La discriminació ambiental

La nostra qualitat de vida de està condicionada per la qualitat de l’ambient natural i social en què vivim. Les societats han desenvolupat activitats que són ambientalment discriminatòries. Una de les causes n’és la falta de consciència que la degradació ambiental afecta no només els recursos naturals sinó també la vida humana; aquesta relació es torna més evident quan la degradació ambiental ocasiona problemes greus de salut i de qualitat de vida.

El primer pas per afrontar la discriminació ambiental és prendre consciència que existeix. Cal considerar la manera que desenvolupem el comerç, les obres públiques, les lleis, i el control i avaluació de les activitats que afecten de forma desigual al medi ambient de certs sectors de la població. La societat ha de participar activament en la presa de decisions en aquestes àrees.

La discriminació ambiental s’accentua en els sectors més pobres, vulnerables i marginats de la població. Per aquesta raó, les societats han de desenvolupar una sensibilitat especial davant de les condicions ambientals d’aquests grups.

La pobresa va molt relacionada amb la discriminació ambiental, així com també amb altres formes de racisme i de discriminació. Els barris pobres de les grans ciutats pateixen amb freqüència la presència d’una càrrega excessiva d’indústries contaminants, abocadors irregulars, absència de depuració d’aigües residuals, etc., que se sumen a la falta de possibilitats culturals, sanitàries i d’incorporació al món laboral.

Aquesta situació repercuteix molt directament en els infants i adolescents que viuen en aquestes zones, perquè limiten el seu desenvolupament com a éssers saludables; són ben comunes les intoxicacions, malalties infeccioses i de transmissió sexual, drogoaddicció, trastorns psiquiàtrics i del comportament i accidents laborals i a casa, entre d’altres.

Altres figures especialment vulnerables són les dones, els nens, els discapacitats i els refugiats ambientals (persones forçades a abandonar casa seva a causa de la degradació ambiental). Certes comunitats minoritàries, com ara els indígenes i els gitanos, pateixen una discriminació ambiental greu, perquè, ben sovint, depenen dels recursos naturals per subsistir culturalment. Igualment que altres sectors vulnerables, aquestes comunitats no disposen dels medis o l’accés a la presa de decisions destinades a evitar que es faci mal al medi ambient on viuen.

Una manera d’identificar la discriminació ambiental és fent estudis d’impacte ambiental, que permeten prevenir possibles efectes en l’ambient d’alguna activitat. No n’hi ha prou amb analitzar l’impacte ambiental d’un projecte determinat, sinó que també caldrà considerar l’impacte humà. I s’ha de contemplar no només l’impacte intern o immediat de l’activitat sinó també la manera en què afecta la societat de manera global, així com el cicle de vida dels productes que afecten les poblacions humanes a través de les seves etapes d’ús i de rebuig. Aquests estudis poden ajudar a reformular projectes perquè siguin menys discriminatoris i perjudicials per al medi ambient.

A més, els governs nacionals i locals han de promoure i promulgar lleis per a la protecció del medi ambient per tal d’assegurar el compliment dels drets humans dels individus més vulnerables.

L’article 45 de la Constitució espanyola estableix el dret dels ciutadans a un medi ambient saludable: "Tots tenen el dret de gaudir d’un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona, així com el deure de conservar-lo; els poders públics vetllaran per la utilització racional de tots els recursos naturals, amb la finalitat de protegir i millorar la qualitat de vida i defensar i restaurar el medi ambient, i es recolzaran en la indispensable solidaritat col·lectiva …".

Quan no s’ha complert amb la llei, els ciutadans poden pressionar el govern perquè n’asseguri el compliment, o ells mateixos poden instaurar accions privades.