Ja us podeu inscriure a les 19a Jornades Científiques INMA 2024
- Programa Científic Preliminar: Link
- Format: Sesions plenàries i presentació de resultats INMA de forma presencial els dies 11 i 12 de juny al Parc de Recerca Biomedica de Barcelona – PRBB, Barcelona (es retransmetrà en Streaming) Reserva’t aquestes dates! T’esperem!
- INSCRIPCIO: La inscripció és obligatòria ja que necessitem tenir les teves dades per enviar-te la informació perquè puguis assistir i/o connectar-te per streaming a les diferents sessions.
El cost de la inscripció és de 61€. En aquest cost estan inclosos els cafès que tindran lloc durant els dos dies que duren les jornades, i l’ àpat del dia 11 de juny.
Opcionals:
– També podràs apuntar-te l’àpat del dia 12 de juny que tindrà lloc just després de la Clausura que té un cost de 23€.
– També podràs apuntar-te al sopar del dia 11 de juny que té un cost de 30€.
Entra en aquest link i formalitza la teva inscripció (Pagament amb targeta de crèdit): INSCRIPCIO
Si no assistiràs a les sessions en persona i les seguiràs per Streaming, si us plau omple el següent FORMULARI
La inscripció estarà oberta fins al 10 de maig de 2024.
Col·laboradors:
Què se sap sobre el tema?
Els pesticides organoclorats (OPs) i els bifenils policlorats (PCBs) són grups de substàncies químiques ambientals que formen part dels coneguts disruptors endocrins, amb capacitat d’imitar hormones i induir efectes adversos en els individus exposats o en la seva descendència. A causa de les seves propietats tòxiques, persistents i bioacumulatives, els OPs i els PCBs contribueixen a l’exposició a contaminants orgànics persistents (COPs), que estan estrictament regulats per lleis internacionals (Conveni d’Estocolm). Històricament, es van utilitzar a l’agricultura com a pesticides, a la salut pública per controlar vectors d’insectes i en múltiples processos industrials com la fabricació de transformadors elèctrics. L’acumulació al cos de la mare i l’exposició prenatal i primerenca a aquests contaminants ambientals estan relacionats amb la salut infantil i problemes de desenvolupament i predisposen a efectes perjudicials a l’edat adulta. A més, els nens són especialment vulnerables als contaminants de l’aire, l’aigua i el sòl ja que estan en procés de creixement i el seu sistema immunològic i mecanismes de desintoxicació no estan completament desenvolupats. Per tant, és crucial que l’ambient en què es desenvolupen, des de la concepció fins a l’adolescència, estigui protegit per garantir-ne la salut.
Els programes internacionals de biomonitorització humana per a l’exposició ambiental, com ara NHANES als Estats Units i HBM4EU a Europa, han destacat l’exposició generalitzada dels éssers humans a nombrosos productes químics ambientals. No obstant això, malgrat les mesures preses al Conveni d’Estocolm sobre Contaminants Orgànics Persistents (2009), la vigilància de l’exposició a COPs i les malalties associades continua essent extremadament limitada a Amèrica Llatina i altres regions del món.
Què afegeix aquest estudi a la literatura disponible?
Davant la manca de dades a Amèrica Llatina, transferim allò que s’ha après a la Cohort INMA a una cohort maternoinfantil de mares i nens panamenys (PA-MAMI), que tracta d’avaluar l’exposició ambiental en les primeres etapes del desenvolupament i el possible impacte advers del medi ambient i la dieta a la infància primerenca a Panamà.
El nostre estudi és pioner a avaluar les concentracions d’OPs i PCBs en mostres de placenta de dones llatinoamericanes, així com quantificar l’activitat hormonal relacionada per l’efecte combinat dels COPs que presenten activitat hormonal estrogènica. La utilització de la placenta com a matriu biològica és de gran rellevància, ja que és reconeguda com a font valuosa i fàcilment disponible de teixit humà per a la biomonitorització de l’exposició química entre mare i fill. A més, permet la implementació de biomarcadors amb efecte sense la limitació de la quantitat de teixit disponible.
