INMA, Infància i Medi Ambient

Dijous, 27 d'octubre de 2011

“L’exposició a productes químics dins l’úter té efectes en la salut de per vida”

Brenda Eskenazi és neuropsicòloga i epidemiòloga, i professora a l’Escola de Salut Pública de la Universitat de Califòrnia a Berkeley. Fa més de 30 anys que examina els efectes de l’exposició ambiental en la fertilitat masculina i femenina, l’embaràs i la salut i el desenvolupament infantil. Va ser una de les primeres persones en tot el món en investigar aquests temes, i els seus estudis mostren que l’exposició no només durant la infantesa sinó fins i tot dins l’úter tenen efectes que duren tota la vida i que poden arribar a afectar les generacions següents.

Fa poc va visitar Barcelona per participar en el congrés anual de la Societat Internacional d’Epidemiologia Ambiental, i vam tenir l’oportunitat d’entrevistar-la sobre els reptes de la seva investigació i sobre què podem fer per protegir la nostra salut i la dels infants.

- Els vostres estudis mostren que l’exposició dels infants pot tenir efectes en altres etapes de la vida. De quines conseqüències estem parlant?

En general ens preocupa l’exposició en els primers anys de vida –incloent-hi dins l’úter- i els efectes en la infantesa, perquè aquests efectes poden estar associats amb d’altres que apareixeran també més tard a la vida. Per exemple, és evident que un nen que té una baixa funció pulmonar en l’adolescència, també la tindrà en la vida adulta. O si un infant té un baix coeficient intel·lectual, el tindrà de per vida. Però també hi ha alguns efectes directes de l’exposició infantil o fetal que apareixen quan s’és adult. Per exemple, quan als anys 50 les dones prenien dietilestilbestrol (DES) per evitar avortaments, el resultat va ser que una petita proporció va patir càncer vaginal, i algunes van quedar infèrtils. I també hem vist que les seves filles tenen una fertilitat més baixa. És un efecte en la segona generació. Ara estem intentant esbrinar si també passa alguna cosa així amb els productes químics i l’exposició ambiental. Afecta la salut de la següent generació l’exposició que rebem dins l’úter?

- Quins efectes de l’exposició en infants o dins l’úter coneixem a hores d’ara? I en quines circumstàncies han ocorregut?

Sabem que l’exposició a alguns productes químics o radiacions poden causar canvis irreversibles que poden afectar la salut infantil –física o psíquica- de per vida. Les dades més evidents són les de casos extraordinaris com les bombes nuclears d’Hiroshima o Nagasaki, on a més de les morts directes, va haver conseqüències en els fetus: menor pes i talla, pressió sanguínia més alta i més tumors. Els nens nascuts després de l’accident de Txernòbil a les àrees amb radiació tenien baix quocient intel·lectual i taxes elevades de càncer de tiroides. I les nenes tenien un alt nivell de testosterona. El vessament de tones de mercuri a Minamata, Japó, el 1956, ha causat paràlisi cerebral congènita, discapacitat intel·lectual i demència, entre altres. L’accident químic de Seveso, a Itàlia, el 1976, ha afectat el cicle menstrual, ha causat infertilitat i un risc de càncer més alt. Són casos extrems, però proven que l’exposició a substàncies químiques dins l’úter o en els primers anys de vida tenen efectes en la salut, de per vida.

- A més d’aquestes condicions extremes dels accidents químics, quins són els efectes de les dosis baixes a les que estem exposats en la vida diària?

Les dosis baixes de productes que tenim al voltant cada dia també tenen efectes, sí. Un exemple clar és el fum del tabac en les dones embarassades. Sabem que provoca pes baix en els nadons, però això no és tot. A causa d’aquest baix pes, aquell infant pot tenir problemes de salut al llarg dels anys, i també hem trobat una relació entre el tabac en l’embaràs i altes taxes d’obesitat, hipertensió i baixa fertilitat en aquells fills i filles quan arriben a adults.

Un altre exemple és el plom. És ben sabut que hi ha una relació entre els nivells alts de plom i la criminalitat. I insecticides com el DDT, en noies que hi van estar exposades abans dels 14 anys, s’ha associat amb el càncer de mama. Altres estudis estan investigant els efectes dels retardants de flama que s’usaven fa uns anys, i també hi ha evidències dels efectes continuats en la salut de la contaminació atmosfèrica. Són molts els òrgans que es poden veure afectats per l’exposició ambiental, i un dels temes que és realment important i que per ara s’ha estudiat poc és com afecten els agents ambientals al sistema immunitari. És a dir, a la nostra capacitat de respondre a les diverses infeccions, o a les vacunes, de manera adequada.

El fet és que per ara no hi ha massa estudis sobre l’exposició en els primers anys i els efectes en la salut fets amb humans. Sí que n’hi ha més amb animals. I encara no tenim clar si aquestes relacions són causa-efecte, necessitem investigar més amb dades d’humans. I cal que ho fem. Necessitem més informació.

- Aquesta exposició en els primers anys pot ser la causa de les cada vegada més freqüents alteracions en la pubertat?

