Àcids grassos essencials i poliinsaturats

La dieta durant l'embaràs i la lactància és fonamental per al desenvolupament neurològic i el creixement adequat del nen, i a més, pot jugar un paper fonamental en la prevenció dels efectes perjudicials de l'acumulació de productes tòxics.

Els àcids linoleic i el linolènic són denominats àcids grassos essencials (AGE), perquè només els podem obtenir a partir de la dieta. Aquests àcids grassos es troben a les verdures, els fruits secs i els cereals, però procedeixen principalment del consum alimentari d’olis vegetals com el de gira-sol, el de blat de moro o el de soja. Els àcids grassos poliinsaturats es formen en l’organisme a partir dels AGE però també es poden obtenir directament a través de la dieta, fundamentalment del peix.

Els àcids grassos poliinsaturats es troben en grans concentracions en el còrtex cerebral i en la retina, cosa que ens indica la participació d’aquests àcids en el desenvolupament de la funció neuronal i visual.

En el fetus, els àcids grassos poliinsaturats s’acumulen preferentment en el tercer trimestre de la gestació i en els primers mesos de vida; és per això que obtenir-ne a través de la dieta materna i durant l’època de lactància és fonamental per a un desenvolupament neurològic i un creixement adequats. Això és especialment important en els nens pretermini (que neixen abans de les 37 setmanes de gestació) per la interrupció precoç de l’aportació materna.

Durant els darrers anys, diversos estudis han analitzat els possibles efectes de la ingesta d’àcids grassos essencials i poliinsaturats durant l’embaràs. Encara que no hi ha cap dubte sobre els beneficis d’una dieta rica en aquests elements, hi ha certa controvèrsia pel que fa a la ingesta d’àcids grassos poliinsaturats procedents del peix. Si bé sabem que ha de ser una part ben important de la dieta per a les dones embarassades (ja que constitueix una bona font de proteïnes d’alta qualitat i àcids grassos poliinsaturats), l’Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) senyalen que alguns tipus de peix (per exemple, el peix espasa i el tauró) constitueixen la principal font alimentària de metilmercuri, per la qual cosa no és recomanable que les dones embarassades o els nens petits en mengin. Els nivells d’aquest metall poden variar segons la zona geogràfica, cosa per la qual les autoritats en salut pública han d’assessorar els consumidores en funció dels nivells que es trobin en les espècies de consum local.

Llet materna

La llet materna és la font principal d’àcids grassos poliinsaturats durant els primers mesos de la vida de l’infant, però, al mateix temps, també pot portar contaminants ambientals com ara el plom, el mercuri, els PCB i les dioxines, tot i que, generalment, en dosis baixes. S’ha demostrat que les exposicions a químics abans del naixement tenen efectes adversos en els nens, tal com indiquem en l’apartat dels contaminants ambientals; nogensmenys, no hi ha proves que els contaminants habituals en la llet materna facin mal al nadó. Això pot ser a causa que el nadó és menys susceptible a aquestes substàncies químiques que el fetus o bé a l’efecte protector de la llet materna, fundamentalment sobre els sistemes nerviós i immunitari.

Tot i que és una via de transferència de molts compostos químics, sembla que la llet materna té propietats que afavoreixen un desenvolupament millor de l’infant. De totes formes, el debat sobre el paper de la lactància materna en el desenvolupament neurològic del nen continua obert. Els beneficis són cada cop més evidents, però mentre que alguns estudis els atribueixen exclusivament a les diferències socioeconòmiques que presenten les dones que decideixen donar el pit respecte de les que no ho fan, altres afirmen que el contingut d’alguns àcids grassos presentes en la llet materna i absents en les llets de fórmula explicaria el més bon desenvolupament dels nens alletats de forma natural.

En resum, la dieta pot jugar un paper fonamental en la prevenció dels efectes perjudicials de l’acumulació de productes tòxics en l’organisme. Com que molts d’aquests químics es dipositen en el cos durant dècades, s’han de prendre mesures de prevenció des de ben joves. Si mengem des de petits més fruites, vegetals, llegums, cereals integrals i productes animals baixos en greix, obtindrem una nutrició de qualitat i, a més, reduirem la càrrega corporal de químics tòxics. Tot i això, tampoc no ens hem d’oblidar que la millor manera de protegir les mares i els nens és reduint o eliminant la producció de químics nocius.