Cercar

Però què són els telòmers? Els telòmers són estructures que es troben als extrems dels cromosomes, que estan compostes per seqüències d’ADN i proteïnes. Aquests telòmers actuen com a “taps” que protegeixen el material genètic dels cromosomes i eviten que es deteriorin. A mesura que les nostres cèl·lules es divideixen, els telòmers s’escurcen de manera natural contribuint al procés d’envelliment. El que és innovador d’aquest treball és comprovar quin és l’efecte dels comportaments sedentaris en la longitud dels telòmers.

Els comportaments sedentaris, temps d’inactivitat davant de la televisió, videojocs, etc., durant la infància poden tenir efectes negatius en la salut i el benestar dels infants. En particular, hi ha estudis que han mostrat que, més temps dedicat a comportaments sedentaris en la infància, influeix a tenir un menor desenvolupament muscular, una menor concentració i un pitjor rendiment acadèmic, així com afectar les seves habilitats d’interacció i socialització. A més, l’evidència científica ha observat que, més temps dedicat a comportaments sedentaris en la infància pot influir en tenir més obesitat, problemes cardiovasculars, diabetis tipus 2 i ansietat i la depressió a la vida adulta. Pel que fa als telòmers, els comportaments sedentaris podrien contribuir a accelerar-ne l’escurçament a causa de la seva acció oxidativa i inflamatòria de les cèl·lules del nostre cos. No obstant això, fins ara no s’havien dut a terme estudis per veure si els comportaments sedentaris influïen en la longitud del telòmer a la infància.

Gràcies a la participació de 669 nens/es del Projecte INMA que van donar una mostra de sang i van respondre diversos qüestionaris als 4 anys i 530 nens/es als 8 anys, aquest manuscrit ha estat possible. Aquestes mostres de sang ens van permetre determinar la longitud del telòmer als 4 i als 8 anys i amb aquests mesuraments vam poder calcular els canvis entre els 4-8 anys. A més, a la visita dels 4 anys es va recollir informació sobre els comportaments sedentaris reportats pels pares. Específicament, es va calcular el temps de visionat de pantalles (televisió, vídeos, etc.), altres activitats sedentàries (puzles, llegir, deures, etc.) i el temps total (la suma d’aquestes dues). Aquestes variables van ser transformades en tres nivells de comportaments sedentaris (nivell baix, mitjà o alt).

Els resultats obtinguts van mostrar que els nens/es que passaven més temps visionant pantalles als 4 anys (nivell més alt, entre 1.6 i 5.0 hores al dia) presentaven una longitud del telòmer 3.9% menor en comparació dels nens/es al nivell més baix (entre 0 i 1 hores al dia). A més, aquests nens exposats a més temps de visionat de pantalles als 4 anys van mostrar una major acceleració de l’escurçament del telòmer. Aquest estudi corrobora el potencial efecte negatiu dels comportaments sedentaris durant la infància pel que fa a la longevitat cel·lular i posa el focus en la importància de fomentar un estil de vida actiu des d’una edat primerenca per promoure la salut dels infants.

Si vols saber més sobre els telòmers pots consultar el vídeo divulgatiu següent: https://www.youtube.com/watch?v=IvnMDa-p-nE&t=46s&ab_channel=UniversidadMiguelHern%C3%A1ndezdeElche

Font de la foto: https://www.freepik.es/foto-gratis/nina-que-sienta-cerca-su-hermano-que-mira-tableta-digital-sofa-casa_3753618.htm#query=ni%C3%B1o%20sof%C3%A1&position=24&from_view=search&track=robertav1_2_sidr

Referència: Prieto-Botella D, Martens DS, Valera-Gran D, Subiza-Pérez M, Tardón A, Lozano M, Casas M, Bustamante M, Jimeno-Romero A, Fernández-Somoano A, Llop S, Vrijheid M, Nawrot TS, Navarrete-Muñoz EM. Sedentary Behaviour and Telomere Length Shortening during Early Childhood: Evidence from the Multicentre Prospective INMA Cohort Study. Int J Environ Res Public Health. 2023 Mar 14;20(6):5134.

Link a l’article científic: https://www.mdpi.com/1660-4601/20/6/5134

Per tot això, l’objectiu principal d’aquest estudi va ser determinar si el trànsit rodat i l’exposició múltiple al soroll (és a dir, la carretera, el ferrocarril, els avions i la indústria) podrien afectar el son als preadolescents, utilitzant dades registrades amb un actígraf de canell a més d’informació reportada per les mares de due cohorts de naixement a Europa.