Els resultats d’aquest estudi revelen que totes les mostres de placenta de mares panamenyes analitzades van ser positives per a almenys tres residus de COPs, amb més del 70% positives per a almenys sis. Les freqüències dels OPs quantificats van oscil·lar entre el 100% per a p,p’-DDE i HCB fins al 30,8% per a β-HCH, sent la concentració mitjana més alta observada per a lindà (380,0 pg/g de placenta ). La freqüència de detecció dels PCBs va oscil·lar entre el 70,0 i el 90,0%; la concentració mitjana més alta es va observar per al PCB 138 (17,0 pg/g de placenta), seguit del PCB 153 (16,0 pg/g de placenta). D’altra banda, totes les placentes van ser positives al bioassaig d’estrogenicitat, ressaltant que l’exposició al lindà es va associar positivament amb l’estrogenicitat, mentre que aquesta associació va ser negativa en el cas de l’exposició al PCB 153. Pel que fa als predictors de exposició, es van associar concentracions més altes de p,p’-DDE amb un major consum de carn, la qual cosa suggereix que el greix animal és una font important dexposició a metabòlits del DDT.
Quines són les implicacions dels resultats obtinguts?
Les dades obtingudes a l’estudi de cohort PA-MAMI poden ser utilitzades com a referència per a la biomonitorització de l’exposició química durant l’embaràs i el seu impacte en la salut de la descendència a Panamà i altres països d’Amèrica Central. A més, són útils per emfatitzar la necessitat d’estimar l’efecte còctel dels contaminants ambientals, on l’exposició a concentracions baixes pot resultar en un efecte combinat indesitjable i insospitat en considerar els contaminants individualment. És per això que aquests resultats poden ajudar a la implementació de regulacions legals que redueixin l’exposició a contaminants ambientals, cosa que ajudaria a prevenir possibles riscos per a la salut dels nens i on la biomonitorització periòdica permetria explorar l’efectivitat d’aquestes regulacions.
Referència: Iribarne-Durán LM, Castillero-Rosales I, Peinado FM, Artacho-Cordón F, Molina-Molina JM, Medianero E et al. Placental concentrations of xenoestrogenic organochlorine pesticides and polychlorinated biphenyls and assessment of their xenoestrogenicity in the PA-MAMI mother-child cohort. Environmental Research 2024; 241:117622.
Link a l’article científic: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/37977273/
Luz María Iribarne Durán
Doctora en Medicina Clínica y Salud Pública
Nicolás Olea
Catedrático Facultad de Medicina/Facultativo Especialista Hospital Clínico
Universidad de Granada/Hospital Clínico S. Cecilio
Instituto de Investigación Biosanitaria de Granada (ibs. GRANADA)
Un nou estudi de les cohorts de Gipuzkoa i València de l’estudi INMA reflecteix com la posició socioeconòmica (especialment la classe social) i el context familiar (especialment l’estimulació cognitiva, la gestió de l’estrès i el perfil parental) es relacionen amb puntuacions més baixes al test que avalua el desenvolupament cognitiu.
El desenvolupament cognitiu és el creixement i la maduració dels processos de pensament. Es tracta d´una evolució contínua que, segons la psicologia evolutiva de Jean Piaget, comença amb l´etapa sensoriomotora (des del naixement fins aproximadament els 2 anys d´edat) i finalitza amb l´etapa d´operacions formals (dels 11 als 15-20 anys), caracteritzada per l’inici del pensament abstracte i per l’ús i el contrast d’hipòtesis. La posició socioeconòmica augmenta les diferències en el desenvolupament cognitiu infantil. Aquesta s’ha estimat tradicionalment a través de la classe social, el nivell educatiu o la situació laboral. A més de la influència de la posició socioeconòmica, els esdeveniments que tenen lloc dins del context familiar de manera estable podrien influir en el desenvolupament cognitiu, com ara l’hàbit de menjar junts compartint vivències, o relaxar-se amb un conte al llit abans de dormir.
El treball recent publicat va analitzar el paper de la posició socioeconòmica, mesurada a través de diversos indicadors, en el desenvolupament cognitiu avaluat entre els 7 i els 11 anys, estudiant el paper del context familiar com a potencial mediador. Es van avaluar indicadors de la posició socioeconòmica durant l’embaràs (classe social familiar, educació dels pares, ocupació i renda disponible) i als 7 (Gipuzkoa) i 11 (València) anys (Risc de Pobresa o Exclusió Social (AROPE)). El context familiar i el desenvolupament cognitiu es van mesurar amb l’Escala d’Avaluació Familiar Haezi-Etxadi 7-11 (HEFAS 7-11) i les Raven’s Colored Progressive Matrices (Raven’s CPM), respectivament.
