INMA, Infància i Medi Ambient

Dilluns, 19 de desembre de 2011

Exitosa trobada INMA a Sabadell

Gairebé 200 persones van deixar sense cadires lliures la sala d'actes del Casal Pere Quart de Sabadell en assistir a la trobada INMA del passat 13 de desembre. Aquesta trobada girava al voltant dels trastorns d'atenció i hiperactivitat (TDAH), i de les tres conferències programades. El nombrós públic, format per mares i pares INMA, mestres de les escoles de Sabadell, així com persones interessades en la salut infantil, i entre els qual es trobaven els responsables de les àrees d'educació i salut de l'ajuntament de Sabadell, van parar molta atenció durant el desenvolupament de les tres conferències programades.
 

Jordi Sunyer, el primer torn

La persona encarregada d'encetar la tarda de conferències va ser el doctor Jordi Sunyer. El codirector del CREAL i director del Projecte INMA va iniciar el seu torn presentant i definint el Projecte que dirigeix, el qual va recordar que es va iniciar l'any 1997 a les cohorts de Ribera d'Ebre i Menorca. "D'aquí vam aprendre molt i a partir d'aquí vam anar incloent noves àrees, entre elles la de Sabadell l'any 2004, quan vàrem començar amb el reclutament de 750 nens".

Després d'aquesta petita introducció, fonamental per situar a tothom, el doctor Sunyer va explicar una mica els resultats TDAH del Projecte INMA a les escoles de la capital del Vallès dels nens de quatre anys. Va començar el director del Projecte INMA dient que "els nens cada cop són més moguts, aquesta és la impressió que tenen tots els mestres", que "els nens més moguts eren els que veien més hores la televisió" o que "els nens que caminen més són els que tenen menys símptomes de TDAH", sent aquesta darrera conclusió una de les que més preocupava al doctor Sunyer, la poca estona que caminaven els nens.

El doctor Sunyer va deixar ben clar des d'un principi que aquestes dades eren del tot preliminars, "i fins que no les publiqui una revista científica no les considerem de veritat" i va posar una evidència sobre la taula, que està en la ment de tots, i aquesta no és una altra que "l'educació de la mare és determinant en la intel•ligència dels fills". Altres dades que van aportar les paraules del codirector del CREAL van ser que "els nens tenen mes símptomes de TDHA que les nenes i que les nenes tenen més competència que els nens", o que els "síndromes de l'aspecte autístic en els menors s'associen a dormir poc i a mirar massa la televisió" o al fet, a l'evidència, que els nens d'avui dia caminen poc, quan això és "gravíssim, ja que el fet de caminar molt o poc també té a veure amb la salut mental".
 

La veu de la Dra. Amaia Hervás

Després de la brillant intervenció del director del Projecte INMA, van ser les paraules de la doctora Amaia Hervás les que van omplir de significat l'espai de la Sala d'Actes del Casal Pere Quart de Sabadell. La Cap de Psiquiatria Infantil i Juvenil de l'Hospital Universitari Mutúa de Terrassa va impartir una llarga conferència sota el títol de 'TDAH: nens moguts, quan ens hem de preocupar?'.

Realment, la intervenció de la doctora Amaia Hervás va ser del tot interessant, va aportar un munt d'informació –va haver-hi pares i mestres que no paraven de prendre notes, d'altres van esgotar el paper que duien per apuntar i ja no sabien on seguir escribint i d'altres no paraven tota l'estona de comentar entre si les dades que s'aportaven o de somriure en un gest de complicitat amb la conferenciant–. Va començar el seu torn dient que "els nens que tenen i pateixen hiperactivitat han existit sempre". Tot seguit va presentar alguns dels símptomes que pateixen aquests nens –com ara el del dèficit d'atenció, el d'hiperactivitat o el de la impulsivitat– i va deixar ben clar que els nens i nenes hiperactius "pateixen molt. Són bons i no entenen el que els passa".