S’hi van incloure un total de 1477 nens/es de 12 anys d’INMA Sabadell (Espanya) i de l’Estudi Generation R (Països Baixos). Els nivells de soroll es van estimar mitjançant les adreces postals dels participants utilitzant mapes de soroll creats el 2012. Les mares van informar sobre els trastorns del son dels nens/es a través de qüestionaris per avaluar: i) problemes per iniciar i mantenir el son, ii ) somnolència excessiva i iii) problemes de despertar (és a dir, despertar parcial del son profund al lleuger, o del son a un estat de vigília en què els subjectes estan parcialment o totalment inconscients). El somni es va mesurar objectivament amb un acceleròmetre de canell col·locat al canell no dominant durant 7 dies per obtenir els següents paràmetres fisiològics: temps total de son (és a dir, quantitat total de temps adormit durant la nit, extraient el temps anotat com a despert en el mitjà), eficiència del son (és a dir, la relació entre el temps total de son i el temps total al llit), la latència d’inici del son (és a dir, el temps que un/a nen/a necessita per adormir-se) i despertar després de l’inici del son (és a dir, la quantitat de temps que un/a nen/a passa despert, començant des del moment en què es queden adormits fins al moment en què es desperten del tot). Les variables d’estil de vida i socioeconòmiques es van registrar mitjançant qüestionaris i instruments completats pels pares i mares.

L’exposició al soroll del trànsit rodat va ser de 53,2 dB de mitjana a l’Estudi Generation R i de 61,3 dB a la cohort INMA-Sabadell. Els resultats suggereixen que l’exposició al soroll es relaciona amb una reducció del temps total de son i una vigília més perllongada després de l’inici del son a les dues cohorts. Els autors no van detectar cap associació entre l’exposició al soroll i els trastorns del son informats per la mare. Els resultats van ser semblants per a l’exposició múltiple al soroll, però la major part de l’associació es va atribuir al soroll del trànsit rodat, ja que és la font de soroll més predominant. Els autors/es diuen que “tot i que les estimacions observades van ser relativament petites, aquests resultats podrien ser més significatius a nivell de població a causa de l´alta prevalença d´exposició al soroll ambiental”.

Referència: Pérez-Crespo L, Essers E, Foraster M, Ambrós A, Tiemeier H, Guxens M. Outdoor residential noise exposure and sleep in preadolescents from two European birth cohorts. Environ Res. 2023 Feb 16;225:115502. doi: 10.1016/j.envres.2023.115502. Epub ahead of print

Link a l’article científic: https://doi.org/10.1016/j.envres.2023.115502

Les kisspeptines són un conjunt de pèptids neuroactius que tenen un paper important en la maduració sexual, per la qual cosa la seva inclusió en estudis epidemiològics podria ajudar a comprendre com els contaminants ambientals alteren els nivells hormonals i la maduració sexual en un període crucial per al desenvolupament humà. com és l’adolescència.

Objectiu: Determinar si els nivells sèrics de la proteïna kisspeptina (isoforma 54) i de metilació del seu gen estan associats a l’exposició a diverses substàncies químiques, analitzades ja sigui individualment o com una barreja, i com modifiquen les hormones sexuals, en adolescents barons.

Per això, es van quantificar a l’orina dels adolescents de 15 a 17 anys els nivells d’un conjunt de contaminants ambientals de procedència, ús i font d’exposició molt diferents: Tres fenols (bisfenol A [BPA], metil-paraben [MPB] i benzofenona-3 [BP3]); dos metalls pesants (arsènic i cadmi) i quatre metabòlits de pesticides, tres insecticides (2-isopropil-6-metil-4-pirimidinol [IMPy], diàcid de malatió [MDA] i àcid dimetilciclopropà carboxílic [DCCA]) i un fungicida ( etilè tiourea [ETU]). Es va determinar, a més, la concentració en sèrum de kiss54, i en sang total la metilació del gen KISS1. Es van quantificar, també, els nivells sèrics de les hormones sexuals següents: testosterona total (TT), estradiol (E2), globulina fixadora d’hormones sexuals (SHBG), dehidroepiandrosterona (DHEAS), hormona luteïnitzant (LH) i hormona fol·liculoestimulant (FSH) .

Mitjançant anàlisi estadística computacional G es va avaluar l’impacte de la barreja de contaminants, per famílies (fenols; metalls; pesticides), ia la barreja total (tots els compostos quantificats). Es van realitzar també anàlisis de regressió lineal per investigar l’associació entre cadascun dels contaminants químics individuals, amb els nivells proteics i de metilació de la kisspeptina, i amb les hormones reproductives, ajustant per variables d’interès (edat dels adolescents, relació cintura-estatura, estadi genital de Tanner, ingressos anuals de la llar, estació de recollida de les mostres i nivells de creatinina urinària).