La variable de posició socioeconòmica que millor es va relacionar amb desenvolupament cognitiu va ser la classe social familiar, mostrant que aquelles llars pertanyents a classes socials més baixes tenien fills i filles que obtenien menor puntuació cognitiva. Els indicadors de la posició socioeconòmica es van relacionar amb subescales del context familiar, en particular les relatives a l’estimulació cognitiva, l’estrès de les mares i els pares i la criança dels fills i filles. Això va indicar que les llars amb posicions més desafavorides, van presentar també pitjors puntuacions a les escales de context familiar. En aquest estudi es va trobar que una part de la relació entre classe social i desenvolupament cognitiu estava explicada pel context familiar. Quan es van tenir en compte les subescales per separat, van influir entre un 5 i un 11% a la relació, mentre que el percentatge va ser d’un 12% quan es van tenir en compte en conjunt.
Tant la posició socioeconòmica com el context familiar contribueixen al desenvolupament cognitiu infantil. Les polítiques igualitàries i els programes de criança positiva podrien contribuir a millorar el desenvolupament cognitiu dels nens i nenes.
Referència: González L, Popovic M, Rebagliato M, Estarlich M, Moirano G, Barreto-Zarza F, Richiardi L, Arranz E, Santa-Marina L, Zugna D, Ibarluzea J, Pizzi C. Socioeconomic position, family context, and child cognitive development. Eur J Pediatr. 2024 Mar 14. doi: 10.1007/s00431-024-05482-x. Epub ahead of print.
Link a l’article científic: https://link.springer.com/article/10.1007/s00431-024-05482-x
Un estudi amb la cohort INMA demostra com tenir nivells més alts de vitamina D a l’edat preescolar podria estar relacionat amb una menor probabilitat de desenvolupar èczema durant la infància. L’estudi desenvolupat per la investigadora Sangüesa i col·laboradors ha utilitzat dades de les cohorts INMA-Astúries, Gipuzkoa, Menorca, Sabadell i València per avaluar la relació entre els nivells de vitamina D i el desenvolupament d’al·lèrgies i asma a la infància.
La prevalença de la deficiència de vitamina D pot ser de fins al 75% en adults, fins i tot països del sud d’Europa on les hores de llum solar són abundants. Especialment, les dones embarassades i els lactants corren més risc. La vitamina D és important per al desenvolupament del sistema immunitari, i la seva mancança pot estar relacionada amb el desenvolupament d’al·lèrgies i asma a la infància. Mentre que la majoria dels estudis anteriors només van analitzar els símptomes d’al·lèrgia i asma en un moment determinat, aquest estudi fa un pas més per examinar l’efecte dels nivells de vitamina D tant durant l’embaràs com durant la infància.
Al voltant del 19% de les mares i el 24% dels nens presentaven mancances de vitamina D. L’estudi va concloure que tenir un nivell més alt de vitamina D en edat preescolar estava relacionat amb una menor probabilitat de patir èczema durant la infància. A més a més, tenir un nivell més alt de vitamina D durant l’embaràs i la infància podria reduir la probabilitat de sibilàncies d’aparició tardana.
L’estudi es basa en la bibliografia existent sobre el possible efecte positiu dels nivells de vitamina D en nens en edat preescolar sobre l’èczema atòpic. Això podria ser perquè la vitamina D intervé en la prevenció de les respostes inflamatòries i les infeccions. Tot i això, els autors subratllen la importància que es realitzin més estudis que avaluïn els nivells de vitamina D durant l’embaràs i la infància, i que avaluïn els símptomes al·lèrgics i asmàtics més endavant en la infància i adolescència per confirmar els resultats.
Referència: Sangüesa J, Sunyer J, Garcia-Esteban R, Abellan A, Esplugues A, Garcia-Aymerich J, Guxens M, Irizar A, Júlvez J, Luque-García L, Rodríguez-Dehli AC, Tardón A, Torrent M, Vioque J, Vrijheid M, Casas M. Prenatal and child vitamin D levels and allergy and asthma in childhood. Pediatr Res. 2023 May;93(6):1745-1751.
Link a l’article científic: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/36057646/
Un nou i interessant estudi realitzat a la cohort INMA investiga com viure prop d’espais verds i blaus afecta la salut mental en població pediàtrica. Tot i que hi ha evidència que suggereix que l’accés a l’entorn natural és beneficiós per a la salut mental, aquest nou estudi va anar més enllà en investigar el potencial impacte del nivell socioeconòmic (NSE) en aquesta relació. Aquesta és una consideració important perquè hi ha evidència que les persones d’entorns socioeconòmics més baixos tenen menys accés a les característiques de l’entorn natural, cosa que pot exacerbar les desigualtats existents.
