INMA: “El nivell acadèmic de la mare i el treball del pare pesen més en el desenvolupament cognitiu”

23/01/2020

Un estudi pondera la influència de les condicions socioeconòmiques dels progenitors en les capacitats dels seus fills

A major nivell socioeconòmic dels pares, més desenvolupament cognitiu dels nens. Existeix molta literatura científica que sosté aquesta afirmació, sempre parlant de mitjanes, no de casos concrets. El que encara no s’havia abordat en detall és com influeix l’estatus del pare i de la mare, per separat. Aquest és l’estudi que un grup d’investigadors ha publicat a la revista “Gaceta Sanitaria”, amb una conclusió força clara: mentre els estudis de la mare pesen significativament en el desenvolupament del fill, en el cas dels pares el protagonisme se’l enduu la seva classe social.

Els investigadors van estudiar tres dels determinants socials que tenen una influència en el desenvolupament cognitiu i que estan ben documentats: ingressos, estatus laboral i nivell educatiu. Els recursos econòmics limitats de les llars, indiquen, influeix en la baixa inversió en l’educació, pitjor qualitat en l’habitatge i barris amb menys serveis comunitaris. El tipus d’ocupació dels progenitors pot provocar estrès i relacions familiars més problemàtiques, i el nivell acadèmic dels pares sol reflectir la seva habilitat per resoldre problemes.

En l’estudi, en què van participar 525 nens de cinc i sis anys, es va trobar que aquests tres factors pesaven un 10% en el desenvolupament cognitiu dels nens, avaluat a través de tests estandarditzats que mesuren la seva psicomotricitat, capacitat verbal o funcions executives. De tots els factors, van trobar que hi havia relació significativa amb el tipus d’ocupació del pare, el nivell acadèmic de la mare, la seva edat (en edats intermèdies hi havia més desenvolupament cognitiu de mitjana que en les edats més grans i les més joves) i la seva intel·ligència. També hi havia correlació amb la mida gestacional: els més petits tenien pitjors puntuacions. Els investigadors van mesurar també l’ús d’algunes substàncies tòxiques durant l’embaràs, de les quals la que més pesava era el tabac en les mares durant el primer trimestre.

Llúcia González, una de les investigadores, explica que les conclusions poden tenir diverses explicacions: “En el cas de la classe social (que en l’estudi està determinada pel treball del progenitor) en el cas dels homes sol ser més estable, perquè hi ha menys entrades i sortides del mercat laboral mentre que les mares tenen més tendència a deixar la seva ocupació per dedicar-se a la criança”. En l’estudi avaluen la hipòtesi que els pares usualment proveeixen béns materials mentre que les aportacions de les mares es basen en el seu propi èxit acadèmic. A més, sembla que l’educació juga diferents rols: l’educació de la mare és rellevant per a l’assoliment acadèmic en els primers anys de l’infant, mentre que la del pare és més important en la joventut.

Link a la notícia a El Pais: https://elpais.com/sociedad/2020/01/17/actualidad/1579280467_673043.html

Link a l’artícle científic: http://www.gacetasanitaria.org/es-the-role-parental-social-class-articulo-S0213911118302164