Els compostos organoclorats

Els compostos organoclorats (OC) formen part dels compostos orgànics persistents (COP), que es poden trobar a tot el planeta, són bioestables i es biodegraden lentament, i s’acumulen en els teixits grassos i tenen una mitjana de vida llarga. Tal com indica el seu nom, els OC són compostos químics orgànics en els quals alguns o tots els àtoms d’hidrogen es substitueixen per clor.

La producció i l’ús massiu d’aquests compostos es va iniciar als anys 30 en processos industrials (com la producció d’aïllants), i agrícoles (com pesticides). Molts d’aquests compostos estan prohibits actualment, però continuen estant presents en el medi, ja que es biodegraden molt lentament i es continuen fent servir en països en vies de desenvolupament. Els beneficis d’aquests compostos com a pesticides sintètics són innegables, però la preocupació pels possibles efectes adversos sobre la salut a llarg termini ha anat creixent en els darrers anys. Aquests compostos tenen una vida mitjana de 10 anys o més, i, a causa de les seves propietats químiques, tenen una gran capacitat per arribar a zones remotes; es poden transportar a través de l’atmosfera i acumular-se en la matèria orgànica del sòl i en els organismes vius.

Els OC s’han dispersat i distribuït per tot el planeta. En els éssers humans, la via d’ exposició majoritària és la dieta rica en greix, i diversos estudis han demostrat que, a Espanya, molts dels aliments que consumim habitualment (carn, peix, ous, llet i derivats làctics) contenen p,p'DDE, PCB, HCB i isòmers d’HCH. L’aire i el consum d’aigua també són vies d’exposició ambiental. S’emmagatzemen en òrgans rics en greix, com el fetge o el cervell, i també es troben en el sèrum o en la llet materna. Aquests compostos passen la barrera placentària, i els lactants els incorporen prop de 20 cops més que no pas els adults. En els tres primers mesos de vida s’arriba a acumular el 6% de tot el que s’acumularà al llarg de la vida.

S’han fet estudis a nounats per tal d’avaluar els possibles efectes d’aquests compostos en poblacions exposades als nivells habituals del món desenvolupat que han demostrat una lleugera associació entre l’exposició prenatal a PCB i el creixement i el desenvolupament motor i cognitiu posterior. En adults, l’exposició a OC s’ha vist associada amb càncer, malalties cardiovasculars i alteracions endocrines (sobretot alteracions en el sistema tiroide).