Com a mesures de salut mental aquest estudi va utilitzar qüestionaris validats per determinar en quina mesura els nens d’Astúries, Gipuzkoa, Sabadell i València a Espanya interioritzen o exterioritzen els problemes psicològics percebuts, i també va analitzar quatre grups de símptomes diferents: problemes emocionals, problemes de conducta , hiperactivitat i manca datenció i problemes amb els companys. Pel que fa a l’avaluació d’espais verds i blaus, els autors van fer servir dues mesures quantitatives de proximitat a les característiques de l’entorn natural; la diferència normalitzada a l’índex de vegetació (NDVI) i si la persona té o no espais verds (com un parc) en un radi a 5 km des de casa seva. L’NSE per a les àrees específiques en què viu cada subjecte es va calcular utilitzant un índex validat que es basa en el nivell d’atur, la proporció de treballadors no qualificats, persones amb feines temporals, baixos nivells de rendiment educatiu i baixos nivells de rendiment educatiu als joves.
L’estudi no va trobar diferències clares en la relació entre les condicions de salut mental avaluats i les característiques de l’entorn natural en estratificar per nivells de NSE, encara que els nens les mares dels quals es van graduar de l’escola secundària van tenir consistentment puntuacions d’internalització i externalització més baixes que els nens les mares dels quals tenien un nivell educatiu més alt d’escola primària.
Aquest nou estudi no va identificar una associació entre els espais verds i els blaus i els problemes d’internalització i externalització. Aquesta troballa és consistent amb una revisió sistemàtica recent sobre el tema. Els autors del nou estudi van plantejar la hipòtesi que això pot ser degut a diferències en l’associació entre subgrups de població, per això la recerca per diferents nivells de NSE. Tot i això, l’anàlisi dels subgrups segons l’NSE no va mostrar una associació estadísticament significativa entre els espais verds i blaus i els problemes d’internalització i externalització.
Tot i que l’estudi no va trobar efectes de l’NSE sobre la relació entre la salut mental i l’accés a l’entorn natural, va trobar certa evidència que suggereix que la proximitat a les característiques de l’entorn natural per si sola està influenciada per l’NSE. No obstant això, no sempre en la direcció esperada; per exemple, mentre que els nens amb un NSE més baix tenien nivells més baixos de vegetació que aquells a la banda de NSE més alta segons la puntuació NDVI, en realitat tenien nivells més alts d’accés als principals espais verds. Altres estudis han informat que hi pot haver una diferència en la qualitat daquests espais verds, encara que no era lobjectiu de lestudi presentat.
Els autors van concloure que, si bé aquest estudi no va identificar associacions estadísticament significatives entre la salut mental i el medi ambient natural en funció dels nivells de NSE, hi ha motivació per fer més investigacions. Van suggerir que futures investigacions podrien beneficiar-se de mesurar altres paràmetres relatius als espais naturals, com ara la quantitat de temps que les persones passen en aquestes àrees, en lloc de només accedir-hi, i també la qualitat dels espais naturals. En general, aquest estudi va contribuir a la literatura existent en proporcionar evidència addicional dels factors que poden influir o no en la salut mental dels nens.
Referència: Subiza-Pérez M, García-Baquero G, Fernández-Somoano A, Riaño I, González L, Delgado-Saborit JM, Guxens M, Fossati S, Vrijheid M, Fernandes A, Ibarluzea J, Lertxundi N. Social inequalities, green and blue spaces and mental health in 6-12 years old children participating in the INMA cohort. Health Place. 2023 Sep;83:103104.
Link a l’article científic: https://doi.org/10.1371/journal.pone.0283799
Us anunciem l’organització de les 19a Jornades Científiques INMA 2024
Dies: 11 i 12 de Juny de 2024
Lloc: Barcelona
Reserva’t aquestes dates! T’esperem!
Col·laboradors:
A la darrera dècada, hi ha hagut un augment preocupant en la prevalença de trastorns com l’obesitat, la hipertensió, la dislipidèmia i la hiperglucèmia, els quals són factors de risc clau per a les malalties cardiovasculars. Aquests trastorns tendeixen a agrupar-se i aparèixer simultàniament en adults, incrementant el risc de diabetis tipus 2 i altres malalties cardiovasculars de manera significativa.
A l’etapa infantil, l’obesitat ha experimentat un augment notori, amb evidències científiques que indiquen que l’obesitat primerenca pot persistir fins a l’edat adulta. Tot i aquestes observacions, els estudis previs sobre la tendència dels factors cardiometabòlics a agrupar-se en la infància han donat resultats diversos.
El nou estudi, realitzat a la cohort INMA a Astúries, es va proposar explorar la presència simultània de múltiples factors de risc cardiometabòlics, incloent-hi obesitat, hipertensió, dislipidèmia i hiperglucèmia, als 4 i 8 anys. Es van examinar 332 nens a través d’avaluacions clíniques per avaluar la seva salut metabòlica, mitjançant el mesurament del perímetre de cintura, la pressió arterial sistòlica i diastòlica, els nivells de glucosa en sang, i els nivells de triglicèrids i colesterol d’alta i baixa densitat. en sang.
