INMA: “L’exposició a la contaminació atmosfèrica durant l’embaràs s’associa amb un retard del creixement físic en els primers anys de vida”

29/06/2020

L’estudi s’ha realitzat amb més de 1.700 parelles de mares i els seus fills i filles d’Espanya

L’exposició prenatal a la contaminació atmosfèrica s’ha relacionat amb diversos efectes adversos sobre la salut infantil, com un menor pes al néixer i problemes respiratoris i de neurodesenvolupament. Tot i això, se sap molt poc sobre com afecta el creixement físic en els primers anys de vida. Ara, un nou estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, ha trobat una associació entre l’exposició a la contaminació atmosfèrica durant l’embaràs amb retards en el creixement físic en els primers anys de vida després del naixement.

La recerca, publicada a la revista Environment International, s’ha realitzat a Espanya amb més de 1.700 parelles de mares i els seus fills i filles de les cohorts d’Astúries, Guipúscoa, Sabadell i València del Projecte INMA-Infància i Medi Ambient. Es va estimar l’exposició a diòxid de nitrogen (NO2) i partícules fines (PM2.5) –dos dels principals contaminants atmosfèrics relacionats amb el trànsit a les ciutats­– durant el primer trimestre d’embaràs. Es van identificar les trajectòries de l’índex de massa corporal (IMC) dels nens i nenes des del naixement fins als quatre anys. Així mateix, als quatre anys, se’ls va mesurar l’alçada i el pes.

Els resultats van indicar que les dones embarassades que estaven més exposades a partícules fines durant el primer trimestre de l’embaràs tenien més risc de tenir fills i filles amb un pes i un índex de massa corporal menor als quatre anys , en comparació amb les que estaven menys exposades. Pel que fa al NO 2, els resultats van ser similars però no van ser significatius a nivell estadístic.

“Aquest estudi prospectiu suggereix que l’exposició a la contaminació de l’aire durant l’embaràs pot estar associada amb retards en el creixement físic en els primers anys de vida després del naixement “, explica Serena Fossati, investigadora d’ISGlobal i primera autora de la publicació. Això implicaria que “l’exposició prenatal als contaminants de l’aire té un efecte durador sobre el creixement després del naixement i requereix un seguiment a majors edats”, afegeix.

Els mecanismes biològics pels quals la contaminació de l’aire afectaria negativament el creixement infantil “encara no estan clars”, segons comenta Martine Vrijheid, coordinadora de l’estudi i investigadora d’ISGlobal. “Les hipòtesis que tenim inclouenl’estrès oxidatiu i la inflamació, lainterferència amb les hormones tiroïdals, un major risc de malalties respiratòries i altres problemes de salut que podrien retardar el creixement i induir a la mort cel·lular a causa del dany de l’ADN”, afegeix .

“El que sí que està clar és que els efectes perjudicials de la contaminació atmosfèrica s’inicien ja en la fase prenatal, de manera que les dones embarassades haurien de ser considerades com un col·lectiu prioritari en les polítiques de salut pública encaminades a reduir l’exposició de la població a la pol·lució”, conclou la investigadora.

Referència: Fossati S, Valvi D, Martínez D, Cirach M, Estarlich M, Fernández-Somoano A, Guxens M, Iñiguez C, Irizar A, Lertxundi A, Nieuwenhuijsen M, Tamayo I, Vioque J, Tardón A, Sunyer J, Vrijheid M. Prenatal air pollution exposure and growth and cardio-metabolic risk in preschoolers. Environment International, April 2020, doi.org/10.1016/j.envint.2020.105619.

Linkhttps://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/?term=32193046