolupament cognitiu infantil. Les polítiques igualitàries i els programes de criança positiva podrien contribuir a millorar el desenvolupament cognitiu dels nens i nenes.

Referència: González L, Popovic M, Rebagliato M, Estarlich M, Moirano G, Barreto-Zarza F, Richiardi L, Arranz E, Santa-Marina L, Zugna D, Ibarluzea J, Pizzi C. Socioeconomic position, family context, and child cognitive development. Eur J Pediatr. 2024 Mar 14. doi: 10.1007/s00431-024-05482-x. Epub ahead of print.

Link a l’article científic: https://link.springer.com/article/10.1007/s00431-024-05482-x

La prevalença de la deficiència de vitamina D pot ser de fins al 75% en adults, fins i tot països del sud d’Europa on les hores de llum solar són abundants. Especialment, les dones embarassades i els lactants corren més risc. La vitamina D és important per al desenvolupament del sistema immunitari, i la seva mancança pot estar relacionada amb el desenvolupament d’al·lèrgies i asma a la infància. Mentre que la majoria dels estudis anteriors només van analitzar els símptomes d’al·lèrgia i asma en un moment determinat, aquest estudi fa un pas més per examinar l’efecte dels nivells de vitamina D tant durant l’embaràs com durant la infància.

Al voltant del 19% de les mares i el 24% dels nens presentaven mancances de vitamina D. L’estudi va concloure que tenir un nivell més alt de vitamina D en edat preescolar estava relacionat amb una menor probabilitat de patir èczema durant la infància. A més a més, tenir un nivell més alt de vitamina D durant l’embaràs i la infància podria reduir la probabilitat de sibilàncies d’aparició tardana.

L’estudi es basa en la bibliografia existent sobre el possible efecte positiu dels nivells de vitamina D en nens en edat preescolar sobre l’èczema atòpic. Això podria ser perquè la vitamina D intervé en la prevenció de les respostes inflamatòries i les infeccions. Tot i això, els autors subratllen la importància que es realitzin més estudis que avaluïn els nivells de vitamina D durant l’embaràs i la infància, i que avaluïn els símptomes al·lèrgics i asmàtics més endavant en la infància i adolescència per confirmar els resultats.

Referència: Sangüesa J, Sunyer J, Garcia-Esteban R, Abellan A, Esplugues A, Garcia-Aymerich J, Guxens M, Irizar A, Júlvez J, Luque-García L, Rodríguez-Dehli AC, Tardón A, Torrent M, Vioque J, Vrijheid M, Casas M. Prenatal and child vitamin D levels and allergy and asthma in childhood. Pediatr Res. 2023 May;93(6):1745-1751.

Link a l’article científic: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/36057646/