Els resultats revelen que, tant als 4 com als 8 anys, els patrons més comuns són la manca de factors de risc i la presència aïllada d’obesitat central. Als 8 anys també s’observa la presència aïllada d’hipertensió. Encara que aquests siguin els patrons més prevalents, es va observar que l’obesitat central tendeix a aparèixer simultàniament amb altres factors de risc a les dues edats, assenyalant la seva rellevància en el desenvolupament de condicions cardiometabòliques addicionals.
Una troballa significativa és que gairebé la totalitat dels nens sense factors de risc als 4 anys seguien sense presentar-los als 8 anys, suggerint que mantenir una bona salut cardiometabòlica a la infància pot tenir un efecte protector al llarg del temps. Aquest estudi subratlla la importància d’abordar la salut metabòlica des d’edats primerenques per prevenir riscos cardiovasculars en el futur.
Referència: Fernández-Iglesias R, Fernández-Somoano A, Rodríguez-Dehli C, Venta-Obaya R, Riaño-Galán I, Tardón A. Cardiovascular risk factors and its patterns of change between 4 and 8 years of age in the INMA-Asturias cohort. PLoS One. 2023 Apr 12;18(4):e0283799.
Link a l’article científic: https://doi.org/10.1371/journal.pone.0283799
De part de tot l’equip del Projecte INMA:
Bones festes!
Merry christmas!
¡Felices fiestas!
Eguberri On!
¡Felices fiestes!
Entre els diferents contaminants atmosfèrics que afecten la salut humana, podem destacar aquells amb efectes directes en la incidència de malalties cardiovasculars; com són les partícules fines en suspensió de diferents mides (PM2,5 i PM10), o altres gasosos com el diòxid de nitrogen (NO2), el diòxid de sofre (SO2), el monòxid de carboni (CO) i l’ozó (O3 ). Segons evidències recents recollides en adults, els efectes d’aquests contaminants sobre la salut cardiovascular podrien estar intervinguts, en part, a través de l’elevació dels nivells de pressió arterial. Tot i això, encara no coneixem en profunditat els mecanismes biològics i moleculars a través dels quals es provoquen aquests efectes. A més, tampoc no es coneix detalladament fins a quin punt aquests contaminants exerceixen els seus efectes nocius en els nivells de pressió arterial ja des d’estapes primerenques de la vida i el desenvolupament. Aquest tipus de coneixement, però, és de vital importància, ja que l’exposició a riscos ambientals durant la infància té el poder de canviar de forma permanent l’estructura, el metabolisme i la fisiologia de l’organisme, marcant la salut cardiovascular de les poblacions futures.
Per tal de donar una mica de llum sobre aquestes qüestions obertes, els investigadors d’INMA han dut a terme un estudi pioner per avaluar els efectes sobre la pressió arterial derivats de l’exposició a contaminació atmosfèrica, tot investigant els mecanismes biològics subjacents, tot això en el context de les primeres etapes de la vida.
Per això, a l’estudi avui presentat es van considerar diferents intervals de temps d’exposició a diversos contaminants atmosfèrics (1 dia, 1 setmana i 1 any) i es van determinar els nivells sèrics de 36 proteïnes (inclou citoquines, apolipoproteïnes, adipoquines) cartografiant la seva relació amb les alteracions de la pressió arterial en 1170 nens de 6 a 11 anys (en què la cohort INMA representa un dels grups poblacionals).
Com a troballa principal, aquest estudi va demostrar l’existència d’un possible efecte derivat de l’exposició a alguns dels contaminants analitzats (NO2, PM10 o PM2,5) sobre els nivells serícs d’algunes proteïnes com són l’hepatocyte growth factor (HGF) i la interleuquina 8 (IL8), mostrant com hi ha concentracions més elevades d’aquests biomarcadors a les mostres de sort dels nens que viuen en entorns més contaminats. Aquests resultats estan en consonància amb estudis previs realitzats en població adulta, que demostren com els efectes nocius per a la salut de la contaminació atmosfèrica podrien deure’s a l’exacerbació de processos moleculars com la inflamació sistèmica i l’estrès oxidatiu.