Certament, el munt de dades que va aportar la doctora Hervás va ser d'una gran profunditat. Va posar en coneixement a l'audiència que els tractaments farmacològics dels TDAH daten de 1954 i va posar en antecedents a tothom dient que molts cops es culpa als pares del fet que als nens els costi prestar atenció, però "sabem que hi ha uns components genètics que donen aquesta predisposició, i també hi ha uns factors ambientals que fan que determinades àrees del cervell dels nens estiguin més alterada que altres".

Va finalitzar el seu torn amb unes paraules esperançadores, en afirmar que els nens que evolucionen són els que tenen la sort de tenir uns pares en els que han confiat, ja que "els nens necessiten alguna persona al seu costat", a la vegada que advertia que cal canviar el grau d'implicació, el rol d'importància que tenen a dia d'avui els pares en el sistema educatiu. Per sort, deia la doctora Hervás, "ara les escoles són més flexibles amb aquests nens, els quals van millor en grups reduïts i quan tenen una atenció personalitzada, quan el professor està més pendent d'ells", per concloure amb una evidència, com és que "quan més ens involucrem amb aquests nens en l'aprenentatge molt millor per a elles".

Finalitzava així una llarga conferència la de la doctora Amaia Hervás, que en cap moment es va fer pesada, tot i el munt de dades que va aportar, donat el ritme narratiu que ella mateixa va emprar i la proximitat que va demostrar a l'hora d'exposar els seus coneixements.
 

El doctor Gregorio Luri tanca la tarda

La trobada INMA va concloure amb la intervenció del doctor Gregorio Luri. Doctor en filosofia, el doctor Luri va aportar un grau d'ironia a la jornada, que mai està de més, amb una intervenció que va titular 'És l'escola una institució terapèutica?'.

Aquest home de parlar fàcil i dades concloents va destacar la complexitat de l'alumne a la que han de fer front els mestres. Va alarmar del fet que "les escoles catalanes són les més sorolloses" o de la realitat que "els nens catalans són els que més llegueixen, i arriben a l'adolescència i deixen de lleguir", per manifestar que cal estendre les bones pràctiques i llençar a l'aire la següent pregunta: "Quanta diversitat poden suportar els mestres?".

Deia aquest col·laborador del suplement 'Criatures' del diari 'Ara', que, en la seva opinió, tots els nens són educables, que cal demanar una major professionalitat dels professors, especialment amb els més petits i ser "conscients que els mestres que treballen amb els nens petits són extraordinàriament importants", per finalitzar la seva intervenció dient que tres de les màximes que estan en la ment de molts nens i pares son impossibles: un bon rendiment escolar, moltes hores de son i passar força temps davant de la pantalla.

Eren les argumentacions plantejades pel doctor Gregorio Luri unes situacions que tots els assistents, ja sigui com a nens, com a pares o com a mestres, hem patit i, per tant, van trobar una gran reciprocitat per part de l'audiència. Alguns membres de la mateixa ho simplificaven tot dient que "simplement era qüestió de sentit comú", però, el problema, o el que passa, és que no per a totes les persones el sentit comú és el mateix o l'entenen de la mateixa manera
 

Èxit rotund

Davant una temàtica com la que va centrar aquesta trobada INMA, el cert és que les tres conferències van superar el seu temps establert, fet que no va semblar importar massa als assistents, que no van perdre detall d'unes exposicions que van servir, com deia el doctor Jordi Sunyer, per veure tres visions de la realitat exposada: la de la persona que fa la recerca, la de la persona que dur a terme el tractament i la d'un filòsof.

Finalitzaven així les conferències al voltant del TDAH del passat 13 de desembre, les quals van donar molt de si i que molt breument hem intentat resumir en aquesta notícia. Agrair un cop més la predisposició i col.laboració de l'ajuntament de Sabadell, així com de la Fundació Roger Torné, que va fer una donació per obsequiar a tots els assistents amb un exemplar de la 'Guía Salud Infantil y Medio Ambiente. Una relación de por vida', i a la Fundació "la Caixa", que també va col.laborar obsequiant a tots els assistents amb entrades per anar gratuïtament al Cosmocaixa Barcelona. Per a la realització d'aquest acte s'han rebut fons de la convocatòria ACDC 2011 (2011ACDC00072) de la Secretaria de Universitats i Recerca (Departament d'Economia i Coneixement, Generalitat de Catalunya).