Notícies
Divendres, 03 de febrer de 2012
Nicolás Olea: "Aquest premi l'hi dedico a les dones que ens pregunten com cuidar-se"
El passat mes de novembre el doctor Nicolás Olea va ser nominat Panda d'Or per WWF Espanya en la categoria del coneixement per a la conservació. En el seu moment ja vam donar aquesta notícia, però ara hem volgut fer una entrevista més profund al doctor Olea. Membre del Comitè de Direcció de INMA, el doctor Nicolás Olea reconeix que aquest premi "significa una gran satisfacció i orgull". El seu treball sempre ha estat vinculat a l'estudi del càncer hormonodependiente i, segons ell, la raó de l'obtenció del premi pot estar en que "WWF hagi volgut valorar l'interès del grup en defensar una hipòtesi que lliga exposició a compostos químics amb activitat hormonal i malaltia".
Com vas ser coneixedor del premi?
No sabia res d'aquest premi. De fet, és la primera vegada que s'atorga. El motiu és que es compleixen els 50 anys de la creació de WWF i han decidit celebrar-ho atorgant cinc premis en diferents modalitats.
Què representa per a vostè ser distingit per la WWF Espanya?
Com qualsevol premi, significa una gran satisfacció i orgull. Sobretot venint d'una organització tan prestigiosa com WWF.
Aquest premi se t'ha atorgat per la seva trajectòria professional en defensa del medi ambient de persones de reconegut prestigi, de diferents sectors. Què li suggereix aquesta referència?
Com bé dius és una trajectòria professional i, per tant, no es pot reduir a l'activitat d'un individu sinó del grup en què s'ha enquadrat durant anys. Des que vaig començar de Resident a l'Hospital Clínic de Granada al 1977 fins ara han passat prop de 35 anys, que donen per a molt. El nostre treball sempre ha estat vinculat a l'estudi del càncer hormonodependiente. El "descobriment" de les hormones en el medi ambient el 1987, durant l'estada com Fulbright Schoolar que vaig fer a Boston, va significar un canvi important en l'orientació dels objectius del grup de treball. Després va venir el 1991 la participació en el consens per a la definició de "disrupció endocrina" que va tenir lloc a Wingspread (WI, USA) de la mà de Theo Colborn, responsable de contaminació química de WWF-US. Així les coses van ser madurant poc a poc, i la implicació en medi ambient ha estat inevitable.
Catedràtic Radiologia. Universitat de Granada. Coordinador Recerca Hospital Universitari San Cecilio ..., com es relacionen tots aquests càrrecs, totes aquestes tasques amb el premi?
La posició a l'Hospital ia la Universitat són una expressió de la carrera professional i de l'edat!. El treball en salut/malaltia i medi ambient és, com et deia, el resultat de l'esdevenir de la feina diària i de com van succeint els esdeveniments.
Podria explicar-nos, quines accions o quins treballs en defensa del medi ambient ha realitzat que l'han posicionat millor per a la distinció d'aquest premi.
Potser, WWF hagi volgut valorar l'interès del grup en defensar una hipòtesi que lliga exposició a compostos químics amb activitat hormonal i malaltia, tot i les dificultats per convèncer, a més d'un, que hi ha alguna cosa d'interès en mantenir aquesta activitat. Hem après-ens ha calat en la medul · la-d'actuar amb cautela, anticipar, prevenir i ser cauts és una bona aptitud per disminuir les exposicions, malgrat la nostra malaptesa per demostrar associacions, incontestables, de causalitat. Potser és aquesta actitud davant el desànim el que han premiat.
Quins treballs o accions dins del Projecte INMA està realitzant últimament?
Seguim entestats en la demostració de l'exposició inadvertida de la població general als compostos químics i els factors ambientals d'interès, i tractem d'aplicar els marcadors d'efecte combinat en els estudis de diferent disseny i patologia. Ens interessa en gran manera el seguiment de la cohort, ja que havent recollit tanta informació sobre exposició podrem investigar efectes a llarg termini, encara que siguin subtils, d'exposicions primerenques i així actuar preventivament aconsellant actituds i hàbits de menor risc.
Per acabar, aquest premi, en certa manera, també és per a INMA, veritat?
Per descomptat. És un premi per a un equip i jo-per sort-vaig fitxar per INMA.
I ara una pregunta típica, a qui li dedica aquest premi?
L'hi vaig dedicar en el moment de la recollida a dues dones: A Theo Colborn per que ens va descobrir el 1991 un nou camí. A Susana García, una anònima malalta de càncer de mama, que fa uns mesos va trucar a la porta de la meva consulta per dir-me "m'han donat l'alta en oncologia i m'han dit Susanna, cuida't. La meva pregunta per a vostè: com es cuida un?". L'hi dedico a tantes susanas que veiem cada dia, unes vegades com malaltes altres vegades com a mares que ens pregunten com cuidar-se. És obligació de tot l'equip INMA -així ho hem acceptat- pair la ciència que es produeix i transformar-la en recomanacions de sentit comú.