A més, aquest estudi va poder confirmar en població pediàtrica evidències prèvia d’estudis amb adults sobre com l’exposició al NO2 es relaciona amb nivells més elevats de pressió arterial sistòlica. Per tal d’aclarir si l’elevació sèrica de proteïnes reportada podria ser un dels mecanismes biològics que connectarien la contaminació atmosfèrica amb la pressió arterial, els investigadors van fer un estudi de mediació i, com a resultat, aquest va suggerir que l’HGF podria explicar el 19% dels efectes a curt termini del NO2 sobre la pressió arterial.
Tot i l’interès i la novetat d’aquests resultats, és important recordar la necessitat d’interpretar-los amb cautela, ja que, per exemple, la relació entre l’HGF i la pressió arterial continua despertant controvèrsia a la comunitat científica. De fet, l’HGF no sol considerar-se un marcador inflamatori, i s’ha descrit per primera vegada com un factor circulant hepàtic-regeneratiu. Encara més, algunes teories apunten fins i tot que l’elevació de HFG reportada podria ser un producte derivat de l’augment de la pressió arterial, que actuaria com a mecanisme compensatori de resposta a l’exposició a contaminants per contrarestar-ne els efectes. En qualsevol cas, caldrà més estudis per continuar investigant aquestes hipòtesis.
En general, els resultats presentats en aquest estudi reforcen la idea que l’exposició a contaminants atmosfèrics comporta efectes adversos sobre la salut cardiovascular ja des de les primeres etapes de la vida. Per això, i tenint en compte que la pressió arterial pressió arterial elevada durant la infància repercuteix en la salut al llarg de tota la vida, és de vital importància establir estratègies de prevenció primerenques davant d’aquest factor de risc.
Resum d’article INMA per Augusto Anguita-Ruiz, investigador INMA.
Referència: de Prado-Bert P, Warembourg C, Dedele A, Heude B, Borràs E, Sabidó E, Aasvang GM, Lepeule J, Wright J, Urquiza J, Gützkow KB, Maitre L, Chatzi L, Casas M, Vafeiadi M, Nieuwenhuijsen MJ, de Castro M, Grazuleviciene R, McEachan RRC, Basagaña X, Vrijheid M, Sunyer J, Bustamante M. Short- and medium-term air pollution exposure, plasmatic protein levels and blood pressure in children. Environ Res. 2022 Aug;211:113109.
Link a l’article científic: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/35292243/
La prevalença de l’obesitat infantil ha anat en augment en l’última dècada i, actualment, el 33 % dels nens i nenes europeus es considera obès o amb sobrepès. L’obesitat infantil és un important problema de salut pública, ja que s’ha relacionat amb un risc d’obesitat més gran en adults i una pitjor salut cardiometabòlica en l’edat adulta.
Se sospita que alguns contaminants orgànics persistents (COP) alteren el metabolisme hormonal i poden afectar la salut cardiometabòlica humana. Els COP inclouen plaguicides organoclorats (p. ex., p, p’-DDT, HCB, β-HCH), així com productes químics industrials (PCB). La producció i ús d’aquests productes químics han estat prohibits pel Conveni d’Estocolm fa dècades. No obstant això, a causa de la seva alta persistència en el medi ambient, encara es detecten al cos humà, incloses dones embarassades i nens/es. La població està exposada majoritàriament a través d’aliments contaminats. Durant l’embaràs, els nivells materns de COP es transmeten al nen/a mitjançant la placenta i, després del naixement, mitjançant la llet materna.
En estudis anteriors, l’exposició prenatal als COP s’ha associat amb un risc d’índex de massa corporal (IMC) elevat i una pressió arterial elevada a la infància. Tot i això, pocs estudis han investigat si aquestes associacions persisteixen en la preadolescència. A més, la literatura anterior va avaluar principalment exposicions individuals a COP i no va considerar l’exposició a COPs com a barreja de substàncies d’aquest tipus.
L’objectiu principal de l’estudi va ser determinar si l’exposició prenatal a COPs podria afectar la salut cardiometabòlica en preadolescents, utilitzant marcadors d’adipositat i dades de pressió arterial de dos cohorts de naixement a Europa. S’hi van incloure un total de 1667 nens/es de l’estudi INMA-Gipuzkoa, -Sabadell, -València (Espanya) i de la cohort PELAGIE (França). Els nivells de COP es van avaluar en sèrum matern recol·lectat a les 12 setmanes de gestació i en sèrum de sang de cordó umbilical, per a l’estudi INMA i la cohort PELAGIE, respectivament. Quan els nens i nenes van complir 11-13 anys, es van realitzar exàmens clínics per mesurar l’IMC, percentatge de massa greixosa, obesitat abdominal, estat de sobrepès/obesitat i pressió arterial sistòlica i diastòlica.