Observem que tant l’exposició a la barreja de pesticides com a la barreja total química s’associaven amb majors nivells proteics de kiss54 [% de canvi (IC95%)= 9,09 (3,29;15,21) i 11,61 ( 3,96;19,82), respectivament] i amb menors nivells de metilació total (∑CpGs). Les concentracions individuals de MDA i DCCA es van associar també amb majors nivells de kisspeptina [% de canvi (IC 95%) 2,90 (0,32;5,56), i 1,93 (0,45,3. 43) , respectivament]; les concentracions d’IMPy amb un percentatge més baix de metilació per a la suma de CpGs i per a CpG1 [% de canvi (IC 95%)= -0,89 (-1,73;-0,01), -1,15 (- 1,96;-0,33), respectivament]. BP3 i DCCA semblaven a més, associar-se amb una menor metilació total (∑CpGs) [-0,53 (-1,04;-0,01) i -0,69 (-1,37;-0,01), respectivament ]. Els adolescents amb concentracions més altes de kiss54 (tercer tercil), tenien també nivells més alts de LH [% de canvi (IC 95%) = 28,69 (3,75-59,63)], i aquells amb percentatges de metilació CpG1, CpG2 i CpG total més grans (tercer tercil) tenien nivells menors de FSH i E2.

La correlació negativa entre els nivells sèrics de kiss54 i els percentatges de metilació de l’ADN de KISS1 situen a la mesura de kiss54 en una posició excel·lent en la bateria de biomarcadors estudiats de moment. Aquest estudi posa de manifest, d‟una banda, la serietat de l‟exposició dels joves a contaminants ambientals amb capacitat d‟influir sobre les hormones, la varietat de fonts d‟exposició -plàstics, cosmètics i aliments- i la necessitat d‟incorporar estratègies d‟avaluació de l’efecte de barreges de contaminants per complex que resulti el procés, sabent que aquest és l’escenari real on passa l’exposició humana a contaminants ambientals.

Figura. Efectes de la barreja de contaminants sobre kiss54 (nivells sèrics i de metilació en diverses CpGs) i sobre les hormones reproductives (SHBG, LH)

Referència: Rodriguez-Carrillo A, Remy S, D’Cruz SC, Salamanca-Fernandez E, Gil F, Olmedo P, Mustieles V, Vela-Soria F, Baken K, Olea N, Smagulova F, Fernandez MF, Freire C. Kisspeptin as potential biomarker of environmental chemical mixture effect on reproductive hormone profile: A pilot study in adolescent males. Sci Total Environ. 2023 Apr 10;868:161668. doi: 10.1016/j.scitotenv.2023.161668. Epub 2023 Jan 16. PMID: 36657687.

Link a l’article científic: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/36657687/

Andrea Rodríguez-Carrillo (andrearc@ugr.es). Flemish Institute for Technilogical Research (VITO); University of Antwerp (UA). Instituto de Investigación Biosanitaria (Ibs.GRANADA)
Mariana (Marieta) Fernández (marieta@ugr.es). Universidad de Granada, Centro de Investigación Biomédica. Instituto de Investigación Biosanitaria (ibs.GRANADA), CIBERESP
Carmen Freire (cfreire@ugr.es) Instituto de Investigación Biosanitaria (Ibs.GRANADA), CIBERESP

Durant les conferències s’han presentat els resultats dels diferents estudis emmarcats en el Projecte INMA i hem comptat amb sessions plenàries a càrrec de ponents tant nacionals com internacionals de reconegut prestigi. El Dr. Miquel Casas (Hospital de Sant Joan de Déu. Barcelona) ens va delectat amb la ponència titulada “Neurodevelopmental Disorders, Academic Performance and Behavioural Problems in Childhood and Adolescence“, el Dr. Xavier Basagaña (ISGlobal) ens va il·lustrar amb la sessió “Formative pill: The statistical challenges of working with multiple correlated exposures“, i la Dra. Kate Northstone (ALSPAC) ens va fascinar amb la seva ponència “The Avon Longitudinal Study of Parents and Children (ALSPAC): Three decades of follow-up“.

La trobada va finalitzar amb la conferència “Com es mesura el temps i quines són les perspectives temporals de la salut ambiental?” Impartida pel Dr. Joan Grimalt, de l’Institut d’Avaluació Ambiental i Investigació de l’Aigua (IDAEA) – Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

Hem comptat amb 136 inscrits, 83 van participar de forma presencial i 53 van seguir les jornades a través de Streaming.

Felicitats a tots per aquestes exitoses jornades!

• Programa Científic: Link NOU!