No és un tema fàcil, perquè hi passen moltes coses al mateix temps. Per una banda, tenim més substàncies químiques en el medi ambient, i també disruptors endocrins que afecten el sistema hormonal. Però també hem vist, en animals, que alguns d’aquests agents poden causar obesitat, afectar el pes corporal. Si això és cert també en humans, sabem que el pes està relacionat amb el moment d’inici de la pubertat. No sabem que va primer, si l’ou o la gallina. Però els canvis de massa corporal abans o al voltant de la pubertat són importants. Encara no està clar si és alguna substància química la que dispara l’obesitat i l’inici de la pubertat al mateix temps, o si afecta a canvis en el pes que després avancen la pubertat, o viceversa. La causa també podrien ser els greixos en el menjar, que creen obesitat, i poden causar la pubertat abans d’hora. No és una resposta senzilla.

Però en aquest congrés hem tingut diverses ponències sobre la pubertat abans d’hora, o amb retard, i totes dues poden tenir conseqüències negatives. Les dues posen els pits en perill. Sobretot la pubertat abans d’hora, que sabem clarament que és un factor de risc per al càncer de mama.

- I pel que fa a l’exposició als plaguicides que es fan servir en l’agricultura, com poden afectar els fetus i els infants?

Acabem de publicar un article on mostrem la relació entre els plaguicides organofosfatats, que s’usen molt en agricultura i es metabolitzen en la mare durant l’embaràs, i el quocient intel·lectual d’infants de set anys. I ja havíem publicat que aquests plaguicides poden estar relacionats amb el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat. Al mateix temps, dos estudis més han trobat resultats semblants. I la convergència de totes aquestes troballes ens fa preguntar-nos si hi ha efectes neurotòxics amb nivells baixos d’exposició als plaguicides organofosfatats. Sabem que hi són en els casos de nivells alts d’exposició, però amb els baixos encara no tenim la resposta, perquè mesurar aquestes substàncies en el cos humà és complicat. Però les dades indiquen que podria haver-hi efectes.

- Amb tota aquesta informació, les famílies poden sentir-se alarmades i preguntar-se què poden fer per protegir les criatures.

Es poden fer coses, tenir cura d’alguns detalls que potser no són una solució total, però que poden suposar una diferència. Número u: no useu plàstic al microones. De fet, feu servir tan poc plàstic com pogueu. Si voleu usar el microones, que sigui amb recipients de vidre. I si és possible, beveu de gots de vidre, d’acer inoxidable o d’alumini. Pel que fa als plaguicides, jo no defenso el menjar ecològic com a única opció, perquè sovint el seu preu està fora de l’abast econòmic de molta gent, i per a mi el més important és que les dones embarassades mengin fruita i verdura fresca, sigui ecològica o no. I també és molt important rentar bé la fruita i verdura, si és possible amb un raspall per eliminar els residus que puguin tenir a la pell. De vegades em pregunten si cal fer servir sabó o algun altre producte de neteja especial, i jo crec que no, només aigua. Però cal netejar fins i tot melons o síndries abans de tallar-los. Tot això és per evitar les restes de plaguicides.

També cal evitar els estris de cuina –com les paelles, per exemple- amb revestiments que sospitem que poden tenir substàncies químiques. Hi ha moltes coses pràctiques que podem fer per protegir els nadons, i sobretot crec que les mares embarassades haurien de prendre aquestes mesures. I, per descomptat, no apropar-se a ningú que fumi i no fumar elles mateixes de ninguna de les maneres. Ni prendre alcohol, perquè no sabem si hi ha un nivell segur de consum d’alcohol durant l’embaràs.

- La investigació en la salut ambiental infantil ha crescut molt en els últims anys. Quins són els reptes que encareu en aquest camp?

Jo he estat fent això des de fa 30 anys, i quan vaig començar podia comptar amb els dits d’una mà el número de persones que estaven estudiant la salut infantil ambiental. En l’última dècada, els estudis sobre els efectes de les substàncies químiques en infants, i dins l’úter, s’han multiplicat. I en aquest congrés hem vist més investigacions que mai sobre aquests temes. Així que crec que en els proper anys es publicarà molta més informació. És per això que hem creat la International Society of Children’s Health and the Environment (ISCHE), que agrupa les persones que treballem aquest tema, de manera que poguem crear algun llibre blanc o altres documents que resumeixin els resultats per tal que els polítics puguin veure el que diem els científics. Crec que hem arribat a un bon punt, i em fa sentir molt bé saber que tindrem més informació per a les properes generacions. Em dóna esperança.

Però per a què tota aquesta investigació pugui avançar, necessitem la cooperació de molta gent. La majoria d’aquests estudis es basen en les dades de persones que accepten compartir la seva informació mèdica amb finalitats científiques. Només puc parlar per mi: jo mateixa he participat en molts estudis. Crec que així puc retornar alguna cosa a la societat i assegurar-me de què hi ha la informació que necessitem sobre la salut humana. I com a mare també ho he fet, el meu fill també ha participat en molts estudis. Per descomptat, mai no faria res que el pogués afectar, però aquests estudis es basen només en dades informatives. No ens ha de fer por. Mai no tindrem la informació que necessitem nosaltres, o els nostres fills, o els fills dels nostres fills, si no participem en aquests estudis. És fonamental per a les properes generacions. Si volem néts sans, hem de ser part d’aquestes coses.

Necessitem més dades per a confirmar les nostres hipòtesis, i per ampliar les investigacions. Fins ara ens hem centrar en l’exposició de la mare, però què passa amb el pare? Com afecta l’exposició de l’esperma a la salut infantil?

Hem de saber més.

* Brenda Eskenazi és la directora del Center for Environmental Research & Children’s Health.