Els resultats suggereixen que una exposició prenatal més gran a la barreja de COPs s’associa amb un IMC més gran i greix corporal, i un risc més gran de tenir sobrepès/obesitat en la preadolescència, sense evidència de diferències per sexe. L’HCB va ser el principal contribuent a aquest efecte, seguit del β-HCH i el p,p’-DDE. El β-HCH i el p,p’-DDE, que també es van associar amb una pressió arterial sistòlica més alta, especialment a les nenes.
Charline Warembourg, darrera autora de l’estudi, diu que “aquestes troballes confirmen que l’exposició prenatal a pesticides organoclorats està associada amb un risc d’obesitat més gran, fins a l’adolescència”. Afegeix que “cal estudiar si aquests efectes persisteixen o no a la vida més enllà de l’adolescència”.
Referència: Rouxel E, Costet N, Monfort C, Audouze K, Cirugeda L, Gaudreau E, Grimalt JO, Ibarluzea J, Lainé F, Llop S, Lopez-Espinosa MJ, Rouget F, Santa-Marina L, Vrijheid M, Chevrier C, Casas M, Warembourg C. Prenatal exposure to multiple persistent organic pollutants in association with adiposity markers and blood pressure in preadolescents. Environ Int. 2023 Jun 22;178:108056. doi: 10.1016/j.envint.2023.108056. Epub ahead of print. PMID: 37379720.
Link a l’article científic: https://doi.org/10.1016/j.envint.2023.108056
Nou projecte en desenvolupament:
“Entorn urbà i combinacions de conductes relacionades amb la salut en nens petits”
Descripció
Els esforços per modificar la dieta, el temps davant de la pantalla, l’activitat física i el son sense tenir en compte el context de la vida dels nens han tingut un èxit limitat en la millora de la salut. Això és perquè l’entorn influeix en l’aparició d’aquests comportaments i en el seu manteniment com a hàbits. Adoptant una perspectiva global, el projecte “Entorn urbà i combinacions de conductes relacionades amb la salut en nens petits” proposa estudiar com l’entorn urbà (és a dir, els espais verds, el trànsit rodat, l’entorn construït i la contaminació) contribueix a conformar combinacions subòptimes de comportaments relacionats amb la salut en els nens del Projecte INMA, així com en els nens que participen en dues cohorts europees més (EDEN – França; BiB – Regne Unit). L’atenció se centra en l’edat preescolar, una finestra d’oportunitat clau per a la prevenció i l’adopció de conductes promotores de la salut.
Ubicació: Barcelona/Paris
Finançador: Réseau Doctoral en Santé Publique led by the Ecole des Hautes Etudes en Santé Publique
Data d’inci del projecte: 01/02/2023
Protecció de dades
El tractament de les dades necessàries per a aquest projecte és responsabilitat de l’Inserm, promotor de la recerca (article 6, GDPR). La responsable del tractament és DESCARPENTRIE Alexandra.
El tractament de les vostres dades respon a una missió d’interès públic encomanada a l’Inserm, que justifica el tractament de les vostres dades personals de salut amb finalitats de recerca científica. Les teves dades personals es tractaran de manera que garanteixi el respecte adequat dels objectius originals de recerca del Projecte INMA.
L’objectiu d’aquest projecte, basat en dades de diferents cohorts mare-fill (INMA, Espanya; EDEN, França i BiB, Regne Unit), és estudiar els vincles entre les variables de l’entorn urbà a les primeres etapes de la vida i una combinació de comportaments subòptims identificats a l’edat preescolar (3-4 anys). Les dades utilitzades en aquest projecte (informació socioeconòmica, sociodemogràfica i financera, estil de vida, dades biomètriques, variables de l’entorn) es mantindran en una base de dades activa durant un any (fins a finals de febrer del 2024).
La seva participació és facultativa i vostè té
– dret a accedir a les vostres dades personals, per tal de comprovar-ne l’exactitud i, si s’escau, rectificar-les, completar-les o actualitzar-les.
– dret a oposar-se en qualsevol moment a la transmissió de les vostres dades. Si exerceix aquest dret, la seva participació en aquest estudi cessa immediatament.
– dret a la limitació del tractament de dades: no es poden fer més operacions amb les dades durant un període que permeti al responsable o l’encarregat del tractament verificar l’exactitud de les dades personals.
– dret de supressió: és a dir, a retirar en qualsevol moment el consentiment en què es basa el tractament, sense haver de justificar la seva decisió.
Podeu exercir els vostres drets enviant una sol·licitud al Delegat de Protecció de Dades per correu electrònic (lopd@isglobal.org) o a l’adreça postal d’ISGlobal: c/ Rosselló, 132, 08036 Barcelona, Espanya.
