“Ens trobem en uns moments crucials per a la protecció de la salut i el medi ambient”

21/05/2013

“En l’últim butlletí es comentava l’informe publicat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Programa de Nacions Unides per al Medi ambient (PNUMA) sobre disruptors endocrins (Donis), on es revisa l’evidència científica disponible referent als efectes, tant per als animals com per a l’ésser humà, de l’exposició a aquests compostos [1]. Des de llavors s’han produït una sèrie d’esdeveniments que ens permeten afirmar que ens trobem en uns moments crucials per a la protecció de la salut i el medi ambient.

“Alguns països europeus ja han començat
a regular l’ús de disruptors endocrins i han
prohibit l’ús del bisfenol A (BPA) en tots els
materials que estiguin en contacte amb aliments infantils.”

El passat 14 de març, el ple del Parlament Europeu va aprovar amb 489 vots a favor, 102 en contra i 19 abstencions el projecte de resolució de la Comissió de Medi ambient, Salut i Seguretat Alimentària [Projecte sobre la protecció de la salut pública contra els DE 2012/2066(INI)] [2], que reclama donar una bolcada a l’estratègia europea sobre aquestes substàncies químiques i millorar profundament la política sobre el control.

La resolució exigeix mesures urgents i concretes per protegir la salut dels ciutadans enfront dels Donis mitjançant una estratègia comunitària comuna, que ha d’estar finalitzada per intervinguts de 2015. La resolució estableix amb claredat la dificultat de fixar uns nivells d’exposició que puguin considerar-se realment segurs; recalca que és prioritari reduir l’exposició a aquest tipus de substàncies químiques, mitjançant la revisió de la legislació vigent amb l’objectiu d’aconseguir una disminució de l’exposició, especialment per als grups de població més vulnerables -embarassades, bebès, nens i adolescents-, proposa diferents millores en el sistema regulatori europeu REACH (Registration, Evaluation, Authorisation and Restriction of Chemical substances), i, finalment, indica com els resultats dels estudis científics han de ser utilitzats per avaluar els riscos de l’exposició a aquests compostos químics tan particulars.

“La resolució exigeix mesures urgents i concretes
per protegir la salut dels ciutadans enfront dels Donis
mitjançant una estratègia comunitària comuna, que ha d’estar
finalitzada per intervinguts de 2015.”

A l’una, altres iniciatives internacionals s’han anat plantejant per diferents organismes internacions, entre les quals destaquen les desenvolupades a petició de la pròpia Comissió Europea, per un grup d’experts en disrupció endocrina -ED Expert Advisory Group-EAG- i per l’Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), que acaben d’elaborar sengles informes on s’estableixen els elements a tenir en compte per a l’establiment de criteris científics per identificar Donis. L’informe de el “ED Expert Advisory Group-EAG” es va presentar a la Comissió el passat dia 19 de març [3], i el de la *EFSA, el passat 20 de març [4].

Tots dos informes difereixen en algunes característiques essencials. L’informe de la EFSA subratlla que totes les substàncies actives sobre el sistema endocrí no tenen per què ser necessàriament DEs, supedita l’existència de “proves raonables” que demostrin que la substància pugui generar un efecte nociu resultant de la seva interacció o interferència amb el sistema endocrí, mitjançant la utilització dels assajos disponibles internacionalment acceptats. Recordi’s que els assajos disponibles (OECD-UE) cobreixen, ara com ara, una part limitada del sistema endocrí: estrògens, andrògens i tiroides-, així com la interacció amb la esterogénesis ovàrica i testicular.

Per la seva banda, l’informe del ED-EAG assenyala que si bé per poder identificar a un compost químic com DE es necessari que es demostri que l’exposició s’associa amb un efecte advers, i que aquest s’exerceix mitjançant interacció o interferència amb el sistema endocrí, altres qualitats com són la potència, severitat, irreversibilitat, o toxicitat, no són obligatòries per a la qualificació com DE, encara que serveixin d’ajuda per a la caracterització del risc.

“El nostre informe -assenyala l’eurodiputada Westlund-
deixa clar que ha arribat el moment de prendre una acció política coherent.
Fins i tot encara que no tinguem totes les respostes, ja sabem prou
perquè es regulin aquestes substàncies d’acord al principi de precaució”.

A més, l’informe insisteix que ha de ser tinguda en compte tota la informació científica rellevant procedent d’estudis científics correctament dissenyats, encara que no ho hagin estat amb interès regulador. El nou, finalment, és que posa en relleu que àdhuc en absència de tota l’evidència científica, ha de prioritzar la protecció de la salut humana i animal. Subratlla, a més, la necessitat d’ampliar els assajos biològics actualment disponibles (OCDE-UE), que haurien de considerar els efectes que apareixen molt després que ocorri l’exposició, especialment, si aquesta té lloc durant l’embaràs, així com la conveniència de desenvolupar biomarcadors en viu que siguin indicadors d’activitat endocrina. El grup d’experts recomana considerar de manera individual cada compost químic, cas per cas, així com tenir en compte l’exposició continuada i el continu estrès al que estan sotmesos els organismes vius.

L’eurodiputada sueca Åsa Westlund, impulsora del projecte sobre la protecció de la salut pública contra els disruptors endocrins, va afirmar: “El nostre informe deixa clar que ha arribat el moment de prendre una acció política coherent. Fins i tot encara que no tinguem totes les respostes, ja sabem prou perquè es regulin aquestes substàncies d’acord al principi de precaució”.

Alguns països europeus ja han començat a regular l’ús de disruptors endocrins. Així, França, Bèlgica, Dinamarca i Suècia han prohibit l’ús del bisfenol A (BPA) en tots els materials que estiguin en contacte amb aliments infantils, inicialment per als destinats a menors de 3 anys, i posteriorment per a tota la infància. Dinamarca, per la seva banda, va prohibir l’any passat quatre tipus de ftalats (DEHP, DBP, DIBP i BBP) presents en molts béns de consum. A Espanya s’ha llançat la primera iniciativa al nostre país destinada a la prohibició de BPA en els envasos d’aliments [5].

Els que treballem en recerca en aquest camp pensem que hi ha encara molt per fer, per això està en marxa una iniciativa expressada a manera de “Declaració de Berlaymont sobre Disruptors Endocrins” amb l’objectiu d’incentivar una convocatòria especifica de recerca en aquesta àrea dins del Marc Europeu Horizon 2020.”

Article publicat en el BUTLLETÍ OSMAS (Abril 2013) per Marieta Fernández, membre del grup d’experts de la UE (*ED-*EAG) sobre disruptors endocrins i investigadora del Projecte INMA.

[1] http://www.who.int/ceh/publications/endocrine/en/index.html
[2] http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-//EP//TEXT+REPORT+A7-2013-0027+0+DOC+XML+V0//ES
[3] http://ihcp.jrc.ec.europa.eu/our_activities/food-cons-prod/endocrine_disrupters/jrc-report-scientific-issues-identification-endocrine-disrupting-substances
[4] http://www.aesan.msc.es/AESAN/web/punto_focal_efsa/detalle/disruptores_efsa.shtml
[5] http://plural-21.org/fundacion-vivo-sano-2/fundacion-vivo-sano