L’exposició infantil a la contaminació està associada amb la hiperactivitat

06/06/2013

L’exposició infantil a la contaminació de l’aire relacionada amb el tràfic està associada significativament amb les puntuacions més altes d’hiperactivitat als 7 anys, segons una nova recerca de la Universitat de Cincinnati (UC) i el Centre Mèdic de l’Hospital Infantil de Cincinnati, a Estats Units, i publicada en la revista ‘Environmental Health Perspectives’.

Nicholas Newman, director de Salut Ambiental Pediàtrica i Clínica a l’Hospital de Nens de Cincinnati, i primer autor de la recerca ha assenyalat que “existeix una creixent preocupació pels possibles efectes de la contaminació de l’aire relacionada amb el tràfic en el cervell en desenvolupament. Aquest impacte no s’entén completament a causa dels estudis epidemiològics limitats”.

Newman i els seus col.legues van recol.lectar dades sobre la contaminació de l’aire relacionada amb el tràfic (TRAP) de l’Estudi sobre la Contaminació de l’Aire i l’Al•lèrgia en la Infància a Cincinnati (CCAAPS), un estudi epidemiològic a llarg termini que examina els efectes de les partícules de tràfic en la salut respiratòria infantil i el desenvolupament d’al.lèrgies.


Els resultats van mostrar que els nens que van
ser exposats a la tercera major quantitat de TRAP durant
el primer any de vida eren més propensos a tenir puntuacions
d’hiperactivitat en el rang de “risc” quan tenien 7 anys d’edat

Finançat per l’Institut Nacional de Ciències de Salut Ambiental i dirigit per Gracia LeMasters, del Departament de Salut Ambiental, en CCAAPS participen nounats a l’àrea metropolitana de Cincinnati des de 2001 fins a 2003, triats sobre la base dels antecedents familiars i el seu lloc de residència a prop o lluny d’una important autopista o ruta d’autobús.

Els nens van ser seguits des de la infància fins a l’edat de 7 anys, quan els pares van completar la segona edició del Sistema d’Avaluació del Comportament de la Infància (BASC-2), l’avaluació de trastorn d’hiperactivitat i dèficit d’atenció (TDAH) i els símptomes relacionats, incloent els problemes d’atenció, agressivitat, problemes de conducta i comportament atípic.

Els resultats van mostrar que els nens que van ser exposats a la tercera major quantitat de TRAP durant el primer any de vida eren més propensos a tenir puntuacions d’hiperactivitat en el rang de “risc” quan tenien 7 anys d’edat, és a dir, que han de ser monitorejats acuradament, ja que estan en risc de desenvolupar símptomes clínicament importants.

Aproximadament l’11 per cent de la població d’Estats Units
viu a menys de 100 metres d’una carretera de quatre carrils
i que el 40 per cent dels nens assisteixen a l’escola a menys
de 400 metres d’una carretera principal.

“Diversos mecanismes biològics podrien explicar l’associació entre les conductes hiperactives i la contaminació de l’aire relacionada amb el tràfic”, explica Newman, incloent gots sanguinis estrets en el cos i toxicitat en l’escorça frontal del cervell.

Newman assenyala que l’exposició més alta a la contaminació de l’aire es va associar amb un augment significatiu en la hiperactivitat només entre els nens les mares dels quals tenien un major nivell d’educació. Les mares amb educació superior poden esperar majors assoliments, diu aquest expert, la qual cosa afecta a l’informe dels pares sobre els problemes de conducta dels nens.

“L’associació observada entre la contaminació de l’aire
relacionada amb el tràfic i la hiperactivitat pot tenir implicacions
de llarg abast per a la salut pública”.

“L’associació observada entre la contaminació de l’aire relacionada amb el tràfic i la hiperactivitat pot tenir implicacions de llarg abast per a la salut pública”, afirma Newman, qui va assenyalar que els estudis han demostrat que aproximadament l’11 per cent de la població d’Estats Units viu a menys de 100 metres d’una carretera de quatre carrils i que el 40 per cent dels nens assisteixen a l’escola a menys de 400 metres d’una carretera principal.

“La contaminació de l’aire relacionada amb el tràfic és un dels molts factors associats amb els canvis en el desenvolupament neurològic, però és un dels que millor es poden prevenir”, conclou Newman.