Si trobeu alguna dificultat per exercir els vostres drets, podeu presentar una reclamació davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades en qualsevol moment (www.aepd.es – C/ Jorge Juan, 6, Madrid).
Consulteu la secció següent per obtenir més informació sobre com exercir els vostres drets: https://www.proyectoinma.org/ca/privacy-policy/
L’assetjament escolar o bullying és definit com un tipus de conducta agressiva que succeeix en el context escolar i que típicament passa durant els períodes de la infància i l’adolescència. Tot i compartir la intencionalitat que també apareix en l’agressivitat, el bullying presenta dues característiques més que la converteixen en una conducta única. Aquestes característiques són la repetitivitat de les accions i el desequilibri de poder existent entre la víctima i l’assetjador.
Actualment l’assetjament escolar és considerat un problema de salut pública que afecta un terç de l’alumnat a nivell mundial. Estar implicat en situacions de bullying durant els períodes de la infància i l’adolescència pot tenir greus repercussions en diferents esferes de la vida d’una persona, a curt i llarg termini. Per això, resulta imperatiu estudiar els factors associats a la conducta de bullying per intentar comprendre aquest fenomen en la seva totalitat. Les darreres investigacions indiquen que l’origen de la conducta agressiva és multicausal i que hi influeixen factors biològics, socials i culturals. Tot i que la conducta humana en general ha estat estudiada des d’un punt de vista psicosocial, cada cop més investigacions intenten posar l’eix en l’estudi dels factors biològics. Tot i això, pocs estudis han intentat explorar els possibles marcadors biològics de l’assetjament escolar.
Pel que fa als factors biològics que influeixen en la conducta les investigacions prèvies han posat el focus sobre el rol que juguen les hormones, específicament la testosterona i el cortisol, en dos períodes del desenvolupament. El període prenatal i el període puberal són dues etapes del desenvolupament sensibles als efectes que les hormones tenen al sistema nerviós i per tant en les conductes dependents de les estructures cerebrals alterades per aquestes hormones.
Basant-se en tot això, el projecte INMA va decidir explorar la conducta de bullying des d’una perspectiva biopsicosocial, atenent els efectes que podien tenir tant variables de caràcter psicològic social com també els nivells hormonals dels preadolescents. L’estudi es va fer amb 302 preadolescents de la cohort guipuscoana del projecte INMA. Quan els preadolescents tenien 11 anys es va recollir informació sobre la conducta de bullying fent servir un qüestionari. A més, es va recollir informació sobre diverses variables psicològiques i socials (funció executiva, context familiar, context escolar i context social) preguntant a aquests preadolescents i als seus familiars. La informació sobre nivells hormonals prenatals i prepuberals es va determinar mitjançant mostres de saliva i l’índex 2D:4D.
Els resultats van mostrar que 9,6% dels participants estaven implicats com a víctimes, l’1,7% com a assetjadors i un altre 1,7% com a assetjadors/víctimes. L’estudi va trobar que únicament el rol d’assetjador als nois semblava estar influenciat tant per nivells hormonals com per variables psicosocials. Concretament va observar que nivells més baixos cortisol prepuberal juntament amb una pitjor percepció de l’ambient escolar i menys suport per part dels iguals i del grup social es relacionava amb més risc d’estar implicat en situacions de bullying com a assetjadors.
Les troballes d’aquest estudi van en la línia a allò que investigadors previs han trobat en altres feines. Tot i això, encara hi ha escassa evidència sobre el paper que juguen els factors biològics en l’assetjament escolar. Per tant, cal continuar enfocant l’estudi del bullying des d’una perspectiva biopsicosocial. Identificant els nivells hormonals que puguin afectar aquesta conducta, així com les variables d’interès d’un aspecte més psicosocial aconseguirem perfilar millor aquelles persones vulnerables a veure’s implicades en aquest tipus de situacions i també a poder desenvolupar programes de prevenció i intervenció de l’assetjament escolar amb per tal de reduir-ne la prevalença o el percentatge de participants implicats
Referència: Babarro I, Andiarena A, Fano E, García-Baquero G, Lebeña A, Arranz-Freijo EB, Ibarluzea J. Do prepubertal hormones, 2D:4D index and psychosocial context jointly explain 11-year-old preadolescents’ involvement in bullying? Biol Psychol. 2022 Jul;172:108379. doi: 10.1016/j.biopsycho.2022.108379. Epub 2022 Jun 8.
Link a l’article: https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0301051122001223?via%3Dihub