Aquestes jornades seguiran el següent format:

• Sessions plenaries i presentació de resultats INMA: de forma presencial els dies 7 i 8 de febrer al  Parc de Recerca Biomedica de Barcelona – PRBB, Barcelona  (es retransmetrà en Streaming)

Reserva’t aquestes dates! T’esperem!

• INSCRIPCIO:
  La inscripció és obligatòria ja que necessitem tenir les teves dades per enviar-te la informació perquè puguis assistir, seguir i connectar-te per streaming a les diferents sessions.
  Envia’ns un e-mail a : inma@proyectoinma.org amb aquestes dades (tots els camps són necessaris!):
  • Asumpte per l’e-mail: INSCRIPCIO JORNADES INMA 2023
  • Nom:
  • Cognom:
  • E-mail:
  • Relació amb el Projecte INMA:
    – Pertanys a alguna cohort del Projecte INMA? A quina?:
    – Col·labores amb alguna cohort de el Projecte INMA? Amb quina?:
    – Tens una proposta de Col·laboració Externa INMA aprobada i en desenvolupament?:
    – Ets extern al Projecte INMA?:
  • La teva participació serà:
    – Assistiré presencialment a les sessions el dia 7 de febrer a Barcelona: (Si o No)
    – Assistiré presencialment a les sessions el dia 8 de febrer a Barcelona: (Si o No)
    – Participaré en el dinar (després de la clausura) el dia 8 de febrer a Barcelona: (Si o No)
    – Participaré en la Social Activity el dia 7 de febrer: (Si o No)
    – Participaré en el sopar el dia 7 de febrer (no finançat per l’0rganització): (Si o No)
    – Seguiré les sessions dels dies 7 i 8 de febrer per Streaming: (Si o No)

La inscripció estarà oberta fins el 10 de gener de 2023. EXTENSIO: 20 de gener de 2023

Colaboradors:

Dies: 7 i 8 de febrer de 2023
Lloc: Barcelona

Reserva’t aquestes dates! T’esperem!

Col·laboradors:

Encara que l’estrés agut pot ser beneficiós i adaptatiu, es creu que l’estrès crònic és perjudicial per a diferents paràmetres de salut, inclosa la resposta a l’estrès. El bullying, definit com un tipus de conducta agressiva que es dóna a l’àmbit escolar, ha estat identificat com una de les principals fonts d’estrés entre nens/es i adolescents. L’associació entre el bullying i els nivells de cortisol, un indicador d’estrés crònic, s’ha explorat en alguns estudis i els resultats no han estat consistents. L’objectiu principal de l’estudi ha estat determinar si l’assetjament escolar, junt amb altres factors relacionats amb l’escola (és a dir, problemes amb els/les companys/es, l’entorn escolar i el rendiment acadèmic) podria predir l’estrés crònic en els/les preadolescents. Els/les autors/es també van estudiar si les conductes de risc i el sexe poden modificar aquesta associació. A la visita dels 11 anys es van incloure un total de 659 nens/es de Gipuzkoa i Sabadell. Les concentracions de cortisol es van mesurar en flocs de cabell de 3 cm, per reflectir l’estrès crònic dels últims 3 mesos. Haver experimentat bullying en els últims 2 mesos es va estimar utilitzant el Qüestionari validat de víctima de bullying d’Olweus. Altres variables ambientals i de comportament, inclòs l’entorn escolar, els problemes amb els/les companys/es, la presa de decisions arriscades i el rendiment acadèmic, es van registrar mitjançant qüestionaris a la visita dels 11 anys. Els resultats suggereixen que estar involucrat com a assetjador o víctima es va relacionar amb nivells més alts de cortisol i que una concentració més alta de cortisol es va associar amb un comportament més arriscat. Aquest és el primer estudi que mostra l’associació entre diferents rols que els/les nens/es poden assumir en un context de bullying amb la concentració de cortisol. Els/les autors/es diuen que l’estudi “permet obtenir una comprensió més profunda de la relació entre els estressors escolars i la funció neurofisiológica”. A més, advoquen per programes de prevenció i intervenció que “puguin modificar les respostes fisiològiques individuals a l’estrés i reduir els efectes de l’estrés sobre la salut”.

Referència: Babarro I, Ibarluzea J, Theodorsson E, Fano E, Lebeña A, Guxens M, Sunyer J, Andiarena A. Hair cortisol as a biomarker of chronic stress in preadolescents: influence of school context and bullying. Child Neuropsychol. 2022 Aug 28:1-18. doi: 10.1080/09297049.2022.2115991. Epub ahead of print. PMID: 36036166.

Link a l’artícle científic: https://www.tandfonline.com/doi/full/10.1080/09297049.2022.2115991